Ara són dos quarts d'una del migdia, en gairebé set minuts.
Segueix endavant el matí de Tarragona Ràdio
parlant d'aquesta previsió destacadíssima.
La propera setmana comença la catorzena edició
del Festival de Dixi de Tarragona.
Ja saben vostès que carrers, places i diferents locals
s'ompliran del jazz més tradicional i popular.
Però, paral·lelament, el festival ofereix,
juntament en col·laboració amb altres entitats,
institucions, possibilitat de gaudir d'altres maneres
d'escoltar i de sentir el jazz.
Per això, com a preàmbul d'aquest festival més popular,
comença aquest cap de setmana a l'Auditori de Caixa a Tarragona
el Jazz Times 07, el que correspon a aquesta edició.
Ens acompanya el coordinador del cicle, Nando Terino.
Molt bon dia.
Hola, bon dia.
Benvingut. És una vessant quan diem, diguem-ne diferent,
no volem dir exclusiva ni de bon tros,
perquè estem parlant de grans noms del jazz,
sobretot a Catalunya, que té una tradició impressionant jazzística, no?
Sí, és una tradició...
De fet, hi ha un centre molt important,
com és el Taller de Músics de Barcelona,
que no és més que un reflex de la gran tradició jazzística,
que, malauradament, quan parlem de Catalunya,
moltes vegades parlem de Barcelona,
però que, per extensió, ens hi veiem tots implicats.
Doncs sí, perquè ara, quan arriba el Festival de Dixi,
veiem que hi ha moltíssima gent jove que surt de les escoles de música,
que fa jazz, perquè hi ha tota aquesta secció, també,
de les noves incorporacions.
El que passa és que, des d'aquest cicle,
que és el preàmbul del festival,
és allò de dir, ep, atenció, que comença,
i comença aquest cap de setmana,
aposteu per noms molt consolidats a casa nostra, no?
Bé, són noms força coneguts,
alguns més que d'altres,
però, sí, són els noms clàssics del jazz català,
amb propostes noves, evidentment.
És a dir, que el que ens presentaran no és conegut aquí a Tarragona.
Sí, perquè, de fet, el jazz a Catalunya
ha estat de les primeres manifestacions
que ja fa molts anys van optar per experimentar
amb altres ritmes, amb altres cultures,
i aquestes incorporacions han fet autèntiques meravelles, no?
A més, sempre diem que Catalunya és el paradigma
del mestissatge, de les fusions i de totes aquestes coses,
doncs aquests cicles de música ens permeten oferir
tota aquesta música i aquest mestissatge
que s'està fent a Catalunya els darrers anys.
El punt de partida és aquesta prèvia al Festival de Dixi,
però el Jazz Times es perllonga fins al mes de maig,
vull dir que no cal que ens ho mengem tot el primer dia
perquè ens podem empatxar, mica en mica.
No, no, amb tranquil·litat, un concert per més,
sempre dissabte a la nit,
després de sopar tranquil·let,
doncs escoltar un concert de jazz,
tot i que no són concerts excessivament lleugers, tampoc, eh?
En concret aquest, l'Innovate Electric Project,
que és el primer de tots,
és un concert força experimental,
és a dir, que no anem allò a...
Osti, anem a gaudir només, no?
No, no, de tot una mica, clar.
És una cosa, no vull dir dura,
però és una cosa que està molt bé.
I cada cosa té el seu públic, sens dubte.
I en aquest cicle de tres concerts,
hi ha per a tots els públics, segurament, no?
Sí, tot i que són concerts una miqueta arriscats,
i per això els hem col·locat a la nit,
perquè creiem que és un públic més aviat jove
el que podia estar interessat en aquest tipus de propostes jazzístiques.
Molt bé, doncs comencem, en tot cas,
amb aquest primer concert d'Innovate Electric Project.
Serà aquest dissabte a dos quarts d'onze.
Qui és aquesta formació?
Doncs mira, és una formació que està construïda
a partir de la figura del Mariano Steinberg,
que és una bateria sud-americana instal·lat a Barcelona, com no,
i és un dels bateries referents
en quant a innovació i investigació de sons,
perquè no només toca la bateria,
sinó que barreja el jazz amb ritmes electrònics, etc.
i fa un jazz absolutament progressiu,
amb la resta d'instruments més o menys clàssics del jazz,
que és la secció de bends, amb una guitarra i un contrabaix.
Val la pena veure-ho, perquè el que fa...
De fet, l'espectacle es diu Electric Miles,
està inspirat tot en la música del Miles Davis,
qualsevol jazzero del món idolatrerà del Miles Davis,
i tothom el coneix, no cal ser expert en el jazz.
Està inspirat, però no és un concert de versions, eh?
No, no és un concert de versions, ni molt menys.
Està inspirat, i a partir del que seria la primera nota,
això que es diu a les improvisacions,
la primera nota, que seria una nota del Miles Davis,
porta a composicions d'ells del mateix grup,
totalment experimentals.
Doncs per a aquells que vulguin experimentar coses noves.
Que no és difícil, que no es pensin,
hòstia, ara seran allí quatre tios fent sorolls i ja està.
Saps que és difícil no trobar aquell punt
de no espantar ningú,
però que tampoc no aneu a veure una cosa que no és.
Jo crec que ho has explicat prou bé,
com per saber que és una experiència positiva,
però que no és allò del concert de jazz tradicional.
No, però no deixa de ser jazz, eh?
És a dir, no és música totalment experimental.
El swing aquest, no?,
que té la música jazz es manté en aquest tipus de concerts.
Després, un altre dels noms que s'homenatgen en aquesta ocasió
és el de Tete Montoliu,
i arriben Fumero Trio més convidats.
Doncs sí, Fumero Trio, l'Horacio Fumero,
que havia estat el contrabaixista del Tete Montoliu Trio,
diguem-ne,
possiblement la figura més internacional del jazz català,
als Estats Units era una figura, el Tete Montoliu.
I aprofitant l'aniversari,
el desè aniversari de la mort del Tete,
l'Horacio Fumero Trio,
doncs ens presenta aquest concert,
homenatge amb, bueno,
Albert Bové al piano i el David Chirgo a la bateria,
que és la formació habitual,
més una sèrie de convidats
que havien tingut també relació amb el mateix Tete en vida.
Veig aquí un nom importantíssim,
com és el de Josep Maria Farràs.
Vindrà també, com a convidat?
En principi sí.
Déu-n'hi-do, és un cartell interessantíssim.
Aquest serà el mes d'abril, no?
Sí, de fet ja haurà acabat el festival de Dixi.
Nosaltres sempre provem
que la nostra proposta jazzística
coincideixi amb el Dixeland de Tarragona,
però és el que comentàvem abans,
sempre acabem bastant més tard,
i de fet són aquests tres concerts
que coincideixen un per més, sempre.
El del mes de maig,
el mes de les flors.
El mes de les flors,
home, doncs és una proposta bastant florejada,
per dir-ho d'alguna manera,
que és la Carme Canela,
cantant,
i el Lluís Vidal Trió,
un pianista excepcional,
amb també bateria.
De fet, el bateria serà el mateix
del concert anterior,
que és el David Chirgo,
perquè veus que està molt sol·licitat.
sol·licitat, sí.
Per els flors de jazz funcionen així.
I el David Mangual,
que és un contraveixista excepcional
de referència a Catalunya,
i que, tot sigui dit,
va ser profe meu,
i no és enxofisme,
això que he fet,
però em va donar clàssica.
És a dir,
com que el profe es va portar bé,
calla que...
Possiblement ni se'n recordi,
però ho va ser.
En aquest cas,
l'espectacle es titula
Els nostres estàndards,
perquè sempre parlem dels estàndards de jazz,
i, de fet,
quan estudies jazz,
no fas més que estudiar estàndards.
El xic-ti-xic, eh?
Sí, no?
Les de sempre, no?
Clar.
I acabem parlant sempre dels clàssics,
que si Tete,
que si Miles,
que sempre són els mateixos.
I aquest és el que hem volgut reivindicar
en clau de jazz
els estàndards catalans,
les cançons típiques catalanes.
A mi això m'ha quedat molt d'atenció.
Per què no dius alguns títols?
Perquè els oients es facin una idea.
Doncs mira, aquí tenim el mariner,
Olles, Olles,
cançó número 6 de Montpou,
Els tres tambors,
al Vall de la Cibada.
Tot això, versió jazz?
Versió jazzística.
Home, doncs pot ser divertit i diferent.
Florejat, ja ho has dit.
Primaveral.
Molt en sintonia amb l'època de l'any.
Tots els concerts es fan a la mateixa hora,
dos quarts onze,
sempre.
Al Saló d'Actes de Caixa Tarragona.
El preu de l'entrada,
com sempre,
simbòlic pràcticament,
2,5 més que un preu d'entrada,
és un donatiu
que es donen a diferents entitats.
En aquesta ocasió,
canvia també aquest tema.
Bé, cada cicle de música que fem,
des de la Fundació Caixa Tarragona,
totes les entrades van a una ONG.
En aquest cas,
el taller Estela,
que com molta gent sap,
es dedica a l'educació espacial.
Molt bé.
Doncs, en tot cas,
no sé, Nando,
si ens deixem alguna cosa
d'interès pels oients.
No, convidar a tothom
que vagi a buscar les entrades.
De fet, a hores d'ara
deu haver-hi una cua, ja.
Sí, segur.
Segur.
Perquè es poden anar a buscar ja.
Poden anar a buscar-les ja.
A la sala d'exposicions,
com sempre.
Sí, han de passar per allà,
per les exposicions,
la poden comprar
i poden comprar ja
totes les del cicle,
no cal que es limitin
a la d'aquest dissabte.
No, perquè dius, calla, ja les tinc
i així dius,
que em fa mandra sortir de casa,
però calla,
que com que tinc l'entrada,
doncs ja la tinc
i surto.
i val la pena.
Aviam,
no necessita gaire promoció,
sobretot aquelles persones
que són amants del jazz,
que estan al cas
dels noms importants
que es mouen en aquest circuit,
els tindrem també
a la ciutat de Tarragona,
en aquesta nova edició
del Jazz Times
de Caixa Tarragona.
Nando Torino,
coordinador del cicle,
gràcies per acompanyar-nos avui
i molt bon dia.
Adéu-siau.
Adéu.
Gràcies.