Rapsol i P.F. t'apropa el futbolí a Tarragona Ràdio.
Bé, tot i que m'han canviat la sintonia...
Home, que és la mateixa, que passa que és una mica desllarga, no?
Sí?
Sí, és la mateixa.
Ah, doncs jo pensava que l'has començat més tard, Lluís.
No.
Ah, que estàvem xerrant tu i jo.
Sí, sí, estàvem aquí de xatxarant.
Bueno, de fet no estàvem xerrant, estàvem discutint.
Estàvem discutint perquè...
Eh?
A veure si fèiem el futbolment que ve.
Bé, no es tracta de l'any que ve.
Bé, quan s'acabi, quan s'acabi, quan s'acabi.
L'any que ve vols dir la temporada vinent.
Sí, o quan s'acabi aquesta temporada.
De fet, a partir del 18 de juny.
A segona o a primera?
Home, jo crec que a segona, però veureu què passa, bé de saber.
Però a mi m'és igual fer un futbolí a segona.
Sí, home, sí.
També té gràcia?
Sí, tant, la mateixa.
O què?
Que si no anem de primera no anem?
No, senyor.
Home, avui porto coses que a segona potser no les trobem,
però bé, sí, pot tenir mateixa gràcia.
Bon dia, eh, abans que res.
Bon dia, Quim.
Bon dia, bon dia.
Benvingut.
Què tal?
Bé, bé, i per ser d'escoltant aquesta cançó diu Orboa Cantona.
I ara pensava, hòstia, l'altre dia ens vam poder fer una foto
amb Eric Cantona, eh, tot un mite del futbol, eh.
Tu ets molt mite, home, no?
Molt, molt, molt.
Tu, perquè has nascut d'aquesta època,
però tu ets l'equivalent a les noies que portaven los pecos a la carpeta,
a la meva.
Bé, jo a los pecos no, però Eric Cantona, per exemple,
l'he arribat a portar a la carpeta.
Això t'únic, que és l'equivalent,
que us enrieu molt d'aquelles noies d'aquella època, però...
Sí, sí, no, tranquil·lament, la meva carpeta està a forrar a jules de futbol.
Bé, perdonin, senyors, com que hi ha confiança,
doncs ja, diguem-ne, que ventilem els temes interns.
Hi haurà futbolí després de l'últim partit de Lliga?
Per mi, sí.
Per mi també.
Per tant, qui té la pilota, i mai millor dit, el nostre estimat director?
Això, el nostre director gerent...
Doncs ja li preguntarem.
Ja li tirarem la pilota a la seva taula.
Senyor director gerent, escolti, vol que fem futbolí?
Bé, amb nosaltres ens és igual fer-ho a segona,
que fer-ho a l'estàix, que fer-ho allà on convingui.
Et sembla que escoltem el gol, com a mínim, i així ho matem?
Sí, home, clar.
Escoltem el gol, perquè el Nàstic va empatar el 2 de l'Opera.
Ara n'hem més rebaixat, ja.
Va empatar un, amb un gol, després d'un penal que li van fer l'Arisa Macucula,
un penal que transforma Javi Portillo,
un 0-gol de Javi Portillo a la Lliga, etcètera, etcètera, etcètera,
i el gol sonava així.
La tocarà Portillo.
Portillo.
Just, quins just.
Sota Pals i a Contreras.
10 gols aquesta temporada en Lliga.
Un en copa.
És el pitxichi del Nàstic, la tocarà amb l'esquerra.
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
Veus quin moment?
Que bonic.
Ja està.
Tota la temporada hauria estat així.
No, però després ens van empatar, eh?
Vull dir que és igual.
Però és igual.
Tota la temporada ha estat així.
Però és igual, Quim.
Però i aquests moments?
Aquests moments són preciosos.
Que bonics, home.
Quan t'avances al marcador, fas una il·lusió, te la crees,
i al cap de dos minuts et foten la bufetada...
Mira, l'altre dia la UEFA.
Sí, va sonar llàstima, Iolanda, a mi em sapreu, aquella...
Però no va ser bonic, va ser bonic, va ser bonic, va ser bonic.
Va ser bonic, va ser bonic.
És que no m'ho acabo.
Ho vau tenir jo afragar al dins, eh?
Mira, no m'ho acabo.
Avent-hi perdut, imagina't si haguéssim guanyat.
Imagina't, imagina't.
Bueno, perquè l'Espanyol li va passar factura a la UEFA,
perquè li van caure d'un 5...
Per què ets tan desagradable?
No, no, que no, que no.
Mira, per desagradable, escolta, escolta.
A veure.
Yo tengo una fortuna inmensa y es que, como vivo en Castelldefels,
no me entero de nada.
Això no estava guionat, el desagradable, però sonat casualment.
De sortida.
També li van preguntar a Flores pel penal.
El gol de Portillo va ser de penal.
Eh?
I atenció a la resposta de Flores.
És una de les millors de la temporada i mira que n'ha tingut de bones.
Però avui què li diu?
Pago Flores a Clos Gómez per xiular el penal que xiula el Candelbetis.
Hombre, yo con toda sinceridad,
creo que hay que tener un par de narices para pitar un penalti así
ante un equipo que está jugando hacia el descenso.
Pitar un penalti así el minuto 88,
yo tengo que felicitar al árbitro porque esto no es habitual.
En el fútbol no acostuma a suceder
y tengo que felicitar al árbitro porque la verdad es que ha sido penalti.
¿Vas a sentir el soroll de fons?
Sí, però no deixo...
Era gent que cridava a l'Opera BTIA, l'Opera BTIA.
Ja, per deixar formar part del fútbol.
Per ser, a la roda de premsa,
si li hagués preguntat a algun periodista a Tarragona,
la resposta hauria sigut...
No era penalti, ja està.
El passa que li va preguntar un periodista de Sevilla
i la resposta va ser més llarga.
Amplíem-me la resposta i li va ampliar.
Es va llarga una miqueta més, si no hagués anat concís.
Jo el veig, perdona, aquí,
jo el veig a les tertúlies aquestes polèmiques.
No de futbol, de general, sí.
Sí, sí.
El veig una mica a Risto Mejide, allò de...
Sí, sí, sí, sí, sí, té un perfil així, sí.
Per què negar-ho?
Sí, sí, sí, ara sí que el veig allà al Rondo discutint...
Sí, sí, sí, què passa?
Sí, sí, sí.
Per cert, anem al Camp d'Albetis,
el Ruiz de l'Opera es diu ara, abans Benito Villamarín,
i un dels grans eleccions del Camp d'Albetis és l'Espíquer.
Dilluns passada el teníem aquí en directe,
el Joan Andreu Pérez l'entrevistava,
per cert que l'Espíquer és el peluquer del senyor Ruiz de l'Opera.
Ho dius en sèrie?
Sí, sí, sí, sí, sí.
Sí, sí, sí, sí, sí.
Sí, sí, sí, sí, sí, sí.
Sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí.
Estava aquí amb el Joan Andreu Pérez,
que el va tenir en directe dilluns passatge a l'Espíquer.
Però és perruquer privat o és un senyor que té una perruqueria?
I a part, clar, li talla el cabell a Don Manué,
el president d'Albetis, personalment.
El Manuel Mellado, Manolo Mellado,
Manolo Melado, perdó, no li fiquem-la a ella, Melado.
Sí, l'Espíquer d'Albetis, li vam anar a ficar el micro,
vam pujar fins dalt a la cabina,
que no està amunt, aquella cabina,
perquè volíem sentir com recitava l'alineació d'Albetis.
Normalment ho fa amb unes rimes, allò que fa rimar, no?
Però aquest cop ens va dir que no,
que estava harto de la rima,
que no estava l'ornopabo, jo, niño,
ja faria rap.
I no, no, vam dir, bueno, doncs mira,
i atenció a l'alineació del Nàstic,
atenció a la banqueta del Nàstic,
segons Manolo Mellado.
Estaran de reserva Bizarri, Grazno,
Guellar, Macucula, Irunzu, Morales,
Juan Díaz i Paco Flores.
Bueno, Paco Flores de entrenador, vamos.
Paco Flores...
No, Paco Flores, si el vèiem al xandall
a punt d'entrar al terreny de xoc
després d'acabar Manolo Mellado...
Dius, home, estem malament,
però potser que no cal que jubili el entrenador, no?
El veia ja amb la gardella aquella que tenia el Paco
quan jugava preparant la gardella ja
per entrar al terreny de xoc.
Petita confusió, rectifica, eh?
Ara, semblava rotllo corrida de toros, eh?
Sí.
Allò amb dos diestros, no sé què...
Sí, és una mica així.
Com que el Manolo no ens va voler fer rimes,
tenim la nostra poetisa particular
a la redacció d'Esports de Tarragona Ràdio
i atenció perquè Tere Ortega es revela,
sorgeix el...
Fem rodolins?
Sí, i comença a fer els rodolins de la línia C del Betis.
No els fa el Manolo, però sí que els fa la Tere.
A veure...
Rubén Pérez està assustat...
Assustat...
Assustat...
Seguro i exquisito a la defensa Juanito.
Oh, que bo aquest!
És bo, és bo, eh?
A veure...
Seguro i exquisito a la defensa Juanito.
Aquest és el Manolo, eh?
Són els que diu la mena Manolo.
Ni hoste ni moste, galletes l'hoste.
Aquest, o la finta i l'eprint juega Joaquín,
que era l'altre que tenia l'Espícar.
Doncs l'Espícar els fa tots així, eh?
Normalment, habitualment.
Sí, sí.
Fa tots els jugadors del Betis un per un.
Perquè diguin que no té poesia al futbol.
Exacte, exacte.
La Tere Ortega es desvella com una gran...
Ara és que és una paraula complicada, eh?
Betiòloga, seria?
Especialista en el Betis?
Betiòloga?
Una betisòloga.
Betisòloga.
Betisòloga.
No sé quina seria la paraula perfecta
per definir un especialista en el Betis.
Tere Ortega ho demostra que ho és,
que sent els culors del Betis.
Ara ens va mostrar amb aquestes rimes
del Manolo Melado que ell no va fer,
sí que les va fer la Tere,
però té més repartori.
Mentre no li facin tallar el cabell
al senyor del Betis...
D'aquí això ni on pas.
Sona l'himne del Betis, espectacular,
un ambient increïble,
el que vam poder veure al Ruiz de l'Opera.
Sonava així l'himne del Betis
i després ens preguntem
qui havia fet aquest himne.
I passa això.
Una mica carrascal, no?
És boníssim, és boníssim.
Sí.
És molt millor que el del Sevilla, aquest.
Espectacular.
És que no el distingeixo.
Aquí hi hauria discrepàncies, eh, Tere?
Sevilla té alguna cosa sempre molt especial.
És al·lucinada.
És al·lucinada.
És cert, a qui el canta, aquest?
Aquest el canta, sí.
Era el que va compulsar també
la cançó de la Maria del Monte,
Canta-me,
es diu Rafael Gólez de Gómez,
de González de la Serna.
Bajo la Palmera
es titula aquest himne del santaner
i com dèiem...
Glaçats.
Crec que era un dels components
d'un grup que es deia sempre així.
Glaçats, glaçats.
Sí, sempre sí que eren així
com a molt...
Espectacular.
...molt pigets, no, no?
Eren molt pigets i molt monos.
Sí.
Era un grup d'aquest tipus
Viva la Gente.
Doncs espectacular, Tere Ortega...
Ei, i espectacular Ángel Gómez
parafraseando cantores de Hispal
i Sevilla tiene un color especial.
Ángel García, Ángel García.
Us vaig veure molt flamencos, eh?
Sí, home, però és que l'himne,
de veritat, eh?
El camp del Sevilla va ser espectacular
perquè ja sabeu tots la parafernàlia
i allò que porta l'himne al Sevilla.
Sí, home, sí.
Era espectacular,
però el camp del Betis també ens va agradar molt, eh?
Semblava tot el cel de color verd,
com de cop tothom té les banderes del centenari
i va sonar l'himne
i era realment un moment emotiu
quan van sortir els Jogues del Betis
al terreny de joc.
Els Jogues que van sortir acompanyats d'una mascota,
que ja saps que és un tema que ens agrada particularment,
a mi m'agrada molt
criticar les mascotes rivals
perquè acostumen a ser bon lletges.
Sí, els mons de yuppies
sempre està la teva debilitat.
Sí, però aquest era rotllo frutis.
Ah, com m'agradaven els frutis.
Vale, vale, mira, escolta.
Per cert, la mascota és una palmera o un plataner?
Palmerín.
És un palmerín, eh?
És que des de la distància
també sembla un plataner més que una palmera,
però bueno, una cosa rara, eh?
Palmerín, palmerín.
Es pot semblar un calçot o qualsevol cosa,
jo què sé,
és que vés a saber què sembla això.
Escolteu-me,
és que...
Seria un calçot gruixut, però, eh?
Jo què sé.
Amb molta ceba.
Si no t'especificen què és la mascota,
la Tere perquè és un especialista.
Clar, és especialista en el tema.
Nosaltres anem una mica perduts
i, clar, vam donar més opcions.
Per cert, llàstima que no es quedessin
amb el tema frutis de mascotes,
perquè el tomàquet parlava amb accent andalús.
Ah, és veritat, és veritat.
Te'n recorda?
Sí, sí, sí.
És veritat, el tomàquet parlava amb accent andalús.
Com es deia el tomàquet?
Bartolo, Valdomero o alguna cosa així.
No me'n recordo, és igual.
No parlarem dels frutis.
El camp del Betis també té un tema particular, personal,
que és en lloc de guardar un minut de silenci,
quan mor algú, doncs es guarda un minut de silenci.
Allí no.
Allí què fan?
Resen un pare nostre.
D'acord?
Tots a l'hora?
Tots a l'hora.
Bé, l'espíquer el resa.
No és l'espíquer,
és un senyor gran que es fa el costat de l'espíquer.
No, el perruquer no.
Digue'm-ne que és el senyor que està per les coses així més dedicades.
Sí, és un senyor gran, estem a la cabina
i està resa el pare nostre sencent.
Però que no és capellà.
No, no, no.
No és mossèn.
Comença a resar el pare nostre.
Què passa quan acaba el pare nostre?
Que fa una versió especial del pare nostre.
Allò de diament, ja veureu què diu.
A veure, a veure.
Abans d'estar a resar el mateix aquest pare nostre
i es guarda un minut de silenci.
A veure, a veure, a veure.
A veure, a veure, a veure.
A veure, a veure, a veure.
A veure, a veure.
A veure, a veure, a veure.
Lògic, lògic.
I llibre no té el mal, descansem.
Au, pa, Beti.
Que caraiament, ni tonteries.
És com a singular, no?
Sí, sí, sí.
I minut de silenci.
Home, minut de silenci no va ser.
Va ser minut de pare nostre.
Perquè de silenci no n'hi va haver,
ni molt menys en aquest Ruiz de l'Opera,
que de silenci poquet durant tot el partit de Holanda.
Ai, del souvenir.
Ai, quina il·lusió.
Quant feia que no em portava?
Bé, pel que m'has portat les últimes setmanes.
Avui anem per l'estil, eh?
A veure, senyors i senyores oients,
se'n recorden l'última vegada.
On vas estar?
Que ja ni me'n recordo.
Com que no et poses recordes.
De València, València.
De València em va portar un sobre de ketchup,
un de maionesa i una piruleta
que li van deixar enganxada al parabrisa del cotxe.
És a dir, res, no es va gastar un duro.
Bueno, i aquest cop tampoc, eh?
A veure...
A veure, vas a Sevilla.
No.
No sé, una mantilla, una peineta, una baritó.
Com trobo una peineta, una mantilla...
Una flamenca o un toro per posar-ho a la tele.
Això per un euro no es troba, Iolanda, és impossible.
Vam entrar a una botiga i vam demanar
què és el més barat que tens?
I no m'has portat res, no hi ha res a la taula.
Un moment.
Avui tenim dos tipus de souvenirs.
Un, material, i un altre, sonor o visual.
Per quin vols que comencem, va?
Tots som per mi.
Sí, sí.
Va, pel material, eh?
Estic tan desanimada.
Mira, el material és una revisteta.
Del Betis, revista oficial del Centenario.
Home, és una cosa històrica, eh?
Revista oficial del Centenario.
Real Betis Balompié...
Val la pena o no?
T'agrada?
I això ho regalen?
Sí, sí, sí.
És gratis.
By the face, totalment.
Mira, té un pòster de la Liga del 35,
amb l'Arinó, Adolfo Gómez,
una uriaga, de cua, ares, o s'ho, per alt, i mira.
Aquest, el capçal de l'habitació, queda superbé.
Aquí vendràs coses molt interessants del Betis.
Més cosetes.
Això ja és robo de l'hotel.
Colònia, eh?
O de Colón.
Això és bo.
O de Cristóbal.
Això és Colònia.
Un putet de Colònia.
Això va molt bé per portar el bols.
Què passa? Ingredientes.
Agua.
Alcohol i aigua.
Alcool, ja està.
A veure quina oloreta.
Segur que fa bona olora.
Segur que fa bona olora.
Mira, se'n recorden?
Bé, jo no sé si se'n recorden,
perquè aquest espai no sé si l'escolta algú.
Estic pati.
Oh!
Faux bona olor, què?
És horrible, és d'aquelles de llimona.
Ja està.
Se'n recorden que em va portar una bruixa moníssima de Galicia.
Sí, que vaig trobar per un euro, clar.
Em va portar de Madrid una goma i un llapis del Madrid.
I una lengua del gato.
Això.
Allò de xocolatines, te recordes?
De Madrid, també.
També, xocolatines.
I últimament em va portar tots els sabons,
que no sé què fer que els tinc a casa,
em sap greu llançar-los perquè sóc bona persona.
No sé què fer amb ells, tinc els sobres de ketchup al calaix.
Ara t'he portat una cosa que no caldrà que guardis tu.
Bé, que si vols...
No, no, no, espera, que falta un souvenir encara.
Si vols la podràs guardar, però te l'hauria de passar.
És un souvenir visual i sonor.
Dura molt poquet perquè és gravat amb el mòbil.
A veure.
Per posar-nos a ser cutres, fem així.
Com ho podem fer això?
Perquè, Soni, i tu ho vegis alhora.
Espera que moure, eh?
Un moment, eh?
Ara ens acostem una mica.
A veure, aviam, eh?
Has de ficar-la tu.
És divertit, això.
I llavors fiques aquí a veure si veus alguna cosa, eh?
Aviam.
Qui és aquest xic?
Ah, no, aquest és el barcots tècnic de la casa.
És una processó.
Però això de quan és?
Coi, d'aquest dissabte a la nit?
Però del mes de maig, o...?
No, és d'aquest dissabte a la nit.
Tu, escolta atentament, a veure si podem tornar a fer que soni això.
Però posa que ho sentin els ullens, ja que no ho poden veure.
És que és complicat.
Hauria de penjar la web, això.
Era el Cristo de l'escalera.
Jo veig una banda i com una lluminària.
No, perquè la lluminària és la que portaven a sobre d'aquest pas,
que era una creu amb dues escales penjades i era el Cristo de l'escalera.
No, respecto moltíssim les tradicions dels pobles,
però em sembla lamentable que es faci d'una tradició tan nostrada sevillana com aquesta,
un simple souvenir.
Francament, Quim.
No sé que els sevillanos alguna cosa tindran a dir-ho, la teva actitud.
Un souvenir.
La Colònia i la revista del Betisbach, què més tenim?
No, no, és igual.
Ah, i d'allò que hem dit de fer futbolí, a mi m'és igual, ho deixem de fer ja.
Ràpid, que anem fatal de temps, no?
Sí, fatal de tot, anem, va.
Escolta, què passava la porra diumenge, perquè tenim...
Ah, però per la porra sí, per més de plàstic, amunt i avall, eh?
Mira què passava dissabte la porra telefònica amb la Tere Ortega.
Mira, mira, escolta.
Hola, bona tarda. Hola, amb qui parlem?
Hola, hola, soc la Tere Ortega.
Hola, soc la Tere Ortega.
No, no, la Tere Ortega soc jo.
Pau, suplantació de personalitat.
Sí, sí, sí, sí.
Pobre Tere Ortega, hi ha gent que la vol imitar.
Ningú arribarà al nivell de la Tere Ortega,
més coneixent res del Betis, és la millor.
Ningú la podrà superar amb el tema Betis.
Més coses ràpides, eh? De l'afició.
A què creus que van a l'afició del Nàstic?
Vam comptar nou aficionats del Nàstic al Ruiz de la Pena.
què creus que van a fer a l'afició del Nàstic?
O per què hi eren?
Mira, ara et donaré dos motius
per anar a veure el Nàstic al Ruiz de la Pena.
El primer és aquest.
Y bueno, pues mi hermano es muy aficionado al fútbol.
Yo a mí no me gusta realmente.
Yo no he visto ningún partido esa temporada de primera
jugando al Nàstic, pero bueno,
con anécdota, pues me ha hecho gracia.
El primer motiu seria per fer feliç el germà.
Home, pura fraternitat és el germà, clar.
Entenem per què he anat a veure el futbol.
I l'altre motiu seria aquest.
I esperem que s'atenguin, no?,
i poder fer la foto que volíem fer
amb don Manuel Ruiz de la Pena.
L'objectiu és fer-se una foto amb don Manuel Ruiz de la Pena.
És a dir, passant-ho de l'equipo...
Home, és un crac.
És un crac.
Don Manuel Ruiz de la Pena és un crac.
I l'Ignasi veu que es volia fer la foto amb el Ruiz de la Pena.
Només vegin si se l'ha fet tot.
Si no se l'ha fet, però va gerar el seu objectiu...
No sé si hagués estat fàcil fer-se-la, no?
Jo crec que segur que se la va fer.
Coneixent l'Ignasi segur que es va fer la foto amb el Ruiz de la Pena.
En tot cas, que ens l'enviï.
Sí, sí, sí.
Que ens l'enviï per correu i així la veiem i la comentem.
Perfecte.
Més temes, ràpidament.
El resum del partit en 26 segons.
Així vam veure els protagonistes al partit del Betis Nàstic.
Però el fútbol té un apartat, que és el fútbol que no se ve, ¿sabes?
Nos hemos encontrado frente a un buen portero, un portero que ha sabido parar.
Sí, bueno, lo más importante no son las paradas, ¿no?
Sí, sí, sí.
El penalti, claro, lo pueden ver.
Bé, jo, de totes maneras, li torno a repetir que el que em quedo és amb la imatge que ha donat a l'equip.
Eso es lo que queremos nosotros, ¿no?
Que se retrasse lo máximo posible el descenso.
Y, bueno, yo creo que nos podríamos ir bastante más contentos de lo que al final nos vamos.
Molt ràpidament, Lliga Vaticana.
Tenim finalistes.
S'han jugat la semifinal ja aquest cap de setmana i s'han colat a la final el Redemptoris Mater,
que va guanyar per 0 el C de Sapientae, i el Pontificio Universitàe Lateranense,
que ha guanyat el Mater Ecclesiae per 6 gols a 7.
Per tant, final, Redemptoris Mater contra Pontificio Universitàri Lateranense.
Aquesta final de la Lliga Vaticana, una final que jugarà, espera't, que ho miro,
a Roma, quin dia, el dia no ho sé, a finals de juny, diu, crec.
Doncs sigui com sigui, ja jugaran quan vulguin, perquè no tenim més temps.
Quim, un minut i mig, dos quarts de dues, negociarem si fitxem pel futbolier.
El proper desplaçament, t'aviso, i últim, és a Getafe, eh?
A Getafe no s'ha de souvenir.
Gràcies, Quim, fins després, sempre n'estic recordant amb molts continguts,
molts convidats, nosaltres tornem demà al matí de Tarragona Ràdio
a partir de la seta en punt ara arriben les notícies
a través de l'informatiu Tarragona Actualitat.