logo

Arxiu/ARXIU 2007/ENTREVISTES 2007/


Transcribed podcasts: 1324
Time transcribed: 18d 23h 28m 8s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Doncs la veritat és que avui realment sembla que tot es mogui
i hi ha una velocitat diferent marcat per aquest record
present de Josep Lluís Navarro.
Ara en separen 4 minuts de 3 quarts de 12 del migdia.
Està previst que a les 12 reobri la Capella Arden,
que està ubicada al Saló de Plensa de l'Ajuntament de Tarragona.
Nosaltres volem romandre allà també per tal de continuar expressant
a través de la ràdio de la ciutat aquest pesat, aquest endol
i aquestes mostres d'efecte que no només les persones vinculades
al món de la política i les institucions han fet i volen fer,
sinó també la ciutadania en general, tenint en compte que Josep Lluís Navarro
sempre ha estat una persona molt coneguda, una persona més molt apreciada
i que transcendirà naturalment la seva memòria, no hi ha dubte.
Per això em penso que ara ja podem establir una primera connexió
amb l'Ajuntament de Tarragona.
Encara, en principi, no s'ha d'obrir aquesta Capella Arden
que ja es va obrir a la ciutadania ahir al vespre.
Anem a conèixer exactament quina és la situació
i què és el que es viu en aquests moments a l'Ajuntament de Tarragona
a través de la nostra unitat mòbil amb Joan Maria Bertran
i amb en Josep Sunyer.
Josep, bon dia de nou.
Hola, Yolanda, bon dia.
Estàs aquí a l'Ajuntament, a les portes, m'imagino.
Encara no he accedit a l'interior.
Explica'ns una miqueta on et trobes.
Doncs sí, efectivament, som a les portes, a l'exterior del Palau Municipal.
És justament el lloc on fa pocs minuts ha arribat el fèretre
de Josep Lluís de Navarro.
Ens comentaven que ja és dalt, al saló de plensa,
de plenaris de l'Ajuntament, on s'ha habilitat aquesta Capella Arden.
és previst, com molt bé deies, que s'obri a la ciutadania,
als tarragonins i tarragonines que han volgut venir fins aquí
a retre aquest últim homenatge a partir del migdia, a les 12.
Falta una mica més d'un quart d'hora i ja podem veure molts ciutadans
que són aquí a l'exterior del Palau Municipal, a l'espera.
Estan molts d'ells amb braços creuats, amb semblants seriosos,
esperant-se per poder entrar en aquest saló de plenaris
per, com dèiem, retre l'últim homenatge a Josep Lluís Navarro,
terciment d'alcalde i al regidor d'Urbanisme del Constitutori Tarragoní,
després d'aquesta mort sobtada.
Veiem encara les banderes.
Hem de recordar que des d'ahir a les 4 de tarda,
hi ha dos dies de dol, per part decretat-se per l'Ajuntament,
pel Constitutori Tarragoní, veiem encara les 4 banderes
que hi ha al balcó del Palau Municipal, a mig tasta,
estan uneixant d'aquesta manera la bandera tarragonina,
a més a més, amb un crespó negre perfectament visible
des del punt d'un som nosaltres i, com us deia,
amb expectació en aquests moments, relativament minsa,
no veiem ara gaire gent, tothom imaginant que,
com ja s'havia anunciat, que s'obriria a les 12,
i serà fins a les 3 de la tarda que serà oberta
aquesta capella ardent, potser ho faran de forma esgraonada,
que aniran venint fins aquí.
En qualsevol cas, ara en aquests moments,
ja són uns quants d'estats reunents que són aquí al davant
i que es van acostant.
També, d'altra banda, veiem les primeres autoritats,
alguns regidors, també exregidors,
dos que són aquí just davant del Palau Municipal
i que també estaran esperant que pugui accedir
a la part de dalt del saló de plensa de l'Ajuntament.
Josep, nosaltres, des dels estudis de l'Avinguda Roma,
potser no tenim aquesta visió directa,
però sí que tenim la percepció, probablement també,
pels convidats que han anat passant pel matí de Tarragona Ràdio,
per l'estat d'ànim en general que provoca la pèrdua
d'una persona com el Josep Lluís Navarro,
aquesta sensació que tot avui va com a més lent,
que hi ha com una velocitat diferent.
Jo m'imagino que aquí al Consistori,
aquella traginada de moltes persones amunt i avall,
no sé si es veu una mica interromput
i sembla que tothom va com a més de puntetes
pel Palau Municipal.
No sé si teniu aquesta sensació.
Sí, sí, és una sensació que hem pogut copsar
només arribar a aquesta mena d'estat.
fins i tot de pausa,
de persones que fan la seva feina habitual
aquí al Consistori, aquí a l'Ajuntament,
hem vist alguns dels funcionaris
que habitualment són a la porta
i els veiem així en un aire com a distret,
és a dir, com si no acabessin d'adaptar-se a la realitat
que els toca viure en aquesta jornada.
També és un sentiment que veiem,
si més no s'intueix en el rostre
de les persones que són aquí a l'exterior.
veiem semblants, com us deia abans,
rigorosos, seriosos,
amb cert aire també distès,
com si no acabessin de voler viure aquesta realitat
que avui, sobtadament, els ha tocat viure,
ja va ser ahir,
però avui es comença a reflexionar,
a pensar al voltant d'aquesta pèrdua,
d'aquesta pèrdua de Josep Vés-navarro.
Veiem també molts ciutadans que són aquí,
diari en mà,
estan lleixint les portades dels diaris
que avui fonamentalment aquí a Cas Nostra
parlen d'aquesta pèrdua
i ho estan intentant processar, imaginem.
També entre els companys d'ofici,
periodistes, que érem aquí ara a l'exterior,
fa pocs minuts,
ara ja han entrat cap a dalt a la rotonda
del Palau Municipal,
on nosaltres també anirem d'aquí a poc estona,
també comentàvem allò,
bé, el Saudà, que tal, bon dia,
doncs mira, d'aquella manera, no?
És a dir, que qui més qui menys l'ha entrevistat,
hi ha parlat alguna vegada,
i tots teníem molt present aquest tarannà,
aquest caràcter seu, afable sempre,
aquest preguntar sempre com et va
abans de parlar de la feina,
és a dir, aquest tracte directe,
molt humà de Josep Lluís Navarro,
que tots avui tenim molt i molt present,
i també, com us deia, entre els companys d'ofici
que avui eren aquí, que bé, també notàvem
aquesta mena, doncs, de sensació estranya,
que avui ens colpeix a tots.
Tota així, encara no hem tingut temps
de trobar-lo a faltar,
això vindrà més endavant,
avui és un dia realment de tots
mostrar la consternació i la sorpresa
davant de la pèrdua d'una persona
que, sens dubte, transcendiran la memòria
d'aquesta ciutat per la seva implicació
en tot el que és el teixit associatiu,
i com bé deies, pel seu caràcter,
la manera de ser,
i sempre posar pel davant les persones
pel davant de qualsevol interès
del tipus que fos.
En tot cas, en Josep, si et sembla,
anirem tornant, anirem fent
en diferència connexions,
des d'aquí, des del Saló de Plensa
de l'Ajuntament de Tarragona.
Si hi hagués alguna novetat,
no dubtis en cridar la nostra atenció,
que ràpidament connectaríem amb vosaltres.
Fins d'aquí una estoneta.
Fins ara.
Fins ara.