El matí de Tarragona Ràdio, camí de la una del migdia,
parlem d'una de les propostes que podem tirar endavant
aquest cap de setmana o qualsevol altra,
perquè afortunadament és un lloc que tenim a prop de casa
i és un lloc que molts de vostès és probable que coneguin
i que ara disposa d'una documentació molt interessant,
molt atractiva i sobretot molt útil.
És obra de Josep Gironés d'Escarrega,
es tracta de la via verda de la Terra Alta
i la via verda del Baix Gebran.
Josep, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Gràcies, primer que tot per atendre la nostra trucada,
perquè t'hem agafat així, doncs, una mica precipitadament,
però no volíem deixar passar l'oportunitat de parlar
d'aquestes publicacions que les presentaves aquí a Tarragona
en Societat el passat dimarts, no?
Era així, sí.
Són dues obres diferents, però complementàries.
No, és tot una.
L'únic que passa és que està dividit en dos capítols.
Un fa referència a la història dels pobles més propers a la via verda
i a l'altra ja és relligat amb espiral
per poder-ho portar a la bicicleta al moment de fer el que és el recorregut.
Està separat en dos.
Clar, parlem de vies verdes.
Òbviament, la majoria de persones que ens escolten saben a què ens referim,
però probablement encara no es conegui del tot quina és aquesta alternativa
per recórrer el territori, ja sigui amb bicicleta o a peu o amb patins,
fins i tot, que també és una via que es recorre amb patins.
Una via verda, expliquem el que és, en Josep?
Sí, la via verda és una adaptació d'algun antic traçat ferroviari
que va deixar de funcionar en el seu moment
i al cap d'un temps s'ha adequat com a via verda
i és un espai per a transitar i per a gaudir.
El cas de la via verda de la Val de Safant passava pel cor de la Terra Alta
i anava a parar a la capital del Baix Ebre, que era Tortosa.
I és un paisatge corprenedor, és preciós, tant l'un com l'altre.
Un pèl diferent, però complementaris l'un de l'altre.
Per una banda, doncs, fem un recorregut per la Terra Alta,
com diu el títol, per l'altre pel Baix Ebre.
Són itineraris en recorreguts molt llargs.
Quina llargària tenen?
Entre tots dos fan al voltant dels 50 quilòmetres,
però es recomana fer-los per separat.
Fer primer l'un o l'altre, tant hi fa,
i sempre que sigui possible fer-los en sentit descendent,
amb la qual cosa es treballa menys,
al moment de donar pedals o de caminar.
I es pot gaudir més del paisatge.
Com l'has elaborat, Josep, aquesta guia?
Ens interessa la guia, però ens encorixeix moltíssim
saber com l'has anat elaborant.
Bé, és qüestió de documentació i de testimonis.
El territori el coneixem gairebé tothom,
però de vegades ens fa difícil conèixer el nom d'una muntanya,
el nom d'un perfil,
i això ens ajuda molt la bibliografia existent.
I, a més a més, també inclou aquesta guia diversos testimonis
de persones que nosaltres coneixem,
aquells savis, que hi ha tots els pobles,
que ens expliquen allò que no s'expliqui enlloc,
aquella saviesa popular que ells tenen.
Per tant, es tracta, i perdona, Josep,
d'un llibre d'excursionisme,
una guia d'excursionisme tradicional.
Aquí es veu aquesta feblesa,
i ho dic en el bon sentit tant del terme,
que tens justament cap a la gent dels pobles,
de les petites localitats del territori.
Sí, vosaltres coneixeu una mica la meva obra,
que sempre es basa en el territori i les persones.
I aquí hem pogut aprofitar, doncs,
per fer una feina que ens ha permès gaudir
una altra vegada del territori,
al moment que anem fent la descripció,
i també gaudir de les persones que el poblen.
I aquí hem de recomanar una cosa i l'altra
per tota la gent que vulgui anar al Baix Ebre,
i que vulgui anar a la Terra Alta,
perquè, a part del paisatge, que és variat,
hi ha persones que a poc que se les conegui
veurant que són realment excepcionals.
Tenen uns valors que ara a les ciutats
pot ser desaparegut, malauradament,
però allà encara es conserven.
I a banda de les persones del territori,
doncs, hi ha les festes,
que també les descrivim una mica,
parlem de l'arquitectura popular,
de l'arquitectura institucional,
religiosa, militar, civil,
i tot allò que fa que la visita a la Terra Alta
i al Baix Ebre esdevingui
un fet extraordinari en la vida d'una persona.
És preciós, però s'ha de viure.
I tampoc costa tant anar.
Aquí veig Horda de Sant Joan,
Pinell d'Ebrà i el riu Canaletes,
que de vegades en parlem en aquest espai,
són paisatges absolutament familiars
que resten en la nostra memòria
i que podem redescobrir a través d'aquesta via,
també amb la tranquil·litat que dona.
Jo pel que expliques, no l'he vista encara,
però em dóna la sensació que és una guia
adreçada al públic en general.
Famílies que vulguin passejar
per aquesta zona de les comarques del sud,
qualsevol excursionista,
per persones que tenen allà una certa experiència
i per aquelles que volen introduir-se.
Sí, pot anar tothom,
inclús les persones amb una certa minusvalidesa.
Les vies verdes són aptes per a tothom.
I sí que si la fas amb bicicleta i costa amb un,
pot ser una mica pesada,
però normalment és una cosa que es pot fer
en un dia tranquil·lament.
Parlem d'un dia a la via verda,
a la Terra Alta,
un dia a la via verda del Baix Ebre.
I això que deies del riu Canaletes
és el company de viatge
de la via verda a la Terra Alta.
perquè se'ns comença a apropar
a la via verda a l'alçada d'Horta
i no el perdem fins passat la Fontcalda.
La Fontcalda,
que és un dels paisatges més bonics
de tot el territori.
Estic completament d'acord amb tu.
I sort que encara no han fet
una carretera perfecta per arribar-hi.
Sí.
Perquè així es manté bastant fidel
a com ha estat al llarg d'aquests anys.
I en qualsevol cas,
les carreteres o camins que hi ha
a la Fontcalda per entrar-hi
també tenen el seu atractiu
perquè el que és el camí de la costa
que permet passar per les serres,
un cop estàs a dalt
i abans de baixar a la Fontcalda
veus un paisatge gairebé volcànic des de dalt.
I llavors aquell camí tot ple de curbes
que a la tornada l'has de pujar
amb la primera velocitat del vehicle
també té el seu atractiu.
I una mica preserva també,
que ens hi anem tots, vinga, allà.
Ah, no, no, no, clar.
Això és bo, eh?
Sí.
I després hi ha l'altre camí
que ve del Prat de Conte
que també arriba, no?
I també és fabulós
perquè el paisatge en aquell rock
és deliciós.
Clar, parlaves del riu Canaletes
i com va adoptant formes capritxoses
al voltant del paisatge,
com es va transformant,
perquè estem parlant d'un territori,
diguem-ne, d'unes dimensions
relativament petites
però que tenen uns contrastos
paisatgístics realment increïbles.
Sí, ho has dit, ho has dit.
A vegades diuen que Catalunya
i tots els paisatges,
doncs bé, la part aquesta de la Terra Alta
hem de pensar que sortim
de l'altiplà que podríem situar
o un dels altiplans que podríem situar
entre Arnes i Hordes Sant Joan.
I després hi ha envoltats
de grans roques perfectes
amb uns perfils extraordinaris,
atractius.
Ja tenim el riu Canaletes
que es va enfonsant
i queda envoltat per un paisatge
realment comprenedor,
roques, cel a dalt,
la vegetació de vegades
ens sorprenen les capres
per allà d'on van
i clar, això es va tancant
fins a l'alçada
dels estrets de dalt
abans d'arribar a la Fontcalda
i dels estrets de baix
passat a la Fontcalda.
Penso que és un dels trams
més bonics de tot Espanya.
Ens agradaria destacar
que el llibre està il·lustrat
per fotografies
del nostre preuat
Rafael López Montney
i la Montserrat Riera
que són molt importants també
perquè si parles de territori
i paisatge
aquesta imatge
diguem-ne que encara treu més
el lector del llibre.
Ha estat molt bé aquest treball
perquè de vegades
les paraules escrites
no fan prou justici
als paisatges
que es volen explicar
i en això
ens ajuden molt
les fotografies
de la Montse i del Rafael
que l'altre dia
precisament
quan van fer la presentació
d'aquest llibre
les van poder projectar
i van quedar pressions
perquè penso que
aquest llibre
no té la dimensió adequada
per a poder fer justici
a les imatges
que ells ofereixen.
Josep, el llibre
ja està en dansa
ja està al carrer
recordem que el publica
l'editoral Escuà
has rebut ja
les primeres opinions
en diferents sentits
en sentit únic
algú te l'ha comentat
algú que hi ha a la vista
i la llegida?
El que passa
és que jo potser
tinc molts amics
i tothom m'ha dit
que li agrada
però també
he recollit
alguna opinió
que em diuen
que és un bon company
de viatge
per fer la ruta
perquè de vegades
la gent
es posa a fer
la via verda
amb la bicicleta
comencen a un costat
i acaben a l'altre
i just si paren
un moment
per merenar
o per esmorzar
i amb el llibret
de ruta
el van seguint
i aleshores
s'aturen
per veure
les agulles de bot
les muntanyes
més característiques
el bitllot
els roques de venet
que tot això
és molt característic
i aquell llibre
ajuda a veure
com ajuda
a situar
els pobles
que envolten
la via verda
Un llibre imprescindible
per a aquells
que ens agrada
la natura
que estimem el territori
i que ens agrada
també sortir
que ens toqui
una miqueta l'aire
Josep
sempre que parlem
amb tu
ens sorprèn
o no ens sorprèn
perquè ja comencem
a conèixer-nos
una mica
que mesos després
surt un altre treball teu
que estàs fent ara
perquè no pares mai
segur que tens
algun llibre entre mans
saps què passa
que jo visc
un lloc molt tranquil
i no m'agrada massa
tombar per llocs urbans
aleshores
on trobaràs
passejant pel terme
passejant per la natura
on trobaràs a casa escrivint
i aleshores
faig coses
ara m'ha donat
una mica
per la meva històrica
perquè penso
que sóc d'una zona
que va estar molts anys
en silenci
i cal donar-li veu
i estic posant això
i he escrit
fins a un total
de quatre novel·les històriques
cadascuna
en un tema diferent
suposo que tard o d'hores
tenim una mica
sort
ja veurant la llum
en forma d'edició
doncs curiosament
avui hem parlat
amb el guanyador
d'enguany
del 18è premi
de Rovira i Virgili
de Biografies
que tu vas guanyar
també
sí
justament una mica
parlant
d'aquesta història
i dels teus orígens
i curiosament
s'ha donat la circumstància
que justament
parlem avui amb tu
quan està a punt
d'allorar-se
aquest premi
per tant ara estàs treballant
en això
novel·la històrica
relacionada amb els orígens
el territori
no?
sí
tot relacionat amb la guerra
saps que la guerra
que diuen guerra civil
no va ser pas
una guerra civil
va ser una part
contra una altra
va ser la part
insorrecte
contra la part legal
això no és una guerra civil
com a valor
una guerra civil
no?
i això potser
cal que
intentem
treure-ho del cap
de la gent
que ho hem tingut
a base de maixecar-nos
més de 40 anys
no?
aquí hi ha hagut
algú que s'ha apropiat
de la dialèctica
i d'unes definicions
que la major part
hem assumit
no?
i contra això
hem de lluitar una mica
no?
doncs ja en parlarem
quan estigui enllestida
esperem assabentar-nos
i tenir l'oportunitat
de tornar a conversar
de moment
ens quedem
amb aquesta via verda
de la Terra Alta
en la via verda
del Baix Ebre
i t'agraïm moltíssim
que hagis atès
la nostra trucada
Josep
un plaer
com sempre
adeu-siau
bon dia
una abraçada
gràcies
adeu