En ple mes de desembre s'aproxima el Nadal,
el tenim a la cantonada i s'aproxima, per tant,
per a moltíssima gent un període en què es realitzen
moltes, moltíssimes compres.
De fet, aquest cap de setmana es preveu,
així com a mínim ho esperen els botiguers,
que es produeixin moltes de les compres del període nadalenc.
Coincidint amb aquestes dates,
des de l'Agència Catalana de Consum
fan públiques una sèrie de recomanacions,
tenint en compte recomanacions que porten l'etiqueta
per a un consum responsable per Nadal.
Volem conèixer-les a grans trets,
i per això tenim a l'altra banda del fil telefònic la Mercè Casas,
ella és tècnica de la secció d'informació de l'agència.
Mercè, bon dia i bona hora.
Hola, bon dia.
És una època aquesta de compres desmesurades, podríem dir,
en què la pressió moltes vegades i les ganes de comprar
ens fa oblidar en moltes ocasions un seguit de consells,
recomanacions i normes bàsiques, podríem dir, no?
Sí, és possible, però per això nosaltres,
des de l'Agència Catalana del Consum,
volem donar aquest missatge de consum responsable,
un missatge de reflexió i prudència,
donant tot un seguit de consells pràctics
per prevenir els efectes d'un endeutament excessiu
en l'economia familiar.
Per això hem preparat i hem llançat
un seguit de recomanacions
que tenen com a eixos bàsics
fer comptes,
planifiquem el nostre pressupost,
triem productes de comerç just,
a l'hora de comprar les joguines anem amb mil ulls,
si esteu interessats en un videojoc hem de tenir en compte
tot un seguit d'aspectes,
contribuïm a un Nadal sostenible i respectuós amb el medi ambient
i, per últim, afavorim un consum de proximitat.
Sí, sis eixos, principalment d'aquestes recomanacions,
si et sembla, els anem desenvolupant,
ni que sigui molt ràpidament.
El primer d'ells, incidiu, recordeu des de l'Agència Catalana de Consum,
en l'aspecte de la butxaca,
en l'aspecte dels calés,
que no ens deixem endur per aquesta dinàmica consumista
que moltes vegades hi ha a l'ambient
durant aquest mes de desembre
i que sapiguem molt bé què hem de comprar
i quin pressupost tenim per fer-ho, no?
Efectivament, no estirem més el braç que la màniga,
planifiquem les despeses,
evitem sobreendeutar-nos,
fem una llista de totes les compres
que nosaltres considerem més necessàries,
els aliments, els regals,
senyint-nos el pressupost que disposem
per evitar cap sorpresa desagradable.
Tinguem en compte, i és important,
que el preu d'alguns productes s'incrementa amb els vols de Nadal.
Comparem els preus i la qualitat dels productes i dels serveis.
Comprem amb temps els aliments
que es poden congelar o amagatzemar.
I fem les reserves dels regals i dels aliments
que per les seves característiques
només podem adquirir a darrera hora.
També és important que siguem molt prudents
amb l'ús de la targeta de crèdit,
que ens identifiquem sempre que l'utilitzem
i que tinguem molta cura i custòdia
de la targeta per evitar pèrdues,
robatoris o qualsevol ús fraudulent.
També, arran d'això,
sí que us vull comentar
que és molt important que demanem sempre
i conservem el tiquet o la factura de compra,
que són la garantia del producte.
Que és obligatori que ens el donin des de tots els establiments.
Sí, sí, per part nostre, com a consumidors,
conservar-lo.
També els catàlegs comercials i la publicitat,
perquè la publicitat és vinculant.
Podem exigir el seu compliment.
O sigui, que si nosaltres veiem un producte
en un català per un preu determinat,
hem d'exigir,
és obligatori que la botiga
ens el vengui a aquest preu.
Si hi ha una modificació,
nosaltres podem reclamar-ho.
Exactament.
I tant que sí.
Podem reclamar-ho
i, no obstant,
seria objecte d'una denúncia.
Encara avui en dia
es duen a terme pràctiques
d'aquestes estranyes?
Hi ha picaresca encara en aquests aspectes?
Cada cop menys.
Cada cop menys.
Cada cop menys.
Sí, efectivament,
perquè també la persona consumidora
si detecta
o nosaltres mateixos,
des de l'agència,
els nostres inspectors,
nosaltres mateixos,
de seguida ens posem en marxa
per evitar-ho.
Hem repassat una miqueta
aquests aspectes
que val la pena tenir en compte,
allò que afecta especialment
la butxaca
als calés
i també comentàvem
al principi d'aquesta entrevista
que des de l'Agència Catalana de Consum
es fa una aposta
pels productes de comerç just.
Sí, efectivament.
Abans d'acabar aquest primer apartat,
si em permeteu,
només dir-vos que
nosaltres precisament
hem creat un programa informàtic
que es diu
Controla els teus prèstecs,
que també les persones consumidores
el poden descarregar
des del web de l'agència,
que és la www.consum.cat,
amb el qual
qui estigui interessat
en demanar
un prèstec personal
o hipotecari
pot decidir
quina és la millor opció
per a la seva economia familiar.
Centralitzeu una miqueta
totes les ofertes
que hi haurà per ara
en el mercat
a través d'aquest programa?
Sí, nosaltres
les centralitzem,
vol dir.
Sí, sí,
aquest programa
t'ofereix una mena de comparativa
de les diferents ofertes
que hi ha.
És un simulador,
és un simulador
que et permetrà calcular
quin és el percentatge
d'ingressos
que pots dedicar
d'acord amb la teva economia
als prèstecs,
als crèdits,
que és molt bo,
és una eina molt útil.
Tu pots introduir
les dades que reculls
de les diferents propostes,
de les diferents ofertes
i quan estàs a casa
amb tranquil·litat
fas números
i aquest programa
t'ajuda realment
a comprovar
fins on pots arribar
i fins on no.
Això mateix,
sempre és un recolzament.
Sí,
això que em deieu
del comerç just,
doncs primer de tot
nosaltres com a consumidors
hem de saber
en què es basa
el comerç just,
l'hem de conèixer.
El comerç just
basa la seva producció
i comercialització
dels productes
en criteris ètics,
socials
i mediambientals
que contribueixen
al desenvolupament
sostenible
de les economies
més desfavorides
i més empobrides
dels països
del sud del planeta.
D'entrada,
ara em diràs
quins són els criteris
del comerç just?
Doncs pagar
un preu just
i un salari digne
als productors,
protegir els drets humans
i laborals,
rebutjar l'explotació
infantil,
no discriminar la dona,
respectar el medi ambient
i invertir els beneficis
socials
en el desenvolupament
de la comunitat
productora,
podem trobar
productes de comerç just,
tant alimentaris,
tèxtils
i molts altres,
a les botigues
solidàries
especialitzades
en productes
procedents
de comerç just,
a les botigues
d'internet
de comerç just
i també
en alguns establiments
comercials
i grans superfícies.
nosaltres com a consumidors
ens hem de fixar
en el segell,
en el segell de comerç just.
És el segell
identificatiu
que ens indica
efectivament
que aquests productes
segueixen aquests criteris
que hem esmentat abans.
Sí, efectivament.
També en el web
nostre
de l'Agència Catalana
del Consum
podeu consultar
el follet
que nosaltres
hem elaborat
del comerç just
i un tema
de consum
de comerç just.
Vull dir que
sobretot
això pensem-hi.
Davant de qualsevol dubte
ara,
durant les festes
o després,
pensa que
sempre podeu consultar
el web
de l'Agència Catalana
del Consum
perquè és molt ampli
i us donarà
molt de suport.
Tema de les joguines,
Mercè,
segurament
un dels temes
més complicats
o amb el qual els pares
s'hi miren més.
Què hem de tenir en compte?
Mireu,
nosaltres hem de tenir en compte
primer de tot
que les joguines
han de servir
per divertir els petits
i per fer-los protagonistes.
Què hem de tenir en compte?
L'edat,
la maduresa,
la personalitat
i la seva sensibilitat.
Les formes
i les dimensions
de les joguines
sempre han d'estar d'acord
amb les possibilitats
de maneig.
Hem de valorar
la relació
qualitat-preu
ja que no sempre
les més cares
són les més sòlides.
Examinem
i provem la joguina
el mateix comerç.
Valorem
el contingut del joc,
el aspecte educatiu,
evitem la distinció sexista
i la incitació
a la violència.
Han d'estimular
la imaginació
i la creativitat
i permetre
que els nens
desenvolupin
la seva personalitat.
Ara bé,
sobretot
és molt important
les dades mínimes
obligatòries
que han d'aparèixer
en la joguina.
Aquestes són
les següents.
La marca CE,
que significa
que la joguina
compleix
les exigències
essencials
de seguretat
contingudes
en les normes
comunitàries.
El nom
i la marca
del producte,
la raó social
i l'adreça
del fabricant
o importador
o venedor,
el país d'origen,
les advertències,
consells
per un ús
segur del producte,
importantíssim,
les instruccions
d'ús.
Tot el contingut
obligatori
aquest que t'esmento
de l'etiquetatge
de les joguines
ha d'estar
en català
i o
castellà.
Que no ens passi
com moltes vegades
que comprem
una joguina
més o menys
complexa,
que mirem
les instruccions
i tot està
en idiomes
intel·ligibles.
Ui,
de cap manera,
no es podria
permetre.
Ja veus?
Això seria motiu
de denúncia.
Seria motiu
de denúncia,
efectivament.
Tu has de pensar
que sempre
els establiments
disposen de fulls
oficials
de reclamació
i denúncia
al nostre abast,
a l'abast
de les persones
consumidores.
Així que,
davant de qualsevol
cosa que creguis
que és objecte
d'una reclamació,
d'una denúncia,
d'una queixa,
sol·licitem
els fulls oficials
de reclamació
i denúncia.
Ens queda poc temps,
Mercè.
M'agradaria
parlar, per exemple,
ara dels videojocs,
que és aquest gran
bloc de productes
que s'ha introduït
amb moltíssima força
en els últims anys.
Segurament,
aquest és un dels camps
en què els pares,
potser per desconeixement,
cada vegada menys,
però potser ja s'han
menys abasats,
s'ho miren
amb una miqueta
més d'arrecància.
Hi ha diferents indicadors
que serveixen
de guiar els pares
a l'hora de decidir
la conveniència
o no
d'un determinat videojoc,
no?
Sí, efectivament.
Hi ha uns logotips
que mostren
l'edat recomanada
del videojoc
i també el contingut
del videojoc.
Nosaltres hem de pensar
que el videojoc
no és una joguina,
que hi ha diferents
tipus de videojoc
al mercat,
que també hem de triar
el més adequat
a l'edat,
a la personalitat
i a la sensibilitat,
que hem de comprovar
l'etiquetatge.
Com dèiem anteriorment
amb les joguines,
aquí també em refereixo
a la raó social
i l'adreça,
a les instruccions d'ús,
a l'etiquetatge
d'estar escrit en català
i o en castellà
i el codi PEGI,
que és un codi de conducta
de la indústria
precisament europea
del programa interactiu
que estableix
aquesta classificació
per edats i continguts.
Per tant,
per edats,
fixem-nos en aquelles icones,
més de 3 anys,
més de 7 anys,
més de 12,
més de 16,
més de 18
i en relació
a les icones
informatives
del contingut,
fixem-nos
en aquelles imatges,
doncs,
una xeringa
significa que el joc
fa referència
o mostra l'ús de drogues,
una aranya
significa que el joc
pot espantar
o fer por als nens,
una altra
et dirà
si el joc
conté representacions
o materials
que poden afavorir
la discriminació,
el llenguatge
bruller o no,
en fi,
que convé,
que convé
també nosaltres
com a responsables,
les coneguem.
O sigui,
d'elements
que s'han de tenir en compte,
després tothom valorarà
segons la seva forma
de pensar,
però com a mínim
estan aquests elements
a tall d'advertència,
podríem dir.
Exactament,
exactament,
que ens mostren
aquest contingut,
aquestes indicacions
i s'han de tenir en compte
a l'hora de triar.
I insisteixo,
trobaràs totes aquestes indicacions
també en el web
de l'agència.
Ja per acabar,
Mercè,
des de l'Agència Catalana
de Consum
també recordeu,
voleu recordar aquests dies,
que s'ha de contribuir
a un Nadal sostenible,
no?,
que és la paraula
que des de fa uns anys
està de moda.
Com ho podem fer,
això,
Mercè?
Sí,
perquè ja saps que ara
tindrem un munt de papers,
d'embolcalls,
de materials
dels quals ens harem de desfer.
La imatge típica
dels contenidors plens
a vessar,
després en l'agència
i després a reis,
no?
Exacte,
i tot això,
nosaltres hem de contribuir
a un Nadal sostenible,
evitem els embolcalls
innecessaris,
reciclem-los
per altres usos,
depositem el cartró
als contenidors
corresponents,
utilitzem les piles
recargables
per a les joguines
i els aparells electrònics,
comprem productes
i serveis
amb distintius oficials,
de qualitat ambiental.
Reciclem
el paper i el cartró,
els arbres de Nadal,
les ampolles de vidre
i plàstic,
en fi,
i pensem que també
si comprem productes,
si comprem eletrodomèstic,
ens hem de fixar
en l'etiquetatge energètic
i escollir-ne
un de classe A,
que és la categoria
més eficient,
ja que el consum energètic
és més baix.
Ja per anar acabant,
també des de l'Agència Catalana
de Consum
insistiu en que
en la mesura
del possible
els compradors,
hem d'afavorir
un consum de proximitat,
no?
Ah, sí,
perquè saps què passa?
Que a l'hora
d'escollir els aliments
que posarem a taula,
per exemple,
escollim els de producció local,
és a dir,
optem per un consum
de proximitat
consumint productes
i serveis
fets
en el nostre entorn
territorial
més proper,
ja que d'aquesta manera
ajudarem
a reforçar
l'economia local
i a reduir
la despesa energètica
que produeix
el transport
de productes
d'un continent
a un altre.
Pensem que si
tenim un coneixement
més directe
de la procedència
dels productes,
és a través
del consum
de proximitat,
que tot això
afavoreix,
afavoreix les petites
explotacions familiars,
agràries
i ramaderes,
a l'hora que evitem
l'abandonament
de zones forestals,
contribuïm
al creixement
i al desenvolupament
del nostre país
i també
exercim un consum
mediambientalment
sostenible
perquè reduïm
els costos energètics
de transport
dels productes
procedents
d'altres zones
més allunyades.
Són molts consells,
moltes recomanacions,
moltes elles
de fet de sentit
comú,
però val la pena
quan ens trobem
en aquestes dates
de recordar-les.
Sí,
pensem que val la pena
tenir-les present
i només un afegit-ho.
No oblidem
que és una garantia
comprar en un comerç
que estigui adherit
a una junta
arbitral de consum.
En principi,
jo crec que
això ens pot ajudar
a tots.
Una bona guia
de supervivència,
podríem dir,
gairebé,
per aquests dies.
Marce Casas,
tècnica de la secsa
d'informació
de l'Agència Catalana
de Consum.
Moltes gràcies
per recordar-los
aquests consells
i fins la propera.
Bon dia.
Gràcies a vosaltres.
Encantada.
Adéu, bon dia.