Ara són dos quarts d'una del migdia.
Anem cap a les profunditats de la cova urbana,
aquesta cova que molts coneixen ja,
perquè des de fa un quant temps, afortunadament,
la gent de la Societat d'Investigacions Espeleològiques de Tarragona,
doncs ja fa temps que s'hi va esforçar perquè pugui baixar
tota aquella persona que vulgui,
això sí, amb les condicions i les prevencions, etc.
Anem a la cova per dues raons.
Una, perquè ens agrada molt, com a mínim un cop a l'any,
en visitar-la en companyia de l'Àngel Samanieu.
Òngel, bon dia.
Bon dia.
Segons les últimes dades de diferents campionats,
el més bo del SIGET, no?
Sí, sí, jo.
I no tens cap recansa en reconèixer que ets el millor.
No, sóc el millor.
Ara explicarem per què.
Ens agradaria també saludar ara en aquests moments l'Eduard Carmona.
Eduard, bon dia.
Hola, bon dia.
L'Eduard és la persona que ja ha baixat a la cova,
si no m'equivoco, no? Ja has baixat.
És la persona que tira endavant aquesta sessió
que el primer dia que es va donar l'opció
doncs es veu que ja es va omplir ràpidament,
que és espeliologia literària a les coves urbanes de Tarragona,
lectura i escriptura a les profunditats de Tarragona,
la cova urbana.
Jo sé que s'han fet apes,
jo sé que s'ha fet de tot a la cova,
però creació literària encara no s'havia fet.
No, no.
És que no, Àngel?
S'ha fet hasta un pilar, la colla Jove el va fer.
Veus?
Ah, sí.
Un pilar, jo sé que hi ha una colla de cuiners i gent de bombivants a Tarragona
que també van fer com...
A veure, no van fer una calçotada,
però sí que van portar unes carmanyoles i unes coses
i van fer un apat extraordinari.
I de Xupito, xartes de Tarragona va ser.
I fins i tot, no sé si teniu amagada una ampolla en alguna de les cavitats.
Però allò dius, calla, anem a la cova, com qui va...
A sopar.
Ja està.
Però creació literària no s'havia fet mai.
No, no, no.
En fi, anem a pams.
L'Àngel, a veure, has estat a un campionat a nivell estatal.
Sí, el segon campionat de Catalunya.
D'espaliologia.
De velocitat has quedat al tercer.
Sí.
D'Espanya.
D'Espanya.
En què consistia la prova de velocitat?
És una corda sense fi i jo ficant en una alçada...
Què vol dir sense fi?
Que...
Que és molt llarga, llarguíssima.
No, sí.
Són 150 metres de corda.
I un té un dreslep, un crol, i aguanta la corda.
I l'altre, la tiba.
Llavors, va deixant, va estirant, va estirant, i jo estic a dalt,
i he de fer com si estigués dintre d'un forat.
I anar pujant.
Ja has quedat tercer.
Sí.
No, tercer de velocitat, sí.
Resistència.
El primer del món...
Bé, del món mundial no, d'Espanya.
No, bé, velocitat eren 50 metres.
Ah, 50 metres eren, de 150 que tenia la corda.
Com no sabia de què anava la cosa, que és la primera vegada.
Això em sona una mica xuleria.
No sabia de què anava, arriba i quedo tercer.
No, no sabia de què anava.
A veure.
Els hi vaig donar peixetes, que són bons.
Primer, de recorregut d'espeleologia.
Què era la prova?
Anar a la cova?
És com una paret d'escalada, amb molts de bucles i passamans.
I llavors, tu amb els aparells, els àrbits t'estan controlant com ho muntes, com ho fas.
Me vaig equivocar en un muntatge i em van penalitzar.
Si no, també me'l...
Crec que he fet bona puntuació.
I en circuit, segon?
Sí.
Circuit que eren diferents proves, lògicament.
El circuit és el més bonic, perquè el que passa és que l'espeleologia és amb una cavitat fosca,
i aquí els campionats aquests es fan com si fos una escalada a l'aire lliure.
On heu fet aquestes proves? En quines covas?
No, això es fa a l'aire lliure.
Es fa a l'aire lliure?
Sí.
I es fa...
Bé, tampoc no té més, era allò per saber una mica...
A granollers.
Ah, d'acord.
Granollers.
Ho vam fer.
No caldrà que feu tot això, eh?
Quan baixeu a la cova.
No, espero, espero.
A tu, Eduard, ja has estat, no?
Sí.
M'ha dit l'Àngel que han posat una escala.
Sí.
I a escala.
Per sort, per la gent com jo.
Imperdonable.
Doncs no, perquè la gent com el Joan Maria i jo no hi havia escala i van baixar i no són precisament uns atletes.
Perquè tens que baixar per controlar el terreny.
Ja, ja, ja.
Si no...
Ha fet ja tot el recorregut fins a la sala Ribemà?
Sí.
Totes la vam fer.
Com et vas quedar?
Clar, és que a mi el tema de la cova urbana és un tema que sempre m'ha fascinat molt,
sobretot per la capacitat que té d'aïllar-te del món.
Jo m'imagino que aquesta és la sensació que et va donar.
Totalment.
Pensar que sobreestava la ciutat amb tot de cotxes i els carrers i que nosaltres estàvem allà baix totalment...
I entres per un pàrquing, entres per un pis, entres per un espai absolutament urbà i de cop i volta sembla que estiguis en un altre món, no?
Home, tal com està el món urbanístic no podia ser d'altra manera, tampoc.
I tal com estan els pisos que no s'instal·lin uns ocupes a viure, també t'ho dic ara, Àngel, eh?
Què?
Malament, si ja n'ocupes.
Donant pistes de l'ampolla de xartrés i tot això.
Bromes a banda, per què sorgeix i de quina manera?
Eduard, tu havies sentit parlar de la cova?
Sí, jo el primer any que vaig començar a viure aquí a Tarragona ja em vaig sentir parlar.
No sé si a un estant per Sant Jordi, em sembla que va fer un estant a la Rambla, ja fa anys, ja et parlo, 6 o 7 anys...
Sí, que t'havia obtenit aquest llibre, el llibre...
Sí, vaig veure les fotos i vaig dir, hosti, això, on està, no?
I em vaig començar a interessar, però superficialment, o sigui, només per saber una mica on estava i tot això.
Aleshores, clar, quan em truquen i em donen l'oportunitat de baixar i, a més a més, fer un taller literari allà baix,
jo no m'ho vaig pensar ni en un moment.
Per tant, era la primera vegada que baixaves?
Sí, sí, la primera vegada que baixava a la cova urbana i a qualsevol altra cova.
I vas baixar amb l'Àngel?
Sí.
És que tens garantia, eh?, que la visita és perfecta.
A més, com que és com casa seva, passi, passi.
I aquí tenim aquest foradet, que no hi cabrà, però ho ha d'intentar,
i aquí hem de passar per aquí, aquí s'hi pot banyar, és com si ensenyés el pisó.
Sí, sí.
Què és el que més et va impressionar?
Doncs el que més va impressionar segur va ser la falta d'hostilitat del medi.
Jo em pensava que seria un medi hostil, no?
No sé, sempre havia tingut la concepció que les coves, les parets de les coves havien de ser dures, no?
I, en canvi, hi passaves la mà pel fang.
O sigui, per una cosa que aparentment és dura i era fang, no?
I era com càlid, era un ambient càlid, sí, sí.
No et va passar també que, si no has practicat mai l'espeleologia,
de pensar, ui, quina angoixa tancat en una cova, i realment no hi penses ni un moment.
Quan ets dins, perds la capacitat de...
De fet, hi havia com... era com un repte per mi,
perquè jo soc d'aquells que tenen el malson que entren en una cova,
i van avançant, van avançant, i de sobte es fa estret i no poden ni entrar ni sortir, no?
I al mateix temps que feia això, pensava, hòstia, t'imagines ara què em passa, això?
Home, no cal...
Hi ha un tonelillo entrant a mà dreta, si no recordo malament, què costa de passar, eh?
Entrant a mà dreta...
Ho dic bé, entrant, entrant, passant al sifó, un cop has passat al sifó, a mà dreta.
A mà dreta.
Sec, que no és d'aigua com el del sifó.
La gatera.
Ah, la ballarina...
Costa o no costa la gatera?
No.
No, no, no, la veritat és que no.
És que jo m'ho vaig passar molt bé, va ser molt...
Jo també m'ho vaig passar molt bé.
Joan Maria, costa o no costa la gatera?
Diu que sí, el Joan Maria.
A mi no em va costar.
És que parlàvem molt, parlàvem molt de tot.
També és cert que no deixàvem de parlar mentre fèiem la visita i no estàvem per la feina.
Home, ell d'haver un moment que va comptar d'un petit incident que vau tenir,
d'una dona que es va quedar una mica encallada, no sé si...
Ah, sí.
Si es va quedar una persona encallada?
No, no, però no encallada.
Li va agafar una miqueta...
Una mica de pan.
L'Horemus, i ells vam agafar resant i re, va sortir.
Ja està.
Ja resant tots de genolls allà.
Però el fet que digués això va ser l'únic moment que vam tindre un punt espurnet de dubte.
Bé, almenys jo, de dir, ep, pot passar, pot passar.
Bé, pensa que el que va morir està allà enterrat, eh?
Ah, sí, sí.
No, amb això no hi ha... El vam deixar allà, per llavor.
I el monitor aquell que es va perdre?
També, encara l'estem buscant ara.
Ja heu parlat amb els pares dels nois i noies que participaran a l'estiu jove, no?
En principi han de ser majors d'edat, majors de 18 anys.
Hi ha gent que m'ha trucat, eh? Dels que volen baixar.
Ah, sí?
Explicar, què?
No, res, dona, aquí, tu, baixes el punt, m'agafes de la mà, si convé, ja està, ja marxem.
A veure, tothom que ha baixat, tret d'aquesta senyora i el mort, que deies, i el monitor extraviat,
tret d'aquests tres casos aïllats i que no tenen més importància,
jo tinc entès que ningú ha tingut mai cap problema baixar la cola.
No, no sé si és que també veus el que dient que som bons, que, gràcies a Déu, toquem fusta, fusta.
Jo recordo, Àngel, que quan vam baixar, va baixar una noieta que era la filla de...
Em penso que era d'una de les integrants del grup, una noieta que potser tenia 12, 10, 12 anys,
i Déu n'hi do, eh?
Mira, ara és monitora de bossaig.
Ja deu tenir una edat.
Ai, monitora, instructora de bossaig, és d'ara.
No, i allà apuntava formes, aquella xiqueta, eh?
Però anava per la cova com si fos casa seva.
Jo no sé si a tot va passar, Eduard, jo insisteixo molt, l'altre dia parlàvem amb el Toni Martí,
que també va compartir aquesta experiència, i tothom coincideix que,
des del moment que entres fins que marxes, perds absolutament la noció del temps,
el rellotge, el temps s'atura, i el que és més important és que sempre que fas qualsevol activitat a la vida,
per plaent que sigui, sempre tens allò que et ronda pel cap, que he de fer això,
i aquell problema, i aquella cosa.
Allà arriba un moment que realment el cervell se't queda buit,
i només estàs allà a la cova, gaudint de l'espai, gaudint del temps,
gaudint d'aquesta dimensió tan diferent que et dona la cova.
Tens aquesta sensació, també.
Jo és el que els comento, també, a la gent.
A veure, no es tracta d'anar mirant per on trepitgeu,
de quan en quan pareu, i mireu el sostre, que és fantàstic,
i llavors, sí, sí, hi ha molts que em fan cas, i miren.
Àngel, això no és un programa d'aquells de la tele que fan sorpreses ni res,
però tenim una trucada d'algú que, si us voleu posar,
et vols buscar els auriculars, si no se'n diràs.
Segons em diu el Joa Maria, és una senyora que crec que ha baixat a la cova,
i que vol fer algun comentari, i estem encantats que ens hagi trucat.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Amb qui parlem?
Amb la Pilar Castro.
Què tal, Pilar, tu has baixat a la cova, també.
No ets de les que t'has perdut, no?, perquè veig que estàs a casa o a la feina.
Sí, sí, no, no, i a més a més, baixar amb l'Àngel és un salt conducteur.
És el millor guia que hi ha, eh?
Jo baixam al principi i m'hi deia, mare, me baixos a baixar,
però després s'ha de pujar, i la veritat és que molt bé.
Tu vas baixar quan encara s'havia de fer una mica de ràper?
Sí, de ràper?
Sí, no t'escales ni deia res.
Oh, que bé.
Jo ja deu fer, doncs mira, la meva nena té sis anys, doncs tenia dos anyets, o sigui, fa quatre anys,
i va ser un regal que la veia el meu marit.
Ah, també feu regals de matrimonis i comiats a solter, i...
Déu-n'hi-do, aquesta cova.
Vaixo parelles, si convé.
Vaixo parelles, això és fatal, Àngel.
Però molt bé, molt bé, i a més a més és molt maco de veure tot allò.
No hi penses que jo estic allà a baix.
I aquesta sensació que compartíem ara de la pèrdua de la noció del temps,
de la capacitat d'aïllar-te i de fruita d'estar allò sense cap cosa que t'apreti,
també la vas tenir?
També la vaig tenir, també la sensació de si passés alguna cosa, què passaria?
Però si s'acabés el món, ens quedaríem allà.
El que passa és que, bueno, la veritat és que és impressionant.
Jo animo la gent que sigui una mica ventureta, només una miqueta ja val la pena baixar.
Sí, no cal ser un atleta, eh?
No, no, no, perquè jo no, després d'un any d'haver tingut una nena,
vull dir, no, no, un parell any és, en forma ja no estava, ja no ho estic.
I vaig baixar, i la veritat és que molt bé.
Tornaràs a baixar, Pilar?
Home, si pogués, sí.
Dona, jo he dit.
Doncs ara, com que explicarem com s'organitza per qui vulgui baixar
a banda d'aquesta activitat concreta de l'estiu jove o pugui fer,
doncs prens nota i, sobretot, aviam, demana que t'acompanyi l'Àngel,
que això és garantia de seguretat total.
Suposo que tothom, però jo vaig baixar amb ell
i la veritat és que molt bé, te fa sentir molt segura també.
I ara que ha quedat tan campió de tot arreu, doncs ja...
Més encara, no?
Pilar, moltíssimes gràcies per la teva intervenció.
Ha estat una aportació ben xula, d'acord?
Molt bé, gràcies.
Gràcies, bon dia.
Bon dia.
Baixa parelles, l'ampolla de Chartresa Eduard.
A veure, no sé si saps on...
Sí, sí, per això hi vaig.
És viatge al desconegut, eh?
Per això hi vas, no?
A veure allò, el factor sorpresa.
Home, sorpresa quan ara ens comentava l'Àngel
que havíeu, doncs, cobert el més d'un quilòmetre que hi ha des de...
És a dir, la sala Ribemar...
És el final, diguéssim.
És el final, et banyes, xap-xap, com si fos un toll de l'A de la riba, tal qual,
i tires cap allà amb les ampolles, amb les botelles.
I vau anar.
I hi ha un quilòmetre i es catja, em deies.
No, de...
De la sala Ribemar.
A l'altra banda del llarg.
A l'altra banda.
Són 10 minuts bussejant, són, no sé...
No, no, un quilòmetre no.
No, un quilòmetre és de...
100 metres?
Sí, una cosa així.
De l'entrada, diguem-ne, a la nova sala.
Ja heu descobert una sala amb moltes més cavitats.
Sí, sí, sí, sí.
És allò que quan treus el cap de l'aigua i mires, dius, ostres, és com si fos la lluna.
Però igual de gran que l'altra, que la principal, quan entres, o no és tan gran, no és tan espectacular?
No, són tubos de pressió que hi ha.
Hi ha una escletxa bastant ample, que vaig mirar allò de gran peixar,
però clar, com no portàvem el calçat adequat, doncs m'anava, no?
I tubos de pressió, n'hi ha bastants.
Ja heu començat ja a fer la topografia o encara no?
No, encara no.
Però la idea és fer-la.
Sí, no, que l'hem de fer.
I anar investigant més sales, més...
Sí, sí, sí, sí.
Pregunta que diràs, quina bajanada?
Però a la cova hi ha aigua.
Sí.
I heu d'escriure?
Sí.
Què? El paper i el boli, què?
M'han dit...
M'han dit...
M'han dit que farem servir uns materials especials.
Unes pissarres.
Sí, unes pissarres amb...
Que si pot escriure...
Quatre versets, perquè segons com sigui la...
Mira, estic vingut esborrant, com ara, com a fólic.
Ah, però pots fer la lletra petiteta, és a dir, que pot ser una poesia o un relat breu o alguna cosa.
Són els que fem servir quan fem busseig al mar.
Alguna incidència o algú, ho escrius, és amb un llapis.
Com un plàstic, un llapis i una goma de...
És com les pissarres aquelles dels nens.
De criatura, no?
Sí.
De la que fas xix-xix i passes així.
Suposo, no?
No, no, és com de plàstic.
És unes pissarres com de plàstic i amb un llapis...
Oi, Eduard, ho t'has posat, eh?
Escrius.
No, si passant-ho bé ens ho passarem bé.
Serà un matí.
Sí, serà un matí.
Tres hores, en principi, no?
De deu a una.
Sí.
Ui, passa volant, eh?
Jo em penso que un rodolí poca cosa més us donarà temps de l'escriure.
Perquè la visita en si ja dura, sense fer cap talla, durà aproximadament dues hores, no?
Sí, va durar perquè vam anar a Chinocha, no?
Quantes places s'havien ofertat?
Perquè, clar, això sí que és cert que hem d'anar a grups reduïts.
Em sembla que deu.
Deu, i em penso que totes cobertes pràcticament el primer dia, no?
Sí, sí, es veu que sí.
Els altres dies hi havia gent que s'hi volia apuntar, però no podien.
Hi ha un guió previ en la visita, per dir-ho d'alguna manera?
És a dir, baixar la cova, amb la pissarretes aquestes magnífiques que us deixaran i...
No, no les tenim nosaltres.
Les tindrem?
Les tindreu ells.
M'enfonsa l'entrevista, sempre que ve, de veritat.
No, qui les té? Vosaltres o ells, les pissarres?
Bé.
Vés igual, tant se val, tant se val.
A tal hora esmorzar, a tal hora escriure, a tal hora arribar a mar i banyo, tornada cap a casa.
Val la cosa així o no?
El guió previ, en principi, és la ruta que es fa normalment.
I a cada parada, en principi, farem...
O sigui, hem dissenyat unes parades prèvies, prèvies a continuar el recorregutisme.
I a cada parada farem la part del taller que pertoca.
O bé lectura o bé escriptura.
Per això, la part del taller, des del punt de vista literari,
diguem-ne que hi ha un eix temàtic que heu preparat des de les lectures fins a...
O és una miqueta per lliure, no?
Més o menys.
Sí, la part de lectura, sí.
Què heu triat? O sigui, ja ho teniu triat?
Més o menys, hem estat buscant alguns textos que es puguin acoplar una mica a l'escenari,
perquè ja que és un escenari tan inèdit, diguéssim, havíem de buscar uns textos
que, llegits allí, adquirissin un potencial molt fort.
I si hem trobat alguna cosa, de Pedrolo, per exemple,
o fins i tot algun dels llibres de l'Albert Sánchez Pinyol,
hi ha algun passatge que fa referència a coves i tot això.
De la pell freda?
No, de Pandora el Còndor.
Un passatge curt, molt curt, no?
Sí, de fet passa molt a les coses per allà.
Clar, clar, això.
I després poemes, així per moments puntuals, que suposo que ja aniran molt bé.
Això no ho havies fet mai a la cova, el tema literari.
No, no, m'ho trobo... no sé, crec que ha de ser una cosa...
És interessant.
Sí.
Fem inventari, has baixat per elles.
Lleig, tal com ho has dit, però en fi.
No, bueno, l'aniversari o...
S'han fet tapes, s'ha fet un pilar, alguna cosa més.
Un simulacre.
Confessable, un simulacre de rescat, molt raonable, perquè mai se sap què pot passar.
Anar molt bé, també.
No ho sé.
Ja està.
Una paella?
Falta un casament, em diu, per aquí.
El que passa és que caldria saber quin regidor o regidora vol casar.
N'ha de dir...
No, l'Àngel no té atribucions per casar.
Jo puc casar?
Tu, casar, ja està.
No, casen els capitans de baixer i els regidors o alcaldes.
No, faig de capità.
Treus el títol perquè tu et posats a fer consells i treure títols?
No, sí, m'he deixat la cartera, porto ja tres més de, no ho sé, un munt de carnets.
De carnets, no?
Déu-n'hi-do.
Àngel.
Tret d'aquestes deu persones que baixen amb l'Eduard, que ja té la seva experiència,
hores d'ara es pot continuar baixant a la cova?
Com us organitzeu per al tema de les baixades?
Bé, quasi cada dissabte se baixa en grup.
I com ho han de fer per posar-se en contacte?
Doncs trucant al mòbil que tinc jo.
Doncs trucar a la ràdio i nosaltres ja facilitaríem el mòbil, eh?
I si no, doncs al carrer Ramon i Cajalna-Morosset,
primera o tercera, dilluns i dijous, a partir de les vuit de la nit estem al local.
Val a dir que no es pot baixar sense tenir les assegurances i tota la cosa pertinent,
per tant, òbviament, té un preu, però no cal portar...
Si tens neoprè, millor, però si no vosaltres teniu...
Ara ja teniu neoprè.
Mira, ara tenen neoprè i el deixen.
I abans servia de buscar la gent la vida.
Per tant, el neoprè, continueu d'una recomanació
que porti una roba interior molt vella, perquè l'hauran de llançar.
Sí, sobretot.
I unes sabates dures i velles, perquè després...
Sobretot, perquè la roba interior no es recupera,
es llança directament del fang que queda.
Home, quan diem no es recupera, parlem perquè s'embruta molt de fang.
I si tens segons, s'ha fet unes necessitats del susto.
Ai, Àngel, per favor, de veritat, eh?
Aquest home, quan parla de la cova, ja es descantilla del tot.
En fi, és magnífic.
Jo no sé si, Eduard, podríem quedar quan torneu de la cova,
perquè tornareu, confio que tornareu, que no us quedareu allà.
I si no, deixem algú un poeta d'aquestos allà.
D'un poeta, perquè faci versos per quan vagin les visites.
I si és una parella, que els reciti un poema.
També veus que bonic és allò d'anar tematitzant la cova urbana.
Des del punt de vista més formal,
pendent la topografia d'aquestes noves sales,
quines altres fites hi ha, projectes?
No, anant investigant.
És que el fang va minvant
i cada dia trobem un forat nou.
I si no, comences a escarbar una miqueta allò en fang.
Per la falta de pluja, Àngel.
Sí.
A la falta de pluja hi ha menys humitat.
I això pot malmetre o pot crear alguna dificultat a la cova.
I el nivell està baixíssim.
Sí?
Sí.
És a dir, quan entres al primer contacte que tens...
Ens veiem i fem...
Per on et pot arribar l'aigua
quan en aquella petita sala
que ja només entra una miqueta d'aigua?
No, no.
Està molt baixat.
Ahà.
Doncs, clar, això no podeu fer-hi res.
És una qüestió de plovimetria, no?
No.
A veure, i el temps...
Dic que no plourà.
S'ha de xerrarar.
Vosaltres baixeu...
Ah, basta que es quedi sense aigua.
Home, el bonic és que hi hagi aigua.
Clar.
Llavors, quan el nivell està al és quan...
A veure, disfrutes.
La gent, quan beu tanta aigua, s'espanta, no?
Però com els explico una miqueta...
Bum, tu agafes, te tires, si comer t'agafo jo...
I ja està, i passa.
Clar, els explica que un s'ha perdut,
que un altre es va quedar al lloc,
i coses d'aquestes.
La gent s'anima i s'engresca de seguida.
I pensa que ara no tenim el Paquito.
Se'ns va morir el Paquito.
I què li va passar?
De no menjar es va morir, pobret.
Teníem un touro Paquito.
Sí, sí.
I tant.
I gros, eh?
Déu-n'hi-do.
Oh, no, no s'ho creu?
Sí, sí.
Sí, sí, com ho creu.
I tant.
I de no menjar, mira, la va pel mà, pobret.
Ja estem buscant algun i no n'hi ha.
Quedeu-vos amb un literat o d'aquests.
A mi no.
Quedeu-vos amb un d'aquests.
No, perquè els vindrem els de l'Ajuntament a la buscant.
Molt bé.
Escolta, Eduard, quan sortiu, vindreu a la ràdio
i ens explicareu com ha anat l'experiència,
que serà molt interessant.
I Àngel, a mesura que aneu fent la topografia,
doncs també ens manteniu informats, eh?
Sí.
Que serà molt interessant.
Teniu previstes moltes visites a banda d'aquesta de l'estiu jove?
Ui, aquest dissabte m'abaixa un grup.
El domenatge, un grup d'espeòlegs.
La setmana que ve, ells.
I el dia 28, un altre grup.
De quant són? De 10?
De 10, no.
Més de 10 no.
És massa gent.
És massa gent.
Àngel, sobretot enhorabona per aquestes fites,
tenint en compte que hi ha tota una sèrie de proves,
d'activitats en les que hi vas entrar més tardanament
abans de l'espeleologia i que has anat assolint,
doncs, petits triomps que t'han portat a aquest campionat.
Gràcies per venir de veritat.
I moltes gràcies a l'Eduard Carmona,
que ja coneix la cova,
però no coneix el que és escriure, crear i llegir.
Una espeleologia literària, una nova modalitat
que probablement, escolta,
acabi entrant dins de la Federació d'Espeleologia,
qui ho sap?
Vés a saber.
No m'has faltat això ja.
Gràcies, Eduard.
Molta sort.
Adéu-siau.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.