Continuem endavant el matí de Tarragona Ràdio
i ara parlant, si ens ho permeten,
durant uns minuts d'aquesta professió del periodisme
perquè tenim una excusa, un pretext magnífic
perquè aquesta setmana, concretament dijous i divendres,
tindrà lloc el primer congrés d'exalumnes de periodisme
de la Universitat Rovira i Vergili.
Ja saben, vostè segurament se'n recordaran
perquè n'hem fet de referència en diferents ocasions
que el passat mes de junyà es va acabar la primera promoció
d'alumnes de la URB gestats aquí
als nous estudis de comunicació de la Rovira i Vergili.
Aquests alumnes s'han constituït en una associació
i ara han organitzat aquest congrés.
Per parlar d'aquesta iniciativa,
ens acompanya d'una banda el Bernat López,
el coordinador d'estudis de comunicació de la URB.
Bernat, hola, molt bon dia.
Hola, bon dia.
I també ens acompanya un dels promotors d'aquest congrés,
que no és altre que l'Elder Molla,
company d'aquesta Santa Casa.
Elder, bon dia.
Bon dia.
Primer que tot, per què s'ha organitzat aquest congrés?
A veure, jo soc de la primera promoció de periodistes
de la Universitat Rovira i Vergili
i soc una miqueta un estudiant una miqueta atípic
dins d'aquesta primera fornada,
perquè, clar, la carrera en si dura cinc anys,
però hi ha una part d'aquest alumnat
que vam sortir llicenciats el passat mes de juny
que només vam realitzar quart i cinquè,
perquè vam entrar directament a fer el segon cicle
perquè ja teníem o bé una carrera, una llicenciatura,
en uns altres estudis i em vaig trobar
que a l'arribar una de les coses que deien en la carrera
era que hi havia aquesta precarietat,
que era difícil trobar un lloc per treballar dins del món del periodisme,
no només a Tarragona, sinó tant a Catalunya com a la resta de l'Estat,
i volia que algú m'hagués fet una miqueta de guia
del que és el que trobes un cop estàs llicenciat
i entres dins del món laboral,
que és la feina que pots realitzar dins dels diferents camps que hi ha,
i això va ser el que em va portar a anar pensant
que algun dia, si acabava la carrera,
portar a terme aquesta iniciativa,
l'hi vaig comentar al Bernat en el seu dia,
li va semblar correcte,
i mira, ja d'embrió podem dir que ja on anem a parir.
I durant dos dies, Bernat, es podrà comprovar
com la majoria o alguns dels alumnes sortits
d'aquesta primera promoció més o menys
se n'han anat col·locant,
i a més a més en els diferents ventalls del periodisme.
Com ha estat una miqueta aquest procés de sortida de les aules
i d'aterraig al món laboral?
Doncs ha estat un procés molt positiu,
jo us he de dir fins i tot,
i ho dic en petits cercles,
i ara també aprofito per dir-ho,
que estic gratament sorprès,
de com ha respost el mercat laboral
a aquesta primera promoció.
No vol dir que jo fos pessimista
o que també és allò un atur massiu,
però tampoc no m'esperava una resposta tan positiva.
De fet, no hem fet estadístiques,
però jo diria que potser més del 90% dels titulats
estan treballant en el sector de la comunicació.
Això també ho vull remarcar,
perquè nosaltres és un concepte que treballem des del principi,
la idea que els nostres alumnes es formen
en el macro sector comunicatiu,
del qual el periodisme és una branca o una aplicació,
però no ha de ser l'única necessàriament.
De tal manera que l'horitzó laboral dels nostres titulats
no es limiti al periodisme actiu,
al periodisme tradicional,
sinó que hi hagi altres camps,
sobretot el camp de la comunicació corporativa,
de les relacions públiques,
dels gabinets de comunicació,
que també es tinguin en compte com a sortides laborals.
I així ha sigut.
De fet, tenim alumnes d'aquesta primera promoció
col·locats en un ventall molt ampli
de mitjans de comunicació,
però també de gabinets,
d'empreses de relacions públiques,
en general d'aquest macro sector comunicatiu
que no està en recessió,
sinó tot el contrari.
És a dir,
el terreny del periodisme tradicional
potser és el que està una mica més estancat,
que tampoc, perquè també creix,
però no creix tan ràpidament
com aquest macro sector comunicatiu
que inclou els mitjans,
però inclou internet,
inclou la comunicació corporativa,
la publicitat,
l'assessoria d'imatge,
la comunicació política, etcètera, etcètera.
Comentaves que la receptivitat ha estat bona,
tot i que en un primer moment
tampoc no eres tan optimista.
Pel que fa als alumnes,
Hélder, fins i tot tu també, Bernat,
hi havia certa intranquilitat,
allò que ve amb el juny,
tenim el títol,
i ara què?
L'ampli horitzó,
l'audissió de tirar currículums,
l'Helda és el que és una mica típic,
perquè de feina,
afortunadament,
mai li ha faltat.
Però parlant amb els altres companys,
parlant amb els alumnes,
quina ha estat l'experiència en línies generals?
A veure, la pregunta que ens fèiem
el dia que ens vam llicenciar,
perquè la gran majoria
d'aquesta primera promoció
encara no estava immers del món laboral,
era, i ara què?
Tenim la carrera, tenim el títol,
però no tenim feina.
Molts d'aquests llicenciats,
fins i tot era la segona carrera
que cursaven,
i es trobaven que el que era
la seva passió al periodisme,
doncs trobar-se un forat
dins del mercat laboral,
estava complicat
el 17 o 18 de juny,
que va ser el dia que ens vam llicenciar,
però a poc a poc,
doncs després de l'estiu,
la gent s'ha anat col·locant,
i això doncs em va portar a terme també,
juntament amb la Universitat Obrer Virgili
i amb el Bernat,
poder fer aquest congrés
i que tota aquesta fornada
de la primera promoció
pugui explicar una miqueta
el que està sent la seva experiència,
els seus primers passos,
fins i tot algun que ja porta
un any dins dels mitjans de comunicació,
explicar aquesta experiència,
el que és el dia a dia,
perquè, dèiem, tenim representants
en mitjans de comunicació
de premsa escrita,
de televisió,
de gabinets de comunicació,
d'investigació,
també dins la URB,
doncs creiem que amb aquests 4 o 5 camps
ja podríem tenir una base sòlida
per explicar als alumnes
de primer, segon i tercer de carrera,
que és més o menys
a qui va dirigit
aquesta trobada
de sortides professionals
dins el món del periodisme,
el que és el futur laboral
que es poden trobar d'aquí uns anys.
Bernat, quan surten de la universitat
el vincle amb el professor
es manté encara durant uns mesos,
durant tot aquest temps
què us han anat explicant aquests alumnes?
Home, es manté,
depèn dels casos.
Hi ha gent que...
I també és comprensible i lògic,
la gent acaba la carrera
i hi ha gent que potser
no la veus mai més
i n'hi ha d'altres
que sí que mantenen un vincle.
Per exemple,
nosaltres de seguida
d'acabar la llicenciatura
vam llançar el programa de doctorat
i això ha sigut una via,
un mecanisme
per continuar mantenint el contacte
amb alguns exllicenciats.
Per exemple, l'Elder,
que aprofito per dir
que és una persona molt activa
i aquí felicito per la iniciativa
d'haver organitzat aquestes jornades.
L'Elder també és un estudiant
del programa de doctorat nostre
i juntament amb altres exalumnes
forma part d'un nucli dur,
podríem dir,
d'entusiastes,
perquè això ho vull remarcar també,
que també,
jo crec que amb aquest entusiasme
i amb aquest sentit positiu,
també ajuden
a que el propi mercat laboral
sigui millor del que pugui semblar.
Perquè jo estic absolutament convençut,
i ho dic als estudiants,
i ho dic a tothom que em vulgui escoltar,
que en aquest món,
en el món de la comunicació,
les actituds són tan importants
o més,
o més diria jo,
que les aptituds.
Perquè les aptituds,
no diré que siguin secundàries,
evidentment,
per això hi ha una carrera
on s'ensenyen aquestes aptituds,
les aptituds són importants,
però les actituds,
és a dir,
com un afronta la vida en general,
la feina,
si una persona té curiositat
davant del món,
si li agrada explicar als altres
el món aquest que està vivint,
això és clau perquè una persona
sigui un bon comunicador,
una bona comunicadora,
i això també es projecta
davant de l'empresari,
davant del director de mitjà,
davant del responsable d'un gabinet
que percepa aquesta actitud i la valora.
I nosaltres això ho hem treballat molt a la carrera
i ho continuem treballant
com un tret diferencial,
és a dir,
potenciar aquesta actitud
que complementi uns coneixements
que es poden donar aquí
o a qualsevol altra llicenciatura.
A l'Arnat sempre li agrada
treure pit, podríem dir,
reivindica la qualitat
dels estudis de comunicació
d'aquí de Tarragona
i en aquest congrés
hi ha una taula rodona
en què són els professionals consolidats,
diríem,
els directors dels mitjans de comunicació
que han d'avaluar
o explicaran públicament
la feina d'aquests nous llicenciats
de la URB.
Què han anat explicant
durant aquests mesos?
Els directors dels mitjans de Tarragona
consideren que aquests nous alumnes
surten convenientment preparats,
Bernat?
Doncs mira,
em permet-me que continuï traient pit,
com tu molt bé dius,
i que em mostri com a pare allò orgullós,
entre cometes,
perquè ja fa tres anys
que tenim un sondeig
molt, molt acurat
del mercat laboral
i de les reaccions
dels empresaris
i dels directors
davant dels nostres estudiants,
que és les pràctiques externes.
Aquest és el quart any
que tenim estudiants en pràctiques
als mitjans
i a les empreses de comunicació en general
i la receptivitat,
a no ser que ens estiguin enganyant,
cosa que dubto,
és una receptivitat extraordinària.
En general,
l'índex de valoració,
nosaltres els fem avaluar,
els directors de mitjans,
els tutors,
els hi fem posar una nota,
els estudiants,
i la mitjana està per damunt del vuit,
la mitjana.
Notable alt, per tant.
Notable alt,
tocant excel·lent.
I, en fi,
jo voldria creure
que això és sincer
i em consta,
en fi,
per moltes converses que tinc
amb tutors i amb directors,
que el nivell de satisfacció
és molt elevat
i això
no cal que us digui
que a nosaltres ens omple,
en fi,
de joia
perquè,
doncs,
amb això creiem veure
confirmat
la validesa
del nostre model formatiu
que,
com deia abans,
es basa molt
en les actituds
i ben combinades
amb els coneixements.
Per tant,
ja et dic
que
els inputs
o els retorns
que nosaltres tenim
dels mitjans,
dels empresaris,
dels directors,
és un retorn
molt positiu.
La primera fornada
de periodistes
ja està d'aquí a Tarragona,
ja està al mercat,
ja està amb un alt percentatge
d'on soc col·locada,
treballant en mitjans
de comunicació.
Ara el repte,
suposo, Bernat,
és mantenir aquest ritme.
Els mitjans de comunicació
de Tarragona
estan preparats,
són capaços
de poder acollir
les desenes d'estudiants
que sortiran
any rere any,
fornada rere fornada?
Bé,
bona pregunta,
qui ho sap,
no?
Jo aprofitaria
aquesta pregunta
per fer una reflexió
també
al voltant
d'una qüestió
que últimament
s'ha posat
damunt de la taula,
que és el model
universitari català
i concretament
el fet
que s'hagin creat
aquestes facultats
que a Barcelona
en diuen territorials
i aquests estudis
de comunicació
fora de la capital
que alguns posen
en dubte,
és a dir,
alguns diuen
que això
no té sentit,
no és viable.
jo discrepo radicalment
perquè
hi ha vida
fora de la capital.
Catalunya afortunadament
no és només
la gran àrea
metropolitana
sinó que cada cop
les capitals
de les altres províncies
estan generant
els seus propis àmbits
metropolitans,
el segon dels quals
més important
de Catalunya
és com tothom sap
el del Camp de Tarragona
i en aquest sentit
jo pregunto
per què el Camp de Tarragona
no pot tenir dret
a formar
els seus propis
no només periodistes
sinó químics
evidentment
això ningú no ho posa
en dubte
és a dir,
si ningú no posa
en dubte
que el Camp de Tarragona
ha de poder formar
químics
universitaris
no veig
per què s'ha de posar
en dubte
que el Camp de Tarragona
o la demarcació
de Tarragona
ha de poder formar
els seus comunicadors.
Ara,
una altra qüestió
i aquí
potser m'estic tirant
terra a la meva teulada
és el nombre
d'alumnes
d'entrada.
Perquè ara quants alumnes
hi ha, Bernat?
En aquests moments
estan entrant
a primer curs
a primera de publicitat
que és el tronc
que després
el tronc comú
del qual es va derivant
es deriva després
a l'especialització
de publicitat
periodisme
o comunicació i visual
estan entrant
uns 80 alumnes
per curs
i més que l'entrada
potser la dada
rellevant
és la sortida
i entre
la llicenciatura
de publicitat
i la de periodisme
l'any passat
es van llicenciar
uns 60 estudiants
home,
jo penso sincerament
que si fossin
40
seria millor
que no pas 60
perquè trobo
que seria un nombre
més ajustat
a les dimensions
reals
d'aquest mercat
laboral
per bé que tampoc
no hem d'oblidar
que el mercat laboral
avui en dia
ja no és
la teva ciutat
sinó que és el món
i aquest és un altre aspecte
que aprofito per dir
que nosaltres potenciarem
en el futur
que és la internacionalització
ja ho estem fent
amb les beques Erasmus
tenim convenis
amb 11 universitats
aprofito per dir
que ara acabem de firmar
un conveni
amb Istanbul
amb una universitat
d'Istanbul
cosa que no deixa
de ser una raresa
una nota exòtica
exacte
però en el futur
volem introduir
potser a nivell de màster
no a nivell de llicenciatura
però sí a nivell de màster
una formació en anglès
és a dir
assignatures directament impartides
en anglès
que permetran
potenciar
aquesta internacionalització
perquè l'estudiant nostre
el llicenciat nostre
no només miri
el mercat
tarragoní
català
sinó el mercat espanyol
llatinoamericà
i mundial
El d'Erge
per acabar
recorda'ns
horaris
dates
i aquí va dirigit
qui pot assistir
com a públic
a aquest primer congrés
d'alumnes d'apredisme
a veure
el congrés
o la trobada
millor dit
comença aquest dijous
això de congrés
sona molt institucional
sí
sona molt institucional
és més aviat
una trobada
perquè tots són amics
coneguts
estudiants
en definitiva
d'aquesta primera promoció
de la Universitat
Trobira i Virgili
doncs el tret de sortida
començarà dijous
a partir de dos quarts
de deu del matí
amb la vinguda
amb la benvinguda
a tot l'alumnat
que em sembla
que seran prop
d'un centenar
o 120 aproximadament
després ja realitzarem
una taula rodona
dividida en sectors
primer farem televisió
després gabinet de premsa
amb la participació
del cap de premsa
del gimnàstic de Tarragona
el Ramon Font
per la taura
per la tarda
perdó
una taula molt interessant
amb el que dèiem
no?
els professionals consolidats
on hi participaran
doncs el director
d'aquesta casa
el Ricard Laoz
també
el moderador
serà en aquest cas
Ignasi Soler
el president del col·legi
de periodistes
de Catalunya
la colla
Vallestet
de Catalunya Ràdio
o el Toni Orenzans
del Terrat
que també hi participa
més del Josep Mariàries
el cap de comunicació
de la URB
després parlarem
una miqueta
del que són les ràdios
municipals
amb diferents components
de ràdios
com són Ona Valls
Altafulla Ràdio
Tarragona Ràdio
o Punto Ràdio
més de la cadena
Ciri La Copi
de cara a divendres
ja que només seran
horari de dematí
parlarem de la premsa
amb components
dels diaris gratuïts
de l'aquí
del diari de Tarragona
del nou esportiu
i la veritat és que
jo crec que és
un programa
que està força tapeït
força apretat
però que tocarem
tots els temes
i així posarem en marxa
en definitiva
el que vulguem
aquesta associació
d'alumnes
de periodisme
de la URB
Felicitats per la iniciativa
per la part que et toca
moltes gràcies
per haver-nos explicat
avui al matí
de Tarragona Ràdio
i gràcies també
al Bernat López
de coordinador
d'estudis de comunicació
de la URB
Fins la propera
Bon dia
Gràcies