Ara són dos quarts d'una del migdia, sis minuts.
Deixem enrere el món de les noves tecnologies, o no,
perquè ara en parlarem, i saludem Àngel, Octave i Brunet.
Àngel, bon dia.
Hola, bon dia.
Deia jo les noves tecnologies, però això de les noves tecnologies
a tu et va i ja fa temps que també hi treballes i et mous,
perquè aquesta cosa del llenguatge literari i cinematogràfic
permet molt utilitzar d'aquestes noves eines.
Sí, evidentment. Sobretot el migdia audiovisual,
intento la barreja entre el món literari i el món audiovisual,
et fa aprendre noves tecnologies per intentar fer que tancés entre els dos,
els dos llenguatges.
L'Àngel, Octave i Brunet, com hem explicat anteriorment,
serà el protagonista d'aquesta 18-ena trobada d'escriptors del Camp de Tarragona,
que se celebrarà el proper dimecres al Teatre, al Magatzem.
Quan es fan aquestes trobades d'escriptors, sempre en la mesura del possible,
intentem conversar amb ells prèviament.
Per parlar de la seva obra, doncs, no sé,
per parlar dels seus premis, doncs tampoc,
perquè premis en tens uns quants i l'obra extensa,
i ara hi diríem allò, malgrat la teva joventut.
Moltes gràcies.
Home, això és un fet constatable, no és un pirop, pots jove.
Quants llibres tens ja publicats, Àngel?
Deu novel·les, una de les quals traduïda a l'atelià, o sigui, deu més un.
Deu més un.
Comptes i relats amb altres autors.
I premis els tenim...
Unes quantes coses, sí.
Els he buscat perquè no me'ls sabia de memòria.
Sí, tinc...
Hi ha moltíssims.
Gairebé tots els llibres han tingut algun que altre premi,
alguna menció, alguna...
Tot això en quants anys?
La primera obra meva que va sortir editada fa...
Ara fa nou anys.
Fa nou anys.
L'any que ve farà...
Podríem fer l'aniversari a deu anys, però bé.
En nou anys.
Amb això de la trobada ho haguéssim ajustat en el calendari?
Sí, ho haguéssim pogut fer, però no...
Doncs fem una altra fasto, quan siguin deu anys, no?
Som-hi.
Què et sembla?
Esperem a 20 anys més.
20 anys?
Sí, sí.
Ara ja n'hi haurà prou amb la d'enguanya.
Perquè després de 10 anys, 10 llibres,
tot un seguit d'altres contes i articles,
continues amb ganes d'escriure.
Tens moltes coses per escriure encara, no?
Sí, sí.
D'idees sempre en tens.
I ganes també.
El que passa és que també vas madurant, vas creixent,
el teu món va canviant i te vas adaptant.
Potser ara, i tinc altres requeriments, coses més de punt de vista familiar,
potser tinc...
Que me fan replantejar que no he de córrer tant com he corregut aquests dies,
aquests anys enrere, no?
Potser sí que he anat massa de pressa.
Ara intento potser també madurar com a autor i com a persona.
Digues, digues.
No, i potser això vol dir que potser no aniré tant de pressa com he anat aquests anys,
sinó que anirem xinutxà, no?
Potser com que ja anaves molt accelerat per la teva pròpia vida,
la teva vida literària també s'accelerava, no?
Sí, sí, anaven de la mà.
Anaven de la mà, les dues.
És allò que dius, de la mà i de la faldilla,
perquè moltes vegades has explicat que tu alguns dels relats
els has escrit amb una de les teves criatures dels braços.
Sí, sí, i l'altre, el cuc, allà, sí, sí, sempre està acompanyat.
Inevitable quan s'entén...
Tu entens?
Tres fills.
Tres, sí.
La Carme, el Pol i l'Àngel.
Seguidets com el pas doble.
Sí, 12, 10 i 7.
Home, ara ja comencen a...
A moïnar d'una altra manera.
Jo crec que ets dels pocs escriptors que conec
que no se n'amaguin de la dificultat que implica
treballar per guanyar-se la vida, cosa que fem tots,
tirar endavant una família, amb la teva companya, lògicament,
i escriure.
Perquè sembla que això l'escriptor agafa i diu
Calla, vaig escriure, en tanco el meu estudi que ningú em molesti,
i hores i hores i hores.
Ningú s'imagina un escriptor amb un bolqui a la mà,
un canall a l'altre, fent aquella línia,
no sé què he escrit.
Em penso que aquí on havia d'anar el desenllaç
de la meva novel·la, he apuntat la llista de la compra
que em falten bolquers i no sé què més.
Aquesta imatge, diguem-ne, que és poc glamurosa d'escriptor, no?
Sí, de fet, l'escriptura forma part de la meva vida
i la meva vida és així, no?
Potser si tingués temps per poder escriure
o dedicar-me completament a la literatura,
potser no ho faria, no ho sé.
No ho sé, jo te dic, tot va de la mà.
I com et pots abstreure?
Perquè a vegades, segons, clar, dins de la teva obra
hi ha escenaris, personatges, històries
molt diferents una de les altres.
Podem passejar per Roma, també per l'edat mitjana
i col·locar-nos en un detectiu.
Un món paradoxal com el del McIntosh.
Per tant, com et pots abstreure amb aquesta situació personal per escriure?
No ho sé bé, no ho sé de bé.
Sé que començo a partir d'una idea, una anècdota,
li vaig donar envoltes i començo a xalar i a divertir-me, no?
No t'ho sabria dir.
És un mecanisme que es posa sol, en marxa?
Sí, a vegades neix d'alguna paraula, algun comentari o alguna cosa que sento
i a partir d'aquí se m'omfla, mira, o se m'encen la llumet
i vaig fent, vaig pensant, xalo, el principal per escriure és xalar, passar-t'ho bé, passar-t'ho bé.
Per això t'he dit abans que millor si m'ha de dir que és completament potser no ho faria.
He de robar-li temps, he de patir en certa manera.
Pateixes per on gaudeixes també, no?
Però xalo, sí.
I quan s'ha acabat el llibre, oh, ja està.
O què? O hi ha una sensació de descans?
Sí, hi ha una petita sensació de descans, no?
Perquè quan vaig amb el temps així una miqueta apurat i just,
dic, uf, ja està, ara ja estic tranquil, no?
Però bé, de seguida començo una altra vegada a remenar i a dir,
calla, a veure què podríem fer i...
La literatura i el cinema tenen més coses a veure del que la gent es pensa?
Sí, de fet, el cinema parteix d'un guió,
un guió és una manera d'escriure, també és literatura, vull dir, sí, sí.
Sempre ha dit que són llenguatges diferents, no?
No, però la real és el mateix, vull dir,
no hi ha una pel·lícula, no hi ha sense un guió.
I un guió el fa un escriptor, diguem-li, guionista, si voleu.
Ara diuen que no hi ha bons guionistes,
per això tothom fa adaptacions de pel·lis.
Diuen.
Diuen, no sé què en penses tu.
Diuen, no, sí que hi ha bons guionistes.
Sí? Però no els has donat l'oportunitat o què?
Sí, el que passa és que és més fàcil adaptar
i després, depèn del que adaptes,
darrere hi ha un màrqueting,
interessa més adaptar aquesta novel·la...
estem dins d'un món molt comercial
i potser interessa més adaptar que no.
Des del punt de vista de formació,
tu ets tècnic en direcció i guió,
has fet màster en llenguatge literari i audiovisual.
Tot i que has treballat en llibres, en la literatura,
el món audiovisual i el món del cinema
no l'has abandonat del tot.
No, jo crec que és el que...
és l'eix central.
Vull dir, jo, totes les meves idees
i les meves històries
parteixen primer d'una idea de pel·lícula, de guió.
Després ho tradueixo a llibre, però jo...
Però hi ha llibres que conserven aquest format de guió, llibres teus, eh?
Sí, sobretot en McIntosh...
Conscientment, en les a més.
Sí, utilitza molts recursos cinematogràfics,
com el flashback,
inseriments sonors, fins i tot, poso a vegades.
Parteixo, sí, de la pel·lícula.
Primer veig la pel·lícula jo
i després la intento explicar en paraules.
Però després ens trobem amb Contra el Mendàquiu, per exemple.
El misteri dels còdecs màgics.
Què dius? Res a veure amb això.
Amb l'estructura, vols dir?
Com a estructura literària.
Estàs abordant una novel·la...
Sí, és més acadèmica, podríem dir.
És una història més acadèmica, més formal,
podríem dir, el Contra el Mendàquiu.
Però bé, hi ha també les...
Suposo que també es veu o s'ensuma al meu estil,
encara que sigui una història diferent,
de tall diferent.
Els mites de fa 10 anys són els mateixos d'ara?
Els que tenies literàriament parlant.
Sempre anem a caure el mateix aquell Jean-Paul Belmondo
que sempre esmentaves,
aquella estètica francesa, negra...
Van canviant també.
El de Xeixer la Fem i tot això.
Sí, van...
Es van posant al dia.
Ara te'ls dius...
Home, això a mi com que ja no...
Ara ja tinc una altra edat,
ja em van altres mites...
No, no, em fa gracieta també,
igual que la música i tot, no, no.
Els texans, vull dir, va igual,
jo sóc el mateix.
Però hauràs sumat més coses, lògicament.
Sí, anem sumant coses, sí, evidentment.
Hi ha més bagatge, hi ha més...
I s'han incorporat personatges, idees,
a l'engua, a aquest armari que tu tens
i que alguna vegada han parlat,
que el tens ple de cadàvers
i que els vas traient de tant en tant
no et visiten?
Això de l'armari em fa molta gràcia.
És que m'ha parlat fa molts anys una vegada.
Sí, va ser la primera vegada
que vaig parlar per ràdio,
que va ser amb tu, evidentment,
la primera entrevista.
Sí, a més,
tenia que veure amb el taüt de Naftalina,
seda i cotó.
Efectivament.
És que vas donar de seguida la clau
de la meva història,
vull dir, en aquell cas del taüt,
de Naftalina.
Doncs sí, aquest armari el vaig farcint
i està ple de personatges
que conviuen amb els d'abans
i mites d'ara.
Però és que...
Jo et volia preguntar com estem de mites,
ara, perquè suposo que els mites
és com el vi, no?
No necessitem que passin un cert temps.
i ara ens podem nodrir
de mites perfectes dels 60 als 70
i els mites d'ara del 2007,
ara que va tot tant de pressa
i tot està endusat i tirat,
no sé quins mites podríem tenir, no?
Doncs és que ara me'n fas pensar
i no, no.
Veus? Per això jo t'ho preguntava,
perquè és un tema que he de resoldre, també, no?
No, no, és veritat, no?
I aquells mites que tenia,
doncs hem d'afegir-ne més,
perquè no podem ser tan carrinclonets
d'anar sempre amb els mateixos,
ens hem de posar al dia i costa, no?
Sí, costa, costa.
Ara m'has fet pensar i dic no, no.
Intentava pensar en de les últimes novel·les,
a veure si hi havia algun referent actual,
però no, m'ha semblat que no...
Costa, perquè va molt ràpid, eh?
Perquè allò, com deia la dita,
rei muerto, rei puesto,
i d'un dia per l'altre canvia...
Sí, això va molt ràpid.
Tot, que és la iconografia mediàtica.
Doncs, Àngel, l'haurem d'anar mirant, eh?
A veure si renovem aquest armari,
perquè el tenim una miqueta amb naftalina.
Amb massa, massa, potser.
Amb massa naftalina.
Massa.
No, bromes a banda.
L'acte de dimecres,
una de les qualitats que segurament té la trobada d'escriptors
és que se li dona absoluta llibertat,
dins d'uns límits, lògicament,
al centre, al protagonista,
per fer un acte una mica com ell vulgui, no?
Perquè, escolta, el que no farem és que vinguis aquí
i que t'hagim d'imposar una manera de mostrar la teva obra.
Per tant, jo crec que has intentat dissenyar un acte una miqueta diferent, també.
Sí, el primer que he pensat és trobar-me a gust.
Com abans he dit que quan jo escric he de xalar,
m'ho he de passar bé, trobar-me a gust,
amb un acte d'aquestes característiques,
també el primer que vaig pensar és trobar-me jo a gust.
Si jo em trobo a gust, suposo que els espectadors,
sols, la gent que vingui també se trobarà a gust,
igual com miro que els lectors s'hi trobin quan llegeixen, no?
Jo, la primera idea que vaig tenir per l'acte de dimecres
va ser convidar.
Soc jo l'escriptor convidat,
doncs convido els meus amics amb una copa.
Però, a més a més d'aquesta copa,
hi haurà altres coses per mirar de passar-nos-ho bé.
És a les vuit del vespre, al teatre del magatzem.
És un acte obert a tothom, en principi.
Encara que sembla el títol que és trobada d'escriptor,
sembla que a més hem d'anar els escriptors, però no.
No, no, generalment aquestes trobades va a tothom.
Parlant de lectors,
tots els teus lectors són amics,
en el sentit que tots sempre t'han parlat bé dels teus llibres?
Tens un entorn mínimament crític
o l'entorn et protegeix bastant com a escriptor?
Potser em protegeix, perquè he tingut bastantes bones.
Sí?
Sí, de debò que sí.
Home, el fet que publiquis
i els teus llibres es llegeixin,
però dic, calla, que a vegades a l'entorn més immediat...
Jo quan...
Molta gent et diu
a veure, quan sortirà el proper llibre?
Sobretot això és molt xulo, no?
Que et diuen, ja tinc ganes, ja tinc el mono del proper, no?
Diu el que...
Últimament una anècdota
que em va dir un amic de Valls
va ser que per culpa meva
quasi se congela una nit a Berlín
perquè no tenia calefacció a l'hotel
i volia acabar una novel·la meva.
I se va estar tota la nit llegint.
Aquestes cosetes que et diuen els lectors...
Sí, que dius, home.
Et fa gràcia, no?
L'havia d'acabar, l'havia d'acabar.
El Terra Tarragona i l'univers
és el llibre que vas fer amb el Faro?
Sí.
Si no m'equivoco que és un llibre infantil
Infantil, juvenil, sí, més infantil.
Bé, infantil?
Sí, infantil.
I juvenil, perquè els grans que ens ho hem llegit
han rigut molt.
Sí, sí.
Perquè és...
No direm res.
Si algú no l'ha llegit, cosa que dubto,
que se'l llegeixi.
Aquest món el continuaràs conreant, també?
El de la literatura infantil?
Suposo que sí.
És que jo et vaig veure molt bé allà, eh?
Et vaig veure molt posat i molt divertit,
sobretot perquè vas fer una cosa
que a vegades s'oblida cara a la canalla
que és fer-los riure, no?
Sempre estem moralitzant els nens.
I, home, molt bé,
que moralitzin els pares i els escriptors
que els facin riure, segurament,
o podrà emocionar-se.
A més, el públic infantil o juvenil
és molt agraït.
I, a més, és molt sincer, també.
És molt sincer.
Està dient si els agrada,
si no els agrada,
però directament i molt...
Fixa't, Àngel,
aquí a la pantalla de l'ordinador,
els oients no ho poden veure,
però bé, com és una pantalla
d'ordinador normal i corrent,
fixa't-hi,
surten les portades
de tots els teus llibres.
En falta un, aquí.
Falta un.
Ne la tasca di un mort.
Ah, sí, sí, és veritat.
Què et passa pel cos
quan veus totes aquestes portades,
els llibres?
Els he escrit jo,
els he publicat jo,
estan al mercat.
Doncs no t'ho sé dir bé.
No ho sé,
ara aquesta pregunta que em fas...
És que, clar,
jo m'imagino...
Sí, sí,
que se n'ho he fet jo,
però bé, no ho sé,
allà hi està,
no?
I ara ja hem pres vida pròpia,
fan el seu curs.
Ja no són teus, no?
Ja no són teus, diuen?
No, ja no són meus,
ara ja està,
són dels lectors,
allà hi estan.
Mira,
i un ve negre,
això ho diuen tots els escriptors,
els llibres seran teus sempre.
Sí, són meus,
però vull dir,
allà hi estan,
i no...
Sí,
que ara m'estic mirant
alguna portada,
el faronet,
Déu i l'intrus,
una portada molt maca,
i a més un llibre...
Aquest llibre voldria dir una cosa,
ara mira que...
Veus com sabia jo
que alguna cosa sortiria per aquí?
Sí, perquè aquest mediàticament
no va tenir molta repercussió,
no se'n va parlar gaire,
perquè el mateix any
va sortir Viladambruix,
El son de la medusa
i el faronet,
Déu i l'intrus,
i va quedar una miqueta amagadet.
I de tots els llibres,
vull dir,
jo sempre quan escric,
com he dit abans,
ho faig per xalar,
perquè el lector xali,
no intento explicar
alguna cosa més,
no?
Intento...
Però aquí sí,
el faronet,
Déu i l'intrus,
mira,
ara li faig una mica de publicitat,
i amago l'ànima jo.
Ah, sí?
Sí,
i amago l'ànima jo
en aquesta novel·la.
Doncs mira,
ara...
Veus ara el veure a la portada,
el veure...
M'ha vingut això al cap.
Doncs és un llibre del 2003,
no?
Sí,
d'Arola Editors.
D'Arola Editors.
Tots es poden trobar,
tots els teus llibres
es poden trobar perfectament,
jo dèiem,
és en 10 anys de literatura.
No és un home,
l'Àngel Octavi,
que li encanti,
doncs,
els actes públics,
perquè no per res,
no perquè sigui una persona
poc sociable,
sinó que és més aviat
discreta i tímida,
però trobar-te amb els amics
aquest dimecres,
doncs,
serà un bon exercici,
no?
Serà diferent.
Sí, sí.
Àngel,
alguna cosa?
A punt?
Escrivint ara?
Esperant?
Ara estem fent
una mica de parèntesi?
Ara he acabat un curtmetratge
i esperar a veure què tal.
Has acabat un curtmetratge.
Sí, he acabat un curtmetratge
que, de fet,
el presentarem també
amb l'acte de dimecres.
Aquest dimecres el podrem veure?
Farem la presentació
de l'Esquela d'emergència,
que es titula així.
Esquela d'emergència?
Esquela d'emergència.
No en pots dir res més, ja.
Perdó?
No pots dir res més, ja.
És que, si s'hi fixa,
no ha dit res de l'acte de dimecres,
jo tampoc no ho diré,
però és un acte, diguem-ne,
que no és allò
la bona tarda benvinguts,
vull dir que és un altre elaborat
i que hi ha coses...
Passar-nos-ho bé
i acabarem amb això
amb la projecció del curtmetratge.
Com que no vol dir res més,
ja saben el que han de fer
anar al teatre magatzem dimecres
a les vuit.
Allà us espero tots.
Àngel Octavi,
moltíssimes gràcies,
enhorabona per continuar escrivint,
per continuar així
i moltíssima sort.
Gràcies.
Fins dimecres.