Un minut seran tres quarts d'una del migdia.
Aquesta tarda es presenta el llibre
El voluntariat en l'àmbit hospitalari i sociosanitari.
És un treball que ve a formular diferents aspectes
que cal tenir en compte a l'hora de posar en marxa
aquest tipus de programes.
Ens acompanya Marta París,
és tècnica de la Unitat de Tarragona
de la Federació Catalana del Voluntari.
Marta, molt bon dia.
Bon dia.
És aquesta tarda que es presenta.
T'agraïm molt que hagis vingut.
El llibre té molt d'interès,
perquè quan estem parlant de voluntariat
estem parlant d'un gruix important de la nostra societat.
Exacte.
Potser ha anat tant com caldria,
però bé, tenim una bona xarxa de voluntariats
aquí a casa nostra, no?
Sí, correcte, sí.
Cada cop la gent està conscienciada.
I una mica el llibre aquest el que serveix
és per potser un dels àmbits més desconeguts del voluntariat,
que és l'àmbit del voluntariat hospitalari, sociosanitari
i de centres amb malalts mentals.
Llavors una mica el llibre el que serveix és de guia
del que ha de ser un voluntari en aquests tres sectors.
Clar, perquè direm una obvietat i fins i tot pot semblar joc de paraules,
però no n'hi ha prou amb la voluntat per ser voluntari,
calen altres coses, no?
Sí, calen altres coses, formació, motivació, ganes,
i una mica és el que reflexa aquest llibre,
sobretot també amb l'experiència d'algunes entitats
que han col·laborat amb el llibre,
que ha servit una mica a través de grups de treball
per formular qüestions que els van sorgint amb ells en el dia a dia.
És el que t'anava a dir, el llibre es fa a partir d'experiències concretes
d'entitats i d'hospitals de Catalunya?
El llibre sorgeix una mica a través d'una reunió que hi va haver,
bueno, de veure les necessitats a partir del 2002,
amb una comissió que es va crear entre el Departament de Salut
i la Federació Catalana de la Voluntariat Social,
ja que es va veure que cada cop més hi havia més entitats
i grups de voluntaris en els centres hospitalaris
i llavors es va crear, o es va pensar de començar a treballar
amb totes les entitats per formular una mica una regulació
en l'àmbit hospitalari i sociosanitari.
Clar, no, des de fora, els que no hi entenem en tota aquesta organització
no és un tema senzill, perquè clar, d'una banda estan els pacients,
independentment de la patologia i l'edat que tinguin,
les famílies, tot el que és la comunitat sanitària,
metges, infermeres, administratives, cuineres, auxiliars,
i un personatge, uns personatges que apareixen a l'hospital
i que sí són però no són.
Clar, articular i organitzar tot això no deu ser fàcil.
No, no.
Competències professionals...
Realment ha de quedar molt clar quina és la tasca del voluntari.
Pensem que nosaltres podem fer una activitat de voluntariat
amb canalla.
Bé, estem al carrer o estem al centre de l'entitat,
però anar a fer una tasca de voluntariat en un hospital,
quan tots, quan hem anat a veure coneguts, familiars,
ja sabem que hi ha uns horaris de visita,
que hi ha totes unes normes...
Clar, que entri un voluntari d'una entitat
en un centre hospital i que hi ha uns professionals,
doncs tot això s'ha de regular.
Els voluntaris han de conèixer la tasca que fan
els professionals de la medicina
i a la vegada els professionals de la medicina
han de saber també què estan fent els voluntaris,
que en cap cas el voluntari suplantarà amb un professional.
I es pot haver-hi, des de la millor intenció del món,
a vegades una certa intromissió, no?
No dic des del punt de vista tècnic,
però sí des del punt de vista més emocional, a vegades.
Sí, clar, pensem que són persones que el voluntari
està amb una persona que pot ser que estigui molt malalt,
que si una persona que està sola i necessita companyia...
La tasca que fa un voluntari en un centre hospitalari
i socials sanitaris és molt diversa.
Des de llegir un diari, passejar per l'hospital,
fer companyia, estar sentat a la cadira al costat
d'aquell malalt terminal...
Llavors, tot això amb el voluntari també s'ha de treballar,
perquè ha de ser conscient que aquella persona,
desgraciadament, es pot morir.
I tot aquest dol que ha de tenir el voluntari
ho treballen tant les entitats com també el mateix voluntari.
Justament aquest és un aspecte que fa alguna altra dècada
estava molt oblidat, no només per la societat,
sinó pel propi sistema sanitari.
Des de les mateixes universitats s'estan introduint amb força
diferents assignatures dedicades justament
a l'acompanyament de la mort, al dol.
El teixit del voluntariat que actua en aquests escenaris hospitalaris
també han entrat en aquesta preparació, m'imagino, no?
Sí, sí.
No n'hi ha prou a m'agafar la mà.
No, no, no, exacte.
Hi ha tot un procés.
I també que el voluntari ha de decidir fins a quin punt
es vol implicar en la seva tasca.
i moltes vegades en aquests àmbits el que passa a vegades amb els voluntaris
és que s'acaben cremant perquè la situació els pot superar perfectament.
O també es pot donar el cas que aquella persona es cura,
que se'n va cap a casa i que ja no necessita el voluntari.
Poden donar les dues qüestions.
Emocionalment, si no hi ha una preparació prèvia,
el voluntari pot resultar ferit, entre cometes, en aquesta tasca.
Aquí és molt important les entitats.
Tota la tasca que fan de formació, de reunions amb el voluntariat,
perquè tot això no passi.
Tal com s'observa en aquest llibre,
tu també em destacaves fa un moment aquest aspecte.
Bona part dels llargaments, els tractaments, millor dit,
de llarga durada es concentren sobretot a Barcelona,
no pas en ciutats com a Tarragona.
Parlem de temes relacionats amb el càncer i els nens,
parlem de temes de cardiopaties també infantils,
amb la qual cosa aquests voluntaris es deuen concentrar sobretot a Barcelona
i no pas aquí on no tenen aquest camp de treball.
Deu ser bastant irregular el repartiment de voluntaris en el territori
en l'àmbit sociosanitari.
Sí, realment es va fer un diagnòstic l'any 2004
en el que quasi el 80% de centres hospitalaris
que tenien voluntariat era de la zona de Barcelona,
degut als mitjans.
La situació a Tarragona també al cap de tres anys ha anat canviant,
molts centres hospitalaris, si no posen una...
si no entra una entitat de fora,
estan creant el propi grup de voluntaris
perquè estan detectant la necessitat
i realment a Tarragona la realitat que hi ha
és que hi ha molt d'acompanyament quan se surt de l'hospital,
a casa, en l'entitat, etcètera.
No tant dins de l'hospital perquè segons quina malaltia no hi ha als mitjans,
però molt a fora de l'acompanyament quan se'n va una persona cap a casa.
Aquest voluntariat, en bona part, imagino jo,
deu sorgir sobretot d'associacions de familiars de malalts, no?
Sí, la realitat és que sí.
Independentment que hi hagi altres organitzacions,
no governamentals i altres entitats,
són les associacions de familiars
que promouen aquest voluntari
i són persones que estan directament afectades del problema,
que puguin actuar de voluntaris amb altres famílies
o tenen capacitat per captar, diguem-ne,
ciutadans que no estan vinculats amb aquell col·lectiu
perquè actuïn com a voluntaris?
Hi ha una mica de tot,
des de les entitats que també per la malaltia que sigui,
doncs, prefereixen més un perfil d'una persona que hi hagi passat
com d'altres que s'han oberts a qualsevol persona
que tingui ganes de fer la seva tasca de voluntariat.
I l'experiència, què us explica
de com reben la tasca dels voluntaris al personal sanitari?
Bé, això estem una mica,
per això també presentem el llibre,
per tal de donar consciència a tots els agents implicats,
ja veus el que et deia, hospitals, infermeres, metges,
el gerent de l'hospital,
la persona que està en administració,
qualsevol persona que està dins el centre hospitalari
que vegi que la tasca del voluntariat és important
i que en cap moment és una cosa que li traurà la seva feina
si no que ha de ser complementària.
Cadascú tenim la nostra tasca i en tenen de respectar.
Clar, cada cop la societat té més exigència
des del punt de vista de treballadors socials,
fenòmens com la immigració, per exemple,
com el fet que cada cop hi ha més persones amb dependències,
persones grans.
Això fa que també els voluntaris esteu constantment reciclant-vos
per poder atendre aquestes demandes, no?
Sí, exacte.
Cada i més, no només des de la federació,
sinó les mateixes entitats,
a partir de la detecció que tenen els voluntaris,
els mateixos voluntaris estan demanant formació.
Jo necessito formació per tal de poder fer la meva tasca de voluntària millor.
El llibre que es presenta aquesta tarda,
si no ho tinc malentès,
és la consellera de Sanitat Marina Geli,
que ho presentarà aquí a la ciutat de Tarragona.
El llibre és un llibre més molt...
que té fins i tot aquest format amb una espiral lateral de guia,
per fer feina, no per posar el prestatge.
Està il·lustrat amb moltíssimes fotografies
que ens donen una idea de la tasca que fan els voluntaris.
Aquí vèiem des de jugar amb una criatura petita
fins a fer el pallasso, literalment,
disfressant-se i fent una mica d'espectacle,
llegir, ensenyar com funciona un ordinador
des del llit de l'hospital...
En fi, la col·laboració que es pot tenir amb el pacient,
amb el malalt, és molt diversa.
Sí, és molt diversa, el que et deia abans.
Des de llegir-li el diari,
estar fent el pallasso,
sortir a passejar pel jardí del centre hospitalari,
de tot.
Estar al costat, assegut,
esperant-se que aquella persona es desperti
i no es trobi sola quan obri els ulls.
Infinitat d'activitats.
Sempre fan faltar mans a tot arreu,
però, en aquest cas, hi ha una demanda important
de voluntari en l'àmbit sociosanitari aquí a Catalunya
i, en particular, a Tarragona?
La situació és que cada cop hi ha més demanda.
Dins dels hospitals,
l'activitat de voluntari la pot fer
els entitats que venen de fora,
que tots en podem conèixer alguna,
com el mateix hospital que veu o detecta
la necessitat de crear un grup de voluntaris
propi del mateix hospital.
La realitat ens diu
que cada cop s'estan creant
més grups de voluntariat dins dels hospitals
perquè estan veient que
és important que hi hagi...
Per tant, encara hi ha una mancança, no?,
d'aquestes figures.
Sí.
Estem en un procés de creixement.
La veritat és aquesta.
A partir del 2004,
a veure totes les dades,
els mateixos hospitals s'han conscienciat
i estem creixent.
La situació de Raúna és la que et deia abans
i que la sensació que ens hem de posar
entre tots les piles.
És una bona oportunitat aquesta tarda
perquè entre tots puguem parlar,
tots els agents implicats,
per poder-ho moure
i que vagi la cosa cap amunt.
Per tant, aquesta guia
i la trobada d'aquesta tarda
aplega aquells col·lectius
que esmentaven al començament.
Vosaltres com a voluntaris,
però també el personal sanitari
de gestió dels centres hospitalaris
de referència.
Aquí a Tarragona
actuen voluntaris?
Els hospitals de Joan XXIII,
Santa Tecla,
els que tenim més així a la ciutat?
Sí, tenim el...
Que jo també ho vaig saber
fa poc que s'ha creat,
ara el mes d'octubre
es va crear un grup de voluntaris
del mateix hospital Joan XXIII
i després sí que hi ha entitats
que entren en els hospitals.
No només de Tarragona,
sinó també de Sant Joan de Reus.
El Pius s'està fent alguna cosa
i després la xarxa sanitària
de les Terres de l'Ebre
també s'està engegant.
Bàsicament estem creixent ara.
És un moment, jo m'imagino,
de reflexionar,
de reconduir-ho tot,
ara amb la recent llei
de la dependència.
Doncs també es qüestionaran
moltes coses, no?
És un repte que s'ha de prendre
amb calma,
de dir bé fins a quin punt
aquesta persona
ha d'esmerçar unes hores
o és un lloc de treball
que ha de cobrir
una altra persona?
És l'eterna problemàtica, no?
Aquesta, probablement,
cal posar uns paràmetres concrets
perquè ningú pugui sentir
que allò no s'està fent
l'adequat o el correcte, no?
Sobretot el que es necessita
és donar informació.
I deixa clar el reglament, no?
Sí, sí.
És a dir, tant el voluntari
sàpiga el reglament de l'hospital,
perquè hem de tenir clar
que un hospital té unes normes
d'higiene, d'horari,
de visites, etcètera,
com que el mateix hospital
doni les normes
amb els voluntaris
i que el voluntari
ja sigui del mateix hospital
o sigui d'una entitat
sàpiga quins drets
i quins deures té.
No ens oblidem mai
que un voluntari té
uns drets i uns deures.
Doncs es presenta aquesta tarda
a dos quarts de cinc?
A dos quarts de cinc.
On es presenta exactament?
A Serveis Territorials de Salut.
Això mateix.
Serà avui,
ho farà la consellera Marina Geli
amb l'assistència, imaginem,
de tots aquests agents que dèiem.
A veure, Marta,
a mi em sabria greu
que m'hagués deixat
algun tema
que sigui important
per a aquest col·lectiu.
Et sembla que ens hem deixat
alguna qüestió
en la qual cal posar més l'accent?
No, jo igualment convido
a qualsevol persona
que pugui venir
aquesta tarda
a la presentació
o bé si algú
que ens ha escoltat avui
ha dit
mira,
m'interessaria fer-me voluntari
que es pot passar
per l'oficina
de la Federació Catalana
de Voluntariat Social
que estem a l'hotel d'entitats
i parlaríem una estoneta
per veure què li pot interessar.
Si no,
per correu electrònic
és tarragona.federació.net
i a la nostra pàgina web
a les 3 Ws
federació.net
també pot trobar informació.
Aquí tothom troba feina
a la Federació Catalana
del Voluntariat
no ho dubtin.
Marta París Tècnica
de la Unitat de Tarragona
de la Federació Catalana
del Voluntariat
moltes gràcies
per venir avui a la ràdio
i recordar-nos
aquest col·lectiu silenciós
que treballa
però tot i que és silenciós
i voluntari
també necessita
d'unes directrius
i unes eines
per dur a terme
la seva feina.
Moltíssimes gràcies
Bon dia.
Moltes gràcies a vosaltres.