Dos minuts a tres quarts de dotze del migdia.
Jordi Sorinyac, bon dia.
I bona hora.
Ja has tornat de l'escola pràcticament després de l'hora del pati,
ja has pogut menjar l'entrepà, quatre jocs pel pati.
Bé, el cas és que el Jordi avui ha assistit a aquesta primera visita
que l'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros,
ha fet el primer centre educatiu de la ciutat de Tarragona
complint el compromís que en el seu dia va dir
que aniria visitant centres educatius.
El que passa que com que s'acaba el col·le,
jo m'imagino que es reprendrà aquesta activitat al setembre.
Això mateix, ara després ho escoltarem amb la pròpia veu
del ja nou alcalde, costa una mica acostumar-se,
però Josep Fèlix Ballesteros...
De moment no ens hem equivocat cap dia,
cosa que dius, la primera setmana és com quan canvies d'any.
Sí, la data quan estàvem al col·le,
que ficàvem la data a cada exercici,
sempre ficàvem la de l'any anterior.
De moment no hem punxat ni una vegada.
En qualsevol cas, avui s'ha exemplificat
o s'ha fet el primer pas per complir aquesta promesa.
El compromís és visitar un centre escolar,
ja sigui públic o concertat,
també els centres d'educació especial,
els centres de discapacitats,
un cada setmana, progressivament.
Sí que han dit que, vaja,
tenint en compte que el calendari és el que és
i que juliol i agost pels centres educatius
és molt malèpoca, segurament ja que aquestes visites
s'hauran de reprendre el mes de setembre.
En qualsevol cas, en aquesta primera setmana de mandat,
tot just el segon dia, dimarts,
s'ha volgut exemplificar, o així ens ho ha explicat
Josep Fèlix Vallès-Seros,
el compromís d'aquest nou equip de govern
en matèria de l'educació.
A les 9 del matí, puntuals com un clau,
han arribat al Col·legi Saavedra,
han dit que han escollit aquest centre educatiu
perquè físicament és el que està més a prop
de l'Ajuntament, està tocada a la plaça de la Font
i és amb el ponts i cart, segurament.
Clar, també serà el següent de la llista, probablement.
Podríem dir que són el que està més a tocar.
No han fet visita de metge,
han estat una hora i mitja ben bona.
Vos expliquem una mica la mecànica,
han estat l'alcalde Josep Fèlix Vallès-Seros,
el nou regidor d'educació, Joan Sanaújas,
el cap de gabinet...
Que és mestre, també, tinc entès, no?
Que és mestre, això mateix.
El cap de gabinet, Gustavo Quadrado,
i la directora del centre, Eleonor Frank,
fent una visita, un recorregut per,
vaja, diferents llocs del centre,
per detectar diferents mancances.
Ha estat, durant uns instants,
ha estat una mica graciós,
perquè la Eleonor, la directora del centre,
anava posant el dit a la llaga
en petites coses,
com papereres que no funcionen,
vidres que no tanquen,
una de les tapes del pàrquing sabedra,
que està a sota del col·legi,
que fa un angle que és una mica punxegut,
coses molt domèstiques,
coses molt petites...
Que són les que preocupen a l'escola.
Però que, a canvi, a la fi,
són les que preocupen a l'escola,
preocupen els mestres,
preocupen els alumnes,
perquè dèieu-me clar,
és que en aquesta etapa,
en aquesta punxa,
fa un angle recte molt pronunciat,
és de metall,
està molt a prop del terreny de joc de futbol,
i quan juguen a futbol alguna vegada,
doncs hi ha el risc elevat,
doncs amb una trompada,
una corredissa,
una espenta,
doncs que puguis fer-te,
que puguis fer-te una miqueta de mal,
no?
Gustavo Quadrado,
el cap de gabinet ha estat l'encarregat
de prendre nota...
Prenir a punts.
Prenir a punts,
és el que es fa a l'escola.
Efectivament,
amb el compromís,
doncs,
que l'Ajuntament subsani
tots aquests detalls
de la manera més ràpid possible.
Si et sembla,
escoltem el que ens ha explicat
la directora del centre,
Leonard Franca.
Són coses que les estem patint cada dia,
que les vius cada dia,
i que quan fas un comunicat
i un altre comunicat
i no s'acaben de solucionar,
doncs no cal que ens les apuntem,
vull dir,
les tenim,
les veiem,
les vivim.
Llavors,
per això és interessant
que vinguin aquí,
que ho vegin des de l'Ajuntament
i que ho puguin arreglar
el més aviat possible.
Llavors,
tot anirà millor.
No,
no són grans mancances
les que tenim en aquesta escola,
és un edifici nou
i tenim,
està bastant bé.
Les mancances
són les de sempre,
uns vidres que no s'acaben d'arreglar,
els patis,
doncs,
que els hi falta sorra,
que els desaigües que no marxen.
Com es pot solucionar
aquests problemes?
De moment s'han pres apunts,
ara,
doncs,
el nou Ajuntament està,
doncs,
vaja,
acabant de situar-se,
prenent les mides dels despatxos.
L'objectiu és intentar
substanar aquestes qüestions
el més aviat possible
a partir que entrin en marxa
un instrument
que ja es va comentar molt
durant la campanya electoral,
que és aquesta brigada
d'intervenció ràpida.
Són, doncs,
aquests membres
de la brigada municipal
que en col·laboració
amb d'altres funcionaris,
com per exemple
la Guàrdia Urbana,
l'oblidactiu és
recopilar la informació
de la manera
més ràpida possible,
processar-lo
amb velocitat
i que no llegi, doncs,
aquella l'antitud burocràtica
que tots
en major o menor mesura
coneixem.
Sembla allò del servei
24 hores, no?
Una mica això,
el regidor d'educació,
Joan Sanú,
Jesús ho explicava
d'aquesta manera.
Ja ho teníem programat
amb el que és
la brigada d'intervenció ràpida
perquè serà una brigada
que no només
s'irà pels escoles,
sinó s'irà
per la ciutat en general,
però les escoles
estan incluïdes
amb una capacitat
de resposta
doncs d'entre
48 i 72 hores
que es puguin
arreglar les coses
ràpidament, no?
Que si hi ha un vídeo
trencat
no estiguin allí
una setmana
i tinguin que trucar
i altra vegada, no?
O sigui,
la brigada d'intervenció ràpida
estarà preparada,
no està,
però sí que la tenim programada
i estarà preparada
doncs perquè hagin
intervencions ràpides
en un moment
que el centre ho necessiti.
Ells seran els executors
d'aquesta brigada
d'intervenció
de tot aquest procés.
L'objectiu
és crear uns canals
de comunicació
el més ràpid
i els més públics possible
entre l'Ajuntament,
els centres educatius
i a la llarga
doncs amb tots els ciutadans,
totes les entitats
totes les institucions
perquè arribin
al centre necessari
tota la informació
i aquesta brigada,
aquests tècnics municipals
doncs puguin subsanar
petites coses.
Al canvi,
el FIS tracta d'arreglar
una paperera
i avui han dit
coses molt domèstiques,
insistim,
els sistemes de la paperera
doncs resulta que és aquest
que és un trípodi
que després la paperera
és mòbil
i que fa com una mena
de joc de balancí.
La directora ha dit
home,
si hem de canviar les papereres
posem una paperera fixa
i així ens assalviem
doncs que en un joc
movent els nens
doncs es puguin fer un cop
amb la paperera.
Potser no cal tant
de disseny,
una cosa més pràctica.
Una cosa en aquest sentit,
però vull remarcar
el caràcter molt domèstic
de les peticions
perquè no es tracta
de fer grans infraestructures.
El Col·legi Saavedra
és una institució
molt veterana
a la ciutat,
des de l'any 1913
crec que està
però l'edifici
és nou,
té escassament
6 o 7 anys
i l'edifici,
les instal·lacions
realment són
de primer nivell.
Són molt maques i tant.
Són molt maques,
un salt qualitatiu
i vaja,
espectacular
respecte a les anteriors,
vaja,
respecte a l'anterior centre
que realment
en l'última etapa
doncs
que hi ha trossos
i fins i tot
els que
al ben viure
d'alumnen
i que sigui
durant una corta etapa
doncs ho podem certificar.
La Banda Unió Musical
de Tarragona
que utilitzaven
aquell espai
com a local d'assaig.
Doncs vaja,
l'edifici està bé
però que es tracta
doncs d'això,
es tracta de polir
petits detalls.
Una altra mostra,
hi ha una zona
amb uns petits gronxadors
i que el terra
és de sorra
i el que s'ha demanat
és intentar
si es pot posar,
ho tenim apuntat,
ara en sortirà,
es diu Sauló,
és com una mena
de catifa sintètica
que ara ja s'està instal·lant
en alguns parcs
de la ciutat.
L'exemple que em ve al cap
és el de la plaça
Cronista CC,
és com una mena
de moqueta
que fa uns dos dits
d'espasor
que és com tova
per evitar els fongs,
les bactèries
i per evitar
per exemple
aquelles típiques
rascades
que es fan els nens
quan juguen
al col·legi.
A veure,
els nens cauen,
és lògic,
tampoc no es tracta
de ficar-los
en una urna.
El que passa
que jugar amb sorra
és molt bo, eh?
Però vaja,
el seu intenta
com a mínim
en algunes zones,
les zones més properes
als col·lumpis
en què la patacada
és gairebé inevitable
poder instal·lar
aquestes
catifes
de saló.
No recordes tu
els nens
quan anàvem
amb aquelles genolleres,
els genollers fets caldo
i després aquells
pandalons estripats
amb genolleres,
dues, tres...
Hi ha una genollera
damunt d'una altra genollera.
Quan ho planxaves
ja no hi havia
manera d'enganxar-se.
Més coses,
també,
a més de fer aquest
llistat de petites mancances,
doncs l'Ajuntament
s'ha compromès
a tirar endavant
altres projectes
més enllà
d'arreglar...
de fer de manetes,
podríem dir.
El saber de tenir
altres projectes en ment
els ha pres bona nota
l'alcalde
Josep Fèlix Vallès-Seros.
És un col·legi
amb una plantilla
de professors
entusiasta,
amb grans projectes.
Hem parlat
de fer
un mapa de Catalunya
a l'estil
que havia antigament
d'Espanya,
amb relleu
perquè els nanos
coneguin
el relleu
de Catalunya,
les comarques
i els vessants,
per poder-hi posar
aigua al Pirineu
i que baixi
pel Segre
i que baixi
per l'Ebre,
etc.
Hem parlat
també
de fer
un hort
ecològic
que seria
una tasca
pedagògica
molt bonica
perquè els nanos
coneguin
els productes
autòctons
d'aquí,
que es puguin
relacionar
avis i nens
perquè els avis
podrien cuidar
a part dels professors
l'hort.
Doncs es vol fer
aquest hort ecològic
en una de les zones
no utilitzades
del col·legi.
De fet,
al Hall
del Saavedra
hi ha una fotografia
d'un mapa
que hi havia hagut
molts anys,
un mapa
d'Espanya
en relleu
que deuria fer
doncs vaja
com
3x3 metres quadrats
aproximadament
i que llavors
quan plovia
o si ficava aigua
doncs es podia veure
l'aigua
circulant
pels teòrics
de rius
allò del
Duero,
Tajo,
Guadiana,
Minyo,
Guadiana,
Guadacinil,
lléu de Fucari Segura.
Ens el sabíem
de carrerilla
tots fregats.
De totes maneres
el tema de l'ori
perdona Jordi
ja fa temps
que al Col·legi Mediterrani
de Camp Clar
tenen un hortet
i hi ha un avi jubilat
que sempre els ha ajudat
jo he tastat
les verdures
del Col·legi Mediterrani
i hi ha una altra escola
al centre de la ciutat
que és el Col·legi
de les Teresines
que també tenen
un hort ecològic
i que a més a més
ells mateixos
fan el compost
vull dir que
si aquesta iniciativa
comença a ubicar-se
en altres escoles
doncs estarà molt bé
com a mínim
que tinguin aquest contacte
amb la terra
els nanos.
Es tracta
doncs això
de crear
més projectes
a banda
doncs
òbviament
de l'activitat curricular
i de les activitats estescolars
doncs posar en marxa
altres coses
engrescadores
al cap i a la fi
segons l'alcalde
el que es busca
amb aquesta sèrie
d'entrevistes
és doncs
que als centres educatius
notin que hi ha
una implicació directa
per part de l'Ajuntament.
Demanen més agilitat
més implicació
més complicitat
i més proximitat
a l'Ajuntament
i nosaltres
no jo
com a alcalde
sinó també
el regidor
d'educació
el Joan Sanouges
ens hem compromès
a mantenir aquesta relació
de manera estable
freqüent
i molt ràpida
i també a implicar-nos
a més
amb la matriculació
perquè la ciutat
el mapa escolar
i la ciutat
estan més compresos
i més ben vistos
des de l'Ajuntament
que tenim la realitat propera
que no pas
des d'un despatx
a Barcelona
o des d'un despatx
d'una delegació
d'educació.
El nou alcalde
també ha fet referència
a aquesta
doncs
aquesta possible participació
més gran
al procés de matriculació
encara però no
s'ha concretat
suposo que haurem d'esperar
més
a la propera matriculació
ja a febrer
o març
de l'any vinent.
Aprofitant que Saba
el nou regidor
d'ensenyament
li hem preguntat
quines seran
les seves prioritats.
Ens ha explicat
que en primera banda
el contacte
amb els mestres
sigui a través
d'aquestes visites
setmanals
o sigui a través
d'altres visites
l'important
és presentar-se
a tots els col·legis
a tots els instituts
de la ciutat
parlar també
amb les AMPAs
amb les associacions
de pares i mares
i alumnes
i també
John Sanoges
ens ha explicat
quines són
les prioritats
més urgents
per a aquestes
properes setmanes.
Doncs ja anem preparant
els pressupostos
de l'any que ve
ja sabeu
que una de les nostres
promeses electorals
va ser que
augmentaríem
un 50%
el pressupost
destinat a educació
des de l'Ajuntament
i la creació
de l'Institut Municipal
d'Educació.
Institut Municipal
d'Educació
i duplicar
el pressupost
municipal
de matèria
d'educació
de cara
a l'any vinent.
No hem parlat
encara de les escoles
Bersol
que era una
de les altres
promeses electorals
però vaja
segurament
tot en una setmana
no es pot fer.
En quant a despesa
l'Ajuntament
s'ha d'ocupar
d'arranjar
els centres educatius
una despesa important
en quant a aquest aspecte
que deies tu
més domèstic.
Ho comentàvem
amb els companys
que estàvem allí
però seria interessant
perquè com
arreglar les papereres
les tanques
són intervencions
molt petites
però seria interessant
saber
per exemple
sumar
quan poden pujar
si imaginem
que costa
1.200 euros
fer aquests petits
arranjaments
perquè aquestes coses
ja sabem que són caríssimes
si costa
1.200 euros
per aquest centre
multiplicat
pels 50
60 centres
que deu tenir
tota la ciutat
de Tarraona
ja poden duplicar
però suposo
ja
en surt una xifra
molt important
no a menys
són números absurds
no són números reals
però vaja
avui en Cossol
que s'ha volgut
demostrar
fer públic
aquest compromís
del nou ajuntament
en l'educació
i s'ha volgut
remarcar
que no era
una visita protocolària
que era una visita
de feina
i que tot el que
s'ha assenyalat avui
doncs va a missa
són les primeres passes
del nou ajuntament
si ahir es parlava
del tema de mobilitat
i millor dit
de temes d'aparcament
avui el tema
de l'educació
pendent
aquesta reunió
que ha de mantenir
amb el conseller
de política territorial
i obres públiques
per la façana marítima
es passa del diví
a l'humà
de l'humà al diví
de la cosa domèstica
als grans projectes
i infraestructures
i aquest tema
el anem seguint
des d'aquí
des de la cindonia
de la ràdio de la ciutat
gràcies Jordi
fins després
adeu-siau