Ara són tres quarts de dotze del migdia.
Conversem tot seguit amb dues persones que venen en representació
del Centre de Paràlisi Cerebral a la Montanyeta de Tarragona.
En aquest cas és la directora de l'escola del centre.
És la Núria Buira. Bon dia, Núria.
Molt bon dia.
I ens acompanya la directora del que és el taller del centre,
del taller de l'escola Grasol, que és la...
Ara ho diré.
Àngels Estupinyà.
La precipitació que anàvem tots corrents.
Calla, que no m'equivoqui a l'hora de les presentacions.
A vegades ens oblidem una miqueta de la carta i d'identitat de cadascú,
però el que no oblidem és la feina que desenvolupeu
al Centre de Paràlisi Cerebral a la Montanyeta,
que en aquest cas presenteu un projecte terapèutic,
si no ho tinc mal entès,
el que és una nova convocatòria que fa Caixa Tarragona,
la Fundació Caixa Tarragona,
una convocatòria oberta a diferents organitzacions i entitats de la ciutat,
amb la particularitat que en aquesta convocatòria són els propis clients de Caixa Tarragona
els que decideixen on volen que vagin aquests ajuts, no?
Sí, així és.
És una novetat respecte a altres edicions que també havíeu presentat projectes, no, Núria?
Sí, sí.
I, bueno, si vols explicar una mica com és la puntuació,
amb els punts que normalment dona ja la Caixa als seus clients,
a la Caixa Tarragona,
doncs es dona una aportació igual d'aquests punts que es poden donar en un d'aquests projectes.
És a dir, cada client a aquests punts, a la mesura que va fent les seves operacions,
una part equivalent aniria adreçat en diners, en ajuts a determinades entitats,
en funció del que vulguin els mateixos clients.
Sí, així és.
I ells no perden els seus punts que tenen per accedir als seus premis,
no els perden per a res.
El que abans decidia un col·lectiu de persones vinculades a la fundació,
ara ho decideixen els clients.
Sí, sí.
Per tant, és important que coneguin què és el que feu a cada centre, no?
Sí.
I, a més, només hi ha de temps fins al dia 31 d'aquest mes.
És a dir, fins a aquest cap de setmana, pràcticament.
Sí, sí.
Quin és aquest nou projecte dels molts que heu tirat endavant
i que han donat uns fruits fabulosos dins del que és el centre?
Bé, un dels projectes que nosaltres ens vam plantejar,
que fa temps que estem treballant al centre
i pensem que és necessari i molt vàlid
per als nostres nois afectats de paràlegi cerebral,
és el de la musicoterapia.
La musicoterapia, que l'estem portant a terme ara fa dos anys,
el fet que quan hem provat amb aquest tipus de tècniques,
fetes a través d'un professional que tenim contractat al centre des de fa dos anys,
hem observat una millora amb els nois,
sobretot pel que farien aquestes persones tan afectades a nivell inconscient.
Veiem com responen, com gesticulen, com intenten expressar-se.
Sí, sobretot els efectes sobre les emocions,
el trobar-se més a gust i això ens ajuda després a l'hora de treballar.
Fa un parell d'anys que vam dedicar un matí al centre,
va ser molt útil, com a mínim per nosaltres,
pels oients imagino que també,
perquè entre altres coses ens vam adonar que hi ha altres maneres
de comunicació entre les persones independentment de la seva capacitat intel·lectual.
I vam veure que hi ha moltes maneres.
Aquesta és una de les maneres probablement, no?
Sí, a través de la música es poden obrir vies de comunicació amb els nens.
I com es fan sessions amb grups determinats,
amb moments de la setmana determinats?
Com funcionen? Perquè ja teniu l'experiència de dos anys.
Sí, també hem de dir que l'Ajuntament també ens ha ajudat
amb l'aportació de dos professionals més
que també venen al centre a fer música.
I les sessions fem tant sessions de grup com algunes individuals.
Hi ha alguns nens que fan una música més receptiva,
que ells no poden participar perquè estan molt afectats,
no poden cantar ni tocar instruments.
Llavors ells reben aquesta música.
I després amb un altre grup,
amb altres grups sí que ells poden participar
doncs amb adaptar-nos als instruments.
Fan aparentatge musical també,
no només per escoltar-ho, sinó que ells són esdevenen interprets.
I a més tenim una orquestra,
que quan vulgueu podeu venir a escoltar-la.
Esteu que sortiu, grup de teatre.
Perquè Déu-n'hi-do ja començava a tenir un nom
com a grup de teatre de la Montanyeta
i ara també una orquestra.
Per això és bastant recent, el tema de l'orquestra.
Bueno, quan el José Manuel Pagán,
que és el músic que tenim la sort de que ve al centre,
ens va dir, diu, farem una orquestra, no?
I nosaltres li vam comentar que com podia ser
si els nostres alumnes no podien cantar
i tenien moltes dificultats per tocar instruments, no?
I la veritat és que ho hem aconseguit, no?
Ells, en la mesura que poden,
no canten com nosaltres,
però ho fan a la seva entona en les cançons, no?
I el resultat és bo, eh?
Sona bé.
No, doncs, escolta-se, la qüestió d'anar-ho a comprovar un dia,
si ens hi convideu, nosaltres encantats d'anar-hi
i fer un enregistrament i donar-ho a conèixer als oients.
És cosa sabuda aquí a la ciutat de Tarragona
que el centre ha lluitat de fa moltíssims anys,
dia a dia, buscant la col·laboració d'entitats, institucions,
per això sou el que sou ara, pel treball que feu,
i és una entitat prou coneguda a la ciutat de Tarragona.
I aneu incorporant sempre noves coses.
Ara parlem de la musicoteràpia.
Fa dos anys, clar, que es doni continuïtat,
tots aquests projectes depèn de les aportacions econòmiques.
Sí.
Té unes necessitats cada cop més importants al centre,
perquè cada cop hi ha més demanda,
com a residència, com a escola, com a centre de treball.
Per tant, és necessària la col·laboració de la ciutadania,
i en aquest cas de projectes com aquest, no?
Sí, i a més que és necessària la col·laboració,
també el que ho coneguin,
que a vegades més és el suport moral, no?
Tant hi fa si amb els punts de la gent
aconseguim que ens donin aquesta dotació de diners,
si el més important és que la gent conegui el projecte,
i que com nosaltres hi ha altres centres
que també tenen necessitats com nosaltres,
i que la gent es sensibilitzi i sigui conscient d'aquesta realitat.
Sense deixar de banda ningú,
però anem a vendre, que per això està la publicitat.
A veure, jo sóc client de Caixa Tarragona.
Sí.
Amb aquests punts que em donen diners
per jo col·laborar amb entitats,
a mi m'és igual si no tinc coneixement d'on aniran,
doncs millor que vagin a una entitat que conec.
Resulta que he sentit per la ràdio
que fan aquest taller de musicoteràpia
al centre de paràlisi celebrant la muntanyeta.
Doncs quan vagi a Caixa Tarragona,
on vol que vagin aquests punts?
Doncs miri, al centre de paràlisi.
A més, és el número 360.
360?
Sí.
Molt bé, doncs Déu-n'hi-do, n'hi ha, eh?
Sí, n'hi ha molts.
N'hi ha molts projectes.
I a més que n'hi ha de...
Bé, tots són molt interessants, la veritat.
És el que et deia, sense desmereixer cap.
Sí.
I tots tenen arguments i tots tenen punts,
i mai millor dit,
per rebre aquest suport econòmic dels clients de Caixa Tarragona.
Però bé, vosaltres sou aquí,
tots coneixem prou la feina que feu
i el treball que feu.
Cada cop més persones, no?
Perquè hi ha joves i no tan joves
a la residència, a l'escola, al centre de treball.
Quantes persones hi ha ara?
Ara actualment tenim a l'escola,
som 42, 42 nens.
44.
I a 44, al centre ocupacional 25,
i a la residència també 22.
O sigui, som en total 94 usuaris.
Estem parlant d'un centenar de persones.
D'un centenar de persones.
I 72 persones treballant.
Amb tot el que implica que persones amb aquestes dificultats
puguin, doncs, una mica tenir unes rutines,
tenir una atenció,
i enriquir la seva vida,
i trobar fins i tot en moltes d'elles un futur, no?
Sí, sí, sí.
De fet, cada cop més,
nosaltres també diem,
el centre s'ha fet gran en qüestió de 7-8 anys.
No hem duplicat,
però gairebé l'ombra d'usuaris, no?
Amb el servei residencial cada...
Però bé, això ens fa que cada cop ens muguem més
per aconseguir més objectius
i poder-los donar la millor qualitat de vida.
Està quantificat la quantitat econòmica
o els terminis que necessiteu,
la quantitat econòmica per tirar endavant
per cada curs a aquest projecte?
Perquè, clar, la cosa és viure una mica tranquil
pensant que té una continuïtat a mig termini
o a mig llarg termini, no?
No ho sé, no recordo.
No sé si has deig parlar de diners en aquests casos,
però, escolta...
Saps què passa?
Que les directores no parlen mai de diners.
Si parléssiu de diners, no podríeu dirigir res.
No faríem res, eh?
La veritat que no...
Però, vaja, que l'interessant fora
que hi hagués una continuïtat,
doncs allò, sense posar límits de temps.
El projecte, sé que són 30.000 euros,
el que demanem per Caixa de Tarragona,
són 30.000 euros
i ens cobriria part de més d'un any, no?
Material, professorat...
Alguna sortida musical,
que suposo que també us plantejareu, no?
Dins d'aquesta...
Comprar els instruments...
Els instruments...
Seria per durar-hi continuïtat, potser,
durant dos anys, no?
Vull dir que tindríem...
I a més, bueno,
ara que dèiem els instruments,
utilitzem uns instruments una mica especials, no?
S'han d'adaptar.
Bueno, i a part que s'han d'adaptar,
el musicoterapeuta utilitza alguns instruments,
com els cuencos tibetanos o diapassons terapèutics,
doncs que són materials bastant cars, no?
I, bueno, hem fet grans esforços per tenir-ne alguns,
però podríem millorar la dotació d'aquest material.
Clar.
La immediatesa de que el dia 31 acaba el termini
per optar, doncs, a aquesta elecció
ha fet que parlem breument d'aquesta qüestió.
De totes maneres,
sempre ens agrada parlar amb els professionals
i voluntaris del Centre de Paràlisi Cerebral La Muntanyeta,
i ara que ens heu donat, doncs,
aquesta pista de la música,
ens encantarà, doncs,
venir a veure com tirar endavant aquest projecte.
Número 360,
projecte de musicoterapia
del Centre de Paràlisi Cerebral La Muntanyeta.
Si vostè és client de Caixa...
Al final, em contractaran per fer publicitat.
Sí, gràcies.
Si vostè és client de Caixa a Tarragona,
els seus punts, doncs, mirin,
som de casa i els coneixem,
i la feina que fan es pot visualitzar i es pot veure,
i és una feina molt útil.
Jo ja no sé què més dir,
sinó posar-me allà a la porta
i dir-los que facilitin els seus punts, no, Núria?
Et toca a tu,
o en tot cas a l'Àngels,
també, doncs,
si voleu afegir alguna cosa més.
No, doncs, això que dèiem, no,
que si, doncs, ja que...
Si no donen aquests punts,
tampoc aniran enlloc.
Bueno, i si no ho fan amb nosaltres,
doncs, almenys que ho facin amb algun altre,
eh, doncs, que no ho deixin perdre,
i, bueno, ja que estem aquí,
doncs, demanar-ho per al nostre centre.
Sí, perquè, escolten,
allò dels punts i els llocs de cassoles i paelles
i la bàscula pel quarto de bany,
això ja ho podem comprar.
No, no, això ho tindran igual.
També, ho tindran igual.
És independent.
Són els mateixos punts.
Ah, doncs, miri, no han de renunciar a res,
veu?
No, no, no.
Més fàcil, impossible.
És només, doncs, fer aquest gest
de dirigir-se a una entitat
i dir que ho volen fer,
i, bueno, ja que som part de la ciutat
i que, bueno...
Tot queda a casa.
Sí.
Millor a nosaltres que a uns altres.
Molt bé, Núria Àngels,
moltíssimes gràcies
per la vostra visita,
per posar-nos al corrent
una vegada més de tota la feina
que tireu endavant.
Lamentem haver tingut poc temps,
però a vegades el trànsit està terrible
i mirarem de trobar una altra estona
per poder parlar amb més calma
de tots aquests projectes.
Moltíssimes gràcies.
Gràcies a vosaltres.
A vosaltres.
Gràcies.
Ré anybody!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràciesdi!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!