Quatre minuts i serà un quart a d'onze.
Continuem endavant el matí de Tarragona Ràdio.
Si us recorden, aproximadament per allà del mes de novembre de l'any passat
es va repartir a la Rambla Nova una sèrie de kits dosificadors d'aigua.
Aquell va ser el primer pas d'una campanya d'estalvi d'aigua
que ha tingut continuïtat i que ara ja en tenim els resultats.
Per parlar-ne de tot plegat, per repassar tot el procés,
ens acompanya avui a l'estudio de Tarragona Ràdio la Trini Muñoz,
ella és la responsable d'Educació Ambiental i Sensibilització de Mediterrània.
Trini, què tal? Molt bon dia.
Molt bon dia.
Si et sembla, anem repassant cronològicament tot el procés.
Segurament molta gent té guardada a la imatge gràfica
aquell repartiment massiu, gratament massiu,
de dosificadors d'aigua a la Rambla Nova.
Què és exactament el que vau fer en aquell moment?
Bé, la campanya es va dividir en diverses fases.
La primera va ser una mica les reunions amb la companyia d'aigües
perquè ens digués més o menys quins barris eren els que més consumien aigua,
una mica com era l'estat de Tarragona en aquest aspecte,
del tema de l'aigua, dels recursos que en teníem, etcètera.
Llavors després vam contactar amb alguns barris que vam escollir a l'atzar,
com barris pilot, i vam repartir, o sigui, vam fer una sèrie de xerrades
amb els barris, amb els presidents de les associacions de veïns, etcètera,
per tal que reclamessin aquesta gent que vingués en aquestes xerrades.
I llavors vam tindre molt bona acollida,
perquè, clar, era una cosa bastant pionera en aquesta província,
gairebé, perquè hi havia hagut altres campanyes,
però no en Tarragona ciutat.
Per acabar d'ubicar l'Ollent, l'objectiu d'aquesta campanya,
a priori, quin era?
Què és el que buscàveu des de Mediterrània amb aquesta iniciativa?
Sempre hem defensat que aquesta campanya no era només una campanya
per estalviar aigua, és a dir, no era per fer un record guines
en estalviar aigua, sinó era per sensibilitzar a la gent,
que realment aquest recurs se'ns està acabant.
I aquest Arragona també, és a dir, no és només aquelles hortes de Múrcia
que no entenen aigua, que estan als camps secs,
sinó que aquí a Tarragona també teníem un problema
que se'ns esgotaria el recurs.
Llavors, clar, que havíem de fer alguna cosa també compaginant això,
un esforç.
I, clar, nosaltres el que volíem és que a partir d'aquests quits
que eren estalviadors d'aigua, airegedors, i que feien consumir una mica menys,
la gent es conscienciés que això no només era bàsicament aquesta peça,
sinó que ells eren els que havien d'estalviar aigua
i que això els ajudava a estalviar aigua.
Llavors va ser una mica per donar a conèixer què n'hi ha d'aquests mecanismes
i també una sèrie de bones pràctiques
per tal de poder aplicar-les a casa molt senzillament
i que els permetés estalviar la quantitat d'aigua
que al final s'ha vist que han estalviat.
Hem estat parlant de quits, d'airejador,
que aquesta és la paraula tècnica amb la qual es denomina un mecanisme.
Sí, són reductors de cada...
En què consisteix? Quina és la seva funció?
Bé, hi ha diferents peces, no?
Llavors, uns són airejadors i els altres són reductors de cabal.
Llavors, aquests reductors, per exemple, són a la dutxa, no?
Permet entrar tota la pressió d'aigua, no?
Llavors, pel forat per on surt l'aigua de la dutxa és més petit,
llavors surt amb més pressió, és a dir, que no perds aquella qualitat de la dutxa, no?
De sortir una dutxa amb bona pressió d'aigua
i sí que estàs utilitzant el 50% o el 40% menys d'aigua.
Pots aconseguir la mateixa pressió d'aigua però utilitzant menys litres.
Exacte, clar, molts menys litres.
Llavors, clar, els airejadors fan més o menys la mateixa funció
per les aixetes de la resta de la casa.
És a dir, per exemple, la cuina, que també normalment estem rentant els plats contínuament,
obrim i tanquem, clar, això t'estalvia bastants litres d'aigua, no?
Perquè obres i tanques moltes vegades aquesta aixeta, igual que la del bany.
Però, clar, nosaltres els que dèiem, és a dir, principalment la campanya era sensibilitzar, no?
Que no calia obrir i tancar tantes vegades l'aigua,
sinó que, per rentar els plats, que fiquéssim aigua dintre la pica en un tap, no?
I llavors que rentéssim amb això, no?
I, clar, si ens deixàvem la aixeta oberta,
doncs això et permetia gastar menys aigua.
Però que, d'alguna manera, havien d'aconseguir
tindre ells unes millors pràctiques, no?, de consum d'aigua.
Reprenem el fil de l'estudi.
El mes de novembre, a través d'aquestes associacions de veïns,
es reparteixen porta a porta gairebé una sèrie important d'aquests kits.
Sí, al final, pels barris, que van ser tres,
l'Albada, Riu Clà i Comar, vam repartir uns 350 kits.
Clar, després, paral·lelament,
o sigui, ja havíem començat també a l'estat a la Rambla de Tarragona,
vam veure que, clar, a la Rambla hi havia molta més demanda, no?,
i perquè hi havia molta més gent que passava per allà d'altres barris de Tarragona,
gent que era fora de Tarragona, etcètera, no?
Però, clar, nosaltres podíem donar només aquests kits a la gent empadronada de Tarragona
i a la Rambla ens vam trobar que hi havia molta demanda.
Llavors, bueno, vam restar una mica de partida,
com si héssim de kits als barris, no?,
que vam donar a tots aquells que vam demanar, és a dir,
i els vam dedicar una mica més d'aquesta partida de kits,
així que, al final, a la Rambla vam repartir 650 en quatre setmanes,
o sigui, en quatre dissabtes que ens van, quatre o cinc dissabtes que ens van ficar allà.
Aquesta gent a qui els hi veu repartir de manera gratuïta aquests kits
era el punt de partida, doncs, d'un estudi, no?
A què es comprometia? Què havia de fer aquesta gent?
Nosaltres els donàvem el kit, primer, doncs, mitjançant això,
que ells ens diguessin o ens portessin, o, bueno, d'alguna manera,
ens confirmessin que eren els, com si éssim els que serien el, com se diu,
ara em sortirà, els propietaris d'aquest comptador,
o, és a dir, que siguin els propietaris d'aquell contracte, no?,
de consum de l'aigua amb a matxa, no?
Llavors, clar, ells firmaven una autorització
perquè maig ens donés a nosaltres les dades del seu consum
i així nosaltres poder estudiar, no?,
l'abans i el després d'aquesta campanya.
Poder fer el seguiment, la cooperació.
Clar, llavors, bueno, ens vam trobar que hi havia gent, no sé,
que ens va demanar dos kits, no?,
un a nom de la dona i un a nom de l'home, no?,
però, bueno, com que demanaven algunes dades més,
les adreces i els telèfons,
llavors no van tindre ningun problema
en tornar-los, és a dir, que
la gent normalment, bueno, doncs, d'alguna manera,
a vegades es feien una mica estrapelles,
però, bueno, els vam poder reconduir, no?,
i molt bé, la veritat és que la gent
se'ls va quedar amb les ganes de, no sé,
perquè hi havia veïns que em deien,
no, és que el meu veí, és que no sé què,
s'ha quedat transseguit i vindreu més
i em portareu més, i...
O sigui, que es va quedar la gent amb una mica
d'això que els hi havia sabut,
no sé, una mica poc, no?
Ara, gairebé un any després,
ja heu tingut, doncs, prou temps
per comparar els resultats
dels extractes de la companyia de l'aigua
i ja teniu els resultats damunt de la taula.
Aquests resultats, què ens indiquen, Trini?
Bé, doncs, ens indiquen que realment
s'ha estalviat gairebé un 10%,
que és el que esperàvem, és a dir...
Aquests kits, aquests senzits mecanismes,
permeten estalviar cada mes
un 10% del consum habitual d'aigua.
Exactament.
Cada llarg.
Nosaltres el que explicàvem és això,
que cada peça, per separat,
estalvia un 40%, per exemple,
de l'aigua que raja per aquella aixeta, no?
Però que en total de la factura,
clar, perquè nosaltres gastem molta més aigua
en altres coses, és a dir,
amb la rentadora, el rentar vaixelles, no?
Que tot això depèn de les bones pràctiques
que tu utilitzis, no?
En el consum, és a dir,
que es facis un consum més responsable
de l'aigua amb això.
Però, clar, en el conjunt,
s'havia de veure que més o menys
havien d'estalviar entre un 10%,
més o menys un percent d'aigua, no?
I és el que hem vist.
Hem vist que...
T'hem parlat a l'ordre d'uns 1.500,
2.000 litres cada mes.
2.000 litres, exacte.
Perquè les gent es faci una mica una idea
de la gran quantitat d'aigua
que fem servir cada dia.
Sí, normalment a les factures
en venen en metres cúbics, no?
Però nosaltres això ho vam fer
una mica amb llenguatge de la gent
perquè també s'assabenti, no?
I vam veure això,
que entre 1.500 i 2.000 litres de mitja
es van estalviar aquesta gent
en igual demanda.
És a dir, vam comparar les dades del 2006,
del primer trimestre del 2006
i el primer trimestre del 2007.
Perquè igual demanda,
clar, no és el mateix comparar
l'estiu amb l'hivern, tampoc, no?
Llavors, doncs, amb igual demanda
vam veure que n'havien estalviat
gaire amunt d'un per cent.
És a dir, que hem aconseguit
com si héssim l'objectiu
que vam marcar al principi de la campanya.
I, bueno, realment va ser bastant senzill.
És a dir, la gent ho va acollir molt bé
i llavors vam esperar
que realment es complís, no?
Ja amb les expectatives.
I després ho vam poder comprovar.
Paral·lelament a aquest estudi,
a aquesta comparació dels litres gastats,
que, a més, vosaltres des de Mediterrània
vau plantejar una enquesta,
una sèrie de preguntes,
qüestions relacionades amb l'aigua,
i van donar alguns resultats
una mica sorprenents.
Sí, sí, sí.
És a dir, vam fer dues enquestes, no?
Una al començament,
quan li donàvem el kit,
o fèiem les xerrades aquestes sensibilitzadores,
o només a la gent participant,
o sigui, a la gent que s'apropava
a l'estat de la Rambla,
encara que no fos de Tarragona,
també els hi passava amb aquestes enquestes.
Una mica per valorar l'opinió de la gent
respecte a aquest tema,
una mica la formació que entenen,
o sigui, és a dir,
el que saben sobre aquest tema, no?
I ens va sorprendre que a vegades,
no sé, la gent té mancances,
per exemple,
en saber com s'ha de depurar l'aigua,
és a dir,
què fa una depuradora d'aigua residuals, no?
Crec que un 39% de la població en caçada
desconeix el procés de depuració d'aigua.
Clar, desconeix com se fa
i una mica per què, no?
És a dir,
per què no la tiren directament al mar?
O sigui, hi ha molta gent que es pensa així,
encara, no?
Llavors ens va sorprendre,
per exemple,
també que molta gent no sabia
el que era una zona humida, no?
És a dir,
que aiguamolls no saben identificar
que els aiguamolls, per exemple,
que podem tenir aquí al costat
siguin zones humides,
o els deltes,
per exemple,
el delta del Francolí.
Molta gent coneix el delta del Francolí,
però no sap que això és una zona humida.
Llavors vam veure
que hi havia aquesta desinformació una mica, no?
I que, bueno,
que això vam posar
com que era una mica,
doncs, no sé,
no responsabilitat de les administracions,
una mica també, no?
Informar del que és el patrimoni de la ciutat, no?
I d'una mica el que fa
i tot això amb els seus recursos.
I després vam fer una altra enquesta
posterior a la campanya,
que aquesta van donar els resultats
de com havíem, bueno,
persegut aquesta campanya
a la gent que havia participat
i llavors aquesta enquesta
sí que la van fer només
a la gent que havia rebut aquest kit.
I quina valoració en feien?
Doncs ells feien que, bueno,
que aquests estalviadors
els havien pogut enroscar bé
perquè hi havien molts simils
a ficar, no?,
a les aixetes
i que els havien pogut instal·lar perfectament
que realment van veure
que no els hi feia cap problema,
és a dir,
que no els hi van notar
ni cap canvi de pressió,
alguns sí,
alguns altres,
la majoria no.
I sobretot els hi van preguntar
per a veure si ells havien notat això,
que havien quantificat una mica
l'estalvi d'aigua.
I ens va sorprendre
que la gent ens deia que sí, no?
Perquè a vegades pensàvem que, bueno,
que a veure si la gent
no s'hi fixaria
o no ho percebria, no?,
bé amb la factura.
I, clar,
en litres no ens ho sabien dir
perquè diu, no ho sé...
Però sabien en diners.
Sabien en diners.
És una mica...
Escolten, cada mes gasto
cinc, sis euros menys o el que sigui.
Menys, clar.
I llavors això ens va fer
més d'alegria, no?,
que la gent pogués
haver-se fixat en això
i sobretot que ara,
no sé,
les notícies, per exemple,
que surten a la televisió,
a la premsa,
sobre aquest tema de la sequera,
que s'ho prenen d'una altra manera,
no?,
que almenys ja s'hi fixen
d'una altra manera.
I això també era una mica
la base del que nosaltres
volíem aconseguir, no?
De fet, vosaltres reivindiqueu
que aquesta ha estat
una acció relativament senzilla,
però que ha tingut un gran èxit.
I reclameu ara
que les administracions
doncs em prenguin bona nota
i fins i tot
recullin el testimoni,
que comprovin
que amb actuacions
relativament senzilles
es pot treure un resultat
i reclameu actuacions
d'aquest tipus
a les administracions.
Exactament.
A veure, nosaltres sabem
que, per exemple,
el Consorci d'Aigües
ja van fer una campanya
així i similar.
No sé si van treure
els mateixos resultats
perquè no els ha vist,
o sigui, no sé ni tan sols
si m'imagino
que els hauran publicat,
però, evidentment,
la base, per exemple,
és la ciutat de Tarragona,
o sigui,
van començar pel voltant,
però com, no sé,
com 200.000 persones
que estem a Tarragona
no saben encara això,
és com una mica
en altres temes,
sempre anem una mica
endarrerits a la ciutat,
no?
Llavors, clar,
nosaltres volíem que
això que es veia
és que aquí també feia falta
i que, bueno,
que feia molta falta
i que, bueno,
és molt senzill
fer una acció d'aquestes
que nosaltres vam repartir mil,
que és una porció
molt petita.
Una quantitat irrisòria gaire.
Clar, és molt petita,
però, bueno,
Déu-n'hi-do,
s'hi ha tingut bastant resó,
no?,
aquesta campanya
i encara hi ha gent
que ens diu, bueno,
que té encara els imants,
que, bueno,
que identifiquen
l'emblema, no?,
de la campanya,
que encara,
doncs això,
encara s'hi queda això,
no?,
la informació aquesta de sequera
ja s'ho veuen,
ho miren d'una altra manera,
no?,
que ja s'ho prenen
d'una altra manera.
De fet,
ens han indicat
que han trucat
alguns oients ara,
mentre realitzàvem
aquesta entrevista,
preguntant on poden trobar
aquests kits de dosificadors
per les aixetes
i, especialment,
per les dutxes,
que es veu que són
més difícils de trobar.
Bueno,
hi ha, a veure,
gairebé totes les,
no sé,
ferreteries i així
se'n venen,
grans superfícies.
Nosaltres dèiem
a la campanya això,
si els falta alguna altra
perquè molta gent deia
és que jo tinc dos dutxes,
bueno,
nosaltres vam fer un kit
estàndard de quatre peces,
però, clar,
sempre pensem
que hi ha gent
que té dos banys
o té, no sé,
o algunes grans superfícies
d'aquest estil
de coses de casa
entenen.
És a dir,
que no són tan difícils
de trobar,
l'únic que, bueno,
cal que identificar bé,
no?,
que són airejadors
o bé reductors de cabal.
Llavors,
només amb això
ja la gent
que s'hi dedica
amb això de la fontaneria
ja ho deuen identificar,
suposo, no?
Sí,
si la gent té algun dubte
en qualsevol cas,
suposo que els podem adreçar
a vosaltres de Mediterrània
que fareu aquesta tasca
d'assessorament.
Exactament,
sí, sí,
poden trucar cada vegada
que vulguin.
Per acabar aquesta conversa,
la campanya també
anava acompanyada
d'una mena de tríptic
on s'ajuntaven
alguns consells pràctics
senzills
que podem fer a casa
i que també serveixen
per obtenir
un percentatge important
de reducció de l'aigua.
Quins consells
desecaríem a grans trets?
Coses d'aquestes
que són ben senzilles
i que potser per desídia
o perquè no hi pensem
no les fem habitualment?
Bé,
normalment,
per exemple,
rentar els plats
les dones a casa
sempre són les que més
mirem per l'aigua
però no ens adonem
que moltes vegades
estem rentant els plats
i a la vegada
que estem ensabonant
estem aclarant els plats.
Llavors,
clar,
això és una acció
que en gasta
molts, molts litres d'aigua.
Llavors,
hem d'intentar
posar això,
posar el tapa de pica
i omplar una mica,
ensabonar
i després ja
amb el ratx obert
només aclarar.
Això t'estalvia
la meitat dels litres d'aigua.
no hem de dir
per exemple
llançar un mocador
al vàter
i tirar
de la cisterna.
Això és
10 litres d'aigua
cada vegada
que es buida
la cisterna.
10 litres d'aigua.
La cisterna
estàndard
té una capacitat
de 10 litres.
Llavors,
imagina't
les vegades
que anem al bany
i les vegades
que no anem
i que només
per tirar una coseta...
A més a més
de fer servir
com a paperera
passa el que passa.
Això són coses
molt senzilles,
sobretot tindrà cura
a l'hora
de rentar-nos els dents
que sempre és un minut
però, clar,
aquell minut
estàs rajant aigua.
És a dir,
renta't les dents
amb l'aixeta tancada,
igual que
afeitar-se els homes.
És a dir,
són coses molt minces
però cada vegada
estalvien,
no sé,
40-50 litres d'aigua
que és una diferència
bastant bona.
I a més a més
tot això
encolobant una mica
amb l'inici
de l'entrevista
hem de tenir en compte
que la situació
als recursos hídrics
al Camp de Tarragona
no estem especialment bé.
No ens sobren,
evidentment.
És a dir,
nosaltres els acuífers
ja els vam tindre bastant
exaurits
fa molts anys,
als anys 80
i, bueno,
se'ns van salinitzar
molts acuífers
que estaven molt més
prop al mar.
Llavors,
aquests acuífers
no es van poder recuperar.
Llavors,
estem tirant d'aigües
del mini-trasbassament
de l'Ebre.
Llavors,
el mini-trasbassament aquest
ja no dona abastos.
És a dir,
ja s'hauria d'augmentar
aquesta proporció
d'aigua
que puja de l'Ebre.
Però, clar,
no puja
perquè tinguem una,
com als anys 80,
una massificació
de gent que vingués de fora,
una immigració
que vingués de fora,
ara hi ha gent nova
que arriba a la ciutat,
però no en aquella proporció
tan exagerada
que ens fes agafar aigua
del riu de l'Ebre.
Les necessitats augmenten
simplement perquè
gastem més aigua.
Exacte.
És només perquè
gastem més aigua,
la gastem pitjor.
O sigui,
no tenim aquest consum
tan responsable
com el que teníem abans,
que abans sí que es veia
que realment
hi havia talls.
És a dir,
a Terramon han tingut
talls d'aigua.
Llavors, clar,
ara la gent això
s'ha anat a la mobilitat.
Sí, sí,
als anys 80,
la gent que ho recordi...
Però hi ha vegades
que és això
que ens trobàvem a gent
que molt...
Que sí, sí,
ostres,
és veritat,
no?
És gent més gran,
no?
Que se'n recordava perfectament,
que sortia l'aigua
una mica saladeta,
saps?
Per l'aixeta.
És a dir,
coses que, bueno,
se'ns obliden,
però que si recordes
la gent de seguida
fa cap amb això.
Trini Muñoz,
responsable d'Educació Ambiental
i Sostenibilitat
de Mediterrània.
Felicitats per la campanya,
per aquests resultats
i de ben segur
que en tornarem a parlar.
Fins la propera.
Molt bé,
moltes gràcies.
A veure,
bon dia.
Bon dia.