Fins demà!
Però no només escolto les retransmissions,
també escolto el programa
quan, per raons personals, no estic a la ràdio.
Això ho fas malament, Iolanda.
No, no, no.
Té vacances i s'ha de desconnectar.
Perdona, jo crec que és una feina
que has d'estar al tanto
i m'agrada sentir els programes que fan els meus companys.
Per tant, jo ja sé que has preparat un futbolí
molt ben guionat, molt maquet.
No, no, no, no, no, Quim, perdona.
Escolta tu això.
Ja teníem ganes d'haver un futbolí alegres, contents
i sense Iolanda Garciera, que no en sent.
Tu i jo així, mano a mano.
L'altre dia em vam agradar, veig,
i ja veig que la Iolanda ha passat a millor vida.
No pateixis dir Iolanda Garciera.
Home, i tant que tant.
Perdó, perdó, no, Iolanda, que no,
que bon rotllet, eh, que cap problema.
D'entrada no he passat a millor vida.
Com veuràs, estic fresca i lofana com una rosa.
És de savis, no?
A veure, jo no puc
posar-te a l'alçada del batú,
insultar-te, denigrar-te i humiliar-te
davant de l'audiència i després demanar perdó
i quedar-me tan ampla.
Però a l'acabar el programa vaig dir
això tan bonic, mira, escolta.
Quin Pons, moltíssimes gràcies.
O sigui, la setmana acabi tornant a la Iolanda, no?
I tant.
El que hi ha al principi ja ho vorrem, no?
No, no, no.
Es quedarà en memòria.
Li ho facilitarem pels canals d'oportons.
M'agrada més el programa amb Iolanda Garciera,
que ho dius, Jordi, eh?
No sé per què.
Fins dilluns, virem, Pons.
El ritual del perdó.
Ja saps que s'ha de fer el propòsit d'esmena,
confessar els pecats
i després la penitència.
Depèn del que m'hagis portat de souvenir.
A t'agrada.
Sí?
O no, jo què sé.
A veure si encara...
Hi ha souvenir.
M'has portat souvenir.
D'entrada la pregunta és
m'has portat el souvenir?
Sí, sí, sí.
Molt bé.
I m'he deixat la pasta aquest cop.
T'has gastat diners?
No m'has portat res de l'hotel,
ni els sabonets, ni res d'això.
És que vaig intentar robar-ho,
però va saltar l'alarma i em va tocar.
El Jordi ja ho havia posat tot a la maleta, no?
Sí, sí.
No et va deixar res.
És més ràpid que jo últimament.
És a dir, que t'has gastat dinerons i tot.
Pasta, pasta, gansament.
Bé, potser t'ho puc perdonar, no ho sé.
I ja veurem.
Tot ton preu, no?
En fi, no soc rancuniosa.
Que comenci el futbolí.
Bé, venim de Galícia.
Què?
Estupendo, que veig et veig.
Sí, sí, sí.
Avent-hi guanyà.
Veníem molt content, ara.
Quan he arribat a l'estudi de Tarragona Ràdio
i m'he trobat la teva cara, Iolanda, m'he acollumit.
Quim és l'unboca, tu no pots insultar-me.
Per antena...
Aquesta malament, no has rajat el director del programa?
Esclar.
I a més per antena, que ho facis en el passadís
i no me n'entero, d'acord, però per antena és fatal.
Bé, però fem rajem-me per antena, també.
Espero escoltar-te.
Sí, sí.
Jo també t'he posat verd moltes vegades.
Ja, ja, m'ho imagino.
Estem a Galícia, dissabte, partit al gimnàstic de Tarragona
entre el Racing del Ferrol, el resultat ja el sabeu tot, 0-2,
el Nàftig va guanyar, primera victòria lluny del nou estadi,
victòria importantíssima per sumar dos partits consecutius
guanyant del Nàftig, un Nàftig que ja se té,
molt apropet ja de la zona de descens, de fet a cinc puntets,
perquè la marca el quart, perquè el tercer del Sevilla ve,
vaja, això seria coses que ja segurament tothom sap
perquè he llegit el diari, he escoltat un munt la ràdio, etcètera, etcètera.
I el que ens interessa, el Ferrol, Iolanda,
està aquí al costat, eh, Ferrol?
Però estava molt buidet al camp, eh?
Sí, però...
Molt poca gent, jo vaig estar mirant per la tele i escoltant-vos a vosaltres.
Dintre el buidet que estava al camp,
tres aficionats del Nàftig, tres, eh,
que van decidir...
Per això ho dius com a positiu o com a negatiu?
Com a positiu, no.
Ah, tres, no, potser deies negatiu, només tres,
jo dic, home, encara sort d'anar fins al Ferrol.
Clar, no, és això, jo es vaig etiquetar amb tot el carinyo i tot el...
Els coneixes personalment perquè sentit res fatal?
No, el que passa és que ens va passar...
Molt malament, Quim, perquè si eren tres els podies haver anat a saludar.
No, escolta'm, perquè ens va passar una cosa molt curiosa.
Un d'aquests tres, quan estàvem a la jardinera
que et condueix a l'aeroport del Prat fins a l'avió,
per exemple, és jardinera, la guagua, l'autobús que et porta cap allí,
ens va venir i escolta la veu de Jordi Blanc i li diu
escolta, tu ets el de Tarragona Ràdio, no?
I sí, sí, ens va reconèixer per la veu, eh?
Vull dir, sí, cosa curiosa que va passar.
A mi em va passar una vegada en una botiga,
però ja t'ho explicaré un altre dia.
Doncs un d'aquests va parlar amb amb ell
i això és el que ens explicaven els aficionats
que van anar fins a fer rol. Alguns van anar amb cotxe
i jo encara no entenc com no els van empapalar, escolta.
Sí, deu hores tranquil·lament, sí.
Deu hores, Tarragona, a fer rol?
Sí, sí, sí.
Els radars van volar, no?
Bueno, els radars no. De moment anava allà camuflat, però bueno.
A veure com estàs de veu, avui anem a l'anem molt o no?
Sí, bé, bé, bé, bé, a veure si podem anir a força.
Buah, jo si m'en vaig, mira, amb 0-1 ja estic content.
0-1, eh? Fins-me baixar la porra.
Un temps, sí, sí, la porra, el pernil de plàstic.
Jo estic a favor amb ell, amb un 0-1.
Un 0-5.
0-0-1 i 0-5, eh? Aquestes són els resultats cap arrasca per pernil de plàstic.
Tot i que aquesta setmana hem tornat a afinar.
Sí, sí, continuem tirant-nos flors.
Qui va ser?
Home, ara ho escoltaràs. Mira, mira, mira qui va encertar la porra, escolta.
Tere? 0-2.
0-2. Àngel?
Jo també, 0-2.
0-2, eh?
I qui se l'ha quedat?
Tipi-sape, no ho sé, jo era...
L'Àngel o la Tere?
La Tere, avui el bolso portava com un os que li sortia.
Sí, però la Tere sempre porta coses de fut, boli de porres i a sobre.
Sempre hi ha coses al bolso que porta a sobre del dinar diumenge, el porta al bolso.
També, tot, tot, tot.
I a l'os li sortia, jo crec que era un tros de pernil.
Després parlarem del pernil del nàstic, el videl nàstic i el cava del nàstic, que no se'ns oblidi.
Va, continuem.
Perquè aquí nosaltres podrem participar en això del pernil.
No, ni tu ni jo.
No res que anem pernil ni així.
No, no, no.
0-2, aquest va ser el resultat que es va produir el Ferrol i, si et sembla, això ja és el tòpic típic i el que faci falta de dilluns quan marquem algun gol.
Vinga, vinga, els gols.
Mira, tu veus això?
T'ho van com crida, encara?
Mira, mira, mira, mira, mira.
El Escarrepor farà la centrada...
Gol!
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
Mira, mira, mira, perdona, que té pilota per Mico a la frontal al sud de Mico.
Gol, gol, gol!
M'hi ha, m'hi ha, m'hi ha, m'hi ha.
Què fa sobre la taula?
Gol, gol, gol!
Baixa, baixa!
Però és que no calla.
No calla, no calla, no calla.
No hi ha qui al pari, eh?
Quan Jordi Blanc es fica a cantar...
I és discret, és persona discreta, però quan...
Sí, tranquilet.
El souvenir, el souvenir!
La música del souvenir, puja, puja!
Jordi Blanc li passa amb els gols com a llagada Garcia amb el souvenir, no entenc.
No entenc.
Quin bons que m'has portat de Galícia, una gaita!
No, home, ho he de treure perquè ho tinc aquí amagat, perquè clar, si no cantava molt...
Però què és això?
Espera, que t'ho trec, eh?
Qui?
T'ho trec aquí.
T'agrada o no t'agrada?
T'agrada o què?
Ets un guarro.
Per què?
Això està bo.
Home, té una forma...
A veure, guarro, guarro tampoc, eh?
Té una forma de part del cos femení.
Tot i que...
M'has portat un formatge de tetilla.
I què?
Ets un cutre.
Això no se li porta a una senyora.
Però això és típic de Galícia.
Home, i també el lacón congrelo, si no m'has portat un lacón.
Com que no t'he portat un lacón?
No t'he portat un lacón, és només aquest formatge.
Em pensava que t'agradaria.
Porta'l, que el tallarem, com a mínim a veure si és fó.
Escolta, que em va gustar una pasta, això, eh?
Una pasta, una pasta.
Això val un calaràm, eh?
Un formatge de tetilla?
És que és un cutre.
Però és que és aquell que és suau de dins, saps?
Va, va, va, canvia el tema.
Que està molt bo, això amb tomaqueta.
Tira coses del partit.
T'ho digui en sèrio, això està boníssim, eh?
Porta un ganivell.
Li puc regalar algú, si no?
Li puc regalar algú?
El Lluís ja en vol, després.
Tu vols, veus, el Lluís ja en vol.
Què?
No, tampoc, no t'agrada.
Fes tu, jo ja, m'has fet un...
Mira.
Per un dia que no robo una cosa, i això que ho vaig intentar...
Quin disgust que m'acabes a donar, perquè trobo que és com de mal gust,
una senyora portar un formatge de tetilla.
Escolt-ho, de veritat que no.
Per què?
No, no, és igual.
Anem a més coses del partit.
Em sap greu, eh?
Fes tu sola el que queda el programa jo.
Jo jo que això vaig pagar, i car, eh?
Però bé.
Què et va costar?
No t'ho vull dir, perquè el preu era certament elevat.
Anem a escoltar què ens explicaven l'Àngel García com Tere Ortega.
Estaven les dues a l'estudi, l'altre dia, el dissabte,
al més pur estil Sipi Sape, discutint diversos temes.
Com sempre.
Sí, és habitual.
Tere i Àngel, l'Àngel Tere, és una combinació d'aquestes explosives.
I el primer tema que discutien i que tenien allò mal entès entre els dos
era entre Manolo i Manuel.
Manuel i Manolo, Manolo i Manuel.
Qui serà aquí?
Digues Tere, Tere.
No, no, un dubte.
El lateral esquerre del Racing és Manuel.
Manolo Castilla-Ira.
És el Manuel.
Manuel, eh, Manuel.
Es diu Manuel, és el 21, però es diu Manuel.
Manolo és mig.
I el 22 és Manolo.
El 21 és Manuel Castinyeiras.
Pizza per mi.
Manuel Castinyeiras, Portos.
I el 22 és...
Només es mengen o pinxes o formatges gallegos o...
És que, clar, Manolo, Manuel, Manuel, Manolo, Manolo, Manuel...
Qui serà aquí?
Exacte.
Qui era aquí?
Bueno, un era lateral i l'altre volant.
Un estava a la banqueta i l'altre estava jugant.
Però bé, Manuel, Manolo, Manuel...
Sí, però ja era motiu de discussió, eh?
Sí, sí, diria Àngel que tenien un dia inspirat
perquè no només aquesta discussió hi va haver,
sinó que n'hi havia una altra.
Habitualment la Tere Ortega,
que és la que segueix als partits per televisió,
és la que ens va marcar en els tempos de la possessió.
Saps allò de la possessió tan bonica?
Que ens agrada tant, Iolanda,
que a l'Àngela més li agrada tan recalcar-ho.
Que va prenent a punts tot el partit.
Va dient, ara el Nàstic en té tanta,
l'altre en té tanta,
doncs habitualment ho fa la Tere, això.
Però què passa dissabte?
Que els papers estaven com a girats?
O vaja, que l'Àngela era més ràpid que la Tere, en definitiva.
La posició 61-39,
però positiva res.
El que passa que avui és brutalment pel Nàstic.
Avui, Àngel, com estàs tu veient la televisió,
ja no deixes ni que la digui la Tere, eh?
No, és que la Tere...
O ja directament i et llences tu.
Ja està, ja estava la guai.
No, és que la Tere ho volia dir,
però ja ara m'anticipo.
Aquí fas un guió i...
Heu de fer més lloc perquè tothom vol...
No hi cabeu tots, eh?
Jo crec que la posició és una cosa que interessa a tothom, eh?
Jo crec que s'ha d'ampliar el temps
de les retransmissions del Nàstic.
Més?
Fem un munt, eh, Iolanda?
Perdona, et recordo el començament del programa.
Ja t'he dit que buscaríem un càstig.
Ja, ja, vale.
El càstig el buscava Àngel Garcia també cap a Miku,
és un jugador que no massa simpatia no li té l'Àngel.
No, ja, ja.
I és habitual, no ho sé, Campana i Miku són dos jugadors
que estem una creu allà ficats,
jo crec que cada dia li fot dardos,
li va tirant allà a veure cap on li clava.
I dissabte tenia aquest dilema,
la banda dreta al Nàstic jugaven els dos,
Campana o de lateral, Miku una mica més avançat,
i la pregunta era directa,
si li agradava o no la banda dreta del gimnàstic de Terrona.
Escolta la resposta i escolta la posterior
descabellada de Miku.
Escolta, avui la banda dreta t'agrada, Àngel,
amb Campana i Miku?
No, el Miku té la pilota ara
i té avantatges sobre el defensa
i no és capaç d'anar en busca d'ell
i de sortir del control amb velocitat
i arribar per banda a línia de fons i centrar.
Si no, que para la pilota, pum,
se la passa a Campana o li passa a l'arpont
perquè faci jugar d'ell.
I això no és jugada d'una banda, banda a banda.
Per tant, jo crec que ahir...
Això aproximadament...
Fa la pau de dir no, diu no.
I després deixa...
En qüestió d'horari,
aproximadament això devrien ser tres quarts de set,
allò de les set menys deu...
Encara queda una estoneta.
Sí, eh? Això era aquesta hora, aproximadament, eh?
Rajadeta al canto, cap a Miku,
cap a la banda dreta al gimnàstic de Tarragona.
Què passa quan s'acaba el partit
i busquem el millor jugador del nàstic?
Atenció al criteri habitual d'Àngel García
en una retransmissió.
Jo votaria a Miku
perquè ha sigut un jugador
que ha anat de més a menys
i ha sigut el jugador més incisiu
de cara a porteria.
Per tant, jo crec que avui ha sigut el millor.
Però si l'havia pujada abaixat el ruc...
Espera, espera, espera.
A Miku al 5-5, aplaudir?
Jugador d'Espai, que ploveixi, vols, va?
Perquè l'hem convençut, eh?
No, no estava segur, eh?
Ens l'hem fet venir a la nostra.
La seva votació era per una altra, Àngel.
No, no, no.
Això ha sigut a vosaltres perquè a veure què dèieu.
Però perquè veieu que jo també sé
a la base als jugadors
quan realment s'ho mereixen.
I jo tant de bo,
el Miku sigués el millor cada diumenge.
Això voldria dir que el gimnàstic
faria gols i que guanyaria partits.
Valtros esteu molt equivocats amb mi, eh?
Adéu, Àngel.
Això sí, eh?
Que quedi ben puntualitzat, això.
És que...
A veure, el criteri clar-clar no el tenim.
No.
No el tenim el criteri clar.
O en Miku t'agrada o no t'agrada.
És a dir, aquest canvi de parer en aquest temps...
Però és que és molt poc temps,
a més, que va de la primera rajada
fins a que el considera el millor jugador
del nàstic del partit.
I, vaja, el va fer internacional ja,
absolut i titular amb la selecció de Richard Paez,
jo de Venezuela.
Per cert, que Miku va fer el seu primer gol
amb la samarreta del gimnàstia de Tarragona.
Per cert, que ens escolten des de Venezuela.
Sí, que us ho van dir, no?
Que us escolten més de Venezuela.
Dinos que ens escolten des de Venezuela,
que érem amics i familiars de Miku,
que seguien l'evolució del Joló de Venezuela.
I van escoltar l'Ange.
Que s'havien fet correcte.
Això és el que patíem, també, perquè, clar, bé...
I, home, aquesta la família escoltant, per favor,
amb una mica de respecte.
I quan marca Miku...
Ara em vaig a tirar pedres contra el meu terrat,
però, escolta, eh, com li dediquem el gol,
aquí i de quina manera quan marca Miku.
Gol dedicat especialment a Angel Garcia
i a tota l'afició de Venezuela,
que escolta Tarragona Ràdio,
que escolta les evolucions de Miku,
per ells també aquest gol de Venezuela.
A mi he sigut que no me l'he dedicat,
se l'he dedicat a l'afició de Tarragona.
I a Hugo Chávez, el gol, també.
Déu-n'hi-do, quina cagada...
Si veus tu que un nom que no calia, eh?
Quim, Quim, ves buscant feina.
Sí, sí, sí, ja ho veig, perquè, clar...
Ves presentant currículums, ja.
Hauràs de tornar a la caixa, eh?
Ja t'ho dic ara, eh?
Això era abans que la Tere ens expliqués això.
No us perdeu quan arribeu a l'hotel
la imatge i la veu de la bronca del rei d'Espanya
amb Hugo Chávez a la cimera iberoamericana.
Li diu Juan Carlos a Hugo Chávez
por qué no te callas
quan estava criticant el president de Venezuela,
l'expresident d'Espanya, José María Aznar.
Amb imatge i so.
No us ho perdeu.
Exijo ese respeto por una razón, además.
Por supuesto, por supuesto.
¿Por qué no te callas?
A veure, tu això no ho sabies
quan vas a dedicar el gol a Hugo Chávez?
No, no, no, no, no sabíem res d'això.
Vas estar molt desafortunat, Quim.
Ho sento, però és que, clar,
portàvem un ritme de dia d'aquests interessants...
Tot el món mundial estava veient a Chávez.
Ja, però tot el món mundial no s'havia aixecat a les 4 al dematí
perquè acabo el febrú.
Estava veient a Chávez i estava veient.
Ja.
I tu vas i dediques el gol de Miku a Chávez.
Bé, a veure, una tonteria...
Un la caga de tant en tant, fot la pota i...
És igual, continua.
És el que costuma passar.
Continuem rebatejant a jugadors.
Si ja tenim el nom d'Argentina,
és molt típic, això, ficar nom de jugadors,
perquè, vaja, es tenen molts malnoms.
Per exemple, Abram, el jo del Nàstic, eh?
Li duen el Flaco, el Profeta.
Aquí hem trobat altres sobrenoms.
Atenció com rebategem a Calle.
Ja li tenim el nom, escolta.
I Calle, el Calle, l'home del millor de dòlars,
té que jugar aquí del altre centru.
Ja te l'has bateixat amb el milió de dòlars.
No, és que és així, Xec.
Calle, l'home del milió de dòlars.
Vaja, és el que va passar en la retransmissió,
que va tenir altres tocs, altres tons, també, diferents.
Ens expliquem, també, aviam.
La setmana passada llançàvem el primer crit d'alerta
cap a una secció que inauguràvem,
que pot tenir la durada de...
Quina va ser?
No, clar, no hi eres.
Cada dia hi haurem una secció que ens la patem després.
Aquell no hi era, és veritat.
Va ser el programa que vas dir que jo ho feia fatal
i que volies fer un futbolí alegre.
Aquest, exacte.
Doncs vam inaugurar una secció,
ja que tu no hi eres,
i senzapai, inaugura una secció que duri un, dos programes.
Però n'haures tret la de la Lliga Vaticana.
No, no, ara t'explico la Lliga Vaticana.
Ara te l'explico.
Bueno, tenim una mica aturat, però bé, ara t'ho explico.
La secció era imitacions.
No tinc molt èxit, jo t'ho dic.
Ah, però això, nosaltres no tenim gràcia per això.
No? Mira, escolta, escolta.
Si això acaba així, el teu amic Paco Flores, Quim,
diria, primer match ball guanyat, eh?
Primer match ball ganado, ja.
Sí, sí, segurament seria la frase de Paco Flores avui.
I vindran més, eh? I vindran més.
I vindran més, i vindran més.
Ho agafes?
Ho agafes?
Ho agafes?
Ho agafes?
Que no tenim gràcia, però si ho vam brodar.
Només els faltava acabar d'aquest llacet.
Vam fer unes imitacions genials.
Però si es veia claríssimament que era Jordi Blanc i que era l'Àngel Garcia.
No, no, mira, mira, escolta, aquesta setmana aquí han tornat.
Si això acaba així, el teu amic Paco Flores, Quim,
diria, primer match ball guanyat, eh?
Primer match ball ganado, ja.
Sí, sí, segurament seria la frase de Paco Flores avui.
I vindran més, eh? I vindran més.
I vindran més, i vindran més.
Ho agafes?
Ho agafes?
Ho agafes?
Això és la setmana passada, eh?
No t'ha convençut?
No, en absolut.
Es veu claríssim.
A veure, se suposa que l'imitador en diu la frase,
però la diu imitant la veu del...
Ja, però escolta, escolta, escolta, mira, mira, això és aquesta setmana.
Posició 61-39.
Pero, pero...
Estamos diciendo sí, pero...
Parece que estamos con el mira quin baila, no?
Sí, pero...
Sí, pero...
Positiva res.
No em diguis que Paco Flores no ha sentat a escola.
Perquè no, hi ha gent que diu que aquest home no ha deixat res positiu a Tarragona,
doncs aquí ha sentat a escola.
Home, home, per favor, ha deixat...
Ha deixat, ha deixat, ha deixat empremta, empremta totes les coses.
Vinga, va, la Lliga Vaticana ha començat o no?
Estic de l'orosa, impacient.
Ha començat, no ha començat, no ha començat la Lliga Vaticana.
L'únic que sí que s'està jugant és el nostre Ancona.
Bé, no, no he jugat perquè juga avui contra la...
Com anem?
Com va el nostre fit?
Líder, líder, líder.
Líder a la Lliga C1, grup B, Ancona líder.
Vols dir que no ens canviem cada setmana i que sempre ens apuntem al que guanya?
No, no, no, perquè una setmana o l'altra no me'n recordo mai.
En el moment estem seguint l'Ancona, que juga avui contra la Salernitana,
un partidat, no se'l pot perdre ningú, tot i que el calxo s'ha de fer dos partits.
Ràdio Vaticana.
Ràdio Televisió Vaticana, no?
Sí, si connecteu, Ràdio Vaticana, que feu aquella ràdio antiga,
i ves molt bé allò que em fica, Ràdio Mònaco, crec que entre Ràdio Andorra,
i Ràdio Mònaco trobarà Ràdio Vaticana.
Sí, allà al mig.
Escoltarem avui.
Doncs aquest partit entre l'Ancona i la Salernitana,
vaja, és un partit amb molt de morbo,
perquè la Lliga Italiana s'ha aturat aquest cap de setmana.
No, més que res, perquè la Lliga Italiana s'ha aturat a la Sèrie A,
perquè hem passat un munt d'accidents, ara això és seriós,
molt d'incidents avui a la Lliga Italiana,
la mort d'un tifosi aquest cap de setmana ha fet que s'aturés la Lliga,
però la Lliga feu continua i juga avui aquest partit entre l'Ancona,
l'equip repetejat per Papa Ratziger i la Salernitana.
És per vilar, que has de parlar del sempre nàstic,
i hem de recordar el lot de Nadal del nàstic, del pernil, del cava, vinga, va.
Ràpidament, la secció de futbol internacional,
aquella que fem amb la música de l'Ales, que no té cap tipus de sentit.
De ningú, perquè Maca Cuculana ha convocat amb Portugal,
juga avui amb el Marítimo contra el Nacional,
perquè Bizarri segueix sense jugar al Catània,
perquè va empatar una amb el Torino,
i Tobi Gran aquesta setmana no ha jugat ni un sol minut,
suposem que està a la Juneta amb l'Ales també.
Molt bé, sempre nàstic, secció convidats, qui tindreu avui?
Avui en Toni Pinilla, convidat de l'UXA,
el capità del gimnàstia de Tarragona,
amb una entrevista al sempre nàstic.
A més a més, Tartulio també de l'UXA,
entrenadors avui amb Jordi Filgueira, amb Pitu Iglesias,
amb Fran Artigas i Josep Maria Nogués,
que és líder amb l'Ecija a la segona divisió B.
I què regaleu?
Avui regalem un polo de la marca nàstic
entre tots els missatges que hagin arribat el 55-88,
votant el millor jugador nàstic,
però atenció, perquè això patirà canvis.
A partir d'ara, tots els missatges que arribin a Iolanda,
el 55-88, votant el millor jugador nàstic,
aquella classificació que encapçala ara mateix Antonio López.
Doncs tothom que voti, 5-5-8-8, jugador a un espai.
I aquell jugador que més agradi, atenció, que hi ha premi gran,
perquè esperarem per Nadal a fer el sorteig entre tots els missatges
i sortegem un lot de Nadal de la marca nàstic
amb un pernil de debò, dels bons, d'aquell de pata negra.
Pernil del nàstic, cava del nàstic, vi del nàstic.
Quim Pons, gràcies. Et perdono i et dono l'absolució.
Gràcies, Iolanda. Moltes gràcies.
La tetilla bona?
Sí, sí, ja l'he tastada, molt bé.
A partia.
Què collons Miami ni què Florida Beach
Què passa amb California i tots els boys de la Beach
Si aquí tenim mil platges com l'adaptat
La veritat és que hem de posar el punt i final al matí de Tarragona Ràdio.
No estem cansats, tornaríem a començar,
però no podem perquè ens empaiten els companys dels serveis informatius.
Per tant, ara marxem, però tornarem.