This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Tres minuts i serà un quart d'onze del matí.
Ja ens acompanya a l'estudi de Tarragona Ràdio
el delegat del govern al Camp de Tarragona,
senyor Xavier Sabater.
Senyor Sabater, bon dia.
Hola, bon dia.
Les eleccions municipals del passat 27 de maig
deixen un nou escenari polític a l'Ajuntament de Tarragona,
han propiciat un canvi de govern.
Seran diferents les relacions de la Generalitat
de l'Executiu Català amb el Consistori?
Jo crec que, per la meva part,
almenys intentaré que siguin igual de profitoses
com el que he intentat aquests quatre anys, no?
El que passa que ja sé la pregunta va amb una mica d'intenció, no?
És vostè qui ha arribat, eh?
Sí, sí.
No, ho dic perquè tradicionalment
quan els mitjans de Tarragona Ciutat
em preguntaven en aquests quatre anys
si les relacions eren bones o no
amb qui encara és alcalde
li queden quatre dies, no?
O cinc.
Jo sempre deia que
no era, en tot cas, culpa d'aquest govern
que les coses estiguessin...
les coses que estaven aturades ho estiguessin
perquè la major part d'elles
doncs venen d'antic
i per tant a mi em sembla que el que ha passat aquí
és que...
I ara deixem-ho córrer ja
perquè comencem una nova etapa, no?
Que el que s'ha intentat des d'aquí
o el que ha succeït és que
l'equip de govern actual
feia més d'oposició al govern de la Generalitat
que no pas d'agent actiu
per solucionar problemes
però jo preferiria ja
com fa vostè, parlar de futur
i no del passat.
Si li sembla, parlem a partir d'ara d'aquí uns instants
d'aquesta nova etapa que s'enceta
però...
Exactament, no, però vostè com que em deia...
Des de l'equip de govern en funcions
sempre s'ha donat la versió contrària
sempre s'ha dit que era la Generalitat
qui posava pals a les rodes
a els projectes pendents.
Jo he demostrat, en fi,
els ciutadans de Tarragona ho saben, no?
Que l'Escola d'Idiomes no s'ha retardat
per aquest govern
sinó que ja venia de fa molt de temps
que les qüestions que teníem pendents
relacionades amb l'urbanisme
doncs el pla general
tampoc no ho hem retardat nosaltres
sinó que s'ha estat aturant aquí, etcètera, etcètera.
Bé, llavors, les relacions a partir d'ara
doncs espero que siguin fructíferes
i que ajudin a solucionar problemes.
Estic convençut que hi haurà bona voluntat
per part de tothom.
Abans de les eleccions
acostumava a dir que
les relacions serien bones
guanyés qui guanyés, eh?
Per tant, no pel fet que ara
hagin guanyat els socialistes
que són els del meu partit.
Les relacions ja les puc predeterminar
tampoc, no?
Però també és cert que hi ha més bona sintonia
personal, ideològica, etcètera
de les qüestions que cada dia es presenten
arreu i, per tant, a la ciutat de Tarragona també.
En tenim unes quantes
i jo crec que hi ha recursos
com per que les coses funcionin, no?
Doncs parlem ja, si li sembla, en clau de futur,
senyor Sabater.
Quines són les prioritats
que el govern català vol abordar
amb l'Ajuntament de Tarragona
al llarg d'aquesta legislatura
que ara estem en punt d'encetar?
Jo crec que les prioritats
estan bastant en consonància
amb les necessitats dels ciutadans, eh?
Miri, la inversió més gran segurament
és la referida a la llei de barris.
La llei de barris ha estat una llei
que aquest govern va posar en marxa
i que ja ha afectat
a més de 40 municipis de Catalunya
a més de 40 barris
que són els que havien pensat
que eren els més necessitats,
els que tenien més mancances, no?
A Tarragona, de moment, és el de Camp Clar.
Però després, sé que l'Ajuntament,
tant l'equip de Cobert Sortim
com l'entrant,
tenien i suposo que continuaran mantenint
la intenció de fer una acció també potent
a la part alta, al barri de la part alta.
i això encara no està decidit
perquè tenim ara totes les sol·licituds
a la Generalitat
i haurem de decidir-ho en el futur.
He de dir, per ser realista,
perquè ningú es cridi engany,
que no hi ha cap ciutat
excepte la ciutat de Barcelona,
que hagi tingut dos ajuts
en concepte de la llei de barris, eh?
Per tant, si finalment aconseguim,
perquè es veu que continua estant
la ciutat de Tarragona
en el rànquing de ciutats
que tenen necessitats,
doncs serà la primera.
Després tenim altres temes pendents
que també són inversions importants.
Un és el de l'Escola d'Idiomes,
que espero que abans d'acabar l'any
pugui estar fins i tot adjudicada.
Ara s'està redactant,
acaben de redactar el projecte,
i espero que abans d'acabar l'any
pugui estar adjudicada
i, per tant, les obres que puguin començar
començaments de l'any que ve.
Tenim altres temes pendents,
el del complex esportiu Sant Jordi
i espero que abans de 15 dies
també hagi pogut aparèixer
els butlletins oficials
i, per tant, que es pugui adjudicar
també molt ràpid.
S'ha parlat, doncs,
que de manera pràcticament imminent,
pel que dedueixo de les seves paraules,
es podria desencallar una equació
que fa, doncs, anys
que s'ha paralitzat
el complex esportiu de Sant Jordi.
Sí, i he estat paralitzada, en fi,
també, ara parlar del passat,
tampoc hi ha un altre objecte, no?,
però perquè no s'ha tingut clar
qui ho havia de gestionar,
com, de quina manera
s'havia de fer el manteniment.
Ara ho solucionarem definitivament
i, en fi, tenir al centre de la ciutat
un espai destinat a l'esport
em sembla que és molt important.
Com serà aquest futur complex esportiu?
Doncs serà un complex que tindrà...
Serà un complex com un complex modern,
que tenen serveis d'aquests
que avui en dia es reclamen, no?,
des d'espà fins a aparells de tot tipus.
En fi, espero que l'utilitzem a tope,
perquè cada vegada hi ha més necessitats
i més requeriments de serveis d'aquesta naturalesa.
El tema estrella, podríem dir,
si em permet, l'expressió de la passada legislatura
a l'hora d'abordar les relacions
entre la Generalitat i l'Ajuntament
era la façana marítima.
Tot fa preveure que també serà
un dels temes recurrents en l'agenda política
al llarg dels propers quatre anys.
Des de l'Ajuntament,
els últims mesos,
es demanava amb insistència
el conseller de vicepresidència,
el senyor Josep Lluís Carot de Rovira,
que desencallés aquesta qüestió.
Quins són els moviments, els propers passos
que farà la Generalitat referent a aquest tema?
El que passa és que el tema de la façana marítima
la gent no oblida,
perquè, en fi, durant aquests mesos últims
potser es volia fer oblidar,
que és un tema de l'Estat,
és el govern de l'Estat
el que ha de tenir un projecte creïble
i viable.
Llavors, quan tinguem un projecte creïble i viable
o, diguem que entre tots els agents
que són principalment l'Ajuntament i l'Estat,
doncs les coses es desencallaran.
La Generalitat sempre ha dit que ajudarà,
servirà d'impuls,
anirà al costat de l'Ajuntament, etcètera.
però aquest tema és un tema que competi
i és responsabilitat de l'Estat.
L'Ajuntament ha de presentar les seves sol·licituds,
va fer un projecte en el seu dia,
ara fa quatre anys,
i hem d'acabar de veure entre tots
que aquest projecte és viable,
però la Generalitat ajudarà tot el que pugui.
Llavors, des del govern es pot ajudar?
Clar, doncs sí, ja s'ha intentat, no?
Però, en fi, les coses han estat una mica embolicades
i ara espero que ho puguem desembolicar
entre tots plegats.
Nosaltres anirem del costat de l'Ajuntament.
De fet, el futur alcalde Josep Fèlix Vallès-Sero
s'ha compromès a desencallar aquesta qüestió
amb un temps de rècord.
Ha parlat fins i tot de diferents de pocs mesos.
Sis mesos, em sembla, que vaig sentir, no?
Vostè creu que a mig any es pot desencallar
aquesta qüestió de fer front comú a Ajuntament-Geralitat
i anar conjuntament a picar la porta de Madrid?
Jo crec que sí.
Si hi ha bona voluntat, compromisos ferms
per part de l'Ajuntament,
dir, escolti, miri, aquest és el projecte,
aquest projecte funciona,
els trens de mercaderies,
no caldrà que portin dues tractores
perquè els desnivells són els adequats, etcètera,
i sobretot aquest és el marc del finançament
de tot plegat
i per tant les compensacions que s'obtindran
a través de la construcció d'habitatges
seran aquestes i per tant faltarà tants diners,
doncs sumar i restar,
sumar i restar que no és tan fàcil,
és molt fàcil dir-ho,
però després a l'hora d'aplicar-ho
o d'acabar-ho de projectar no ho és tant
perquè aquí a la ciutat de Tarragona
els tarragonins també volem que, en fi,
treure una barrera,
però que no que se'n construeixi un altre deciment,
sinó que les coses les fem
de la manera més sostenible possible
i volem tenir una ciutat
de la que no ens haguem de penedir després, en el futur.
Ha remarcat vostè la necessitat
de tenir un projecte creïble i viable,
que aquestes han estat les seves paraules.
Creu vostè que el projecte que hi ha actualment
damunt de la taula
compleix aquests dos requisits?
Jo crec que s'ha de revisar
perquè la viabilitat vol dir,
en fi, ja li he dit,
no que sigui viable només econòmicament,
perquè econòmicament,
si comencem a deixar construir
i a fer pisos sense límit,
doncs és evident que viable econòmicament no seria,
però la viabilitat no és només econòmica,
sinó també paisatgística
o mediambiental o sostenible, no?
Llavors hem de mirar-ho tot
i que hi hagi el màxim consens possible,
que després no ens passi
que quan sigui el moment de la veritat,
doncs la gent vegi
que allò que s'ha dibuixat sobre el paper
és un monstre, no?
I creïble vol dir que,
ho deia des del punt de vista tècnic,
aquí han de passar trens de passatgers,
però també hi ha uns requeriments
perquè puguin passar trens de mercaderies.
i això des del punt de vista tècnic,
doncs complica la cosa
perquè els desnivells han de ser molt suaus,
en fi, jo ara no soc enginyer,
però pel que m'han explicat,
no poden ser excessius, no?
Perquè puguin circular els trens de mercaderies,
llavors hem de mirar que tot això sigui possible.
Si s'enfonsa molt el tren
perquè pugui ser soterrat,
doncs què passa?
En fi, tornarem a sentir de tot, eh?
Tornarem a sentir gent que diu
que per què no l'elevem
i llavors la permeabilitat
amb la zona de la platja
i del mar, en definitiva,
està assegurada, etcètera.
Però jo crec que hauríem d'intentar,
sí, en sis mesos jo crec que això és possible,
ho ha dit el senyor Ballesteros,
a més que ara és l'alcalde,
el que diuen els alcaldes acostuma a ser veritat, no?
Si li sembla, deixem de banda
l'equació de la façana marítima,
parlem d'una altra equació
en què també s'ha de jugar a tres bandes
entre l'Ajuntament, la Generalitat
i el Govern de Madrid.
Em refereixo a la nova seu del Museu Arqueològic.
Ha d'anar aquesta nova seu
a l'edifici de la Tabacalera, senyor Sabater?
Jo crec que està bé
que hi hagi una mica de debat
sobre aquesta qüestió, no?
Perquè aquesta sí que ha estat
una ubicació
que encara no hi ha hagut prou
prou aprofundiment, no?
En fi, a mi no em sembla malament
que vagi a la Tabacalera,
a l'antiga Tabacalera,
però hem de mirar també
si aquest és l'indret més adequat
des del punt de vista dels fluxos
dels turistes i dels visitants
que venen a Tarragona.
Jo crec que des d'aquest punt de vista
ho deu ser perquè, en fi,
no cau en un lloc excessivament allunyat, no?
Però després també des del punt de vista
de les obres, a veure què passa aquí, no?
Perquè aquesta és una estructura
que per fabricar puros i cigarrets
doncs anava bé,
l'estructura arquitectònica,
però per sostenir el que és un museu
amb peces,
algunes de les quals són considerables
i pesen i s'ha de crear
alguna estructura
en alguns pisos,
s'haurien de crear alguns pisos
complementaris
dins el que és l'actual Tabacalera
i després, sobretot,
què és el que passa
si hem d'excavar gaire, no?
Si hem de començar a excavar
i hem de trobar restes
de mirar si estem disposats
a suportar el que serien
els costos d'unes obres
que no serien només les pròpiament arquitectòniques,
sinó també les d'excavar
arqueològicament
una zona que sembla que
pot trobar-s'hi altres restes, no?
De manera que serien
dues obres diferents.
Tenen alguna altra alternativa?
En mena, s'han pensat en algun altre espai?
No, no, això esperarem
que hi hagi aquest debat, no?
Hi havia l'altre
que era ampliar l'actual
a l'altra banda
del passeig de Sant Antoni, no?
Aquesta era la que
havíem estat considerant
de sempre, de fa anys.
I, per tant,
aquestes dues,
i no deixa de ser també
des del punt de vista
del conjunt,
no deixava de tenir
una certa raó, no?
Perquè on hi ha més monuments romans
és en aquell indret,
on hi ha la capçalera del circ,
on hi ha l'amfiteatre,
on, en fi,
ja hi ha l'actual museu
i llavors podria considerar-se
unes dependències anexes
que a més a més
podrien tenir la seva singularitat, etcètera.
De manera que
aquestes dues ubicacions
són les que hem d'acabar de definir
i després, com sempre,
i com també en la façana marítima,
trobar els diners.
S'haurà de picar
una altra vegada
la porta de Madrid,
en aquest cas.
Ha parlat vostè
a l'inici
de l'entrevista
de l'Escola Oficial d'Idiomes,
una escola oficial d'Idiomes
que, finalment,
després de molt debat
i de molts anys de dubtes,
anirà a l'antiga Xertrés,
a l'antiga fàbrica de la Xertrés.
Aquesta ocupació
per part de l'escola oficial
de l'antiga fàbrica de l'Icors
tanca la porta
a que en aquest indret
s'instal·li el Centre d'Art Contemporani,
una reclamació constant,
també,
al llarg dels últims mesos
per part de diferents sectors
de la ciutat.
Necessita Tarragona
un Centre d'Art Contemporani?
On s'ha d'ubicar,
senyor Sabater?
Que el necessita, segur,
i que la Generalitat
està bé
i està disposada
a ajudar, també.
Mira, és que aquí han passat
a aquesta ciutat
coses molt estranyes,
i no puc més
que tornar-m'hi a referir
perquè ni escola d'idiomes
ni centre d'art
tenim encara, no?
Doncs bé,
la raó principal
és que a totes les ciutats
on actuem
amb equipaments
d'aquesta naturalesa,
l'Ajuntament
és qui
posa a disposició
de la Generalitat
terrenys
o edificis, no?
Perquè la Generalitat
no en té.
Són els ajuntaments
els que tenen solars,
els que producte
del seu desenvolupament urbanístic,
generen espais públics
que es posen
a la seva disposició
a la Generalitat, no?
Quan es crea
un nou polígon residencial,
doncs,
els propietaris
cedeixen,
no a la Generalitat,
a l'Ajuntament,
terrenys
perquè es puguin
destinar equipaments.
Per tant,
és l'Ajuntament
que ha de posar
a disposició
de la Generalitat
com hem fet
a tots els indrets
de Catalunya,
terrenys
o edificis
perquè es puguin
fer aquest tipus
d'equipaments
a escoles d'idiomes,
a centres d'art,
etcètera,
etcètera.
Com que aquí
no ha succeït això,
no ara,
amb aquest govern,
ni amb l'anterior,
ni amb l'anterior.
Doncs, al final,
en fi,
vam dir
que ho faríem
en un equipament,
en un edifici
que,
per casualitat,
la història
d'aquesta ciutat,
doncs,
va caure
en mans
de la Generalitat
i,
per tant,
allà a la Xartrés,
que sí que era
aprofitat
de la Generalitat,
encara que no ens toqués,
doncs,
vam decidir
al final
què posaríem
l'Escola Oficial
d'Idiomes.
Quan vam decidir això,
que ja
era una gran fita
que havíem aconseguit
entre tots,
doncs,
va sortir
i l'Ajuntament
dient,
no, no,
és que ara
amb aquests artistes
també volem
un centre de creació.
Em diuen,
escolti,
és que és a vostès
a qui els correspon,
no?
En fi,
doncs,
ara estarem esperant,
esperem que sigui
l'Ajuntament
el qui posi
a disposició
de la Generalitat
terrenys
o algun edifici
per construir
el centre d'art
contemporani
i ho farem.
Quan ens digui
l'Ajuntament aquí,
doncs,
allà anirà.
Jo sé que el nou alcalde
ha parlat
d'un pol
d'equipaments
culturals
a l'entorn
del que ara hi ha
a l'estadi del Nàstic.
A la zona de la Budallera.
Però si ens diu
un altre indret,
doncs,
allà on ens digui
començarem immediatament
a fer els projectes
i a executar l'obra.
Tenim diners
per això, eh?
Per tancar
aquest capítol
de terrenys
i de futurs equipaments
de la ciutat,
aquest cap de setmana,
dissabte concretament,
ha estat a reonar
la consellera d'Acció Social,
la senyora Carme Capdevila.
Se li va preguntar
sobre el futur
centre d'extensió
especialitzada
a les víctimes de gènere,
un centre que s'havia comentat
que podria ser
una realitat força abans
i la senyora Carme Capdevila
va dir que encara
no hi ha els terrenys
per ubicar
aquest equipament.
S'estan buscant
aquests terrenys?
Quines zones
estan avaluant,
senyor Sabater?
els estem buscant i el que no podem dir
és en quines zones
perquè, per definició,
aquest tipus d'equipaments
són molt discrets, no?
però no capigui dubte que ho farem
i que espero que també en pocs mesos
puguem trobar-ho, no?
En fi, jo crec que a la ciutat de Tarragona
tenim totes aquestes qüestions
que ara hem estat parlant
i en tenim altres, no?
El trasllat de la presó
serà una gran fita
també deixarà un espai
que encara haurem d'acabar de definir
on ara es troba l'actual
en què per sufragar la nova
doncs haurem de tenir un cert aprofitament
però jo espero que quedi
un àmbit absolutament lliure
pels veïns de la zona
que els canviarà la vida
tindrem un bon equipament
Tindrem els nous jutjats
ara és, en fi, és una vergonya
el que ho reconec
el pèssim servei que estem oferint
sobretot els professionals de la justícia
tenint els jutjats distribuïts
per tota la ciutat
en fi, aquest carrer
on hi ha Tarragona Ràdio
en tenim alguns
el carrer Vidal i Barraquer
Sí, una autèntica gimcana
Exactament, no?
I després, en fi, haurem de començar a parlar
d'una veritable necessitat social
que és una demanda
creixent en els darrers temps
que són el de les vivendes
sobretot per la gent que més ho necessita
per la gent jove, etc.
I en això hi ha hagut
en aquesta campanya electoral
molt de debat
i haurem de posar tots l'esquena aquí
perquè aquesta és una necessitat social
cada cop més creixent
no només a uns preus d'habitatge
sinó en les darreres setmanes
amb un augment de les hipoteques
també creixent
que haurem de mirar
com podem
oferir el màxim
d'habitatges socials
tant de lloguer com de propietat
El futur alcalde
n'ha promès 900
en aquesta legislatura
El futur alcalde
hi ha alcalde d'aquí pocs dies
el dissabte
n'ha promès 900
i per fer això
ens hem de posar a la feina
ja
en fi, ja n'hem començat a parlar
i alguns indrets
que ja estan
marcats
marcats jo diria
i que segurament
es poden
es poden
fer més fàcils
en fi
espero que
ho puguem anunciar
aviat
tant ell com jo
pel que pugui ser
la col·laboració
amb la Generalitat
i després altres
que pugui
endegar
segurament
el propi ajuntament
per fer 900 habitatges
en 4 anys
doncs
n'hem de fer 200
cada any
una mica més
de 200
en fi
no és gens fàcil
però jo espero
que pugui
complir
la promesa
el senyor alcalde
perquè
voldrà dir
que
haurà atès
la demanda
de molts tarragonins
canviem d'equació
senyor Sabater
com valora
les reaccions
de diversos grups
de veïns de Tarragona
davant les propostes
que contempla
el pla d'ordenació
urbanada municipal
al POMO
doncs
ho valoro
com
com una precipitació
que s'ha produït
a l'hora
d'aprovar-lo
no
tot un
pla urbanístic
inclús en els pobles
més petits
jo que
recorro
tots els municipis
del camp de Tarragona
veig que
requereixen
molt de debat
molta informació
molt de diàleg
entre
cada zona
de la ciutat
per petita que sigui
perquè estem
condicionant
en moltes ocasions
la pròpia vida
dels ciutadans
no
i sobretot
i sobretot
un dels llocs
més sagrats
que és
el del propi
habitatge
allí on es
desenvolupa
bona part
de la seva vida
de la seva intimitat
i per tant
això requereix
una cura especial
jo crec que aquí
el que ha passat
és que s'ha volgut
aprovar
cuita corrent
i com sigui
abans de les eleccions
amb una idea equivocada
que és que
fer les coses
15 dies
abans
de les eleccions
doncs pot
afavorir
fins i tot
el vot
o condicionar el vot
i això
jo crec que
se demostra
sempre
que no és veritat
perquè la gent
el vot
el va madurant
al llarg de 4 anys
i en fi
aquesta precipitació
ha portat
a que hi hagués
molta gent
que no n'estava assabentada
que és el que realment
s'estava proposant
per la seva zona
i ara
quan ho ha vist realment
en alguns casos
segurament
es produeixen
alarmes excessives
en altres
no
hi ha
hi ha
protestes
fonamentades
però en fi
això
quan
si abans d'aprovar-se
doncs es dialoga
i els ciutadans
diuen
miri
és que això
doncs no hi estem disposats
preferiríem
que es fes d'aquesta altra manera
segurament es pot arrenjar
però quan ja es donen
les coses per fetes
doncs la gent
al final
s'enfada una mica
que em sembla
que és el que està passant ara
jo crec
que de tota manera
que com que
encara està en una aprovació inicial
en fi
falta mesos
encara
i després ha de venir
a la Comissió d'Urbanisme
de la Generalitat
i després l'Ajuntament
s'ho ha de
tornar a pensar
doncs tot això
es pugui solucionar
i per tant
estic convençut
que aquestes alarmes
que s'han produït
en alguns casos
infundades
en altres segurament
amb raó
doncs puguin desaparèixer
un parell d'equacions
ja per acabar
senyor Sabater
que el temps
se'ns comença
a tirar sobre
la primera d'elles
encara referides
a qüestions urbanístiques
abans de les eleccions municipals
el preu de l'Ajuntament
va decidir
donar llum verda
al projecte
de terres cavades
quina serà
l'actitud
de la Generalitat
a partir d'ara?
doncs esperar a veure
què diu el nou Ajuntament
també
nosaltres sabem
que en aquella zona
hi van
noves construccions
també
pensem que
en fi
els nous requeriments
les noves demandes socials
de més cura
del medi ambient
de més sostenibilitat
de no
de no aprofitar
fins a l'últim
centímetre quadrat
de cada indret
per construir
de posar les zones verdes
realment
al lloc
on han d'anar situades
que són
en les zones cèntriques
dels nous barris
i de les noves construccions
en fi
en massa ocasions
hem vist
aquí
en altres indrets
que
per exemple
doncs
els tants percent
de zones verdes
que estan de deixar
en els polígons residencials
s'han situat
fins i tot
als llocs més costeruts
a les muntanyes
on realment
no
no
no compleixen
la funció
que haurien de complir
que és la d'esbarjo
la de poder passejar
la de poder
esplaiar-se
sobretot
les poblacions infantils
i de la gent gran
etc.
doncs s'ha de revisar
la nostra
la nostra percepció
és que s'ha de revisar
i per tant
que
aquells que pensaven
que
en fi
que s'hi havia de construir
però que havia de tenir
uns requeriments
adients
al que són els nous temps
segurament
tenien raó
no
per tant
esperem també
que
que hi hagi
el màxim
d'aviat possible
una nova concepció
del que ha de ser
terrescavades
i que es pugui construir
com s'hauria de fer
com tots volem que es faci
en un barri modern
perquè Tarragona
és veritat
que necessita
més habitatges
però no a qualsevol
preu social
i medi ambiental
demà
senyor Sabater
farà 20 anys
de l'atemptat
contra en petrol
una data
aquell 12 de juny
que segurament va
marcar un abans
i un després
de la percepció
que tenia la societat
de la indústria química
instal·lada
al seu entorn
ara
la Generalitat
ho ha anunciat
ja en diferents ocasions
prepara un nou simulacre
d'accident químic
en població
en té més detalls
ens pot ampliar
alguna qüestió
referent a aquest futur simulacre?
Bé
les qüestions
referides a seguretat
òbviament
s'han reformat molt
des de fa 20 anys
hi ha hagut
més consciència
del que
havia de ser
la protecció
de les pròpies instal·lacions
jo sé
que les empreses
han fet
un esforç considerable
han modernitzat
els seus sistemes
de seguretat
de protecció
de les seves instal·lacions
i
el que encara
hem d'avançar
més
és
en aquesta
en la pràctica
de la prevenció
dels ciutadans
per tant
hem fet
algunes coses
hem assegurat
que hi hagi
més sirenes
per alertar
la població
les hem
testat
les hem
verificat
amb
exercicis
reals
de sonar
les sirenes
i
ara
estem
ja
en la fase
d'executar
allò que sabem
que s'ha de fer
pel que fa
al sistema
és d'avís
els ciutadans
han de ser
més conscients
per tant
les sirenes
les
volem
posar en funcionament
més vegades
a l'any
segurament
tres o quatre
cops
perquè la gent
es familiaritzi
i sàpiga
què és el que passa
quan sonen
les sirenes
que sempre procurarem
que siguin
el mateix
dia
de la setmana
i en fi
cada tres o quatre mesos
si no
amb més freqüència
encara
jo seria a partir d'ara
més freqüència
encara
i
quins són els hàbits
que s'han de seguir
en el cas
que hi hagi
algun avís
d'aquesta naturalesa
de com es connecta
la ràdio
quines pràctiques
s'han de fer
quan un està a casa
o està al carrer
o està a l'escola
o a l'hospital
és a dir
allà on es trobi
i tot això
s'ha d'acabar
de provar
fent simulacres
alguns simulacres real
que el volem fer
a principi
al novembre
i com que
són qüestions
que
volem que surtin molt bé
doncs segurament
ho farem en un àmbit reduït
no serà
tota la ciutat
ni tota
ni tota
una zona
la zona de Ponent
sinó segurament
alguns barris
determinats
un parell de barris
i per fer això
haurem de
en primer lloc
informar molt bé
durant unes quantes setmanes
explicar i demanar
a la gent que col·labori
i després
en fi
finalment
posar-ho en pràctica
no?
jo soc partidari
que en una societat
moderna
cada vegada
els ciutadans
sàpiguin més
què és el que
han de fer
en situacions d'emergència
i sobretot
que ho assumeixin
com una qüestió normal
per exemple
a mi m'agradaria
ara
en fi
no
això no ho farem encara
però jo sugereixo
que algun dia
s'implanti
que
els cinemes
de Catalunya
un cop a l'any
s'hagin
de fer un exercici
d'aquest tipus
la gent està al cinema
no passa res
sona una alarma
saben que és un exercici
normalment no és
cap emergència
surtin i tornin a entrar
i que aquell dia
la sessió del cinema
es retardi
s'interrompeixi cinc minuts
per exemple
i no passa res
ho dic perquè
de vegades
hi ha gent
que és excessivament alarmista
i no hem de ser
ni alarmistes
ni excessivament conformistes
sinó que hem de saber
treure la justa mesura
senyor Xavi Sabater
delegat del govern
a Tarragona
gràcies per atendre
avui els micròfons
de Tarragona Ràdio
i anirem repassant
de ben segur
al llarg dels propers dies
totes aquestes qüestions
molt bé
a la vostra disposició
a veure bon dia
bon dia