Són tres els minuts que ens separen de tres quarts de dotze del migdia.
Seguim en directe amb tots vostès des de la sintonia de la ràdio de la ciutat
i sortim de l'estudi perquè a l'actualitat en aquests moments de la ciutat
ens ha situat l'Institut Comte de Rius de Tarragona.
Aquest dimecres acull el Campionat Català de Formació Professional.
Els participants han de mostrar la seva destresa en moltes activitats
com ara la mecànica, l'electrònica i també la informàtica.
Fins allà s'han desplaçat Joan Maria Bertran. Jordi Sorinyac, bon dia.
Hola, molt bon dia.
Això d'un campionat de formació professional jo no ho havia sentit mai.
Tinc molta curiositat perquè ens ho expliquis.
Doncs mira, si et sembla no t'ho explicaré jo perquè tampoc no en sabem tots els detalls.
Ens ho explicaran les persones que ja estan al darrere.
D'una banda saludem el director de l'Institut Comte de Rius, el senyor Antoni Barrofet.
Senyor Barrofet, hola, molt bon dia.
Hola, bon dia.
També t'acompanya la senyora Àngels Font com a representant del Departament d'Educació.
Senyora Font, hola, molt bon dia.
Bon dia.
Primer que tot, senyor Barrofet, en què consisteixen aquests campionats de formació professional?
Ens ho explica la senyora Font.
Sí, doncs mira, el que té lloc avui aquí a l'IES Comte de Rius és la final autonòmica
que seleccionarà els alumnes catalans que participaran a Madrid del 23 al 27 d'abril
en la competició nacional per escollir els alumnes de l'estat espanyol
que participaran en el campionat mundial d'oficis que tindrà lloc al Japó el novembre d'aquest any.
Tenim representades avui crec que 5 escoles de Catalunya, 5 instituts de Catalunya.
que s'han realitzat proves, hi ha dues categories, una mecatrònica i l'altra control industrial.
Pels que som profans en la matèria, expliqui'ns una mica quin tipus de proves han de realitzar.
Sí, les proves que es realitzen avui dintre d'aquests dos skills,
perquè l'organització, no sé si l'ha mencionada, es diu WorldSkills, la campionat aquest mundial,
els skills que avui hi ha a la final són mecatrònica i control industrial.
I llavors les proves són les mateixes proves que realitzaran aquests alumnes en els campionats mundials.
En concret, mecatrònica són els cicles formatius, són alumnes que són de cicles formatius de grau superior
de sistemes de regulació i control, i en la prova de control industrial també són els mateixos alumnes
i també ja poden ser-hi, és a dir, la mecatrònica i el control industrial agafen habilitats
que cobreixen més d'un cicle formatiu de grau superior.
Per un cantó hi ha els de regulació i control automàtic,
i les altres són també manteniment d'equips industrials,
és a dir, són alumnes que pertanyen a un cicle formatiu de grau superior
d'aquestes dues grans famílies, d'electricitat electrònica.
La gran diferència entre l'una i l'altra és que la mecatrònica abasta la part de mecànica,
la informàtica i l'electrònica,
i el control industrial és bàsicament informàtica i electrònica
sense la part de mecànica, sí?
Llavors, són processos de fabricació diferents.
Un és processos seqüencials, és a dir,
empreses que funcionen per seqüències de mecanitzat o de fabricació,
i el control industrial és més processos de tipus continu,
com poden tenir aquí les empreses químiques de Tarragona,
empreses d'aquest tipus.
Quin treball han hagut de fer aquests joves?
Avui és, ara en aquests moments, Jolanda, és difícil i complicat parlar a mig,
perquè estan realitzant les proves, estan jurats en aquests moments per anar amb ell,
però, vaja, hi ha un treball previ en molts casos,
perquè crec que entès ja un dels instituts és, òbviament, el Comte de Rius,
hi ha una parella que hi participa,
i hi ha un treball de setmanes i mesos, no?
Bueno, des que es va plantejar de participar en el concurs,
es van triar els alumnes, diguem, més avantatjats, de primer,
perquè tinguéssim la garantia que l'any que ve poguéssim anar al Japó,
amb 100 alumnes del centre.
Sí, perquè si són de cinquè, l'any que ve ja no hi són.
El curs vinent, el curs vinent al novembre,
ja es farien segon curs, no?
I d'alguna manera aquest va ser el criteri.
Per dir-ho d'alguna manera, sense desmereixer ningú,
els millors alumnes amb més aptitud de primer curs,
i des de porten un mes, aproximadament, o dos mesos,
entre un mes i dos mesos,
estan preparant una mica, fora d'horari lectiu inclús,
l'exercici o les proves aquestes.
Deixa'm saludar a Lluís Martínez.
Lluís Martínez, hola, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Ell és el coordinador acadèmic d'aquesta activitat aquí a Tarragona.
Quin profit en treuen els alumnes?
Bé, els alumnes, la motivació de saber que la feina que estan fent
es pot veure recompensada participant al campionat nacional
representant a Catalunya,
i molt il·lusionats, a Madrid amb la intenció de guanyar.
Tenen la idea de continuar preparant-se per les tardes,
estan vivint tots els dies, tres hores.
Això hi ha molt sacrifici al darrere.
La veritat és que molt sacrifici,
tenint en compte que són alumnes joves, tenen 21 anys,
doncs és molt d'agrair,
perquè normalment es comenta que el jovent no es motiva per aquestes qüestions,
i la veritat s'està veient que no és així, no?
Sí, estem parlant d'una competició,
ara primer autonòmic, després a nivell estatal,
després a nivell mundial, al Japó el mes de novembre,
hi ha uns guanyadors, per tant hi ha uns premis,
hi ha una motivació econòmica al darrere.
Si finalment s'arriba a anar, per exemple, al Japó a assolir alguna posició important,
es poden obtenir, doncs, alguns calerons?
No, no, no hi ha premi econòmic,
l'única motivació és el prestigi,
primer dels alumnes, després del centre,
i després, doncs, en el cas nostre, també,
doncs, el Departament d'Educació.
O sigui, la idea que tenim és que Catalunya,
quan vagi a Madrid, doncs, demostri el que sempre s'ha dit, no?
Que Catalunya és pionera en el camp de la mecatrònica
i el control industrial,
i amb aquesta intenció estem.
Hem d'agrair a la direcció del centre,
que quan es va parlar d'aquest tema,
doncs, es va motivar molt.
han donat moltes facilitats,
han fet una inversió forta en equipaments
per a la preparació dels alumnes,
disposant d'unes maquetes perquè ells facin pràctiques,
i, ja dic, la motivació tant dels alumnes
com de l'equip directiu, com el Departament d'Educació,
doncs, és demostrar que Catalunya, doncs,
és pionera en aquest camp.
Deixa'm, ara que es veig una mica llibres,
a veure si podem parlar amb el Carlos i l'Ismael,
a veure si podem parlar amb el Carlos i l'Ismael.
Hola, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Vosaltres sou els dos representants d'aquí de Tarragona,
de l'Institut Comte de Rius,
crec que en concret sou de Vilasega,
però estudieu aquí a Tarragona.
Heu acabat ja una d'aquestes primeres proves,
perquè avui es tenen tot el matí i tota la tarda en dansa,
a grans trets i amb el llenguatge més planer possible,
perquè aquí, Iolanda, t'has d'imaginar que hi ha, doncs,
un ordinador per a cadascun dels grups
i després unes maquinàries, uns complex sistemes de tubes,
xips, explica'ns què és exactament aquesta màquina que tenim aquí
i què és el que us obliguen a fer.
En què consisteixen les proves?
Doncs això, bàsicament, és una maquinària
per poder transportar unes peces
i llavors ja se fa mitjançant un sistema pneumàtic.
Llavors, les proves consisteixen a, des de muntar-ho,
tant el circuit pneumàtic com la col·locació de les peces,
com el funcionament i el correcte transport de les peces.
Ens comentaven ara des del centre que, vaja,
fa moltes setmanes que esteu preparant aquestes proves,
que ja esteu dedicant moltes hores.
És així?
Sí, o sigui, farà un mes o així que per l'estada no tenim classe,
llavors venim després de dinar o, bueno,
ens quedem aquí normalment a dinar i llavors,
doncs, per la tarda practiquem una mica i veiem totes les coses
que ens poden preguntar i les practiquem.
Com ha anat aquesta primera prova, per cert?
Home, doncs, creiem que ha anat força bé,
hem acabat a temps, un bon temps i, o sigui,
tots els que ens han mirat han trobat que estaven força bé.
Ens comentaven moltíssimes hores,
si surt bé aquí a Neu a Madrid, després al Japó,
però m'han dit que de premi econòmic no n'hi ha,
només hi ha prestigi, ja surt a compte, això.
Això, sí, compte, sí, perquè tu personalment te sentes bé
i aprens molt, però això és el de menys,
el premi econòmic.
I en qualsevol cas, doncs, vaja,
teniu un plus de coneixements, òbviament,
perquè la feina d'aquests dos mesos no us la treu ningú.
Això, això, la pràctica, la programació que hem après,
tot això, no, no, la veritat que no té preu.
Doncs deixem el Carlos i l'Ismael,
felicitats per la feina feta i ànims a continuar treballant.
M'agradaria preguntar-li a l'Àngels
si aquests són uns premis prestigiosos o no,
perquè hem estat, doncs...
Doncs sí, mira, el WorldSkills precisament
és una competició que es va iniciar a Espanya als anys 50,
el que passa és que Espanya va deixar de pertany
a aquesta organització mundial en l'any 74
i no és fins ara, recentment, que ha tornat a participar,
però a nivell mundial és el màxim prestigi
pels oficis i per la formació professional.
I estem molt contents que totes les comunitats autònomes
i amb el MEC, també, amb el Ministeri d'Educació,
doncs hagin tornat a voler participar
i ser membres de pla dret d'aquesta organització
que ens dona l'oportunitat de participar
en els campionats mundials.
Per primera vegada, després de 20 anys,
però amb una il·lusió renovada
i amb ganes de fer un bon paper.
Els alumnes que vagin al Japó,
doncs, siguin els d'aquí als altres països,
són autèntiques eminències,
grans alumnes, futures promeses.
Sí, sí, són els millors en cada un dels seus oficis,
els millors de cada un dels països.
Deixem saludar, canviarem d'idioma,
perquè amb això també és possible,
en parte, por el trabajo de los patrocinadores,
uno de ellos es la empresa Siemens,
ens acompaña uno de sus responsables, Francisco Cano.
Senyor Cano, buenos días.
Que hay, buenos días, ¿qué tal?
Ustedes han hecho una parte importante,
que es dejar parte del material,
porque ya lo hemos explicat abans, Yolanda,
que aquí la maquinaria es força important
y hay un dispositivo muy importante aquí, señor Cano.
Sin lugar a dudas.
Es decir, para el desarrollo aquí en Cataluña
de todo lo que es el skill de control industrial,
hemos desplazado un halo completo
para que los muchachos puedan trabajar.
Y es también un reto a nivel tecnológico, ¿no?
Sí, evidentemente.
Siemens es una empresa tecnológica pura y dura,
que genera tecnología
y somos conscientes de la importancia
que tiene la formación profesional
para el sector industrial.
Esta actividad nuestra se engloba dentro de un proyecto
que se llama Siemens Coopera con la Educación,
donde día a día estamos colaborando
tanto no solo a nivel de formación profesional,
sino a nivel universitario.
Y en el caso concreto,
nuestra participación en lo que son las World Skills
y Spain Skills a nivel de lo que es la competición nacional,
evidentemente viene dado dentro de ese proyecto
y a iniciativa de la propia administración
que se puso en contacto con nosotros
y que hemos creído
y seguimos creyendo en lo que es la importancia
de la colaboración entre el ámbito de la empresa
y el sector educativo.
Muchas gracias, moltes gracias.
Doncs ja ho veieu,
l'activitat frenética,
perquè ara és l'horari una mica d'intercanvi de classes
i són molts els alumnes que venen aquí
una miqueta a treure el cap
a veure la feina que estan fent els seus companys.
el jurat, tres homes bastant exigents,
doncs estan fent el checkpoint,
comprovant si realment s'han assolit aquestes tasques.
Jordi, està el senyor Barrofet aquí amb tu encara?
Està el senyor Barrofet, sí.
Jo és que, més que preguntar,
i si et sembla per finalitzar la connexió,
més que preguntar, insisteixo,
m'agradaria constatar la importància
que tenen els cicles formatius.
Ara aquests dies, avui justament,
s'inaugura el Saló de l'Educació a Barcelona.
Són molts joves de Catalunya que s'hi desplacen,
que no tenen molt clar què volen fer
amb el seu futur estudiants de l'ESO
i sembla que encara costa una mica.
Déu-n'hi-do com s'ha incrementat
tenint en compte com estaven els cicles formatius
fa un parell de dècades o deu anys,
però avui en dia encara hi ha molts joves
que opten per la universitat
quan realment els cicles formatius
estan donant una proposta de formació
i de treball posterior important.
I cada cop hi ha més demanda d'aquests professionals, no?
Sí, sí.
És així, tal com diu.
La formació professional tant a nivell de grau mitjà
com de grau superior
avui està donant uns resultats excel·lents
des del punt de vista d'inserció laboral
en tots els camps.
I a més té el valor afegit
que els cicles formatius de grau superior
a banda de poder trobar feina
amb una moltíssima facilitat
també si a un se li desperta
les ganes de seguir i continuar estudiant
a una carrera universitària
té l'accés directe fins i tot
amb reconeixement d'assignatures convalidades
pel fet de procedir de la formació professional
de grau superior.
Aquest és un tema, un valor afegit
que també cal destacar.
És important i aprofitar totes les ocasions
perquè els joves s'hi acosten i s'interessin
i imagino que proves com la que fan avui
aquest campionat prestigia aquests joves
com era el Carles o l'Ismael
però també la pròpia formació professional.
Sí, sí, la formació professional
crec que des del punt de vista social
ha de recuperar un camí perdut
des que amb el sistema antic
només s'hi adreçava la gent
que no aprovava el graduat escolar.
Avui per avui la formació professional
requereix tenir el títol d'ensenyament secundari obligatori
o bé el títol de batxiller per accedir-hi
i per tant els alumnes que fan formació professional
tenen una preparació ja suficient
per continuar estudis al nivell que vulguessin
tant a nivell de universitat com cicle formatiu.
Com deia el Jordi, sembla que el jurat està actuant
no el volem entretenir més
en tot cas agraï que hagi obert les portes
a Tarragona Ràdio.
Moltes gràcies senyor Barrufet.
Hi ha de què, sempre que vulguin
jo penso que aquestes oportunitats
ens permeten transpuar cap a la societat
veritablement aquelles coses bones de l'ensenyament
i en concret de la formació professional
i creiem que és bo potenciar-ho i difondre-ho.
Moltes gràcies per l'oportunitat.
Moltíssimes gràcies, bon dia.
I Jordi Sorinyan, moltíssimes gràcies.
Fins després.
Fins ara.
Adéu.