I ara tenim a l'altre costat del fil telefònic,
tot un pla i un privilegi.
Carles Santos, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Hi havia una mica de problema per aparcar el cotxe, no?
Sí, bé, és que sí.
Just m'agafava un moment d'aquells crítics
que va molt juster, d'entrar i tal,
però bé, ja està solucionat.
Jo no sé com es combina el pensar
al crear un espectacle que se situa
lluny d'aquesta cosa quotidiana
i una miqueta repelent del trànsit,
de l'aparcament, de la hipoteca, de tot plegat, no?
De tot plegat.
Bé, l'art en general, la creació en general
i sobretot la música i el teatre
tenen aquesta possibilitat de,
almenys encara que sigui per un moment,
situar-te en un altre espai,
que és, bé, aquesta és la gràcia de l'art, no?
Aquest espai de llibertat
en el qual tot està permitit, no?
Teòricament.
Lo que passa és que sempre després
apareixen coses rares, però vull dir,
la contradicció entre l'art i, per exemple,
la censura és una cosa inaceptable.
Jo crec que la censura és autocensura, no?
No atreveixes a fer-te una cosa
perquè diran i tal.
Jo crec que el camp aquest de l'art de la cultura
tindria ser un camp lliure.
I a partir d'aquí en parlarem, no?
Aquesta autocensura que sovint és inconscient
i que l'hem interioritzat d'una manera
que a vegades ni ens adonem, no?
A vegades ens adonem,
i és una mica el context amb el que vulguim,
que es va tancant, segons hi ha èpoques, no?
Però, per exemple, ara és una època que es va tancant
una mica, la gent no vols experimentar tant, no?
Va més a valor segur,
també les relacions econòmiques són diferents,
llavors els plantejaments també obedeixen més a qüestions,
diguem, purament pragmàtiques o econòmiques.
En canvi, l'aspecte, diguem, de llibertat, de creació,
de, diguem, de no posar-te cap límit,
tot és una cadena, no?
M'enllevant... Sí, digues, digues, perdona.
No, no, que tot és una cadena
i depèn del moment en què vius, amb el context,
tot està...
El context és inevitable, no?
Vull dir, no, no, és que sóc un personatge lliure,
fes el que vull, no?
Vull dir, sempre hi ha...
A pesar de que fas aparentment el que vols,
sempre hi ha un moment en què les coses
estan condicionades per alguna cosa, no?
Digues que ja saps...
El públic, per exemple,
hi ha un públic que s'espera,
llavors, no sé, és purament inconscient
i, per tant, és bastant perillós.
De totes maneres, aquesta llibertat en la creació
i en l'art també n'entesa sovint
i quan realment és un acte de llibertat i de creació,
es fonamenta en una formació molt sòlida
i en el teu cas no ho farem al teu currículum,
ets una persona prou coneguda,
fa dècades que treballes en el món de la música
i bé, a cada nou espectacle,
a cada nova creació,
sempre un pas endavant, no?
Precurem que sigui així, sí, sí.
A pesar de...
Jo no em puc queixar
perquè realment sí que m'han deixat
o jo m'he situat d'una forma
que he pogut fer d'alguna manera,
així entre cometes,
he fet el que he volgut, no?
I ara ja estic en un punt de la meva vida
que és difícil que la cosa canviï, no?
Però d'alguna manera,
sempre hi ha menudes coses,
però en general la gent inclús m'exigeix
un cert tipus de risc, no?
I llavors, doncs, bueno,
després funciona més, funciona menys,
però vull dir,
me tenen catalogat així,
jo no sé si sóc així,
però al final acabo sent una mica
el que la gent vol que sigui.
Però ets capaç d'adaptar-te
a qualsevol circumstància creativa
en funció de l'interès creatiu
i personal que tinguis en cada moment.
No renuncies a res mai.
Ah, no,
fins al moment no he renunciat a res,
vull dir,
i d'això no puc deixar,
puc estar content, sí.
I bueno,
tinc una obra,
ara que ja la pots mirar
amb una certa perspectiva,
però és una obra curiosa,
almenys per mi,
vull dir que...
Que siguin temps per fer
el que he volgut
i si ho tornes a fer,
segurament ho faria igual.
Parlem del fervor
de la perseverança
que podrem veure
i escoltar demà
al Teatre Metropol de Tarragona.
No ens quedarem indiferents,
sabem que hi ha moltíssim interès
per veure aquest espectacle,
un espectacle que,
d'altra banda,
se n'ha parlat molt
i que bé té el teu segell,
no només des del punt de vista
d'interpretació musical,
sinó de creació global
de tot el personatge.
Sí,
és un format...
Es va presentar una mica
per sonar així com dits
del format d'àpera de butxaca, no?
Sí.
És una épera petita,
són tres,
és un mínim.
En realitat són dos més...
Més jo mateixa
que d'alguna manera
faig un sopar musical,
però el que és...
Que altra moment parlant,
els que parten el pes són dos,
una actriu,
la Claudia Snyder,
i una...
i una cantant,
Claudia Snyder,
i un actriu,
Anna i Covaceta,
i ells dos,
ells dos,
ells dos,
ells dos,
ells dos són les que
realment són els que
porten el espectacle.
Un espectacle que a més
introdueix altres elements
audiovisuals
que també tenen
un cert protagonisme, no?
Bastant.
Per això ho dic.
En algun moment
ho he fet molt,
però vull dir,
però també és jugador,
però també és allò
dels típics,
les imatges aquelles
que estan de moda,
perquè no m'acaba
de començar gaire.
A mi l'estudiació,
si algun dia
la meva vida
ho tenia que fer,
i hi ha una part
de dibuixos animats
que està molt bé,
que és molt divertida,
i els blaus
de dibuixos animats
i els dibuixos
d'altres elements.
I després hi ha un...
Com hi ha part
de temps en català
i part de temps en alemany,
doncs hi ha tot un treball
sobre cal·ligrafia,
no?,
d'aquests textos
i ritme
i musicalitat
d'aquests textos
en funció
del que està dient
la persona
que us utilitza,
no?
Vull dir,
és...
Hi ha un treball
sobre això
que també,
a mi m'ha reconciliat
una mica
amb aquesta...
amb les proyeccions
al fons de l'escenari,
sí.
Són...
A vegades
és de mal parlar
dels espectacles
perquè dius
no, no,
no has de desvetllar res,
sobretot quan parlem
d'un espectacle de creació,
que val la pena
que l'espectador
arribi una mica verge
en el bon sentit
de la paraula,
no?
Exacte,
perquè no és que hi hagi
un argument
i un desenllaç
però una sèrie de coses
que més val dir-les,
més val dir-les
de la gent
que ja se les trobi,
no?
Vull dir,
això passa sempre,
no,
inclús,
quan coneixis una persona
segur que t'has hagut explicat
abans com és aquesta persona
i ara és el mateix,
més val conèixer-la,
no?
De nou
i la veus
i vas calibrant
i vas fer
i llavors fas un descobriment
i llavors
es produeix
el que tingui que produir,
no?
Sí.
No res, Carles,
el nostre objectiu
és saludar-te d'una banda
i crear una certa expectació
si sí que no n'hi havia prou
que ara la cita
que tens demà
amb els tarragonins
del metropol.
Vale,
t'ho agraeixo molt.
Moltíssimes gràcies.
Gràcies, Beto.
Una abraçada.
Adeu-siau, bon dia.
Adeu-siau, adeu-siau.