Ara són tres quarts d'onze del matí.
Seguim amb tots vostès en directe des de la sintonia de la Ràdio de la Ciutat.
És el matí de Tarragona Ràdio, edició especial,
commemorant, recreant, passejant per aquests 18 anys
de Joan Miquel Nadal al capdavant de l'alcaldia de Tarragona.
Els recordem que aquest és un programa absolutament obert a tothom,
que ens poden escoltar, lògicament, si ho desitgen, a través de la ràdio,
però que també s'hi poden acostar.
Serem aquí fins a dos quarts de dues, i a cadires no caldrà que estiguin de peu.
ho podran seure còmodament si tenen interès en seguir el programa en directe.
Senyor Nadal, el tema de la premsa...
Bé, què li he de dir jo del tema de la premsa?
Millor que ho digui aquest reportatge que ha preparat Jordi Sorinyac i Lluís Comas.
En qualsevol cas, Filiagradiona avui és el protagonista del dia.
Jo no, eh?
Podem comentar. Jo li faré preguntes i vostè contestarà, si vol o no.
Anem a fer un tracte. Anem a fer un tracte, a partir d'ara.
Això no està previst.
Bé, anem a fer un tracte.
Usted pregunti el que vulgui, que jo contestaré també el que vulgui.
Això sempre ha estat així, no cal fer el tracte a partir d'ara.
Torno a dir la pregunta a Pulitzer.
Presta atenció, últimament estàs molt despistada, Pulitzer.
Molt despistada.
Com que ara s'havien m'ha dit, m'ha dit en Nadal,
que hi ha una noia d'aquí, és que era el Pulitzer.
Doncs seria bo guanyar a Pulitzer parlant d'aquestes coses.
Doncs ja ho saps, Pulitzer, bé.
Últimament només ens trobem per les celebracions, això està bé, no?
Que la gent es trobi per celebrar.
Exacte.
Ja que sí, no només per parlar de problemes, escolti.
Són dies de parlar de coses boniques.
Sí, però els problemes...
A veure, a veure, a veure.
Els problemes solament els deuen entendre els periodistes,
perquè són els únics que pregunten pels problemes.
Vostè ens veu a nosaltres cara de tenir problemes, avui?
Avui sí, a vostè.
Serà possible.
Això és el fred, el fred que feia a primera hora del matí.
El fred, no, i ell que va mig a afaitar.
Esteu com una mica així...
Estem de vacances, ja.
Esteu de vacances.
Dóna una sensació...
Estem de festa.
Com una mica tirats.
Vostè ha sentit les noves sintonies?
No.
No li ha ensenyat ningú?
No, perquè com que no em dieu res,
vull dir, no pinto res, no compteu en res per mi,
no m'expliqueu res del que passa,
ho doneu tot per fet,
i aleshores una cosa...
És allò de la llibertat que deia vostè,
que treballem amb molta llibertat.
L'únic que passa és que això de la llibertat té uns límits que...
En aquest episodi...
Aquesta aigua és molt dolenta.
Doncs és la que hi ha, senyor Nadal, aquí a Tarragona Ràdio.
Perquè vostè no me la contesta.
És evident que no li contesto.
És evident, però tinc la protesta de l'aigua.
Doncs no li podem canviar.
Per què no beuen aigua directament de Tarragona
en comptes de gastar-se els diners amb aigua embotellada?
Quin impuls pensa donar, senyor Nadal,
a la recta final del mandat?
Deixi-m'ho pel dia 17, per favor.
Me va trucar el conseller de la Generalitat,
el senyor Joaquim Nadal, que, com es poden imaginar,
fa molts anys que es coneixem,
i que, home, jo diria que hi ha una màxima entre alcaldes,
que és mirar de no aixafar-se la manguera,
que és la mateixa màxima que existeix entre bombers.
Vull dir, el normal és entre bombers no aixafar-se la manguera.
Mira aquí la trompa, mira aquí la trompa, mira aquí la trompa.
Bueno, els amics de TV3
me venen a buscar a la sortida de l'avió de Ryanair.
Escolti, jo me vaig sentir,
amb perdó de TV3,
però em vaig sentir com si fos allò d'Ai Tomate, no?
I jo no soc d'aquestes persones
que crec que hagin d'anar a un aeroport a fer declaracions.
Diu, no, és que també els hi volem preguntar pel casino de Lloret.
Diu, escolti, escolti, no m'ha...
Això de l'Ai Tomate és per...
De l'Ai Tomate, jo ja no tinc edat pel tomate aquest.
Sí, sí, sí, això és el que passa.
Jo per això...
Va!
Micros, micros!
Vinga, escolteu!
Val, tu, fes el favor d'apuntar.
Res més, res més, res més.
No tenen cap pregunta més capciosa a fer-me?
Ja, però estan avorrits vostès, eh, per ser el primer any.
No me pregunten sobre el Consorci del Camp.
Serà possible?
No me pregunten sobre terres cavades.
No me pregunten sobre el Pla General.
No me pregunten sobre res interessant.
No me pregunten sobre les relacions de la façana marítima.
No me pregunten sobre les relacions amb el...
Com se diu aquest noi que viu aquí al carrer Sant Francesc?
Que està... que fa de delegat.
El Sabater.
No me pregunten sobre el Sabater.
Bueno, no...
Senyor Nadal, no hem posat ni hem tret res, eh?
Ni ho hem tret fora de context, ja li dic ara.
Els arxius són a la ràdio i hem fet una petita mostra, eh?
Vol dir que n'hi ha més?
Uh! No ens ho acabaríem.
Li presento els següents convidats, que vostè ja coneix,
però en tot cas els presentarem als oients.
Saludem en Toni Coll, director de publicacions del Diari de Tarragona.
Senyor Coll, bon dia.
Hola, bon dia.
Gràcies per venir.
Ens acompanya Ferran Gerard, corresponsal del Periódico de Catalunya.
Ferran, bon dia.
Hola, bon dia.
Gràcies, Ignasi Soler, membre del Gabinet de Comunicació de la URB,
president de la demarcació de Tarragona del Col·legi de Periodistes.
Ignasi, bon dia.
Hola, bon dia.
Gràcies per venir.
Ricard Laoz, que també ha tingut els seus moments de glòria amb l'alcalde.
Ricard, bon dia de nou.
Hola, bon dia, Iolanda.
Com que sou periodistes, jo potser que em prengui un descans, no?
I treballeu una mica, ni que sigui de gratis, avui, què us sembla?
Qui vol començar valorant una miqueta com ha estat...
Ferran, mira, què et sembla?
Comences tu valorant una miqueta com han estat les relacions amb el senyor Nadal
des del punt de vista professional?
Bé, les relacions han estat les pròpies d'un personatge tan característic
i tan original en aquest sentit com el senyor Nadal.
i, en principi, doncs, tampoc moltes diferències respecte a possibles altres polítics.
Hi ha hagut bons moments, hi ha hagut mals moments, hi ha hagut incomprensions,
hi ha hagut instants en què segurament el senyor Nadal no entenia la nostra fenya
o la fenya que un portava a terme i que havia de portar
i altres en què, potser, hem estat, nosaltres també ens hem equivocat
amb el tractament que es podia haver donat en algun cas amb el senyor Nadal.
Hi ha ombres i llums, com m'imagino, que també hi ha ombres i llums
amb la trajectòria d'ell com a alcalde o dins la seva vida política.
Hi ha una cosa que vostè sempre diu, vostè és els periodistes,
com si es tractés d'un col·lectiu demonitzat o alguna cosa,
o forma part, diguem-ne, de la posta en escena, senyor Nadal.
Això de vostè és els periodistes, és a dir, allò prepara una miqueta el terreny.
És que a vegades, a veure què diu avui el senyor Nadal, no ho sé.
No, no, és que el que diu el Ferran és exacte, sota el meu criteri.
És evident que amb 18 anys hi ha ombres i llums,
hi ha moments millors i moments pitjors,
hi ha moments apassionats i moments que no ho són,
hi ha moments intel·ligents i moments tontos,
moments divertits i moments seriosos.
La premsa en si mateixa, cadascú fa la seva feina,
però, sota el meu criteri, el tema de la premsa,
a Tarragona, i això ho vinc dient des de fa molt de temps,
és que hi ha excessius mitjans de comunicació
concentrats sobre la institució de l'Ajuntament.
És a dir, aquí hi ha no sé quantes emissores de ràdio,
avui hi ha dos gratuïts, dos diaris,
i a més hi ha corresponsalies dels altres,
i obligatòriament se té que omplir un espai,
i aquest espai, el referent més fàcil per omplir és l'Ajuntament.
I no sé si s'hi fixa que, per exemple,
els periodistes amb l'Ajuntament tenen un...
Perdó, aquí hi ha qualsevol lloc,
de Lleida i de Girona, no dic.
Aleshores tenen un lloc.
I sincerament,
jo m'he trobat amb periodistes que han dit
escolta'm una cosa,
no sé què fer aquest dissabte i diumenge,
i col·laborar jo amb el periodista
per inventar alguna cosa pel dissabte i diumenge,
o coses d'aquest tipus.
També és veritat que a la inversa,
fer propostes al periodista per omplir el dissabte i diumenge.
Però té raó el Ferran, vull dir, són 18 anys.
Jo sobre aquest tema volia qüestionar-li una mica
el que diu el senyor Nadal,
perquè s'hauria de diferenciar
entre un determinat periodista i un determinat mitjà.
És a dir, per un mitjà local això pot passar,
però hi ha altres periodistes que, evidentment,
amb això no hi entren.
Llavors no es pot definir periodista així globalment,
sinó que s'hauria de matitzar
en uns casos determinats i en altres.
Sí, sí, és veritat.
Jo crec que el senyor Nadal s'ha caracteritzat
i des del seu primer moment,
i em suposo que aquesta va ser la base
del seu èxit en el moment que va arribar a l'alcaldia,
per conèixer molt,
no sé si per coneixement o per pura intuïció,
però per conèixer molt, molt, molt els mecanismes
que mouen la premsa i que generen un titular.
El senyor Nadal és absolutament capaç
de, en qualsevol moment, qualsevol dia
que li interessa, generar un titular.
si ell creu que el necessita
o si ell creu que li convé.
I des d'aquest punt de vista,
jo crec que Nadal des del primer moment
va tenir la premsa una mica al seu servei,
encara que no volgués.
Inclús la premsa que no volia estar al seu servei,
ell ha tingut l'habilitat i el coneixement
i la intuïció per generar en cada moment,
per posar-se en el centre d'atenció de la premsa
i per generar en cada moment el que en ell li interessava.
Això genera moltes adhacions,
però també moltes aversions.
i jo crec que aquesta relació amb els periodistes
ha estat així de...
una mica com un roser,
té punxes i bona olor,
però de tot hi ha hagut.
Senyor Coll.
Bé, bé, jo estic d'acord
que hi ha hagut una relació
molt estreta entre el senyor Nadal
i nosaltres, els periodistes,
perquè ha omplert molt la seva figura
aquí a Tarragona durant tots aquests anys
i de manera molt positiva, jo crec,
amb la nostra relació,
perquè inclús passava això
que a vegades alguns periodistes
havien anat a l'Ajuntament
a veure si traïn notícia
sense cap qüestió prèvia,
simplement a veure si ens dona alguna cosa l'alcalde,
i normalment sortir insatisfets, inclús.
Ell ha conegut bé
les necessitats del periodista
i ha sabut fer els titulars
i transmetre la informació.
Això que diuen molts polítics
ho han fet malament,
ho ha de transmetre.
Jo crec que amb això
ell ha sigut un mestre en aquest sentit.
Per altra part,
penso que des d'un diari,
per exemple,
és un observatori
molt de primera fila
per jutjar una labor
que ha estat fent l'alcalde
durant tants anys.
Jo particularment
crec que estic
en especials condicions
pel fet que
he estat 20 anys director del diari
i de vore'ns
quan la gent
a vegades ha jutjat
la meva labor al diari
dient
home,
ho més faltaria
que en 20 anys
no hagués millorat el diari.
Doncs a ell li penso
que li passa el mateix
que quan
el balanç que es farà
de la seva obra
a Tarragona
ens diran
home,
ho més faltaria
que en 18 anys
Tarragona no hagués canviat.
Però això
jo crec que no li ha de treure mèrit
sinó que
això és
una cosa
que ha passat
però que hagués pogut
passar en una dimensió
no tan gran.
I si ha passat així,
si Tarragona ha canviat
és per una qüestió
que a mi em sembla
que és
d'admirar
i és que
s'enfrenta
als problemes
habitualment
pensant
bueno,
doncs
hi ha una qüestió
que s'ha de resoldre.
Doncs
jo la faig meu
i després veurem
com la resolc
amb imaginació
moltes vegades.
Més que no pas
posar tots els problemes
un a continuació
de l'altre
i presentar excuses
de dir
això està molt difícil
etcètera.
Jo en aquest sentit
crec que
hem d'estar contents
del tracte que hem tingut.
Estem arribant
a les 11 del matí.
Escoltarem les notícies
d'aquí un moment
i ni que sigui breument
perllongarem aquesta conversa
en la següent hora.
En tot cas
faríem
amb la confiança
allò que diuen
que fa fàstic.
Ricard,
si no et sap greu
et reservem
per encetar la propera hora
donem pas a la publicitat
les notícies
i de tornada
continuarem en directe
des del pati
del rei Jaume I
de l'Ajuntament de Tarragona.
Són les 11 del matí
gairebé 4 minuts
després de repassar
breument
l'actualitat nacional
i internacional
iniciem una nova hora
del matí
de Tarragona Ràdio
avui edició especial
en directe
des del pati
del rei Jaume I
de l'Ajuntament de Tarragona.
Per a aquelles persones
que es puguin incorporar
en aquests moments
a la sintonia
de la ràdio
de la ciutat
doncs els direm
que a les 10 en punt
ha començat
aquest especial
Joan Miquel Nadal
ho podem dir així
obertament
perquè del que es tracta
és fins a dos quarts
de dues
comentar
explicar
recordar
el que ha donat
de si
aquesta trajectòria
de 18 anys
al capdavant
de l'Ajuntament de Tarragona
i ens havíem quedat
a l'hora anterior
parlant de la relació
de l'alcalde
encara en funcions
en Joan Miquel Nadal
amb els mitjans
de comunicació
de la ciutat
recordem que
en aquesta tala
seu en Ferran Gerard
corresponsal
del periòdico de Catalunya
Antoni Coll
director de publicacions
del diari de Tarragona
Ignasi Soler
membre del gabinet
de comunicació
de la URB
i president
de la demarcació
de Tarragona
del col·legi de periodistes
i Ricard Laoz
director de Tarragona Ràdio
amb qui havia quedat pendent
una primera valoració
de les relacions
tenint en compte
que aquesta és
la ràdio municipal
la relació
jo m'imagino
que poc o molt
una mica diferent
sí que ha sigut
ha estat una relació
intensa
complexa
han estat
en fi
molts anys
quantes entrevistes
li haurem fet
a Joan Miquel Nadal
a la ràdio
i per dir coses diferents
al que comentaven
el Ferran
l'Ignasi
i l'Antoni
a mi sí que des del punt de vista
estrictament radiofònic
m'agradaria destacar
el caràcter imprevisible
de Joan Miquel Nadal
davant d'un micròfon
les seves entrevistes
moltes vegades
han derivat
en respostes
que
el que fa l'entrevista
en fi
et pot deixar
absolutament
fora de joc
suposo que
en la línia
del que hem comentat
abans
els companys
del que sap
Joan Miquel Nadal
com a responsable polític
del que vol
el mitjà de comunicació
en fi
jo reconec
a nivell personal
que segurament
ha estat el personatge
més complex
dels últims anys
que ha entrevistat
justament per això
perquè era imprevisible
moltes vegades
la seva resposta
se't podia respondre
amb alguna pregunta
i deixar-te
absolutament
fora de joc
però ha estat
un alcalde
complex
des del punt de vista
de responsable polític
ha estat un alcalde
que ell ho ha dit
moltes vegades
i que jo
en el seu últim dia
com a alcalde
ho vull ratificar
un alcalde
que ha deixat
hi treballar
i molt
amb molta llibertat
amb gran llibertat
a tots els professionals
que treballem
a la ràdio municipal
a l'emissora
de Tarragona Ràdio
i en fi
ha estat una relació
jo crec que
com a mínim intensa
complexa
però jo crec que
en general
en general bona
home no
home sí
sí sí
vull dir que sí
però senyor Nadal
disculpi que l'interrompeixi
vostè creu que
en una entrevista
li ha de dir
a l'entrevistador
que han de beure
aigua de l'aixeta
no tocava
com deia
el president Pujol
escolti'm una cosa
perdoni
és un exemple
és un exemple
de malbaratar
els recursos públics
escolti'm una cosa
és una frase
és una mena
de latiguillo
que té
moltes vegades
si vostè agafa
aigua de l'aixeta
de Tarragona
però no li pregunto
per l'aigua
vostè ja sap
que li estic preguntant
no li estic preguntant
per l'aigua
no faci el de sempre
de vostè pregunti
el que vulgui
que jo també contestaré
el que vulgui
que també reflecti
en el reportatge
és la meva última oportunitat
no en tindrà més
fins a dos quarts de dues
miri si tenim temps
de tenir oportunitat
a mi Iolanda
recordo una anècdota
que li vaig explicar
a l'Antoni
que va fer fa poc
un reportatge
em va arribar preguntant
en directe
davant d'un micròfon
quan guanyava jo
sí
jo ho recordo
és una de les preguntes
que a mi m'han fet
jo fent l'entrevista
imagina't
el fet
no li vas preguntar
quan guanyava ell
no
ja ho sap tothom
no té problema
de totes maneres
a les rodes de premsa
Joan Miguel Nadal
sí que ha tingut
una part imprevisible
però sempre
ha tingut una part
molt previsible
molt molt previsible
jo
hi ha quatre
moletes
que ha utilitzat
quatre crosses
que ha utilitzat
el senyor Nadal
en els 18 anys
que em suposo
que encara
les segueix utilitzant
jo fa uns dies
que no vinc
a rodes de premsa
però allò de
quan algú
assenyala la lluna
el tonto es queda
mirant al dit
o allò de
per canviar una aixeta
s'ha de tallar l'aigua
cosa amb la qual
no estic d'acord
en absolut
però no hi ha hagut
cap polític
que li digui
jo no soc polític
hauria de ser un altre
que li digui
jo com a periodista
m'he hagut de mossegar
la llengua
perquè això
no és veritat
i allò que
amb el Ferran
li vam haver d'aclarir
que Felipe González
sempre deia
que el gat
és igual
si és blanc
o és negre
l'important
és que
casi rates
que no és una frase
de Felipe González
és un proverb
xinès
antic
que usava
Deng Xiaoping
en les seves lluites
internes
a la
d'això xina
i hi havia
una
d'aquestes
crosses
que era
molt habitual
però jo crec que amb el temps
es va anar diluint
i era aquella que deia
jo soc com un iogurt
porto la data de caducitat
posada aquí al front
i clar
suposo que és que
havíem de ser els periodistes
el que llegissim la data
de caducitat
perquè posada al front
ell mateix
no se la devia llegir
jo pacto
ni que siguin el diable
aquesta es va fer molt famosa
i la de la caducitat
portava la data d'avui
Ignasi
15 de juny del 2007
d'un temps cap aquí
deia allò
també jo ja no tinc edat
per aquestes coses
com si estigués de tornada
de moltes coses
ui l'estem posant a caure
unes matisacions
a veure
la frase de Felipe González
i d'Efectivament Delgat
me l'han corregit ells 20 vegades
la frase de
per canviar una aixeta
ja que tallar l'aigua
és d'un discurs de Suárez
al Congrés de Diputats
en el moment que parla
de la reforma política
la
quina és l'altra?
la de la Lluna és de Cicero
no?
la de la Lluna és
sí, és de les meves
sí, és que he estudiat llatí
i és allà
aquesta és la que té
més mala llet de totes
per entendre'ns
i últimament ja
com que no sabia què fer
ja utilizo la frase
de no estic programat
per contestar aquesta pregunta
és veritat
aquesta també últimament
és més moderna
vostè té un perfil
és a dir
quan va
digui, digui
una sola qüestió
de veritat
honestament
us ho he de dir
de veritat i honestament
no soc imprevisible
està tot estudiat i calculat
honestament sí
és a dir
la veritat
la meva capacitat
si vosaltres voleu
de jugar
amb el que són
els titulars
que no ho és
no
sé el que vaig a dir
el que
probablement
com que ho vull dir
a lo millor
és que no toca
dir-ho
la pregunta que se'm fa
però
honestament
us he de dir
que tinc la idea clara
del que tinc que dir
amb aquella entrevista
però en aquesta línia
sense personalitzar
amb la majoria
vostè canvia el xip
en funció del periodista
que té davant?
no, és que
a cada periodista
no home
és que no és el mateix
si jo parlo amb el Ferran
jo sé que
tinc que donar-li una notícia
o bueno
tinc que fer-li
unes respostes
com a corresponsal
del periòdico
que tinguin
un cert interès allà
però la relació
a vegades va més enllà
perquè són molts anys
en contacte
és que el Ferran
i jo som amics
per això ho dic
que no és només
pel mitjà que representa
perquè un periodista
pot estar treballant
per un mitjà
i d'uns anys després
treballant per un altre
no, la única vegada
que el puc haver
entre cometes
que ell se pot haver
deixat d'utilitzar
és que hi ha algunes vegades
que llences una notícia
perquè et surti
en un diari
i que els altres
se tornin bojos
per intentar completar-la
al cap de dos o tres dies
aleshores
com que tots vostès
se llegeixen entre vostès
hi ha vegades
que no interessa
que la notícia
surti al diari
de Tarragona
o a Tarragona Ràdio
o a la Vanguardia
i el que convé
és que la tregui
un corresponsal
perquè aleshores
tots tinguin
un vèrtix de fixació
i a partir d'aquí caigui
però això és manipulació
Jo he dit
que deixava
parlar dels companys
i una bona representació
Jo quan deia
que el senyor Nadal
coneix
els mecanismes
de la premsa
i em referia
a això
i jo crec que abans
ell ha dit
una cosa
que sí que és veritat
i que
ell tot aquest tema
de la comunicació
com que se'l
manega molt bé
l'ha portat
molt molt personalment
molt molt
individualment
i això
ha generat
li ha generat
moltes avantatges
però també
algunes desavantatges
fonamentalment
en l'últim temps
perquè
el sistema
de comunicació
ha canviat molt
s'han multiplicat
els mitjans
n'hi ha molts
tal com ha senyalat
ella abans
i clar
quan eren
quan els periodistes
diguem-ne
de referència
o importants parella
a Tarragona
eren 5, 6 o 7
això era controlable
quan apareixen
20 o 25 periodistes
a cada roda de premsa
no se li pot anar donant
a cada un
el que vol
individualment
i això ha derivat
en que
les males relacions
que té Nadal
amb els periodistes
Nadal
jo crec que és un personatge
contradictori
té molt bona relació
amb la premsa
com a institució
i en canvi
en general
té mala relació
amb els periodistes
individualment
com a persones
els periodistes
són bastant crítics
amb Joan Miguel Nadal
i des d'aquest punt de vista
això ha anat progressant
a mesura
que hi havia
més periodistes
més mitjans
i evidentment
cada vegada
n'hi havia més
d'insatisfets
que no pas
de satisfets
i això
crec que és un
un procés
que 18 anys
donen per moltes coses
i és un procés
jo només he conegut
un alcalde de Tarragona
fins avui
demà en coneixeré
un altre
però jo vaig arribar
a Tarragona
l'any 90
i per tant
només he conegut
un alcalde de Tarragona
i he treballat
amb un alcalde de Tarragona
però jo crec que aquest
és un procés
que s'ha anat donant
en aquests anys
i que
bueno
ha provocat
reflex d'això
és que fa un any
els periodistes
li van votar
donar-li la petxina
tancada
al senyor Nadal
com a
no col·laborador
amb els mitjans
que no van a recollir
que no van a recollir
si la vol
la porto a la bossa
i li podré donar
Ignasi
faries el favor
de donar-li avui
de veritat
això estaria molt bé
però jo crec
que és
una conclusió
de tot un cicle
probablement
d'això
no sé si del iogurt
caducat o no
però una conclusió
d'un cicle
i d'una relació
amb els periodistes
que ha tingut
una evolució
jo diria que
el primer període
aquell període
en què el senyor Nadal
sabia
que provocant
polèmica
que parlant de reus
que parlant dels socialistes
molt a fons
i a més
ell copava
la premsa
i li servia
i li va servir
indubtablement
per projectar-se
políticament
molt més enllà
del lloc
on estava
i anar guanyant
posicions
i arribar a ocupar
totes les portades
per fer un símil
en un
període final
en què
la cosa s'ha complicat
molt
i que alguns
d'aquests mecanismes
que ell dominava molt bé
ja no li han servit
tant
Esteu d'acord?
jo he d'afegir
una cosa
sobre aquesta relació
i és que
el senyor Nadal
ha tingut una cosa
que és que
mai ha telefonat
que jo sàpigui
als diaris
per queixar
d'informacions
publicades
d'una manera
no raonable
diguéssim
si té raó
i tothom ho ha d'admetre
alguna vegada
si s'ha queixat
però no ha fet
com alguns polítics
que a vegades
telefonen
per queixar
d'alguna cosa
que tu veus
que no té cap raó
simplement perquè
ha quedat malament
en un assumpte
i encara menys
el de dictar
les entrevistes
com ha fet
alguna altíssima personalitat
del seu propi partit
durant anys
ell per exemple
no ha dictat mai
entrevistes
ni titulars
ni demés
ni tampoc
ha demanat
veure les entrevistes
abans de ser publicades
exposant-se
doncs
que sortís
després
algun error
que és possible
també
perquè nosaltres
hem de ser els primers
a fer autocrítica
jo crec que són notes
també
que cal destacar
Ricard
En fi
ha estat
en la línia
del que comentava
l'Ignasi
jo crec que sí
que l'evolució
dels mitjans
de comunicació
ha estat tan gran
en els últims anys
que també
s'ha perdut
segurament
una part de la relació
intensa
que hi havia
entre Joan Miquel Nadal
i els periodistes
en el sentit
que la majoria
dels periodistes
dels últims anys
han estat
més recents
més joves
gent que no té
per exemple
l'experiència
que poden tenir aquí
l'Antoni
i l'Ignasi
o el propi Ferran
que porten molts anys
seguint la trajectòria
política
de Nadal
s'han multiplicat els periodistes
però que a més a més
aquests periodistes
molts
doncs en fi
no tenen el background
no tenen
la referència
més històrica
de tota l'etapa
de Nadal
Jo crec que hi ha
a veure
no
no
al contrari
no és per contradir
al contrari
és per justificar
la qüestió
és a dir
fa 4 anys
es pren la decisió
o prenc la decisió
però es pren la decisió
que estava presa
feia 6
de que no em tornaria
a presentar
i aleshores
el que és una evidència
és que
a partir d'aquell moment
la meva funció
i la meva relació
amb la premsa
té que passar
a ser d'un segon ordre
la segona qüestió
és
també m'agradaria dir-la
és a dir
al llarg de 18 anys
com molt bé ho he explicat
ha canviat molt tot
però ha canviat també
a la premsa
i els mitjans de comunicació
han buscat
han buscat gent jove
ràpidament
per pagar-los
i poc
és a dir
tots els que esteu aquí
membres i periodistes
de fa molts anys
de la ciutat de Tarragona
teniu uns sous
la veritat és que
el 90%
de les persones
que s'han incorporat
els últims 6 anys
al món periodístic
té uns sous
molt baixos
amb molta
pressió
dels mitjans
perquè facin
moltes coses
i aleshores
amb tot el respecte
tota la cordialitat
i tota l'amabilitat
i els hi he dit
personalment
moltes vegades
no tenen
el rigor
que tenien
els periodistes
d'un altre moment
i és lògic
és a dir
en aquells moments
hi ha periodistes
que treballen
a qualsevol mitjà
que hi ha aquí
quins sous
són escandalosos
quins sous
són escandalosos
per baixos
després d'haver fet
una carrera
i que aleshores
a més tenen
la pressió
d'omplir
planes i planes
i planes
perquè els arguments
de la competitivitat
també han entrat
als diaris
i això fa
com tu parlaves
Ignasi
que hi ha vegades
que
te fan preguntes
que dius
fins aquí he arribat
i d'aquí ja no passo
en un altre moment
hagués arribat
i hagués passat
fa 6 anys
o 8 anys
hagués arribat
però a l'última etapa
de la meva idea
deies
escolta
te feien una pregunta
que deies
a veure
primer
clar
tens 23
24
25 anys
segona
tens una pressió
damunt
i al final
dius
jo també tinc pressió
jo també tinc pressió
demà que vostè deixarà
l'alcaldia
en aquest discurs
per favor
posis al servei
del col·legi de periodistes
com a advocat
que necessitem
algunes correccions
en aquest camp
li donem feina
parlant demà
després d'això
no rectifiqueu
el de la petxina
tancada
perquè per acabar
li podies lliure
si no rectifiqueu
com a col·lectiu
de periodistes
això és una cosa
totalment democràtica
es va votar
els periodistes
i és un símbol
el nostre company
el Mauri
és per aquí
perquè clar
seria un moment
realment històric
perquè li fessin
perquè quedi immortalitzat
amb una fotografia
de la petxina
tancada
trobo que és magnífic
per què no va anar
alcalde
no podia ri
amb mi per a gent
o no li va agradar
no que em vaig emprenyar
és a dir
vostè
vostè és d'aquells
que jo faig brometes
però a mi que no me les facin
i no estic dient
que això sigui una broma
es va enfadar
i punt
i com que m'enfado
no vinc
i no la vull
i com que plegava
els dic
ara me'ls torejo
no la vull
i ara sí que l'acceptes
no l'accepto
amb tota la cordialitat
però l'accepto o no l'accepta
clar que l'accepto
de bon rotllo
vinga
fotografia
que passarà la història
però mira cap allà
el veig
escolta
observeu que està tancada
no molt tancada
no una miqueta d'obertura
què vol que li digui
l'Ignasi és un autèntic traïdor
ha estat un punt eh
jo no ho sabia
tampoc
no ho sabíem ningú d'aquí
no si demano permís
a la ràdio
no m'ho deixen fer
i ara
i ara
i tant
que ho haguéssim deixat
això és un moment
d'aquells
no me va fer gràcia
i està en el seu dret
que no li fes gràcia
com ells estan en el seu dret
donar-li
jo ho entenc
és allò de la pregunta
estic segur que 10 anys abans
amb molta esportivitat
m'és vingut
l'havés agafat
i l'hi hagués donat la volta
exactament el que deia
l'Antoni Coll
que
el senyor Dalix
dels que sap
que a vegades
és més fàcil
reconduir
una notícia negativa
respecte a un
sense protestar
però per altres vies
que no pas
trucant
ei
què has dit o no has dit
tot i que el senyor Nadal
també
també
també hi ha moments
en què
ha trucat per dir-me
què has dit
no?
que és completament legítim
que es faci
també
el senyor Soler
l'Ignasi Soler
té raó
l'únic que jo demanaria
que em comprenguéssiu
amb la següent qüestió
que aquests
tres anys
que s'han convertit
en quatre
les
és a dir
jo les campanyes electorals
les començava
l'endemà
de ser
de ser
de ser electa
no?
i
he de reconèixer
que
mantinc un ritme
de campanya electoral
bastant superior
a la resta dels candidats
perquè ho faig
des del primer dia
i el meu grau
és igual
segueixo dient
Ignasi
és veritat
que si
jo m'hagués trobat
amb algunes altres circumstàncies
li hagués donat
absolutament
hagués intentat
donar-li la volta
a aquest tema
però amb les circumstàncies
que estava
el punt
de divertir-me
amb el cabreig
també m'interessava
és a dir
hi ha moments a la vida
que el dir
doncs no
també t'ajuda a viure
no?
No podem continuar
perquè ara hem de parlar
de l'experiència
amb companys
de consistori
de l'oposició
recordarem
en algun moment
també
gloriós o no
i conversarem
amb ells
Ignasi
Ferran
Antoni
Ricard
gràcies
Em deixes demanar
una cosa
senyor Nadal
el restaurant
de Casa Canals
quan s'obrirà
jo vaig publicar
un dia
una portada
que faríem
un restaurant
a Casa Canals
vols dir
que no te vas
equivocar
aquell dia?
és possible
era Casa Canals
Ignasi?
m'adava la sensació
que parlava
del fortí de la reina
no?
ja està
és que no s'ho acaba
això dels restaurants
de Tarragona
es veu que és molt complicat
Casa Canals
té que tindrà
un restaurant
això està claríssim
l'únic que passa
que la regidora
de patrimoni
doncs
s'està embolicant
i tenim més convidats
s'està embolicant
la troca
ho sento
i ara
moltíssimes gràcies
de veritat
el que lamentem
és no poder dedicar
més temps
a cadascun
dels moltíssims
col·lectius
que han tingut relació
al llarg d'aquests 18 anys
i demà
l'únic
Nazmi