La difusió de les notes de tall a les universitats catalanes la setmana pesada
va posar de relleu el gran interès que hi ha per part dels estudiants
de cursar els estudis de Medicina.
Aquest fet ha comportat que la nota de tall s'hagi disparat per sobre del 8
a totes les facultats de Medicina.
I la facultat de la Universitat Rovira i Vergil i la facultat de Reus
no n'és pas una excepció.
Avui volem parlar d'aquesta i d'altres qüestions d'actualitat
amb la de Gana de la Facultat de Medicina de la URB, la senyora Montserrat Giral.
Senyora Giral, molt bon dia.
Bon dia.
Gràcies per compartir aquests minuts al matí de Tarragona Ràdio.
Per què creu que hi ha aquest interès tan elevat per part dels alumnes
per cursar els estudis de Medicina?
És cert que Medicina sempre ha estat una carrera tradicionalment força demandada
però sembla que no tant fins a aquests extrems que estem vivint aquests últims anys.
Bé, probablement hi pot haver més demanda que d'altres vegades
però també és cert que la demanda en aquest moment reflecteix
una demanda de tots els estudiants d'Espanya en el sentit que és districte obert.
Llavors, degut a que la nota és alta per poder accedir a estudiar Medicina,
aquell estudiant que té molt clar que vol fer Medicina
el que fa és assegurar-se que entrarà en qualsevol facultat de Medicina.
Llavors, fa preinscripció a tots els districtes universitaris.
L'exemple és que nosaltres ara teníem assignats un nombre d'estudiants
a matricular-se i no han fallat aquells que ja han tingut la nota de tall també a València,
vol dir que es vien inscrit tant aquí a les universitats catalanes
com a les de la Comunitat de València.
Llavors, la nota puja per la demanda
però millor hi ha demandes repetides entre diferents districtes universitaris.
Aquest pot ser un fet.
Després també pot haver més interès en estudiar Medicina
perquè també la difusió que hi ha en aquell moment que falten metges
doncs fa que un vegi que és una sortida professional
doncs clar, encara que sigui una carrera de com a mínim 10 anys, oi?
Això li anava a dir, falten metges ara actualment
però formar un metge és segurament la carrera que requereix un període de formació més llarg
perquè estem parlant de la carrera, són 6 anys, més l'especialització.
Vaja, és un procés que dura això que s'allarga vora 10 anys.
Però bé, és una carrera sempre que hi ha hagut, que és molt vocacional,
vull dir que aquell que el té molt clar que el tema de Sina
doncs farà tot el possible per poder accedir a estudiar Medicina.
Aquest fa que sigui, doncs, això, el fet que se multipliquin demandes en diferents universitats.
Però després, el fet que en aquest moment, amb l'incertesa de Fenya o així,
vegis que hi ha una carrera que clarament estan repetint constantment
que es necessiten metges i que, per tant, al moment en què surten
ja podran tenir un lloc per treballar,
doncs, això probablement fa que també sigui més atractiva la carrera.
A fruit d'aquest gran interès,
la Generalitat de Catalunya ha anunciat la creació de noves facultats de Medicina
en tres universitats de Catalunya.
Com veu amb vostès, vostè, senyora Reginald, aquesta situació?
A veure, és que això ja fa un parell d'anys una mica
parlant-se d'aquesta necessitat de formar més metges
per la manca de metges que hi ha.
Però que clar, és que nosaltres, l'any passat, en aquesta època,
els quatre elegants catalans ja vam fer una mica una reflexió
dient que en realitat falten formar més metges
o el que hem de veure és quines especialitats falten,
fer una previsió clara de quins metges falten,
per què falten metges si en formem els que recomana l'OMS, per exemple?
Doncs potser perquè no estan ben pagats.
Vull dir, els metges aquí a Espanya,
les retribucions econòmiques són molt diferents a les de resta d'Europa.
I en aquell moment que formem metges,
perquè el sistema de formació de metges aquí a Espanya és molt bo,
tant dintre les facultats com dintre, després, amb l'especialitat,
doncs fa que tinguin una mobilitat molt important.
I si els paguen millor, els metges marxen.
Llavors, el fet s'ha de revisar bé.
Hem de formar-ne més o hem de veure tot el conjunt
de dignificar més la professió del metge,
reconèixer el seu treball,
per tal que els que formem es quedin.
Creu que falta planificació per part del Departament de Salut de la Generalitat?
Jo crec que, a veure, és sentar-se al Departament de Salut,
amb el d'universitat, amb els col·legis també professionals,
veure quines especialitats manquen,
és a dir, intentar fer una planificació de què és el que ha de passar,
augmentar la població,
però nosaltres estem veient el nombre de places que hi ha,
que es formen de metges aquí a Catalunya,
i estem en el reclamant a l'OMS.
L'OMS recomana que hi hagi una formació de metge per cada 10.000 habitants.
I estem amb números per damunt d'aquesta xifra aquí a Catalunya.
I per això, doncs, acudim també estudiants de València.
El que després, què passa?
Aquests metges es formen, però no es queden a treballar aquí,
perquè tenen ofertes millors de treball.
Hi ha una doble fuga, no?
Els professionals ja formats d'aquí de Catalunya,
que se'n van a treballar en d'altres països d'Europa, principalment,
i els d'estudiants, abans comentàvem, no?
Els nombrosos estudiants valencians que no aconsegueixen plaça a València,
estudien Medicina a la URB,
però que un cop llicenciats, doncs, van a treballar a casa seva.
Bé, un cop llicenciats fan l'especialitat,
i l'especialitat fa que també hi hagi una formació d'especialistes també per tota Espanya,
perquè també és un número mir que fa que allà on et toqui la plaça vas, d'acord?
Però, clar, després tothom té tendència a tornar a casa seva, d'acord?
I llavors, clar, no tindrem massa possibilitat si sempre hem format metges de fora.
Però, no ho sé, nosaltres ens vam reunir la setmana passada,
la reunió que fem sempre anual, els quatre elegants catalans,
i, clar, el tema aquest va ser...
El tema estrella.
...un dels temes importants, oi?
El de parlar de dir...
Hem d'augmentar l'any que ve això que ha sortit,
que va dir la comissionada d'universitats,
que s'havia d'augmentar, doncs, 100 places,
fent tres facultats noves.
Nosaltres, l'any passat, ho vam fer, aquest esforç.
Les quatre facultats catalanes vam augmentar quasi 100 places,
un 12% més de places.
Es van passar de 732 a 823 en el total de Catalunya.
I resulta que miràvem els números aquest any,
tant Lleida com nosaltres,
i les places que vam augmentar,
el nombre de percentatges de Catalunya,
d'estudiants de Catalunya,
tenim el mateix nombre.
És a dir, el que hem fet ha sigut
aquelles places que vam augmentar,
han servit perquè vinguin estudiants
de fora de la comunitat.
No ho sé, nosaltres tant ens fas formar-nos d'aquí o d'allà,
però si hem de fer una planificació
i veure que estem responent
al que farem més metges perquè en necessitem,
doncs estudiem bé que, si els farem,
els siguin per nosaltres.
En el sentit aquest de dir que es quedaran aquí a Catalunya,
no ho sé.
I a més, aquest any, clar,
s'agraeja la situació,
perquè ara ja no és districte obert a Espanya,
és districte obert europeu.
Una de les recomanacions,
o un dels punts que vostès,
els quatre adegants de les Facultats de Medicina de Catalunya,
doncs cridaven l'entació,
era que abans de plantejar la creació de noves facultats,
caldria millorar les dotacions i les infraestructures
de les facultats ja existents, no?
Principalment les de Lleida i les de la URB,
que potser es trobaven en una situació més precària.
Clar, a veure,
és que nosaltres, per exemple,
estem en una facultat que no podem créixer,
perquè estem dintre de la ciutat de Reus,
es mou ara l'Hospital de Sant Joan,
la proposta per part de la nostra universitat,
tant de l'Ajuntament,
és que la facultat vagi cap a l'hospital,
això vol dir que s'ha d'invertir, oi?
I aquest, doncs no ho sé,
això encara no tenim la resposta.
Després tenim les unitats docents,
que també cada vegada els hospitals creixen,
la unitat docent queda petita i s'han de fer tota una sèrie d'inversions.
Pensant que en aquest moment augmentar el nombre de places
vol dir fer tres facultats noves,
vol dir que les inversions que hem de fer amb les facultats que hi ha ara
no sabem si seran.
I a més,
augmentar potser aquest nombre de places,
com vam fer l'any passat,
el vam fer quasi a cost zero.
Amb algun professor més s'han augmentat,
però quasi a cost zero.
Ara què vol dir?
Aumentarem el mateix nombre de places
fent tres facultats de medicina noves
és una inversió important,
perquè formar un metge
vol dir una sèrie d'estàndards de qualitats
que s'han de complir,
amb professorat,
amb hospitals universitaris al darrere,
és a dir,
són unes inversions molt importants.
Formar un metge
és una de les
de les
de les
carreres universitàries més cares.
I això, doncs,
vol dir que té d'haver-hi també
unes inversions al darrere importants.
Vostès tenen constància...
Potser més val
veure
aquest augment de places,
si es pot fer
amb les nostres facultats,
amb una inversió probablement
molt més baixa
que fer facultats noves.
Vostès tenen constància
que aquest problema
es repeteixin
d'altres comunitats autònomes
de l'estat espanyol?
Perquè, si fos així,
es podria mirar
quins models
s'estan duent a terme
en aquestes altres zones
i comparar-los, no?
A veure si fos possible
implantar-lo aquí.
A veure,
hi ha comunitats
que també reben molt
l'estudiant de fora
i, per exemple,
Andalusia,
el que ha fet aquest any...
A veure,
nosaltres rebem valencians.
Lleida rep molt portuguès,
molt estudiant de Portugal.
Lleida molt portuguès.
Sí.
Per algun motiu en especial
aquesta connexió?
No,
perquè
a Portugal
la nota de tall
encara és molt més alta
que la nostra.
Som a tastar
quasi a nou.
Déu-n'hi-do.
a la mitjana de Portugal.
Llavors,
es venen a formar
aquí a Espanya.
Llavors,
van a totes les universitats,
ho deia abans,
van assegurar-se
que tinguin plaça
a totes les universitats.
Lleida,
en aquest moment,
la nota de tall
més baixa
i té un 804
d'aquí a Espanya
és a Lleida
i, clar,
doncs,
allí rep
molts estudiants
de Portugal.
Em comentava també
l'exemple d'Andalusia,
no?
I Andalusia
també tenen,
clar,
està més pròxim
a Portugal,
algunes de les facultats,
llavors també reben
portuguesos.
El que han fet
aquest any
és posar una prova
de nivell
d'idioma.
Per llavors,
fer un...
I això ha frenat,
aquest any
els hi ha frenat
i no tenen portuguesos.
L'arribada
d'estudiants
d'altres països
d'Europa.
Llavors,
no sé,
potser és
fer alguna
mesura
d'aquest tipus,
oi?
De marcar
per poder tenir
un accés
més
als estudiants
nostres,
oi?
En qualsevol cas,
vostè,
com la resta
d'adegants
de les facultats
de Medicina
de Catalunya
consideren urgents
que el Departament
de Salut,
el Departament
d'Universitats,
la Generalitat,
les administracions
se sentin ja
damunt de la taula
i facin una planificació,
una mena de full
de ruta,
perquè aquí
són molts factors
els que es barregen
i el que és clar
és que es requereix
una solució global.
És que és això.
El que no podem fer
és intentar
trobar...
Sembla que
l'element comú
és que falten metges
i l'única cosa
que es planteja
és dir
no formem més.
Entre mig
hi ha moltes més coses.
Més coses
perquè també tenim
la nota de selectivitat
més baixa
aquí a Catalunya.
tenim l'estadística
feta
i la nota
de l'expedient acadèmic
i la nota
de selectivitat
de València
està molt més alta
que les nostres.
Les mitjanes
són més elevades
de la resta de l'Estat.
Clar,
llavors sempre guanyaran.
Per tant,
si ajuntem molts factors,
mirem exactament
què passa,
mirem realment
aquests estudiants
després
si es queden aquí o no.
Intuïm que no es queden aquí
perquè veiem
després quins metges
ens atenen,
oi?
No hi és
aquest percentatge
d'estudiants
que han format aquí.
On són els que formem?
Però són moltes coses
a fer
i aquí s'hi han de sentar
doncs
el Departament de Salut,
el Departament d'Universitat,
els col·legis professionals,
una mica tots,
les especialitats
perquè també
si falten
unes especialitats concretes
doncs mirem que
quan aquests estudiants
acabin els sis anys
es puguin tenir
la formació
d'especialista.
Si no,
jo no sé
l'edat que tens
o perquè no ens veiem ara
i no sé
si et sona
doncs
de fa
potser 10 anys
o així
el de les manifestacions
dels estudiants de Medicina
de sis anys
igual a zero
perquè després
es trobaven
amb una bossa
important
que no podien fer el mir
perquè no es podien formar
com a especialistes
i el seu títol
no volia
per ser
una sanitat pública
si no tenien
l'especialitat mèdica
però el que no podem fer
és formar més metges
en aquest moment
dir
doncs endavant
fem més metges
perquè hi ha molta demanda
i després trobar-nos
en què aquests metges
no es poden fer
l'especialitat
una sèrie de coses
que no sé
si s'està treballant
i hi ha grups
de treball
en aquest sentit
però no podem
ara desmarcar-nos
és a dir que formarem
més metges
ja van acabant
senyora
girant
les condicions laborals
i econòmiques
dels metges
metgesses
d'aquí a Catalunya
són molt dolentes
en comparació
amb la resta
dels països europeus
no tinc números
però
per la sensació
per contacte
amb antics alumnes
per...
les condicions
del que
és que
jo això ara
sí que no t'ho puc
donar les dades
però
les dades econòmiques
de com
les ofertes
que tenen
fora d'Europa
són molt més
bones
que les que tenen aquí
per lo que
els paguen
una guàrdia
per lo que
el sou
que tenen
però
com que no soc
no estic jo
a la pràctica clínica
no puc donar-te
aquesta referència
i no la tinc
ara
doncs senyora Montserrat
però és així
la realitat
és que l'oferta
que els hi fan
és molt atractiva
per
poder
tenir
una més bona
qualitat
dintre la professió
senyora Montserrat Girald
de la facultat
de Medicina
de la Universitat
de Torro Vire i Vergili
gràcies novament
per atendre els micròfons
de Tarragona Ràdio
i si li sembla
estarem ben atents
a veure aquesta situació
i quines són els futurs
passos
de l'administració
catalana
per intentar
posar-hi remei
d'acord
moltes gràcies
a vostè
molt bon dia
molt bé
adeu
de l'administració