Aquí seguim des del matí de Tarragona Ràdio.
Com els dèiem, molt ràpidament hem canviat el decorat
per parlar d'una qüestió, una previsió que tindrà lloc
aquest vespre a l'Església de la Sanca, a la plaça del Rei,
es presentarà l'obra Renovada a Pasqua,
una obra editada amb motiu del bicentenari del naixement
de Sant Antoni Maria Claret.
Carles Batxes és el president dels gogistes tarragonins.
Senyor Batxes, bon dia.
Bon dia.
Hem dit obra i no goig.
I això millor que ho expliqui vostè.
Per què no és un goig, és una oda?
És una oda.
És una oda perquè no té música.
És a dir, una de les coses que el goig es diferencia
és que té lletra i música.
Aleshores, nosaltres tenim unes publicacions
que les tenim catalogades dintre del nostre catàleg general,
però amb una col·lecció que es diu
Himnes, Cançons i Poemes,
que són altres aportacions poètiques,
però sense música, no per cantar.
Aquest tipus de manifestacions artístiques,
religioses, literàries i musicals alhora,
vull dir que és tot una seguit de disciplines,
tenen una llarga tradició a Catalunya
i és una herència de segles, no?, de composició.
Sí, Catalunya és una herència de molts segles.
si bé les entitats pròpiament,
la més antiga són els Amics dels Goig de Barcelona,
però bàsicament són totes constituïdes dintre del segle XX,
el que són les associacions pròpiament,
les col·leccions de goigus privades
i sobretot les edicions de goigus per parròquies i per ermites,
d'això es remunten probablement a l'edat mitjana.
És a dir, els goigus de per si són pregàries,
és a dir, són pregàries perquè les canti o les resi el poble.
És a dir, són fulls per posar a l'abast de les persones creients
i que vulguin adreçar-se a un sant concret.
El que passa és que després d'aquí hi ve la part, diguéssim, artística,
que és el tema de les edicions pròpiament dites
que ara s'estan fent d'una altra manera.
Per tant, hi ha goigus a les Mares de Déu, també,
goigus als Sants i les Santes, goigus a Déu, també?
Hi ha goigus de Crist, o de les diverses evocacions de Crist,
de Mares de Déu i de Sants.
Aquí a Tarragona, individualment, abans comentàvem,
hi ha hagut persones goigistes que individualment anaven fent
fins que ja fa un quant temps es va crear l'Associació d'Agoigistes Tarragonins, no?
Sí, l'Associació d'Agoigistes Tarragonins es va crear l'any 1980.
Ara fa dos anys hem celebrat els 25 anys d'Antiguetat, que Déu-n'hi-do.
I, bé, seguim amb la nostra tasca, ara en portem 27,
anem fent publicacions,
destacar que portem aquesta que presentarem aquesta nit
dintre del catàleg de publicació pròpia amb aquests 27 anys,
és la 864.
Amb 27 anys ja han fet...
És un nombre important, no?
Vaja, jo no hi entenc gaire, però a mi em sona com a molt...
No, és una quantitat important.
Cal dir també que aquí hi ha hagut col·laboracions,
col·laboracions en quant a edicions,
col·laboracions amb...
És a dir, algunes publicacions coeditades amb altres entitats,
perquè moltes vegades nosaltres el que posem
és la nostra experiència, el nostre treball
i el nostre catàleg a disposició de qui vulgui editar un goig.
Tot i que estan agrupats a l'associació,
la creació, el cas, per exemple, d'aquesta renovada Pasqua,
són creacions individuals o col·lectives?
Normalment són creacions individuals.
És a dir, en aquest cas concret que ens ocupa,
bé, la Comissió Claretiana del Bicentenari
és qui va encarregar el poeta mossèn Climent Forner
la lletra d'aquesta oda.
És a dir, volien tenir una peça, una obra,
que recordés una mica tot el que va estar
i del que va ser una mica la vida de Sant Antoni Maria Claret.
I en aquest sentit, doncs, es va crear aquesta oda.
Això es desenvolupa al llarg de més de 150 versos,
que és un diàleg d'aquí la oda claretiana a dues veus,
que no vol dir dues veus de cantó, sinó dues veus que parlen.
La primera part, el poble s'adreça al pare Claret
i la segona part, el pare Claret, contesta.
És a dir, és com una renovada Pasqua
perquè renoven la paraula del sentiment
i les paraules del pare Claret.
Per tant, davant d'aquest encàrrec entre cometes,
el poeta, en aquest cas, ha de fer-se amb la vida del Sant
i a partir d'aquí intentar reconstruir poèticament
tota la seva peripècia.
Evidentment, evidentment.
Vull dir, això és en aquest cas.
En d'altres casos, per exemple, són en advocacions concretes
per fets concrets.
Es podria posar algun exemple, senyor Batxes?
Sí, és a dir, per exemple, s'han fet alguns goig
per centenaris o per alguns actes concrets
i llavors, què es fa?
Doncs que, a part de la mica d'història,
de la història del Sant o allò,
s'hi poden introduir algunes estrofes
dedicades a aquella comemoració concreta,
és a dir, que se celebra.
És a dir, es poden fer fets expressament
i aleshores s'inclueix alguna estrofa
que es refereixi a l'acte pel qual s'ha justificat.
Avui es presenta, però després d'aquests gojos,
diguem-ne, com es vehicula en la litúrgia,
en determinades celebracions religioses,
en quins moments es va introduint?
Perquè, clar, fer una oda, en aquest cas,
o un goig i que quedi només a l'arxiu d'una associació,
home, se suposa que això...
No, jo podria dir que els gojos,
les odes, es canten i cada vegada es canten més.
És a dir, s'aprofiten les edicions.
En aquest cas, que continuarà una mica el que deia abans,
una vegada la Comissió Claretiana va tenir l'obra,
la va posar a les nostres mans.
És a dir, s'ha volgut encarregar...
És una comissió a nivell de Catalunya,
però van triar els gojistes tarragonins perquè fes l'edició,
perquè ho tirés endavant i perquè ho edités.
Aleshores, en aquest cas,
concretament aquesta tindrà una difusió molt important,
perquè l'obra claretiana missionera
està estesa arreu del món.
És a dir, aquests goig amb la corresponent traducció del text,
perquè ho puguin entendre,
arribaran pràcticament a part de Catalunya i Espanya,
a molts llocs d'Amèrica Latina i fins i tot d'Àfrica,
on hi va haver missions claretians,
on hi ha missions claretianes en aquest moment.
I tindrà una difusió molt àmplia.
S'ha fet una tirada bastant important.
Per tant, no és només un orgull per mossèn Climent Forner,
sinó per la pròpia associació,
que un treball sorgit en l'aixubloc de l'entitat que representa
tingui aquesta repercussió.
Sí, evidentment.
Per nosaltres és una satisfacció i un gran goig,
parlant directament,
de poder haver col·laborat
i que l'obra claretiana ens l'hagin posat en les nostres mans
per poder participar en aquest acte.
I els goig en general, el que em preguntaves,
realment sí que es distribueixen
i probablement es canten amb moltes celebracions,
sobretot amb festes majors
i en llocs on els tenen...
Perquè hi ha llocs que...
Hi ha goig que s'han reeditat,
però ja existien.
És a dir, que aquesta és una altra història.
És a dir, ens podem trobar amb unes lletres ja fetes,
sense música, allò on s'hi ha de posar la música,
o goig amb lletra i música
i el que es fa és una reedició.
Perquè llavors el goig, el que es composa,
bàsicament, és de la lletra, la música
i la nota històrica, perquè darrere hi va la nota històrica,
que és el que justifica què és el que és.
És a dir, que tots els goig,
o sigui, haguéssim una pila de goig i els giréssim,
tindríem tota una sèrie d'històries,
d'ermites, advocacions, llocs, festes...
Per tant, va recollint tot el testimoni d'una època.
Què fa que uns tinguin música i altres no?
És aleatori o...?
No. A veure, els goig tots tenen música.
Sí. Però per què es fa un goig i no una oda,
o al contrari?
Depèn del que es vulgui en cada moment
fer o recordar.
Aquest cas
es va creure convenient
ben bé.
O el poeta va oferir una oda,
o es va demanar una oda.
Vull dir que definitiva, però es respecta molt
la intenció que hi ha en cada...
Nosaltres, quan agafem un encàrrec,
el que sí que demanem,
lògicament, és que els criteris
estàndards de goig
i de...
que nosaltres tenim muntats com a entitat,
no es trenquin.
És a dir, això sí que demanem que es respecti
i nosaltres ho cataloguem
dintre de la nostra secció corresponent.
Però sí que donem llibertat
en què, en un moment determinat,
el que ens donin ho cataloguem,
però sempre sense posar-nos
en les publicacions,
sempre que sigui una cosa,
entre cometes,
publicable i decent
i a l'alçada de l'entitat.
Immediatament anirem a l'acte puntual
d'aquest vespre,
però abans comentàvem el senyor Baig
abans d'iniciar l'entrevista
que en aquest congrés,
que recentment van celebrar
de l'oració de l'hort,
vam parlar de gojos
i de gojos
de fora de Catalunya,
perquè també hi ha molta tradició
de los gozos, no?,
en altres punts de l'Estat.
Sí, especialment a Castella
hi ha la tradició de los gozos
i els gogistes,
a través del nostre membre
de la Junta, Manel Callau,
van fer una aportació,
una comunicació dintre d'aquest congrés,
que realment va ser molt maca,
explicant el que eren els gois,
la seva estructura,
per què eren així,
una mica és el que he explicat abans,
la lletra, la música i tal,
i vam entrar una mica
en la dinàmica del gois en general
i després pròpiament
una mica dels gois de l'oració a l'hort,
que és el que tocava en el congrés.
Com han previst l'acte d'aquest vespre?
Lògicament és un acte sobri, senzill,
on el que prima és la paraula
i la veu dels rapsodes, en aquest cas.
Sí, bé, jo penso que és un acte important,
important per allò que es tracta,
sobretot també és un acte
que hem volgut fer aquí
i d'alguna manera
fer-ho en un lloc emblemàtic,
com és la nostra estimada Església de la Sang,
perquè, a més a més,
el pare Claret va tenir una relació
bastant estret en Tarragona,
a part del fet
que hi hagués predicat moltes vegades,
però com en els llocs de Catalunya.
Però es dona la circumstància
que, i això ho reflexa
en la part històrica
de la referència de l'Oda,
no l'Oda pròpiament,
sinó la banda del darrere,
el que deia abans,
que es pensava la història.
Sí, exacte.
El pare Claret,
sent recentment
anomenat arcabisbe de Santiago de Cuba,
va estar convidat aquí a Tarragona
per l'arcabisbe Xenove de l'època
i es va dibuixar ell mateix
el seu propi escut escriscopal
a Tarragona
els primers dies de gener
de la 1850.
Així que és una relació
molt directa en Tarragona,
que en el moment que ell va ser
nomenat arcabisbe,
la seva inspiració
per fer-se l'escut
li va venir
estar en uns dies de descans
a Tarragona.
L'ordre que va fundar,
així com la seva nomenada
dins del que és
el context religiós,
és una persona molt destacada,
de fet.
Sí, va funcionar
els milioners del Cor de Maria,
que estan establerts,
com he dit abans,
a Amèrica, a Àfrica
i a molts llocs d'Europa
i que realment
fan una obra important.
Llavors, penso que
era un motiu
sobradament
important
que nosaltres estéssim dintre de...
I aquells ens van voler
donar aquesta obra
que els agraïm profundament,
com he dit abans,
d'estar a l'alçada
i fer una publicació
i un acte de presentació
com s'ho val l'obra.
Serà a les vuit del vespre
és un acte obert a tothom?
Sí, sí,
és un acte obert a tothom
a la SANG.
Hi haurà
la pròpia presentació
a càrrec del pare Eduard Canals,
que és
missioner claretiar
i membre de la comissió
del Bicentenari.
I després,
el senyor Francesc Sancho
farà
la recitació, diguéssim,
de l'ODA.
I en acabar,
obsequiran amb un petit exemplar,
no?
Sí,
a l'acabar hi haurà
un...
a tots els assistents
tindran un exemplar de l'ODA.
Molt bé, senyor Carles Batxas,
president dels Bogistes Tarragonens.
Li agraïm molt
que hagi vingut,
no només per reforçar
la previsió de l'acte
que té aquest vespre,
sinó per familiaritzar-nos
una mica
en aquesta creació,
que, lògicament,
és una creació
de fer,
de religió,
però també és una creació
poètica, musical
i artística
important.
Sí, evidentment,
el goig
és cultura popular,
és cultura popular,
és religiositat popular,
és història,
és tradició,
és a dir,
té molt de món
per poder tocar.
Estem,
a més a més,
oberts
a l'iniciativa,
a totes les iniciatives
que hi pugui haver.
També estem,
ara,
plenament vinculats
amb l'organització
de l'any jubilar,
on també tenim,
també hem estat
anomenats
entitat col·laboradora
per l'Arcabisbat,
o sigui que també estem treballant.
Es prepara un esdeveniment
important a la ciutat.
Sí, es prepara també.
Doncs continuarem parlant
en properes ocasions,
que em fem sempre molt amable,
com sempre també,
senyor Batxes.
Fins la propera ocasió,
molt bon dia.
Bon dia a tots.
Gràcies.