P.F. Sempre amb l'esport de la ciutat.
Doncs ja amb protagonistes, amb el president del Club Basketball de Tarragona,
que ara li anunciem la derrota del Joni posant les mans al cap i no s'ho creia.
President, bona nit. Hola, bona nit.
Dic que li comentava que Jona havia guanyat a la pista el líder i no s'ho creia.
No, m'ho crec tot. D'aquesta lliga m'ho crec tot.
Però bé, de vegades també penses... Els resultats així fan mal pensar, no?
I que es perdi, que guanyi Jona a León i que guanyi Jona a Santander són veïns.
No ho sé, bé, penses de tot. Però bé, la veritat és que seguim independent de nosaltres mateixos.
Queden quatre partits, que són quatre finals i penso que hem de sortir a part.
Com hem jugat part d'aquest últim quart i tenim molts altibaxos.
i no ho sé, jo penso... No ho sé, que és molt complicat.
I ara, si som últims, doncs encara no s'ha tornat més, no?
En tot cas, sí que és veritat que l'equip va tornar a demostrar dues cares al llarg d'aquest partit jugat a Inca.
Al final hem pogut reaccionar i fins i tot tenir una mínima esperança a la victòria.
Però vaja, hem tingut també moments complicats perquè no sortia el llançament.
No, la veritat és que ha sigut un partit bastant dolent, sobretot els primers quarts.
Ells han agafat una petita diferència, però el partit ha sigut, a veure, com a espectador ha sigut molt dolent, no?
A mi no m'ha agradat, moltes decisions no ha sigut un partit dur.
Penso que, novament, el tàrbit no ens ha respectat, encara que no hem perdut, evidentment, per l'arbitratge.
Però, bueno, sempre t'has de queixar d'algú.
I el que sí que està clar és que, bueno, que hem de seguir treballant i lluitant per intentar sortir d'aquí.
I l'equip ha de demostrar una...
Bé, jo no entenc els canvis de l'equip que va ser a Santander o l'equip que va ser a Breugan amb l'equip que ha sigut avui, no?
Llavors, no sé, és complicat. L'equip té dues cares i l'equip, quan juga, juga, però quan està de vacances, està de vacances.
L'equip mostra dues cares, ara sí que, però, arriba al moment de l'Ajuntament i quatre jornades, però a la conclusió de la lliga regular, on se decidirà tot.
Sí, és evident. És evident que, a veure, jo penso que aquesta jornada d'avui, la jornada de dimecres que ve, pot sentenciar moltes coses, no?
Està clar que nosaltres juguem a casa contra un Lleida que es pot entrar en playoff, que vindrà, evidentment, a per totes, que no vindrà a regalar res,
i un equip com Gijón que torna a jugar a casa. I, bueno, hi falten els resultats que hi ha, però és que arriba un moment, doncs, que ja penses malament de tot,
i el fet d'anar a últims, doncs, toca la moral, no? Perquè ja no estàs empatat a punts amb l'últim, sinó que vas jugar de veritat, no?
Ara li preguntava, o li volia preguntar, si el que el veig tocar, però, evidentment, és per estar-ho, després d'aquesta situació que se'ns plateja, després d'aquesta jornada divendres.
Sí, home, està clar, perquè treballes i intentes fer les coses com pots.
Està clar, doncs, que aquesta lliga és el que és, és una lliga molt difícil, molt complicada, i a ningú li agrada anar últim, no?
I després de tots els esforços que fas, que tothom està treballant moltíssim, des de la gent de la base, doncs, amb la il·lusió de donar suport amb la gent de la Junta,
i la gent que ens apoia cada setmana, doncs, hosti, es fa molt complicant, no? I et veus allà sota i la veritat és que, doncs, t'enfonses una mica
i això és, suposo que és com tot, s'ha de viure per veure-ho, no? Ara aquí, doncs, m'ha deien aquí a la llotja, doncs, bueno, que vagi bé, que us assaldeu, que no sé què,
però, clar, ells també ho han viscut, no? Fa dos anys que van baixar, o tres anys que van baixar, i és molt complicat, i si baixem directes, doncs, no t'explico,
perquè un play-out, doncs, sempre tens l'opció de poder passar una eliminatòria, però és que baixar directes és enfonsar-te a baix de tot,
i el que hem de fer, et dic, queden quatre partits, queden quatre finals, i intentar guanyar-les i posar un sí i santa tecla perquè els més perdin.
Tenim el Club Bàsquet de Tarragona, gràcies. Gràcies a vosaltres.
Gràcies al president del Club Bàsquet de Tarragona, Rafael Pintado, i mirem, Sílvia, si em permets, hi ha resultats.
T'agrairia que els donessis perquè mirem mentrestant de mirar, averiguar on és el tenint el Club Bàsquet de Tarragona i demanem pas de seguida.
Doncs, me'l tenen i el Campoliteia amb el partit de l'inca entre l'inca i el Club Bàsquet de Tarragona.
Bé, hem jugat un mal partit en el ataque i en defensa i els fallos en tiros fàcils, tant de tres com de dos,
ens han condicionat molt mentalment, ens han desquiciat i han provocat que ells hagi notat amb facilitat,
perquè hem estat mal en defensa i l'ataque hem deixat de fer el nostre joc.
Jo crec que estratègicament ens han ganat perquè ens han deixat tirar i nosaltres hem caig en la trampa de començar a tirar solos, solos, solos,
i no hem estat acertats de tres, l'avevamos un de treze de triples al descanso i això ens ha proposat una ventaja que,
a pesar de luchar, però hem luchat, no en el minuto cero, no en el minuto cero.
No, jo crec que en general ens hem jugat un mal partit en el ataque i en defensa.
I ara, molt complicada situació perquè ens ponem últims, ha perdut Gijón, ha ganat Gijón, perdó, ojalà,
i també ha ganat Burgos.
No és la realitat, no?, fins aquí hem llegat nosaltres, veníem avisant i veníem dicint el que facem mal,
i, bé, cada dos semanas o tres, pues, fem les coses que decimis, però no som capaços de fer-las continuatment.
És clar que el primer responsable de... soy jo, no, no són els jugadors, o sigui, jo les digo,
però és clar que, repito, sempre és el mateix, però jo sé que no es causa el fet, no?
Llavors, els responsables de aquesta situació som nosaltres, els primers, els primers, els jugadors,
hem arribat aquí i era, bueno, queda vida, perquè eren quatre partits,
hi ha molt que lluitar encara, hi ha molt que treballar encara, hi ha vida,
tenim un pic de miocles en casa, jo crec que hi ha que, per ser molt, analitzar la situació,
que és complicada, però tenim que evitar l'ultima plà com sigui,
la única manera d'evitarla és sumar victorias.
Oye, han ganat el últim, el Gijón, en la pista de Canterria,
un mismo equipament del Gijón que també ganó el León, jo no sé si és per pensar mal.
No, no, no hay que pensar mal, es la realidad.
Nosotros en León ganábamos de 22, entre 4 y perdimos,
y contra la alerta, pues casi, ¿no?, 40 segundos íbamos un abajo.
Bueno, pues eso que nosotros hicimos en la última recta,
el Gijón supongo que lo ha hecho bien, o sea que es así, ¿no?,
el Gijón es parejo a nosotros, pero nosotros hemos sido casi,
y ellos no, han acabado el trabajo y se han llevado las victorias,
con lo cual yo no pienso mal, pero el Gijón lo está haciendo bien,
y está haciendo bien, además, lo que nosotros no hacemos,
que es terminar los partidos.
Pablo, a ver si estoy, por extraer alguna cosa positiva,
en el último cuarto ha aportado puntos, ha aportado cosas que...
¿Te empieza a gustar el jugador?
Bueno, me gustó porque lo fichamos, ¿no?, por eso me gusta.
Claro que tiene una carencia física importante,
lo que pasa es que es un jugador bastante inteligente
y lo suple con la sustancia gris, ¿no?,
tiene que mejorar físicamente para poder...
...darnos ese defensa en ataque, pues,
su capacidad de pase y de tiro, pues, está claro que nos está ayudando.
Pero, bueno, necesitamos más, no solo ataque,
necesitamos que nos ayude también en defensa,
pero no solo al todos.
Por lo que da, además, por extraer cosas que nos puedan servir
para el partido el miércoles, actitud del último cuarto.
Es verdad que, Dios, que se ha de estar desde un buen momento,
pero al menos en el último cuarto, actitud se ha tenido.
Está claro, ¿no?, cuando íbamos 20 abajo,
no hemos tirado la actualidad, no hemos luchado hasta el final.
Pues, bueno, eso tiene...
Lo que pasa es que solo parece que luchamos al máximo
cuando vamos 20 abajo o cuando tenemos una situación ahí muy difícil
y no hace falta luchar al máximo para eso.
Lo mínimo que se le pide a cualquier persona en un trabajo,
en este caso a un jugador o un entrenador en el baloncesto,
es gozarse al máximo.
Y eso lo hacemos en esos momentos determinados.
Acabo.
Yo no sé, el primer día de entrenamiento,
para preparar el compromiso contra el guía del miércoles,
¿qué se le puede decir a un jugador, tú, como entrenador?
Bueno, lo que se puede decir es que encontrar las emociones,
no desquiciarse, es decir, no autodestruirse, ¿no?,
porque la situación es difícil y no perder la cabeza.
Es lo más importante, tener la cabeza en su sitio
y preparar el partido del miércoles.
Lo que tenemos que hacer es corregir los errores,
preparar mentalmente para hacer las cosas que tenemos que hacer,
que es trabajar, esforzarnos en la pista,
no son momentos determinados.
Pero lo más importante es no perder la cabeza.
tener miedo al fracaso,
porque no hay que tener miedo al fracaso,
que tampoco sería un fracaso,
porque hay cosas más importantes en la vida, ¿no?
No tener miedo a perder y trabajar para ganar.
Yo creo que ahora lo más importante es controlar el miedo.
El miedo no lo debemos tener.
Todos tenemos que tener a nosotros.
Ahora, hola,
que no lo conocemos que et pregona,
el 10 o campo,
y acabemos,
ya se basa en, imagino,
los resultados que se donan al llarg de aquests divendres.
Recordadme varios aspectes,
com, per exemple,
que hi ha un cap de setmana
per a qui li agradi el món de l'esport,
interessant,
ràpidament,
perquè són les 11 de la nit,
els recordem,
demà a les 6 i mig de la tarda,
jugar al Club Bolívar-Sambra i Sambra
davant del Barça,
és el primer partit dels pliots d'ascens a la Superliga,
mitja hora més tard,
Pabelló de Riucler i Comar Torrevorta,
parlant de bàsquet,
els direm que l'ADT juga davant l'Oleso,
un partit intrascendental també,
entre els indresos del conjunt de Llema.