La Mar Bategat
Només en dir-nos que ens seguim amant
Les barques llunyes i les de la sorra
Prendran un aire fidel i discret
No ens miraran, miraran noves rutes
Amb l'esguament del copsegó distreu
Dóna'm la mà
Dóna'm la mà és un dels temes que trobareu dins aquest treball discogràfic
d'una cantant tarragonina, la Mar i Dols
El treball es diu el so del temps i temps em fa molt que la Mari no pujava a un escenari
Us expliquem així per damunt la història i ara matitzarem amb ella
Ella va començar a cantar als anys 70
Ho va deixar durant 30 anys, ve per dedicar-se a la família
I ara, mira, li va tornar a picar el coquet i va dir
Som-hi, m'he de tornar a afrontar al públic, a pujar a l'escenari i vull tornar a cantar
I això es va materialitzar, crec que fa diumenge passat
Al Teatre Metropol, en una actuació que pel que diu així d'entrada va anar molt bé
Mari Dols, bona tarda
Hola, bona tarda
Tens una història ben curiosa d'explicar, eh?
Ets d'aquí de Tarragona, de sempre?
Doncs sí, sí
Jo vaig néixer a Reus
Oh, un atac al currículum
Vaig néixer a Reus, però tota la vida pràcticament he viscut a Tarragona
i estic molt integrada, estic molt contenta de ser d'aquí
I també estic molt contenta perquè, vull dir, vaig tenir una resposta del públic el diumenge fenomenal
Ara parlarem del concert i dels teus plans de futur
Parlem una mica del passat, però tu és això, als anys 70 com és que et va agafar la falera de dir
Doncs he de cantar
Ho feies com a afició? Ho feies en plan professional? Com anava?
Bé, vaig començar una mica així en plan d'afició
En plan d'una mica d'amistat
Amb una amiga, no sé, allò que dius
Vinga, va, fem unes cançons i tal
Després la cosa, doncs, va anar regant una miqueta
I aleshores jo vaig independitzant, diguéssim, la meva amiga que era, ens deia Blancaneus
Bé, ho va deixar de seguit
I jo allà aleshores, doncs, vaig continuar fent recitals arreu de Catalunya, França, Madrid i tal
Vaig anar increixent una miqueta
I aleshores, doncs, també vaig estar en programes de ràdio, de televisió, etc.
Però va arribar un moment que això
Vaig ser que ja agafava un caire professional
Bé, bé, quasi que sí, quasi que sí
I aleshores has de dir, bueno
A què cantaves llavors, Mari? Cançons en català?
Jo cantava cançons, pràcticament les cançons, les m'agraden molts poemes
Aleshores jo els musicava, també tenia cançons de lletra i música pròpies
Com també hi he registrat aquí en aquest disc
I més aviat, doncs, la meva idea, doncs, era portar totes aquestes cançons
Aquestes músiques arreu de Catalunya, no?
Era, a més, una bona temporada als anys 70, doncs, per tota aquella gent que us dedicàveu a fer això, no?
Sí, sí, sí, vull dir...
Vas compartir escenari, diríem, als grans de la música catalana
Doncs sí, jo vaig fer bastants concerts amb, aviam, doncs, amb Marina Rossell, més darrerament
Però també amb Maria del Mar Bonet, amb Pide la Serra, amb Ovidi Montlló, etc.
No sé ara en quin moment no ho veiem, però sí, sí, sí que vaig estar, doncs, força temps, doncs, actuant
I moltes vegades, no sempre, eh, però moltes vegades coincidíem, doncs, amb recitals grans
I, doncs, cadascú teníem la nostra intervenció, no?
I quan vas decidir deixar-ho? I per què?
Bé, aleshores, doncs, bé, quan hi ha forms d'una família, no?
I, doncs, a casa i al cap de dos anys, així, doncs, vaig tenir un nen
Clar, el problema era, què faig? Continuo amb la cançó, que això també t'implica molts viatges
Moltes... bé, ja ho saben tots els que es dediquem, no?
I l'altra opció era quedar-me a casa i gaudir una mica de la família i tot això
I vaig optar per aquesta darrera opció
I, si he de ser molt sincera, no me'n penedeixo en absolut
No t'ho has penedit mai? Mai
Fins i tot quan veies això, no? Doncs, companys d'escenari que anaven evolucionant
Marina Rossell, parlaves abans, no? L'Obedi Montlló, bueno, que anaven tirant endavant i continuaven
No et quedava el cuquet d'ai?
Sí, sí, sí, perquè, clar, a mi la música sempre m'ha agradat
Vull dir, jo que he deixat l'activitat musical, artística, no vol dir que a mi la música no m'hagi agradat
Sempre, sempre l'he portat a dins
Però, doncs...
Bueno, qüestió de prioritats, no?
Doncs sí, podríem dir-ho així, sí
Clar, perquè és veritat, era una vida, suposo, amb el puntet de sacrifici, bé, d'anar amunt i avall, no?
Dona, quan te dediques a aquestes coses, tu saps que has de deixar altres
N'has de deixar d'altres
I en aquest cas, potser jo vaig optar per una opció que, ja com he dit abans, era l'opció familiar i que no m'havia penedit
I en cap i ara, ara, al cap del temps, al cap dels...
Clar, què passa ara? Què ha passat ara, Mari? Com te va agafar això de dir, ostres, m'he de tornar?
Doncs la veritat és que, clar, tens moltes més hores lliures
El fill ja és...
Ja és de creixent
Esclar
Però, amb l'ajut del meu marit i dels amics, que tots me deien, home, però podria ser...
Doncs m'agafa com el rampell de dir, vinga, doncs faré una petita recopilació de cançons meves
Altres cançons que sempre m'havien agradat i, doncs, les enregistrades una miqueta, diguéssim, dintre del meu estil, no?
I em vaig armar de valor, però d'una manera, i vaig dir, doncs, vinga, va, ho faré
Home, pel que dius, també va ser coincidir moments, no? Allò de dir, ara tinc més temps lliure i, a més, l'empenteta aquesta que et dempega
Sí, sí, sí, home, el de dir temps lliure, que, esclar, vull dir, quan te dediques als nens, als petits, doncs, sempre estàs ocupada
Quan tens temps més lliure, dius, què m'agradaria fer, que, bueno, el que sempre m'ha agradat, doncs, la música i la cançó, no?
I suposo que et vas anar engrescant, no? Vinga, va, que ho farem per la Porta Gran, la tornada, farem un CD
A més, farem concert al Metropol, que no és poca cosa, allò, ja que torno, torno bé
Sí, bé, ja no sabia què fer, però, doncs, després vaig veure, dic, bé, m'agrada
Sé que molta gent, en part ho estaven esperant, m'havien recolzat moltíssim i vaig pensar, bé, doncs fem un lloc que pugui entre la gent
que pugui veure, que jo els pugui veure amb ells, gent que, clar, han passat molts anys i que ara, doncs, són grans
Bé, com jo, vull dir, però bé, i que, doncs, van respondre molt bé
No obstant, va haver molta joventut, també
Això, això, com va anar el concert del Metropol? Perquè ja us dic que el concert, presentació d'aquest treball
i el retorn de la Mari va ser diumenge passat al Teatre Metropol
Estava ple?
Pràcticament ple, sí
Sí, sí, sí, sí, estic molt contenta perquè, clar, un dia així i tal, després de tants anys
A més, deies que també era una mica l'excusa per retrobar-te amb gent que feia temps que no veies, o no?
Sí, sí, sí, sí, va venir molta gent que feia molt de temps que no els havia vist
I això també és una gran il·lusió per mi
Després també va venir gent jove, també, potser hem de dir que en una de les cançons
que és Something Stupid, una cançó tan coneguda de Frank Sinatra
Va, que la posarem
La vaig cantar amb el meu fill
Aleshores, aquí no se sent ell massa, però la vam cantar directament
i va ser una de les cançons que també m'agrada moltíssim, sí
Marit, hem de preguntar qui són?
El Walter Nebreda, l'Artur Nadal i el Pablo Schwarzman
Que els veig per aquí
Els veig per aquí, bueno, mira
Començaré pel Walter Nebreda
Que és, juntament amb el Pablo i l'Artur
Són les persones, diguéssim, les que jo vaig confiar
I les que han fet, diguéssim, tot el retoc, tots els arranjaments musicals de les cançons
I he de dir una cosa que l'Artur Nadal, encara que ell diu, no, no ho diguis massa, però jo ho diré
És el meu cunyat
No els escoltes igual, és el teu cunyat, així que de casa
És de casa, però doncs jo hi tinc molta confiança i amb la guitarra acústica ha fet un gran paper
Igual que el Walter amb el piano i el Pablo amb els teclars
Després també estava acompanyada per Víctor
Un ucranès amb la bateria molt bo
Ja el coneixem, ja el coneixem el Víctor
El coneixeu, bé
És garantia
No cal dir res més
Després també estava Guillén, Guillén, que estava al baix
I em sembla que era Sergio, no em recordo com deia, la Tarra o així
També estava a la...
Però escolta, no et va sentir sola, doncs, a l'escenari, no?
No, no, no
Déu-n'hi-do
Érem sis músics, jo i el meu fill que m'acompanya en aquell moment eren vuit
Déu-n'hi-do
Mari, perquè ara que ho dius, a veure, tu interpretes i també composes
Què te va millor?
Això de composar és una cosa de més a més
I el teu és la interpretació?
Va a acord?
Què t'agrada més?
Interpretar cançons dels de més o les teves?
A veure, jo fer cançons, a més, una mica més difícil
Necessito més temps, més inspiració
No obstant les cançons que he fet, doncs, bé
M'agraden i les he portades
Ara, jo quan veig una cançó maca
Una cançó que fa molt de temps que m'hagués agradat cantar i tal
I ara he tingut l'oportunitat de fer-ho, doncs, mitjançant els músics i tot això
Doncs és una alegria per mi
Són cançons que considero que sóc millor, potser, eh?
No sé, intèrpret
És que hi ha cançons tan boniques i escrites, no?
Esclar
Que vas a buscar, fer una altra cançó així, vull dir
No sé, vull dir, crec que és el que tu acabes de dir
Que hi ha cançons tan maques, eh?
Que mereixen, no ho sé, donar-les a conèixer
Tenies ja un enregistrament, un CD? Perquè jo no sé fins a quin punt era fàcil gravar en aquella època, als anys 70
Bé, jo vaig gravar aleshores un senzill que den, que eren dues cançons
I després vaig gravar un long play, o sigui, una llarga durada, que diria Mayra
De deu cançons, m'assembla, al cap d'uns anys
La primera la vaig gravar en una casa francesa que es deia Revolume, a Toulouse
I la segona, aviam, no me'n recordo
Espera't, ara no me'n recordo de com es deia la casa
Perquè no hi és ara, nou disc, nou disc
Ah, ara me'n recordo, nou disc
I amb nou disc també vaig gravar de cançons
T'ho dic perquè ara l'entrar a l'estudi de gravació per fer el so del temps
Aquest CD, no?, que presentaves diumenge
Deu haver sigut un món totalment diferent
Com es gravava als anys 70, de com funciona ara
Sí, sí, sí, clar, vull dir
La tècnica s'ha de dir que és tan perfeccionista
Que clar, et quedes com a parada, no?
Perquè...
Tens alguna anècdota?
Bueno, de les gravacions
Anècdota, anècdota no
Però el que passa és que quan estàs allí dius
Bueno, bueno, ara farem les mescles, farem això, farem allò
Jo pensava, bueno, que jo vaig gravar, tampoc no hi havia tanta cosa
Com ho fèieu als anys 70?
Que era tot, ara va per pistes també?
Sí, no, no, no, no, no
Tu gravaves, te'n registraven
Però tots junts
Sí, sí, sí, sí
Llavors, bueno, ells podien retocar una mica més o menys
Però ara és diferent
Ara es pot retocar tot, eh?
Sí, sí, ara és una meravella
Bueno, t'has quedat amb ganes de tornar-hi
De passar més per l'estudi de gravació?
T'han agafat ganes de, bueno, de seguir endavant?
Doncs, sí
Si t'haig de ser sincera, sí
Vull dir, no sé, tota la gent que m'ho va dir i tot
Crec que podíem fer alguna coseta més
Estic amb això, eh?
Vull dir, ara encara no tinc res en concret
Però espero amb temps, no sé quan, poder potser fer un altre enregistrament
I portar les cançons, doncs, a diferents llocs perquè la gent les pugui escoltar
A part de Tarragona, evidentment
Dotze cançons, les que podeu escoltar enregistrades per la Mari Dols
En el so del temps
Entre elles, El dóna amb la mà
En lletra de Salvat Papaseit
És el que deies, no tu, músiques d'alguns poemes que t'agraden
Trobem, per exemple, clàssics dels Beatles
Per exemple, o el My Loving
O la que escoltàvem abans, no?
Del Frank Sinatra, el Something Stupid
Però també hi ha temes 100% teus
No ho sé, per exemple, el Bona nit
Que deies que t'agradava molt
Oi, Bona nit, en Bona nit vaig acabar, doncs, el concert
A part de dues peces que després vaig, van demanar fora de programa
Que vaig haver de fer
És una cançó, diguéssim, que, doncs, és una mica, diguéssim, alegre, no?
Una cançó que musicalment, doncs, doncs, bastant de si
I crec que era una bona cançó per animar la gent
I acabar, doncs, aquell concert que vaig fer, sí
Com va ser, com et va sentir dalt de l'escenari?
I suposo que el primer moment, potser una mica estranya
O ja des del primer moment, allò recolzada i 100% bé
Clar, vam 30 anys sense pujar a un escenari, eh? Imagineu-vos-ho
Doncs, si he de ser sincera i m'agrada ser-ho
Vaig estar molt tranquil·la
Des del primer moment, molt tranquil·la
Sí, sí, perquè tenia una confiança amb la gent
Amb tot tothom que m'havia donat
Jo pensava que els donava, doncs, bé, tot el millor meu, no?
El que havia fet
I vaig ser d'una manera molt serena
I estic contenta, sincerament
Doncs, de com crec que va sortir
I, a més a més, de tota la gent com va respondre
Magníficament
Mari, Nica, retirada de la música
Deus haver anat seguint, no?
Doncs això, l'evolució dels teus companys de l'època
I també deus estar al cas de la música que s'està fent avui en dia
Més o menys, diu, clar
Més o menys, perquè durant fortes anys
La veritat és que vaig deixar-ho tot
Tot, fins i tot escoltar...
No, escoltar música no
Però sí, la música ha canviat, no
Evidentment que ara, doncs, els estils són totalment diferents
És normal
Vull dir, la gent ha evolucionat
Han evolucionat
I el que en un temps, doncs, nosaltres podíem donar-ho com a molt bo
Doncs ara, doncs, podia quedar obsolet
No obstant, no obstant
Doncs, jo crec que avui en dia hi ha músiques molt bones
Vull dir, ja es treballa molt, molt bé
I és digne de ressaltar-ho
En el meu cas, el que hem fet ha sigut, doncs, portar...
Reciclar, reciclar una mica
I fer les nostres versions de les cançons que, doncs, hi havia
I, doncs, són les que hem donat a conèixer
Evidentment que abarca una classe de públic diferent
Encara que en aquest cas hi havia molta joventut
I estic molt contenta, també
Mari, quina és la música que tens de capçalera?
Allò, la música que escoltes ara
O aquella música que sempre t'ha agradat
I que no passarà mai de moda
Que sempre te la poses
Aquestes cançons, algunes que estan aquí enregistrades
Crec que no passaran de moda
Per exemple, hi ha una cançó que m'agrada molt
I que ha tingut molta acceptació
És J'entendré
Sí
Que és una cançó francesa
La va i cantar marxès
Una cançó d'amor romàntica
Mira, la posarem per acabar, que em fa gràcia, tu
Ah, doncs, mira
Sí, sí, sí
I ara mateix, què escoltes?
Hi ha algun grup, alguna solestia?
Està algun cantant que hagis descobert últimament i que el diguis?
Bé, en aquest moment, en aquest moment de dir la veritat
No estic, no estava escoltant ningú
Perquè estava molt concentrada en el que jo estava fent
Estava molt concentrada
A partir d'aquí sí que m'agrada
I començaré a escoltar coses, novetats, músiques
Perquè és el que dèiem
Per nutrir-te també, no?
Exacte, exacte
Perquè en aquests 30 anys has anat composant?
Tenies cançons allò al calaix?
Per dir, mira, potser algun dia
Un parell, un parell de cançons al calaix
Com era Bona nit, per exemple
I el so del temps
Que és el que dona nom a l'enregistrament que he fet
Al disc que he fet
Cançons que potser, diguéssim
Podríem dir que sempre poden sonar, no?
Que no passen mai de moda
I ara, quin és el proper pas?
Parlem ja de plans de futur
Dius que vols continuar
Ara que ja has trencat el gel
Però el més immediat
Que és composar coses
Aviam, ara jo continuaré composant
Continuaré estudiant
Perquè això també s'ha d'estudiar
No pots deixar-ho, no?
La música és infinita
La música és molt maca
I no pots quedar enquilosada amb coses
A part d'això
Intentaré també portar els concerts
A diferents llocs de Catalunya
Perquè, diguéssim
Jo volia fer-ho a Tarragona
Com a primícia
Perquè estava molt contenta
I he estat molt, molt satisfeta
De tot el que ha sortit
I ara també m'agradarà portar-ho
A diferents llocs de Catalunya
Però, doncs, amb una certa prudència
I piano, piano, que diuen
Poc a poc, home, si has esperat 30 anys
Ja no et ve d'aquí
No, no tant
No, no
No, 30 anys no
Perquè ja vés a saber
En 30 anys, no
Una miqueta més
Mari Dols, un plaer poder parlar tranquil·lament
Que ja vam parlar la setmana passada
Però per telèfon sempre és més fred
Sí
I així cara a cara ens faltava
Escolta i benvinguda
Moltes gràcies
A l'escena musical
Moltes gràcies
Us ho agraeixo moltíssim
I espero que en breu ens puguem tornar a escoltar
Les jours ou l'ennui
J'entendrai toujours
Ton retour
J'entendrai
Car l'oiseau qui s'enfuit
Viens chercher l'ouïe
Dans sa nuit
Lui t'envoie
Lui t'envoie
Se court
En battant
Tristement
De mon cœur
Si l'ouïe
Et pourtant
J'entendrai
Ton retour
J'entendrai
Les jours
Les jours
Et la nuit
J'entendrai
T'envoie
Lui t'envoie
Lui t'envoie
J'entendrai
Lui t'envoie
Car l'oiseau
Qui s'enfuit
Viens chercher l'ouïe
Dans sa nuit
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!