La setmana passada es va inaugurar l'exposició de Picasso du Buffet,
la col·lecció de Planque, a la Fundació La Caixa.
Aquesta mostra consta de 150 obres de fins a 50 artistes diferents,
tots ells de renom, com per exemple Cezanne, De Gaulle, Picasso o Gauguin,
els quals van marcar les tendències de finals del segle XIX i del segle XX.
Tots aquests quadres van pertanyar a Jean Planque,
un col·leccionista que treballava a la Galeria Beyeler de Basilea
i que també va assessorar en vida diferents artistes, com el mateix Picasso.
Planque va agafar fama per les seves estratègies de compra i pel seu bon ull,
com ens detalla a continuació Joan Cejudo,
director de l'àrea cultural de la Fundació La Caixa.
La seva estratègia consistia en comprar les obres dels pintors
amb els propis pintors o amb les galeries que tenien una bona relació,
de tal forma que aconseguia uns preus més equil·letats,
i a la vegada comprava obres d'artistes
dels quals encara no s'havia establert un preu en el mercat a l'abat,
quan ell gairebé sabia, segur que sí que ell seria, pel seu bon ull.
Aquesta exposició porta anys viatjant per diferents museus d'Europa
i ara visita per primera vegada una ciutat espanyola
des que va estar al Museu Picasso l'any 2001 a Barcelona.
Tot i això, als organitzadors els hauria agradat poder inaugurar-la a Madrid,
però per motius de les instal·lacions, que encara no estan finalitzades,
no s'ha pogut realitzar.
En els primers dies de l'exposició, aquesta ja ha tingut un gran èxit.
Ja són molts els visitants i curiosos que s'han sentit atrets
per l'ocasió de poder contemplar a Tarragona
tants quadres junts de Picasso i altres artistes rellevants.
Potser l'èxit és comparable al que va tenir l'exposició de Rodent,
també organitzada per la Caixa fa uns anys.
L'exposició consta de set àmbits o sales diferents
i cadascuna disposa d'una temàtica i artistes particulars.
La primera serveix d'introducció a l'artista Jean Planck
i dóna pas a la següent, Planck i els seus amics.
En aquesta es podran contemplar obres d'artistes menys coneguts,
però que van ser decisius en la seva trajectòria,
com per exemple Walter Schufer.
La sala que es troba a continuació és una de les de més prestigi,
ja que s'hi apleguen les obres dels mestres de les avantguardes,
com són Van Gogh, Monet, Degas, Gauguin o Cézanne,
el principal referent de Planck.
En aquest diapartat hi predominen els colors pastel
amb formes suaus i harmonioses.
El pròxim pas es titula
De l'abstracció a l'art informal,
on hi té un paper força important Paul Klee,
el qual donava una importància extrema al color,
aspecte que reflecteix en les seves obres,
on experimentàvem aquest.
Planck tenia un gust especial per la matèria,
tot i que queda patent en el següent àmbit,
on prenen importància artistes espanyols
que treballaven amb pigments naturals
o matèries terroses com a guallo,
tàpies, clavè i costa àlex.
Dubofet és el representant per excel·lència de l'art brut
i va ser el que li va descobrir
aquest aspecte de l'art a Planck.
Aquest moviment fa referència a la creació d'obres
on s'utilitzen materials i tècniques inèdits,
motivats per fantasies o estats mentals extrems
i sense ajustar-se a les pautes de l'art convencional.
Per tant, també es podrà trobar una sala
dedicada a aquest artista.
Hi ha altres que utilitzaven aquesta tècnica,
com Luis Schuter, Eloís o Benjamin Monjú.
L'última sala és potser la més esperada,
ja que és la que presideix el cubisme de Picasso,
on predominen els colors grisos,
els collage i les figures geomètriques.
Tal com explicava en la inauguració el senyor Zajudo,
potser els quadres d'aquests artistes
no són obres mestres,
però la seva coherència i la seva exposició conjunta
els dona un sentit diferent i nou.
És una col·lecció que té una coherència
amb ella mateixa molt bona.
Potser, potser si haguéssim de posar-hi algun peró
i podríem posar clara cosa que no té obres mestres
de primer nivell reconegudes per tothom.
Però sí, en canvi, que hi ha una selecció d'obres
dels artistes d'aquest primer nivell del segle XX,
amb el que els principals hi són, sens dubte, representats,
i amb un discurs, amb un lligam entre elles,
doncs envajable i molt ben fet.
A part de l'exposició, també tindran lloc altres actes
com diferents cursos sobre diferents temàtiques sobre art,
la possibilitat de visites comentades per a grups o classes,
cafès tertúlies, un itinerari taller
i un concert amb el trio Kandinsky.
Aquest concert serà el 13 de maig.
Interpretarà Gerard, Brits i Schoenberg,
de manera que es pretendrà mostrar als assistents
com als segles XIX i XX la pintura i la música
mantenien una estreta relació
per trobar noves maneres d'entendre i interpretar la realitat.
Gràcies.