Amb l'energia característica dels dimecres a la tarda,
donem la benvinguda al Manel Magí i al Jordi Ximeno.
Txan! Què tal? Com estem?
Manel, tranquil.
Que rebentaràs el micròfon, tranquil.
Què portes a la cara, Manel?
Porta un nas de pallasso.
L'Omanel avui farà el programa amb un nas de pallasso.
És per alguna reivindicació?
Un redoble de tambors.
Il·lusió.
De sempre m'havia fet...
O sigui, jo quan era un crió de pocs anys,
la meva il·lusió, quan m'hi preguntava,
tu què vols fer de gran?
Era fer un programa de ràdio en un nas de pallasso.
Bueno, i està bé que dins l'equip hi hagi algú que tingui il·lusió
per alguna cosa, encara que sigui per això.
Què vols dir?
Jordi, t'està dient que no tens il·lusió.
No, no, i ella també s'ha afegit al saque dels no il·lusionats.
Esteu desil·lusionats?
Vaig a entrar amb un nas de pallasso.
No, no, no.
No, que ens alegres molt.
Me'n farà riure, serà això, avui.
Sí.
Us prometem, eh?
Si noteu alguna veu estranya del Manel,
doncs mira, és que li fa il·lusió
fer el programa amb un nas de pallasso.
I escolta, tan fàcil fos, no?
Complir les il·lusions dels demés.
És que la història és una mica...
A vegades fa riure, no?
Sí.
A vegades per la...
De ràdio...
És igual.
Vinga, va, benvinguts, Jordi.
Benvinguts al No vingués amb històries,
al programa de divulgació històrica
que a Tarragona Ràdio, avui,
amb aquest nas de pallasso, sí que es mereix.
No en vinguis amb històries, aquesta setmana.
Iniciem el programa amb la FMRID.
En aquest cas, ens retornem a l'any 1620.
I els pilgrims nord-americans.
També una frase qualsevol signada per Thomas Watson.
El nostre monogràfic anirà sobre l'origen
i l'evolució de l'escriptura a l'antiguitat.
Continuarem el programa amb avui fa 100 anys a Tarragona.
Esperem que avui, un dia plujós,
ja no hi hagi inundacions al nostre 100 anys a Tarragona.
Doncs sí, parla de pluja, també.
Parla de pluja.
Em sembla que s'havia acabat, però no.
Però tenim una altra notícia.
Sembles l'home del temps del passat.
Ja ho sé, una mica absurd, també.
Però absurd del tot, no?
Però, a més a més, tinc una notícia bastant curiosa,
de fa 100 anys.
Divertida, sí.
Molt bé.
Les curiositats on parlarem de la mitjana,
de l'esperança de vida a l'edat mitjana
i tancarem el programa després de les notícies
parlant del llibre signat per William Callaghan
amb el títol de La Iglesia Catòlica en Espanya.
Afemèrides
1.620, desembarcament dels pares peregrins
a les costes de Nord-Amèrica.
No sé si avui fa gairebé 400 anys,
no m'ho fos a dir quants,
però són 300 i molts.
313.
Molt bé.
No?
No, 400...
L'any 1620.
És que les matemàtiques no m'han de ser molt fort.
Què va passar?
Doncs que, després d'un viatge de 3 mesos per mar,
els 41 puritans anglesos
que juntament amb les seves famílies
viatjaven a bord del vaixell My Flower
van desembarcar al Cap Cot,
en la costa atlàntica.
Vos estic veient que m'ho esteu rient.
Si diem My Flower, què vols que et digui?
És el nom que hi vam posar al barco.
Com dic, van desembarcar al Cap Cot
a la costa atlàntica d'Amèrica al Nord.
Els viatgers havien adoptat el nom de pares peregrins,
Pilgrim Fathers,
i, d'inmediat, van adoptar una Constitució
que regeria la seva futura convivència al nou món.
El document es va titular
My Flower Compact
i assegurava la igualtat de tots els homes davant la llei
i la voluntària subordinació
de tots els individus a la societat.
Aquests pares peregrins,
juntament amb un grup de comerciants, també anglesos,
havien sortit del port de Southampton
el 5 de setembre.
Els puritans havien optat per la emigració
per motius religiosos.
Abans havien mantingut dures disputes
amb les autoritats civils i eclesiàstiques angleses
que no veien amb bons ulls
l'individualisme dels seguidors de Calví.
Tot i que es declaraven súbdits dels reis a cop primer,
s'otorgaven el dret de dictar les seves propis lleis
i organitzar la seva pròpia administració a Amèrica.
Un cop a la costa del nou continent,
els emigrants van decidir passar a l'hivern
en aquesta zona del Cap Cot,
renunciant a traslladar-se a la ja existent colònia inglesa de Virgínia
donada a les condicions meteoròlògiques adverses.
Era l'any 1943
quan Thomas Watson deia el següent
El màxim nombre d'ordinadors
que es podran vendre al món
serà de cinc.
Molt bé, Manel.
L'any 1943
ja hem dit
el senyor Thomas Watson
si fos un ciutadà normal i corrent
no tindria més importància
però aquest senyor
concretament
en aquesta data
era president de la companyia IBM.
Això sí que es tenia poca vista.
A principis d'aquest segle
les vendes de PC
s'aproximaven als 180 milions anuals.
No en vinguis amb històries
al Monogràfic.
Un monogràfic curiós el que tenim avui.
Ah, sí?
Jo crec que bastant interessant.
L'hem d'explicar bé, però...
Sí, potser tu n'entens més
perquè tu provens de la filologia, no?
Sí, però bueno,
són molt poquetes coses,
vull dir que ja...
El titulem
Origen i evolució de l'escriptura.
Avui parlem de l'escriptura
a la ràdio.
A la ràdio.
Tot i que des dels inicis de la història
l'home ha transmès les seves idees
a través de signes convencionals i símbols
com per exemple
el nas de pallasso

d'Uruc van començar a gravar
sobre petites taules d'argilla...
Argilla.
Argilla, molt bé.
Que posteriorment cuien el sol o el foc.
Signes convencionals,
com poden ser esferes,
cons, triangles
i objectes reconeixibles
o pictogrames,
com poden ser cereals,
ramats, etc.
Signes que a la vegada
reflectien xifres i anotacions
relatives a la seva economia,
transaccions i comptes.
és a dir,
tot relacionat
amb el comerç.
I amb l'economia.
I amb l'economia.
Clar, perquè això es dona
en una societat que està
bàsicament agrícola,
però començant a estar
bastant organitzada
i bastant desenvolupada.
Cap al 3100,
aquest sistema d'escriptura
anomenat pictogràfica,
és a dir,
quan cada signe
representa una paraula,
s'havia estès
per tot el sud de Mesopotàmia
fins a arribar a la vall del Nil,
on donaria lloc
a l'escriptura jeroglífica.
A diferència d'Egipte,
on l'escriptura
sempre va estar
al servei del poder,
els primers textos sumeris
es van fer servir
per enregistrar transaccions,
llistes de producció,
donacions o lloguers,
com anomenàvem abans.
Com a conseqüència
del desenvolupament del comerç,
l'escriptura pictogràfica sumeria
va adquirir formes
més complexes,
tot i que la seva estructura
encara reflectia
un sistema gramatical
molt simple,
comparat amb el d'avui dia.
Aviat,
aquests signes
o les combinacions de signes
van començar
a designar conceptes.
És a dir,
un ou al costat d'un ou
passava així a significar
naixement.
I amb això
va sorgir
l'escriptura ideogràfica.
Primer que tot
tenim els dibuixets.
Primer que tot,
els dibuixets.
Sí, els pictogrames.
Després,
la unió d'aquests pictogrames
crea
un altre tipus d'escriptura.
La ideogràfica.
La ideogràfica.
Amb la finalitat
de simplificar
i fer més eficaç
el sistema,
es va començar
a substituir
els símbols pictogràfics
per traços angulars
molt més esquemàtics,
semblants a cunyes
i realitzats
amb l'extrem afilat
d'una canya afilada
que deixava
sobre l'argila
marques lineals
en forma de clau.
Amb això
va néixer
al voltant
de l'any 2700
abans de Crist
l'escriptura cuneiforme
de Cuneus.
Cunya.
Escriptura cuneiforme
que,
si entreu al nostre blog,
tres dobles ve baixes,
no en vinguis amb històries,
punt bloquespot.com,
podeu veure una imatge
d'exemple.
Mitjançant la combinació
d'aquests traços
i fent ús
de cunyes
de diferents demanys,
es va crear un sistema
que comprenia
gairebé uns 200 signes
en total.
Però aquest sistema
de tipus logogràfic,
és a dir,
que cada signe
o conjunt de signes
corresponia només
a una sola paraula,
resultava insuficient
per expressar
noms propis,
reproduir frases senceres
o formes nominals.
Així,
per millorar
la seva eficàcia,
es van reduir
el nombre de signes,
eliminant confusions
i fent ús
del mateix signe
coniforme
per a diferents
pressons
que podrien ser similars.
Per tant,
aquí ja veiem,
lligam entre
la fonètica,
el so,
i la representació
gràfica,
que fins ara
no l'havíem vist.
Sí, sí.
Cada vegada
es va innovant més
a la vegada
que es van reduint
el nombre
de signes.
Una innovació
important va consistir
en fer ús
de signes
o fonogrames
significant
una altra cosa
i que els llegits
suggerien la paraula
que es pretenia expressar.
Ai, no ho entenc.
Per exemple,
per transcriure el concepte
el direm en castellà,
perquè a la font
no n'hem traït
la informació
estava en castellà,
soldado,
en castellà
l'escrivà
representava
un sol
més un dado.
Això són els
jeroglífics típics
dels crucigrames.
Sí, jeroglífics típics
d'un crucigrama.
Sí.
Això va permetre
ampliar el nombre
de conceptes escrits,
va reduir
l'ambigüitat
dels signes
i va facilitar
el procés
cap a una representació
fonètica
de la paraula
parlada.
Amb l'adopció
de fonemes,
es preparava
el pas definitiu
en la simplificació
de l'escriptura,
el de l'adopció
del sistema silàbic.
És a dir,
cada signe
corresponia
a un so
o a un valor silàbic
i les paraules
s'escrivien mitjançant
la suma
de diferents signes
silàbics.
Així,
paraules d'ús corrent
en sumeri
van passar
a fer-se servir
com síl·labes
sense tenir en compte
el seu significat
conceptual original.
Això va permetre
eliminar molts signes
que tenien
el mateix valor fonètic.
Així,
entre l'any
2700
i 2400
abans de Crist,
l'escriptura
cuneiforme
va quedar reduïda
aproximadament
a uns 600 signes
només ja.
Contemporàniament,
van sorgir
a Sumer
les primeres
inscripcions reals.
Es començaven
a registrar
fets històrics
i llistes
de reis.
També es començava
a transcriure
la literatura oral
en forma de
proverbis,
textos èpics
i mites.
Els
semites
sacadis
van assimilar
i propagar
l'escriptura
cuneiforme
per tot Pròxim Orient
a partir de l'any
2500
i la van convertir
en l'escriptura
diplomàtica
i literària
de l'època
per excel·lència.
Durant el segon
mil·lenni
va ser adoptada
per Babilonis,
Urartis,
Caraneus,
Asiris,
Perses,
tota aquella
població
que vivia
a la zona.
Tot això
escriptura
coneix forma.
Existia
aquesta
escritura
al mateix
indret geogràfic
anàvem passant
diferents pobles
que n'hi van passar
molts,
tots aquests
que s'han dit
tant tu
i fins als Perses
se va mantenint
durant 2000 anys
el mateix tipus
d'escriptura.
A més,
és molt curiós
perquè quan la van descobrir
al segle XIX
els arqueòlegs
occidentals
moderns
primer no l'entenien
i li dien
escritura de penjades
de Moixó.
Sí,
perquè té aquest aspecte.
Un sembla.
Una altra zona
important
per l'època
és Egipte.
En concret,
Egipte,
contràriament
al desenvolupament
de l'escriptura
jeroglífica,
va tendir sempre
a formes cada cop
més complexes
i el seu ús
es va restringir
en uns pocs estaments
de la societat.
Clar,
perquè abans
en el cas
dels Perses
a Siris i tal,
l'escriptura
coneix forma
la utilitzava,
la coneixia tothom?
No.
Tothom no,
però s'utilitzava
per fer contractes,
compraventes,
hi ha problemes
matemàtics.
Tot el contrari
de l'escriptura
jeroglífica
que va estar
més vinculada
als estaments
més poderosos
o als estaments
que millor vivien
a l'antic Egipte.
Els jeroglífics
egipcis
van variar
poc durant
3.000 anys
i des del tercer mil·lenni
l'escriptura egípcia
va disposar
de centenars
de pictogrames,
allò que els grecs
van anomenar
lletres sagrades
o hieroglifos.
Ah,
hieroglifos
significa lletres sagrades.
Sí,
lletres sagrades,
que és a dir,
els pictogrames,
en els que cada signe
indicava una idea,
un ideograma,
un so,
és a dir,
un fonograma,
la categoria
a la que pertany
la paraula
o un determinatiu.
També
va disposar
d'una forma inicial
d'escriptura cursiva,
que és la hieràtica,
que es va popularitzar
durant el segle VI
abans de Cris.
El darrer triomf
en tot aquest procés
de simplificació
i d'innovació
en l'escriptura
es va produir
a finals del segon mil·lenni
a Síria
i Palestina.
Els escribes
d'Ugarit,
cap al 1400,
aproximadament,
van comprendre
que un signe
podia representar
no una paraula
o una síl·laba,
sinó un so
encara més simple,
una consonant
o una vocal.
Així va aparèixer
l'alfabet
Ugarític,
format per 30 signes
coneiformes.
Això potser seria
el concepte
que tenim avui en dia.
Cap al 1200
es va inventar
a Biblos
l'alfabet cursiu
fenici
amb 22 signes lineals
i quasi tots
consonàntics.
Sorgir probablement
de la necessitat
de disposar
de signes
encara més esquemàtics
i que difós
pels grecs
cap a Occident
es transformar
en un signe
universal d'escriptura.
És a dir,
l'antecedent
més proper
a la nostra escriptura
la trobaríem
en aquest...
ja des de l'escriptura
coniforme
però en concret
gràcies als escribes
d'Ugarític
cap al 1400
i després gràcies als grecs
a l'alfabet
cursiu fenici
on van simplificar
tot aquest procés
fins a 22 signes lineals
gairebé tots
eren consonàntics.
Tot això
fins a arribar avui dia
en què inclús
hi ha gent
que està parlant
que es creen
nous tipus
d'alfabet
o d'escriptura
a través dels missatges
del mòbil
missatges
de messenger
correus
etcètera
però tot això
ja és una altra història.
Avui fa 100 anys
a Tarragona
Avui fa 100 anys
a Tarragona
com sempre
la lletra estava
una mica amaguda
dels diaris
però això és una cosa
més que de fa 100 anys
problema de la meva càmera
què diuen els diaris
de Tarragona
del 21 de novembre
de l'any 1907
doncs home
moltes notícies
allò que dius
importants
no
que si ara sortia
uns quants militars
a fer una expedició
per aquí
per les voltades
de Tarragona
però hi havia una notícia
que em va cridar l'atenció
és prou curiós
diu
al regressar
de Barcelona
de Barcelona
perdó
a esta capital
l'oficial
d'administració militar
don Sebastián Olivella
acompanyado
de su distinguida
senyora
notaron
perdó
és el nas de pallasso
que no li deixa
veure bé les lletres
és que aquí tenim problema
hombre manel
ara se l'ha tret
notaron ambos esposos
la falta
d'un saquito
de viaje
que contenía
una importante cantidad
en bitlletes
del Banco d'Espanya
alhajas
y otros objetos
de valor
como el viaje
los señores
de Olivella
lo habían
realizado
completamente
solos
supusieron
que el extravio
que el extraviado
neceser
el extravio
del neceser
obedecía seguramente
haberlo dejado
olvidado
en el restaurante
de la estación
de Barcelona
en cuyo establecimiento
había permanecido
algún tiempo
y en tal supuesto
telegrafiaron
a un amigo suyo
residente
en la ciudad
Condal
el cual se presentó
en el restaurante
en donde
se le hizo entrega
del saquito
que no obstante
estar abierto
contenía
todos los efectos
y metálico
cuya pérdida
lamentaban
sus propietarios
o sea
van trobar
el bolsete
con todo
dentro
por eso
es impensable
y en aquella época
también
se iba a hacer noticia
y también
hay una noticia
habíamos hablado
de grandes inundaciones
y todo eso
pues parece que
llueve sobre mojado
y vuelve el tiempo
a estar metido
en agua
como vulgarmente
se dice
ayer cayeron
ligeras lluviznas
en esta ciudad
que bastan
para empeorar
el estado
de nuestras calles
y para seguir
interrumpiendo
las faenas
agrícolas
en nuestras huertas
poco menos
que destrozadas
en gran parte
después de los últimos
aguaceros
eso lo que pasaba
a Tarragona
hace 60 años
No en vinguis
amb històries
curiositats
Per cert
si es pot dir
per antena
quina edat teniu
aproximadament?
Bueno
aproximadament no
Aproximadament
jo no me'n recordo
tengo 80 lunas
A veure
us trobaríeu
entre els 31
i 35 anys?
Vinga va
sí
Casi ja sortim
de la franja
però sí
Bé
Jo ara et diria
no et fa vergonya
anar amb aquest nas
Tornem a la curiositat
Esteu a la franja
entre 30 i 35 anys
Tenim la sort
de no haver viscut
durant l'edat mitjana
és a dir
entre el segle V
i el segle XV
ja que l'esperança
de vida mitjana
a les societats medievals
era realment baixa
Normalment no superaven
els 30-35 anys
és a dir
estaríem ja
a punt
de passar
un món millor
Com a exemple
podem dir
una data
dels 9 reis
que es van succeir
al Trò de Castella
entre Sancho IV
i Enric IV
cap d'ells
va arribar a complir
els 50 anys
i 4 d'ells
no van arribar a complir
els 40 anys
Imagineu-vos
el que podia arribar a passar
això que eren reis
que en principi vivien
però els reis
de vegades també
que si les tres
que si les conxorges
de Palau
això imagineu-vos
les classes
no classes
no
els estaments
no privilegiats
és a dir
sobretot
pagèsos
i molt pitjor
si eren xerps
que els hi podia arribar
a passar
doncs que
no arribaven
no s'hauria jubilat ningú
avui en dia
seria fabulós
tothom pagaria
la seguretat social
i ningú es jubilaria
l'estat seria
és que a mi aquest nas
li surt la ben optimista
i tant
és normal
però ara que estic guapo
molt
fas una careta de pena
però fas careta
d'aquells de
sí
t'acauen els ulls
allò de pallasso
mig trist
encara que em tregui el nas
m'acaben igual
és forma
geniàtica
ojo no trepitges
notícies
a veure
descobriments
descobriments
doncs bueno
no tenim un parell
ja vaig directe
que el Manel fa el pallasso
sí
espera un moment
que he perdut un paper
que el Manel
això no és cap descobriment
que el Manel
hagi perdut un paper
bueno
de tant en tant
és que avui ja té una edat
com tu dius
serà de mi
ja seria vell
i sí
un parell de descobriments
bueno
descobriments
un descobriment
que s'ha fet arqueològic
i la mostra
d'un altre descobriment
que s'ha fet
a tres anys
la primera notícia
ens porta a Medina
a Zahara
no al conjunt de música
sinó a les ruïnes
de Còrdoba
de Còrdoba
a les safores de Còrdoba
sí
a uns 8 quilòmetres
de Còrdoba
al Palifal
recordem una ciutat
que va fer construir
Abdèrman III
sí
cap a la dècada
dels anys 30
del segle des
o sigui
cap al 930
una ciutat
bueno
ciutat Palau
on va traslladar
el seu acord
que va tindre
una durada molt curta
aquesta ciutat
perquè en apenas 100 anys
va ser destruïda
però s'estan fent
excavacions
ara fora del que és
lo Palau
perquè la zona del Palau
sí s'havia
excavat
i es coneix
prou bé
però ara s'han fet
excavacions
fora del que són
les muralles
de la ciutat
inclús
a l'extraràdio
als Ravals
i s'està demostrant
que la ciutat
era molt més gran
del que
s'havia pensat
en un moment
i el descobriment
més singular
que han fet
els arqueòlegs
en aquesta zona
fora de muralles
és una mesquita
de planta rectangular
i que medix
uns 25 metres de llarg
per de buit ample
una mesquita
d'un d'aquests barris
que es va construir
al voltant
de la muralla
a tindre una vida curta
però sembla ser
aquesta ciutat
però molt intensa
al traslladar-se
a dir l'acord
van diguent
a tot tipus
d'artesans
de treballadors
que hagi estat
a Medina Zara
alguna vegada
i hagi visitat
tot el recinte
als peus del recinte
encara hi ha
tot un camp
molt obert
que està per excavar
i segurament
allí poden arribar
a trobar
encara moltes coses més
sí
perquè sembla
que s'ha excavat
un 10%
total
és la zona
teòricament
més important
del palau
però
el que passa
és que hi ha
250 xalets
construïts il·legalment
i que s'està demanant
ara
hi ha hagut un informe
de l'UNESCO
que està dient
que jo s'ha de tirar
ho llançarem a terra
i ja està
i una altra notícia
també
que ens porta
a Egipte
és que l'any 2004
en una necròpolis
a prop de
i això és notícia
l'any 2004
Jordi
deixem acabar
deixem acabar
el 2004
van trobar
a prop de l'Uxor
a la necròpolis
de Dra Abu el Naga
un sarcòfag
molt gran
pintat
que sembla ser
que pertany
a G7
aquesta G7
era l'esposa
d'un jutge
de l'imperi intermig
anomenat
Imeni
es va trobar
dins d'un pou
pre d'arena
al fondament del pou
hi havia
aquest sarcòfag
és un sarcòfag
si fiqueu G7
G-E-A-E-S-E-T
al Google mateix
surt en imatges
i és un sarcòfag
que tot l'interior
el té completament
decorat en pintura
amb escrits
del que parlàvem
de l'escritura
egípcia
dels jeroglífics
amb jeroglífics
que són textos religiosos
i són d'una
gran qualitat
ara es pot veure
per primera vegada
al museu
de l'Uxor
o sigui que
han restaurat
l'han arreglat
i ja es pot
se pot visitar
Interessant
Egipte no para de donar
sorpreses
noves sorpreses
I avui Jordi
ens parlarà
del següent llibre
La Iglesia Catòlica
en Espanya
Qui s'ha atrevit
a escriure-ho això?
William Callaghan
Qui ho ha editat?
Crítica
Quantes pàgines?
624
I és molt car?
39 euros
Una obra monumental
624 pàgines
i sembla ser
que també fonamental
per entendre
la Iglesia Catòlica
espanyola
durant el segle XX
però no només
durant el segle XX
ja que
aquest professor
de la Universitat
de Toronto
estableix el seu
marc d'estudi
entre l'any 1875
i el 2002
és a dir
gairebé fa 4 dies
Poques institucions
han tingut
més influència
en la política
en les solidaritats
espanyols
que la Iglesia Catòlica
des de la restauració
ofensina
fins a la Constitució
del 78
amb algun breu parèntesis
com per exemple
el de la Segona República
la Iglesia Catòlica
ha estat
la Iglesia Oficial
de l'Estat
inclús avui dia
a principis del segle XXI
en un país
oficialment
confessional
encara
la Iglesia Catòlica
segueix obtenint
de l'Estat
ajut econòmic
i recolzaments
significatius
en aquest cas
en aquest cas
el professor
William Callaghan
com hem dit
a l'Universitat
de Toronto
ens presenta
aquesta Iglesia Catòlica
en Espanya
1875-2002
publicat per crítica
per tots aquells
que tinguem curiositat
per aprofundir
en temes com aquest
El riotge del temps
s'avança
i el pèndol de la història
continua funcionant
ens veiem
la propera setmana
a
No envinguis amb històries
a Tarragona Ràdio
Se m'ha fet cortet avui, eh?
Sí, perquè el riotge del temps
s'avança
i el pèndol de la història
continua funcionant
Oh yeah
No, des del primer dia
no m'ha agradat
I portem quatre temporades
ja, m'imagina
Ah, jo ho trobo molt graciós
Ah, no ho sé
Bueno, quan vulgueu
ho canviem
Si total, al final
és bo de menys
La gent ja ha canviat
la ràdio
abans de arribar al final
Ai, que no ho diguis
No ho diguis
No ho diguis
Sosplau
Sosplau
Per cert, abans m'he oblidat
Té una exposició
molt interessant a València
sobre Sorolla
sobre l'obra de Sorolla
Però pot ser que siguin
totes entre les...
Bueno, cada vegada
cobren el període
per fer reserva
s'acceureixen poques hores
Això és brutal
Moltes cues
També podeu anar a Velasquez
Ah, sí?
A Madrid
Amb les obres
Sí, sí
Amb les obres
Amb les obres cedides
pel British, em sembla, no?
Sí
Sí, té la Venus de l'Espill
Del Mirai
Sí, la Venus de l'Espill
Ai, que s'acaba la sintonia
Molt bé, adeu
Fins la setmana
Adéu
Adéu