...
Manel, Magí i Jordi Ximeno, bona tarda.
Què tal? Molt bona tarda.
S'ha enxampat una mica, a contratemps.
Per què? Que estàveu decidint els continguts del programa?
Sí, l'última hora, com sempre.
Sí, sí.
No, el Jordi m'estava preguntant...
Sí, el tercer o quart programa de la temporada, imagina't si anem bé.
És lo tercer.
Despistats i cansats.
Programa 101.
Sí, cansats.
Programa 101.
I avui no tenim gossos, ni dàlmatos per aquí.
Oh!
Ja sé, és tonto.
És fatal, és fatal.
Horrorós.
Horrorós.
101 dàlmatos, Manel.
Manel encara no ho ha pillat.
Hòstia, tio, això no m'ho pots fer.
En aquestes hores d'un dimecres, és que no m'ho pot fer.
Home, l'ideal hauria sigut que haguéssim vingut tots amb unes taquetes negres dibuixades.
Tots pintat de blanc.
Sí, amb taquetes negres.
I quan fes el programa 103, què farem?
Licor 103, aquí mos patrem una feina.
Oh, bueno, estaria malament.
Vale, d'aquí dues setmanes.
Vinga.
No, perquè parlar d'història, no.
No, perquè no.
Ja portem moltes hores.
Perquè l'Aviència ho sàpiga.
Benvinguts al No em vinguis amb històries,
al programa de divulgació històrica de Tarragona Ràdio.
No em vinguis amb històries aquesta setmana.
Aquesta setmana, com més habitual, comencem el programa amb les efemèrides,
en aquest cas amb el Dilluns Negre de 1929.
Una frase cèlebre o poc encertada, en aquest cas,
signada per Sir Harold Spencer Jones.
Ja sabreu qui és.
El nostre monogràfic avui al Maneu ens porta un monogràfic molt contemporani
sota el títol, que podríem dir el 23F.
I segurament amb aquest títol tothom ja sap de què estem parlant.
Avui fa cent anys a Tarragona,
amb les anècdotes més curioses de la ciutat de Tarragona
i just fa cent anys extretes del diari de Tarragona.
Curiositats amb la Torre de Babel, notícies, agenda, etcètera, etcètera.
I com més habitual, acabem amb un llibre.
En aquest cas, Tomàs Mor, un hombre para todas horas.
Signat per Alba Silva i publicat per Marcial Pons Editores.
Afemèrides
1929, dilluns negre, a la borsa de Nova York.
Tothom deu tindre al cap, quan parlem de l'any 29,
de la borsa d'aquell octubre fatídic que va passar aquells dies.
Tot i que sembla que la cosa que hagués començat aquell llums negre,
aquell 24 d'octubre de l'any 1929, la cosa venia de més atràs.
De fet, uns quants anys més atràs, en què la borsa es va anar sobrevalorant més i més.
I finalment va arribar l'any 29, durant el qual van haver-hi ja diverses caigudes de la borsa,
però que van poder ser rectificades perquè els principals bancs i la gent amb més diners
van pregar els seus recursos per frenar-ho i fer tornar a créixer la borsa.
El que passa és que aquell 24 d'octubre ja pràcticament no hi va haver res a fer
i es va produir una gran caiguda que va arribar a baixar en un primer moment un 9%
i després va continuar baixant, baixant, baixant fins que la cosa va arribar a límits realment molt greus.
La situació dins de la borsa va arribar a ser tan greu que fins i tot la policia va haver de desallotjar-la.
Un dels expulsats, sabeu qui era?
No.
El senyor Winston Churchill.
Churchill.
Sí, Churchill, que havia invertit els seus estalvis i que ara veia com havia perdut...
I estava a Nova York.
I sembla ser que estava...
És britànic, no?
És britànic, Winston Churchill, posteriorment primer ministre, i sembla ser que ho va viure en primera persona.
Molts milionaris i rics suïcidaven, se tiraven des dels rescacels, veient que estaven perdent tota la seva fortuna.
No obstant això, al voltant de la una d'aquell dia, d'aquell 24 d'octubre de 1929...
La fortuna, feta en una bombolla especulativa, la veritat.
Sí, exacte, i que acabava d'esclatar en aquell moment.
Però un cop la tens, no la pots deixar aquí.
Tot i sol a una, se va produir un petit milagre en què va parar de baixar la borsa i va tornar a pujar,
ja que els bancs van invertir de 20 a 30 milions de dòlars.
I això va fer que finalment aquell dia la borsa només hauria perdut un 12% del seu valor.
El divendres següent i el dilluns posterior van haver-hi petites pujades,
però després ja vindria un altre dia negre, el dimarts negre,
en què ja es va produir la baixada més forta
i que va ser el preludi del que després seria...
de tot el crac del 29 i de la posterior gran depressió que afectaria als Estats Units i a tot el món.
Sí, em permets dir una cosa, Manel?
Te permet.
Em recordes l'any passat, la darrera temporada,
que et queixaves de les meves efemèrides que et preparava
i que ocupaven com a màxim unes 15 línies?
Sí.
A tu t'ocupa una pàgina i mitja.
Però l'ha resumit molt bé.
No, però hi ha una diferència, Jordi, hi ha una diferència.
Estes efemèrides...
Jo me lo guiso, jo me lo como, m'entens?
Ja, ja, ja.
Tu m'ho preparaves a mi i em diies tens que el guiso
i em trobava quatre pàgines d'efemèrides.
Exagerat.
I evidentment que m'assustava.
Molt bé.
Però bé, gràcies per l'apreciació.
Una frase qualsevol.
I si abans parlàvem del britànic Churchill,
doncs ara parlem d'un altre britànic
i que en aquest cas amb una frase molt poc encertada.
El Manel, ja que s'addicta al teatre
i un gran guionista d'obres de teatre,
doncs ens farà, ens representarà aquesta frase
citada per Sir Harold Spencer Jones,
astrònom real de la Gran Bretanya
i una frase dita l'any 1957.
Vinga, Manel.
Sí, baixa la llum perquè necessito un to solemne
perquè la frase és oval, eh?
Els viatges espaials són una bobada impossible.
Això ho deia un astrònom real de la Gran Bretanya
l'any 1957, anomenat Sir Harold Spencer Jones.
Només dues setmanes després
es va menjar les seves paraules,
ja que després d'aquestes declaracions,
els russos van envejar l'espuntnic a l'espai
i la cursa espaial a Planeta,
doncs només s'acaba de començar.
I Mart, per dir alguna cosa,
està un tir de pedra.
El que sí que no sé com resumireu és el monogràfic d'avui.
No, però el monogràfic també té una frase molt cèlebre, no?
I tant.
Com a mínim dita que tothom deu recordar i dita...
Jordi, va.
No, no, no, és que jo no puc impostar a la veu.
No ho sé.
Com era? El suelo...
Todos, el suelo...
Todos, el suelo, conyo.
Todo el mundo, el suelo.
Sí.
Sí.
Ah, en Perrolota també o no?
Sí, el conyo anava.
Sí, anava també.
Sí.
També es va tirar a terra.
M'ho recordeu o no?
Sí, tant.
Sí, me'n recordo.
El 23F?
Sí.
Sí, sí, sí, jo ho recordo, sí.
A veurem jovenets encara.
Estem al any 1981.
Sí, i 9 anys.
Sí, 9 anys, aproximadament.
Sí, sí, poca cosa.
Sí, sí.
Va, doncs expliqueu-nos què va passar.
Què va passar?
Què va passar?
Què hagués pogut passar més aviat,
perquè passar tampoc és que passés gaire cosa.
Espanya sortia, com ja sabeu, d'un estat...
O sigui, d'una dictadura molt forta
i havia viscut 5-6 anys de transició
que havia estat bastant complicada, bastant complexa.
Hi havia 4 elements que generaven una tensió permanent
ja a principis dels anys 80,
que el govern, que en aquells moments era de UCD,
no va lograr contenir.
Per una part, la crisi econòmica,
que des de l'any 73...
La crisi del petroli.
Una crisi que portava molts parats
i feia tancar empreses
i portava l'Espanya a una situació econòmica difícil.
En segon lloc, les dificultats
per articular una nova organització territorial de l'Estat.
és l'època en què es comencen a crear les autonomies.
Sobretot perquè hi ha sectors que no estan contents
amb aquelles autonomies.
No, gens.
Veuen que és massa llibertat.
Això continua avui en dia.
Per altra part, les accions terroristes d'ETA,
que estava, evidentment, molt més activa que ara,
hi havia anys que s'apropaven al centenar de morts i tot,
i la resistència, també,
de certs sectors de l'exèrcit
a acceptar un sistema democràtic.
El mateix exèrcit que havia donat
un recolzament al dictador mort.
Evidentment, Franco i l'exèrcit
anaven estretíssimament lligats.
Ja des de l'abril de l'any 77,
el 9 d'abril d'aquell any,
quan se legalitza el Partit Comunista,
és el primer moment de tensió forta
entre el govern i els militars,
que ho accepten,
o sigui, no fan res per evitar-ho,
però no els agrada
que es legalitza el Partit Comunista.
Ja ha entrat els 80,
la crisi del govern
es va fent cada vegada més insostenible.
Dones algunes dades.
15 de gener d'aquell any,
l'imiteix el ministre de Cultura.
3 de govern,
Suárez ha de remodelar
completament el govern.
Del 28 al 23 de maig,
l'any 80 estem parlant.
Adolfo Suárez
ha de fer front a una moció de censura
presentada pel PSOE.
i uns dies més tard,
o 22,
bueno,
dos mesos després,
22 de juliol,
el vicepresident,
Fernando Abril Martorell,
dimiteix.
O sigui,
és una situació bastant convulsa,
no només al govern,
sinó també a l'interior del partit
que governa la UCD.
És un partit que s'està
desfent per moments,
no?
Hi ha diversos sectors
i el propi Suárez
està perdent el control
dins del seu propi partit.
Sí,
ja sigui,
per factors externs i interns.
Exacte.
llavors l'home es veu desbordat
i el 29 de gener,
ja de l'any 81,
presenta la dimissió
en una intervenció
a la televisió.
A partir d'aquí
es comença a desenvolupar
una sèrie de fets
que portaran a la intentona golpista.
L'1 de febrer,
perdó,
d'aquell any 81,
apareix a l'Alcázar,
un diari d'extrema dreta,
un article signat
per l'anomenat col·lectiu Almendros,
que és clarament golpista,
on se demana
que hi hagi un cop d'estat
per restablecer l'òrden.
Del 2 al 4 de febrer,
els reis van al País Basc,
una visita molt accidentada,
on són xiulats
i hi ha moments de molta tensió
en militants d'arribar a Suna.
ETA, com tenen un afegit de la seu best,
assassina un enginyer el dia 6 de febrer
de la central nuclear de l'Emonis.
I a més a més,
la UCD ha arribat a un extrem tan greu
de descomposició
que fan immediatament,
els 6 i el 9 de febrer,
un congrés a Mallorca
per designar un successor
a Suárez,
que ha dimitit tant de president del govern
com de president de la UCD.
Curiosament,
havia estat el gran guanyador
de les primeres eleccions democràtiques d'Espanya.
Suposo que també perquè era una opció
que no era ni molt d'esquerres
ni molt de dretes.
Exacte.
Unió de centro democràtic.
Sí, un partit que després
pràcticament va desaparèixer.
Sí, ha desaparegut.
Doncs, com a president en funcions,
esquerda del partit Agustín Rodríguez II
i el dia 10
és nombrat candidat a president del govern
Leopoldo Calvo Sotelo.
El dia 13 de febrer,
a més a més,
mor una tarda en mans de la policia
sembla ser que ha torturat
la qual cosa
dona lloc a una vaga general
al País Basc
i a un aspre debat
al Congrés
sobre el que havia passat
se destitueixen
diversos dirigents policials
però
des dels sectors més conservadors
s'etilla el govern
de Blanc.
Doncs bé,
estava ja tot preparat
perquè arribés el cop d'estat.
El dia 18 de febrer,
Calvo Sotelo presenta el seu govern
i s'hauria de fer la votació
per investir-lo al 20
però no té majoria absoluta
i es repeteix
el dia 23 de febrer
la votació.
I és aquest dia
el que eligeixen
els golpistes
per a...
La temptativa.
Exacte, per a la temptativa.
En aquesta temptativa...
estem el 23 de febrer de 1981.
Exacte.
Com influeixen
sembla ser
dos voluntats
o dos línies
d'aquesta gent colpista.
Per una part
els que volien un cop dur,
o sigui, violent,
promoguts per Jaime Milán
del Bosch
i un cop bla,
un cop que hauria significat
un canvi de govern
però més diplomàtic.
Debi, més diplomàtic.
Exacte.
Que estaven promoguts
pel general Alfonso Armada
que era el meu confiança
del rei.
I efectivament
el dia 23
se fa la votació
del senyor Calvo Sotelo
i a les 6 i 21
exactament
quan anava a votar
el diputat socialista
Juan Manuel Núñez
en cabo...
A quina hora has dit?
6,
a les 18.21
a les 6.21
de la tarda.
Ah, mira,
tenia la impressió
que era el matí.
No.
Però el matí del dia següent
encara durava.
Sí, encara durava.
Jo recordo,
tinc flashos
de matí.
Sí,
s'estava
fent esta votació
i just en aquest moment...
És possible
que et fiquessin al llit
a tu,
en plan,
ai, ai,
que surten els tancs
al carrer a València
que tu no sé què,
els nens petits al llit.
No ho és possible
perquè les imatges
de televisió
podria ser
que no arribessin
fins l'endemà,
no?
Aquelles nites
ja va córrer la veu.
No, és que s'estava radiant
en directe per a cert.
Sí, sí.
I això es pot escolta
a internet,
tu ho fiques
i et surt
i és un document sonor
impressionant.
Està l'home i diu
què passa?
Comencen a entrar
a Guàrdia Civils
i es comencen
a sentir com disparen.
Sí, sí, sí.
I l'home diu
no puc continuar
retransmetint
perquè m'estan apuntant
en una metralleta.
Sí, inclús...
I hi ha un càmera
que segueix...
Hi va haver un càmera
de televisió espanyola
que els va enganyar.
Va apagar la llumeta
com si hagués apagat
la càmera
però la càmera
va continuar
gravant durant 10 hores.
Aquelles imatges
que hem vist tots
milers de vegades.
Sí, sí, sí.
I en aquelles primeres imatges
també hi ha una cosa curiosa
que és que l'únic
que planta cara
als golpistes
és un militar
precisament
el general Gutiérrez Mellado
que en aquell moment
era un ministre de defensa, no?
Un ministre de defensa, sí.
I s'aixia
que va directament
de cara a Tejero
a demanar-li explicacions
de què passa
i el comencen a
a golpejar
i l'intenten fer caure
i no poden.
És un home
de gairebé 70 anys
inclús Tejero
baixa després
l'agafa
i l'intenta fer
a la traveta
en un gest molt poc
cavallerex
digne
o molt poc digne
i no el pot tombar
és curiós
va ser com
una espècie
de premoniació
que jo no funcionaria
exacte
i al final
lo van
lo van fer
va sentar ell
però
no el van
va ser potser
una de les imatges
que més va quedar
immediatament
Tejero diu
que esperen
l'autoritat competent
que té que venir
una autoritat
que serà militar
i que assumirà el poder
i a més a més
separen
de tots
que s'havien quedat
allí
de tots els diputats
a quatre
que són
Adolfo Suárez
Felipe González
Alfonso Guerra
i el líder
del Partit Comunista
Santiago Carrillo
es prenen
una sala a part
en aquells moments
contra
podríem dir
imagineu-vos
la incertesa
de tot el país
el franquisme
Ranzi
clar
perquè
el doctor
ex-president
a González
Carrillo
representant
dels comunistes
i el segon
de González
que donava
molta guerra
clar
tot el país
pendent
del que estava
passant
i per acabar-ho
de doblar
sobre les 9
de la nit
se subleva a València
el capital general
de la tercera
regió militar
Jaime Milans
del Bosch
l'home no s'espera
que el rei
li doni cap autorització
cosa que no podia fer
i trau els tancs
al carrer
que és una de les altres imatges
i intenta
convèncer
altres militars
perquè l'autoritat militar
en principi
estava tal com em sembla
que està ara
sota l'ordre del rei
exacte
sense el rei
no es pot fer res
aquest home s'ho salta
i trau els tancs
al carrer
i decreta l'estat
d'excepció
o sigui
no pot anar
ningú pel carrer
i a Madrid
un altre general
golpista
Torres Rojas
aquí
comença a fracassar
el cop
perquè
era el que
tenia que fer fora
el general
Juste
que era qui
era el jefe
de la divisió
la Corazada Brunete
una divisió
molt potent
de tancs
i que tenia
per objectiu
prendre
els punts principals
de Madrid
la televisió
ràdios
tots els punts
neuràlgics
com que
no es poden fer
el poder
els golpistes
d'esta divisió
la divisió
es queda
al seu quartel
i després
les coses
ja van anar
seguint
tot l'estament
militar
no estava
confabulat
la cosa
no ha quedat
molt clara
suposo que hi havia
gent a favor
i gent en contra
però al final
hi ha una trentena
de més
d'acusats
i ben bé
sembla ser que va ser
decisiu
la figura
del rei
tot i que hi ha
moltes lectures
moltes lectures
que diuen
que no se sapigut
realment
però per això
s'ha utilitzat molt
aquesta frase
de sol del rei
el dia 23
sí
això va reforçar
moltíssim
la seva figura
justifiquem-ho
per què
què va fer el rei
concretament
el rei surt
a la una
de la matinada
dient
que ordenava
els golpistes
que es passen atràs
i que
tot continuava
com
en l'ordre
que havia establert
i que allò
tenia que acabar-se
o sigui
s'imposa
es va manifestar
exacte
i truca
ell i els seus
col·laboradors
més directes
com aixen
a trucar
militars
tots els caps
militars
per veure
realment
si estàvem a favor
o no
i sembla ser
que l'únic
que hi havia
discològic
era Milans
del Bosque
a València
a Barcelona
sembla ser
que també van estar
a punt
de sortir
però
tampoc
al final
la cosa
no va anar més
i bé
Alfonso Armada
que era un home
que en principi
leal
el rei
va anar
al Congrés
dels Diputats
va tractar
de parlar
en Tejero
perquè l'home
el que volia
era assumir
ell
aquest era el que volia
un cop d'estat blanc
però d'en certa manera
canviar les coses
i va proposar
de fer un govern
on ell seria cap
i Tejero
l'envia
perquè l'armada
sembla ser
que no era
qui esperava
que no sabem qui és
diuen que si era
Milans del Bosque
però no se sap
ben bé qui és
la qüestió
la qüestió
és que
durant la matinada
el cop
es va desfer
a poc a poc
a les 5 de la matinada
5 de la matinada
del 24
Milans del Bosque
se rendeix
ordena
els tanques
torna
i és detingut
i l'únic
que resistís
és Tejero
que resistirà
fins al migdia
del 24
del dia següent
potser per això
tu dius
que recordaves
imatges del matí
del matí
del matí
següent
que el visió espanyol
que era l'únic
del visió
que hi havia
en aquell moment
era
en tot moment
tenies la imatge
del congrés
tot rodejat
per militars
policies
guàries civiles
etc.
i la típica imatge
també del rei
donant
i al final
què passa
que
Tejero
acaba rendint-se
i s'inicia
que hi ha
un judici
que portaria
la presó
a una trentena
de militars
i només un civil
entre ells
tenim el Jaime Milans
del Bosch
Alfonso Armada
o el propi
Tejero
estan tots fora
tots fora
el que va sortir
més tard
crec que va ser Tejero
i potser va fer
uns 20 anys
aproximadament
i les reaccions
a nivell internacional
sí
només una coseta
per acabar
és molt curiós
per part de la comunitat
econòmica europea
l'actual Unió Europea
se va condenar
amb molta energia
des del primer moment
l'intent de cop d'estat
sobretot Margaret Thatcher
que ho qualifica
també hem de recordar
que era l'última dictadura
bueno
amb la mort de Franco
era l'última dictadura
que quedava
a l'Europa Occidental
exacte
que suposo que a la Unió Europea
tampoc l'interessava
bueno
a fer no l'interessava
sí de fet Espanya
estava en converses
per entrar a Europa
on entraria 5 anys
després
l'any 86
però atenció
Estats Units
Estats Units
es va mantenir
oficialment neutral
però
sembla ser que
l'administració Reagan
una administració
ultraconservadora
estava al corrent
del que anava a passar
i no van fer res
per evitar-ho
evidentment
gràcies a informes
de la CIA
hi ha actituds
sospitoses
mireu
per exemple
diversos militars
que després
serien golpistes
van donar el cop d'estat
van ser rebuts
a Washington
durant l'any 80
a més a més
vols dir que
el cop d'estat
podria haver estat
planificat
pels Estats Units
no
si no planificat
amb suport
a més a més
va haver-hi un increment
de
estem en plena guerra freda
Europa
el socialisme
en general
està també
en ple
bullici
auge
etcètera
com ningú ho heu dit
i potser
en Reagan
i la seva
preferien
tornar a
Espanya potser
és un punt estratègic
en bases militars
de fet
a les bases militars
fixeu-vos
a l'estret de Gibraltar
hi va haver-hi
un increment
de moviments
de tropes americanes
i
el cop d'estat
va ser un dilluns
doncs el dia abans
a la base
aèria americana
de Torrejón
d'Ardoz
se va decretar
l'estat d'alerta
quina casualitat
quina casualitat
i a més
el propi Tejero
va dir-ho
quan estava acusat
durant el judici
que s'havia tantejat
tant el govern
dels Estats Units
com el Vaticà
el que passa
és que el Vaticà
justament aquells 23
tenien una assemblea
episcopal
i no van fer declaracions
fins al 24
quan hi havia fracassat
el cop
a més a més
és curiós
als Estats Units
s'ha de tenir en compte
que l'Església
era una de les bases
de la dictadura franquista
i en la darrera època
amb el franquisme
també va arribar
el pla Marshall
i el suport nord-americà
a Franco
simplement perquè era anticomunista
perquè tampoc és tan estrany
tot això
mireu el que va dir
el secretari d'Estat
nord-americà
de l'època
Alexander Hatch
quan se m'entrada
la notícia
el 23
encara estava
al cop d'Estat
en plena
efervescència
no em deixes llegir res
sí
a l'ataque
fas de secretari d'Estat
del govern americà
el assalt al Congreso
de los Diputados
es un assunto interno
de los españoles
o sigui
això vol dir
no lavamos las manos
i que siga
su curso
no?
jo pensava estaria
en anglès
però
s'havia parlat espanyol
s'havia parlat
sí
és que Hatch
és un apellet espanyol
sí, sí, sí
està aquí Hatch
és igual
el dia següent
quan ja el cop
havia fracassat
va dir
tenemos que congratularnos
que en Espanya
ja ha triomfado
la democracia
que diplomàtic
lo important
és estar del cantó
dels que guanyen
la qüestió és que
per sort
el cop d'Estat
no va tirar avant
per sort
des del meu punt
de vista personal
potser hi va haver
gent que li va saber
que era molt greu
però
sembla ser que també
hi ha moltes coses
que no es van acabar
d'aclarir del tot
d'estar on arribava
la punxorxa
aquesta
i ho van tornar a intentar
va haver un intent
de cop d'Estat
que va ser avortat
molt abans
que arribés a res
per al dia abans
de les eleccions
del 82
per al 27 d'octubre
del 82
hem parlat
que fa només
si ha comptat bé
26 anys
del cop d'Estat
inclús l'any 85
va haver-hi un intent
també
de fer volar
el rei pels aires
per part dels militars
que també es va avortar
des del principi
des de llavors
26 anys
escolta que no és gaire
que això és història recent
això ho tenim tots
encara a la memòria
al cap
encara hi ha molta gent
sobretot jovent
que potser tot això
li sona a xino
i molt més a xino
no deu sonar franco
o les dictadures
europees
del segle XX
però tot això
Manel
és una altra història
va existir o no va existir
la torre de Babel
aquest és un dels grans dubtes
que ens hem plantejat
milers de vegades
el no em vinguis
semihistòries
en aquella torre on tothom parla
amb idiomes diferents
i no s'entenia
molt bé
malgrat que la seva existència
encara està per demostrar
molts estudiosos de la Bíblia
apunten que
possiblement
era un segurat
que va
anar a construir
Nabopo
i que va acabar
posteriorment
el seu rei
el seu fill
també rei de Babilònia
Nabucodonosor II
aquest temple
va ser anomenat
Etemenanki
o temple
de la fundació
del cel i de la terra
la seva altura
i va ser
tenint la mateixa mesura
92 metres
i no és d'estranyar
que aquest imponent temple
el qual va portar
unes feines
d'aproximament
de 43 anys
fins que deixem
de la Sagrada Família
que us estan d'impressió
entre els exiliats
hebreus
que estaven deportats
fins a Babilònia
els quals
la van immortalitzar
amb el nom
de la Torre de Babel
que és
la curiositat d'avui en dia
que curiosament
és la derivació
acàdia
del nom de Babilònia
per qui no ho sabia
t'has enterat?
Me n'he enterat
però d'on ve això
de que allí
si parlava en diferents idiomes?
Doncs si això
és una altra curiositat
que segurament tractarem
en un proper dia
Avui fa 100 anys
a Tarragona
Avui fa 100 anys
a Tarragona
havia plogut molt
Ah sí?
Molt, molt veritat
De fet
la setmana que ve
en parlarem
més extensament
si m'he dit
portàvem
el culebron
de les inundacions
de les pluges
perquè l'octubre
de l'any 7
de l'any 1907
van ser brutalment
plusós
La setmana passada
ens parlaves de València
Alacant
Terres de l'Ebre
I aquesta setmana
parlarem
però de manera indirecta
la setmana que ve
abordarem més el tema
de totes maneres
avui és 24
veritat
veritat que sí
Sí
Ahir va fer
100 anys
o sigui que avui
fa 100 anys
un dia
de les grans
inundacions
del Segre
i de l'Ebre
que van causar
molts morts
i és la riuada
més gran
que ha hagut
en els últims
220 anys
i què passava
com que la cosa
estava tan alborotada
meteorològicament
parlant
doncs aquí
és que hi saben
de les infraestructures
Que estranya
això em sembla
molt
de dia a dia
Actual
Constante peligro
és una mica llarg
l'article
però preneu paciència
Diu
Contemplando ayer
la impetuosa corriente
del francolí
i a l'hacernos cargo
de la indiferencia
con que nuestras autoridades
miren
la seguridad personal
i los intereses
de la propiedad
urbana
i rústica
sentimos
indignación
a la vez
que nos avergonzamos
de que semejante
abandono exista
en Tarragona
¿Qué pasa?
Ahora lo veu
Costé de un pont
Indignación
davant de l'actitud
de las autoritats
De las autoritats
que no feien res
El diari de Tarragona
era conservador
Sí
Qui manava
eren republicans
potser
Segurament
No t'ho sabria
d'això
però possiblement
eren de
tal com ho ataca
Tot al contrari
Perquè això surt
a primera pàgina
a més a més
Sí, potser no
No sé
Sí, però no, no
Siempre quieren
Bueno, igual cara
Sí, igual
Igual cara
Diu
Nos sugiere
semejantes consideraciones
el hecho de que
a pesar de las innumerables
protestas
que han formulado
respecto a la conveniencia
de que se construya
un nuevo puente
o desaparezca el provisional
llamado de València
los puentes del Trenas
de Parlan sobre el Francolí
nada se ha conseguido
puesto que continúa
en pie
a pesar de que
está en la conciencia
de todos
que no reúne
las condiciones
de seguridad
necesarias
y que constituye
un serio peligro
pues al desbordarse
el río
dicho puente
podría ser causa
de que se inundaran
la parte baja
de la población
y el barrio
del Serrallo
prescindiendo
de si dicho puente
reúne condiciones
de mayor o menor
solidez
nos concretaremos
a evidenciar
que constituye
un peligro
y ahora comienza
a explicar
qué pasa
en este Pondoltren
para su construcción
aprovecharonse
los cimientos
de los pilares antiguos
sentando
sobre ellos
el armazón
de rieles
como quiere
que la primitiva
construcción
data de una fecha
algo remota
resulta anticuada
y por lo tanto
adolece
de todos los efectos
y errores
de los técnicos
de aquella época
pues resulta
irrebatible
que la ingeniería
ha adelantado
extraordinariamente
comparada
con la del primer
y segundo tercio
de aquel siglo
o sea que
va a ser un Pond
del Pond Antique
que había
de mitjan
del siglo de nuevo
por esta razón
los ojos del puente
resultan estrechos
y de poca altura
comparados
con los que
se construyen
actualmente
y precisamente
en esto está el peligro
pues no se ha previsto
que cuanta mayor
es la anchura
del puente
más difícil resulte
que pueda cargarse
en una inundación
además
como tuvimos ocasión
de observar
ante ayer
porque el río
ya baixaba
no desbordar
pero baixaba
en morple
el cruzamiento
y disposición
de los rieles
hace que se detengan
en ellos
la broza
que arrastra
la corriente
y semejante
detención
acumularía
de ser importante
a la inundación
troncos
ramaje
y escombros
en gran cantidad
que formaría
en poco tiempo
infranqueable
empalizada
que impidiendo
el paso
de las aguas
desviaría
el curso
del río
hacia el vivero
y la calle
de Torres Jordi
inundando el puerto
y el barril
de San Pedro
o sigue el serrallo
por la calle
de Pedro Martellu
en construcción
ante la magnitud
del peligro
que señalamos
precisa
que se haga
entender
a la compañía
del norte
que es la compañía
de ferrocarriles
que he hecho
estornado a esta zona
la necesidad
de que desaparezca
cuanto antes
el puente
provisionalmente
atendido
sobre la francolía
recomendamos
el asunto
al ayuntamiento
y a la junta
de obras
del puerto
o sea que
estaban literalmente
cagados de por
de que vingués
como estaban
ya
habiendo inundaciones
per tot arreu
y donat
que el pont
era baix
y en muchos
pilares
tréstor
de que se inundase
la ciudad
como de hecho
va pasar
posteriormente
a l'an
32
i de notícies
esta semana
francamente
fruixeta la cosa
només destacarem
una treballa
que s'ha fet
a Salou
que es un jaciment
romà
y la peça
más destacada
es un ford
de cerámica
del siglo I
de la nostra era
sembla ser
que
l'Ajuntament
s'ha interessat
pel jaciment
i que
lo recuperarà
i lo restaurarà
posteriormente
si es pot
hacer lo
visitable
es la única cosa
a destacar
en una semana
que no s'han trobat
gaire tres ors
i esta setmana
el senyor Jordi
mos parlarà
del següent llibre
Tomàs Moro
Un hombre para todas horas
escrit per
Álvaro Silva
editat per
Marcial Pons
moltes pàgines
264
i mos rescareu
amb la butxaca
o no
22 euros
doncs
molts de vosaltres
us preguntareu
un hombre para todas horas
doncs és tal com el va anomenar
el seu amic
Carasme de Rotterdam
aquest llibre publicat
per Marcial Pons
i signat per
Álvaro Silva
ens presenta
la figura
de Tomàs Moro
autor de la cèlebre
Utopia
un personatge
un home
un gran home
que tenia un peu
a l'edat mitjana
i un peu
ja a l'edat moderna
aquest assaig
biogràfic
realitza una lectura
atenta i crítica
de la seva obra
examinant
la seva convicció
humanista
com diem
entre el pas
de l'edat mitjana
als inicis
del món modern
Moro
va apostar
tant per la raó
com per la fe cristiana
va reafirmar
l'esperança
d'un humanisme
obert
positiu
i tolerant
en una defensa
de la dignitat humana
enfront a qualsevol
opressió
una obra interessant
molt interessant
que va aparèixer
a principis
d'estiu
aproximadament
i que
no podíem
perdre l'oportunitat
de parlar-ne avui
al No en vinguis
amb històries
El rellotge
del temps s'avança
i el pèndol
de la història
continua funcionant
ens veiem
la propera setmana
a
No en vinguis
amb històries
a Tarragona Ràdio

quan va s'ha excavat
fotem patades
a la cara
Ui
aquí expliquen
interioritats
En fi
aquestes són coses
de fa molts anys
quasi de
Ens veiem la propera setmana
no Núria
ja que tu no saps
acomiadar-nos
si no saps
tenim ganes de marxar
Sí
Vinga va
aneu
anem-ho per anar
va
A verena
a verena a sopar
Adéu
Fins dimecres que ve
Adéu
Adéu
Chau