Julià, l'agost, setembre...
Ha plogut molt, bé, no, gaire ha plogut,
ha passat molt de temps. Bona tarda.
Molt bona tarda.
Jordi? Manel?
No, perdona, ell és Manel,
jo soc Jordi, tante coses ja.
No, ja no me'n recordava.
Com estem?
I tu ets la Carmina, és la Carmina o la Teresa?
La Carmina Burana, digue'm com vulguis.
Burana.
Digue'm com vulguis.
Hola, Núria.
Tornem a recuperar el No em vinguis amb històries.
Jo us he trobat a faltar.
Ah, sí, no m'ho crec.
Allà, un de mails i cartes a l'emissora,
on són, què fan...
A mi la gent me parava pel carrer,
que no sé com me coneixien, no?
Però segur que per la veu...
Perquè parla sol pel carrer.
Parla sol i per la veu m'he dient
tu ets el No em vinguis amb històries?
Quan torna el programa?
La veritat és que jo vaig veure el Manel
amb una camiseta per la platja llarga
i anava amb una camiseta
i jo faig el No em vinguis amb històries.
Tot orgullós, no?
Orgullós.
Orgull històric.
Sí, sí.
Orgull històric.
Mentre tothom buscava el tauró famós d'aquest estiu,
el Manel es passejava per allà.
En la samarretta.
Jo feia el mateix també a la plaça de la Llibertat a Reus.
Molt bé.
Cadascú fent propaganda a casa seva.
Doncs torna el No em vinguis amb històries
cada dimecres a partir de les 6 i 20,
dos quarts de set, ja ho veieu,
sobre aquesta hora,
el Ja Tardes, a segona hora.
Que tenim novetats, a més, no?
Doncs sí.
Bé, el Manel ja les va explicar fa 15 dies.
També hem de demanar disculpes a l'audiència
perquè la setmana passada ens la vam petar.
Però bé.
Directament.
Sí.
Bé, disculpes o no cal disculpar-nos, potser.
Vam dir, què passa?
No fem programa, doncs no fem programa.
No, bé, vam començar ensopegant i ja està.
I no passa res.
Saps què passa?
Que ens fa una mica de temor
arribar al programa número 100.
Sí.
Que hi arriba la setmana que ve.
La setmana vinent.
I això ja és una...
Com t'ho diria?
Acollona.
Acollona una mica.
Sí, sí.
Sí, sí.
Doncs no res, benvinguts al No em vinguis amb històries,
al programa de divulgació històrica
que a Tarragona es mereix.
No em vinguis amb històries,
aquesta setmana...
Aquesta setmana comencem amb una efemèride
que és relacionat amb la illa de Menorca.
Continuem amb la nova secció
que porta per títol
Una frase qualsevol.
El nostre monogràfic
que anirà sobre el foc grec.
No ho tenies que dir, Jordi,
que tenia que ser sorpresa, això.
El què?
El foc grec.
Ah.
Hauries pogut dir-hi.
M'interessa molt, jo ara em quedaré, eh?
La primera arma de destrucció massiva de la història.
Però només si que era una postura sexual.
També, també, però això en parlarem
a un altre programa o una altra setmana.
Mare de Déu.
I continuarem, com és habitual,
amb les nostres curiositats.
Avui fa 100 anys a Tarragona,
així tenim temps, notícies,
i segur, segur, segur, un llibre.
En aquest cas, el llibre que porta per títol
L'electricitat a Catalunya de 1875 a 1923.
I quedeu-vos amb això d'electricitat
perquè serà un programa molt, molt, molt elèctric.
10 d'octubre de 1798.
Els anglesos ocupen Menorca.
L'illa més bonica
i que el que pot ser molta gent no sap
és que és una illa mig inglesa.
Inclús la gent d'allí té moltes paraules,
molts morts que provenen de l'anglès.
I és que durant gairebé 100 anys
l'illa va estar ocupada pels inglesos.
Mireu, el 10 d'octubre de l'any 1798
els inglesos la van ocupar,
però per tercera vegada.
La primera vegada havia estat l'any 1708
en el context de la Guerra de Successió.
Aquell any, els inglesos
conquereixen el Miran League,
conquereix l'illa,
i és una ocupació que és reconeguda
a nivell internacional l'any 1713
pel Tractat d'Utrecht.
Anys més tard, els francesos comandats
pel Richelieu la van prendre els britànics.
l'any 1759.
Però pel Tractat de París de l'any 1763
la van haver de tornar.
O sigui, l'illa anava passant de mans a mans.
L'illa fou novament conquerida
per les tropes franco-espanyoles
l'any 1782,
en el context de la guerra
que contra Anglaterra havia encetat Carles III.
i avui fa 209 anys
de la tercera conquesta anglesa de Menorca
que va durar només 4 anys
fins a l'any 1802,
l'any en què va passar definitivament
a Espanya per l'anomenat Tractat de Mients.
Una frase qualsevol.
Aquest tipus de notícies xocants
han de ser menys preuades
per part de la ciència
en la mesura que impedeixen
el seu veritable progrés.
Això ho deia un senyor
anomenat Sir William Siemens
l'any 1880
a propòsit de la notícia
de la invenció de la bombeta
per part d'Edison.
Només 50 anys més tard,
curiosament,
la llum elèctrica
estava present a gairebé
totes les llargs nord-americanes
i a les principals ciutats del món.
És a dir,
una frase molt poc encertada.
En aquesta secció
el que buscarem seran frases
o cites cèlebres,
cites no tan cèlebres
o frases poc encertades
i també és curiós
perquè aquest senyor,
Sir William Siemens,
de procedència alemana,
era un inventor britànic
d'origen alemany
que a més a més
la seva especialitat
era l'electricitat.
O sigui,
no s'ho acabava de creure
que allò pogués funcionar bé.
En aquest cas,
una frase molt poc encertada.
Partirem cap a Gràcia.
Sí, bueno, cap a Vicenç.
Val.
El foc grec,
atenció,
que això és una cosa al·lucinant,
ja ho veureu,
si no ho coneixeu,
és la primera arma
de destrucció massiva
de la història.
Avui en dia
que estan de moda
les armes de destrucció massiva.
Està de moda,
estarà de moda.
Jo en tinc una
a la garatge de casa.
Sí, sí,
no has vist els col·leccionables
aquells que hi ha els quioscos,
almenys,
és un tema.
Sí, sí, clar.
Con la primera entrega,
digues.
Home,
ara mos emprenem una mica
a caixondeo,
però suposo que
els que van patir
les conseqüències
no devien riure tant
perquè,
Déu-n'hi-do.
Però, primer que tot,
hem de situar-nos
en el context històric.
Mira,
hem de retrocedir
fins al segle VII
de la nostra era.
O sigui,
l'any 600,
entre l'any 600
i l'any 700.
A Orien Pròxim
van haver-hi
grans convulsions
polítiques i militars.
Durant el primer
terç del segle
tenim dos grans potències
a la zona.
Per una part,
l'imperi bizantí
i per l'altra,
l'imperi persa sassànida,
que es van lliurar
a dècades i dècades
de guerres
entre els dos
que els van desgastar
notablement.
I això va aprofitar
a partir de l'any 634.
Sí,
però va aparèixer
un tercer protagonista,
no?
Exacte,
un tercer protagonista.
Es va rellen dos
i el tercer surt vencent.
Exacte,
una potència emergent
que va sortir d'Aràbia.
Era l'islam,
aprofitant la debilitat
d'aquests dos grans,
els àrabs,
seguidors de les doctrines
de Mahoma van
i romper violentament
contra les fronteres
bizantines i sassànides.
Sí,
això l'any 634.
A partir de l'any 634
en una...
Que feia 12 anys
que s'havia creat
l'islam.
Sí,
el 622 és l'ègira.
Sí,
Mahoma havia mort
feia dos anys.
El 32.
I poc després de la seva mort
ja comencen a expandir-se
cap al nord.
l'imperi persa-sassònida
l'escombron
se'l carreguen
en un...
I comencen a pressionar
a Constantinople.
I comencen a pressionar
a Bizanci,
primer conquerint
la meitat del seu territori,
tot el nord d'Àfrica,
tot el pròxim orient.
És a dir,
Egipte,
Mèrcia i Palestina.
Palestina,
Síria,
Líbia,
o sigui,
tota aquesta part
queda conquerida
i no es conformen amb això
sinó que
ataquen fins i tot
l'any 673
la mateixa Constantinople.
i l'ataquen
en una flota molt poderosa.
Tot i que sembla ser
que per terra
no podien superar
les formidables muralles
que s'havien construït
feia 250 anys,
sí que
l'ossetge de la ciutat
l'aïllava
i
podia acabar
ofegant la ciutat.
Va ser un setge
molt llarg
que va durar
4 anys
i us preguntareu,
pregunteu-vos-ho,
se van cansar els àrabs?
Van dir 4 anys,
m'anem a casa?
No.
El que passa
és que es van tindre
que va enfrontar
a la nova arma,
una arma nova
i ultra secreta
dels
vicentins,
que era l'anomenat
foc grec,
també conegut
com a foc marítim.
Ja tremolo jo, eh?
És que era per a tremolar, eh?
És que fa por, segur.
Sí.
El foc grec
el podríem qualificar,
com ja he dit,
com a llunyà
predecessor
de les armes químiques,
allò que a Irak
es va conèixer
com les armes
de destrucció massiva
és el mateix.
Exagerat.
De fet,
no exagero,
i tu ho saps.
Per l'època
devia ser la bomba.
Sí, la bomba.
Sí, sí.
De fet,
el foc grec era...
El cantant de tor
de l'estiu
cantant bomba
a les muralles
de Constantinople.
Molt valent.
4 de mesos
de vacances.
Apunta dos negatius
per el senyor.
Què passa?
Que el foc grec
era una substància viscosa
que era
extraordinàriament
inflamable
i que es llançava
contra els vaixells
enemics
i que un cop
incendiada...
Això no ho he acabat
d'aclarar
perquè hi ha articles
que donen versions
diferents.
Hi ha alguns
que diuen
que s'incendiava
només en contacte
amb l'aigua
i altres articles
que he trobat
diuen que no,
que necessitava
un foc,
per exemple,
una flama,
una torxa
i llavors sí que
començava a cremar.
I el més curiós
és que,
a part que era
molt inflamable,
era impossible
d'apagar amb aigua.
O sigui,
cremava baix l'aigua.
O sigui,
era un líquid
que cremava baix l'aigua.
Que cremava molt,
tant de l'aigua
baix l'aigua,
només sembla ser
que es podia
mirar d'apagar
en sorra,
però si la sorra
removia
tornaven a
entrar en combustió,
tornaven a cremar.
I això què feien?
Impregnaven les fletxes?
I això utilitzaven...
Suposo,
primer tiraven el líquid
i després una pluja
de fletxes
amb foc.
Jo ho faria així.
Exacte.
I com ho utilitzaven?
I com tiraven el líquid?
Utilitzaven uns canons
uns canons
a la proa
dels vaixells
i en una espècie
de sistema manual
de sifó.
Vos imagineu un sifó?
Sí.
El típic sifó
que ara ja no es fa servir gaire,
però el sifó que apretes
és igual,
però més gran.
Doncs allò
disparava a distància,
la substància
aquesta del foc grec,
després s'ensenia
i a més a més
tenia un efecte
molt curiós
que és que
s'apegava
al cos
de l'enemic.
O sigui,
fos un vaixell,
fos un ésser humà.
S'apegava
i no te'n podies desprendre
i tiraves a l'aigua
i continuaves cremant.
O sigui,
era com...
Oh, que forta, no?
Molt.
Era com amarrar primer
el vaixell de petroli
en aquest cas,
bé?
Sí.
De gasolina.
Sí,
de aquesta substància.
Però amb la gravanda
que, clar,
una cosa viscosa
que s'enganxava molt
i que no es podia apagar
de cap manera
i que li tiraves a l'aigua
i continuava cremant.
Això,
a part de la destrucció
que provocava física,
provocava també
danys
a la moral
dels enemics
perquè
li atribuïen
propietats màgiques
o demoníques,
no?
Clar,
una substància,
un foc
que no s'apagava
de cap manera.
A més,
la gent devia dir
que ens tiren a l'aigua,
que ens tiren a l'aigua.
Sí, sí,
i ara després...
Doncs sembla ser
que va funcionar bé.
Només tu pots fer bromes,
el Jordi Ximeno.
La voreta de carn cremada
que hi havia
que era després.
L'altra.
En fi,
la qüestió és que...
Però serem d'aquest
que està composat,
no?
Jo vull saber
la composició química.
Com que no?
Bueno,
donarem una fórmula hipotètica,
ara després...
No corregues tant.
Però, Manel,
això és veritat,
el foc grec va existir
o és llegendari?
No, no,
va existir.
Va existir,
inclús hi ha una il·lustració.
Sí, bueno,
clar.
Només n'he trobat una
que esulta tots els llibres.
Com si això fos garantia
d'alguna cosa.
Hi ha una il·lustració.
El senyor de la seva il·lustració.
Clar.
Va, mané.
Jordi,
tres punts negatius.
Calla.
A veure.
Sí, sí,
hi ha una il·lustració
que es veu un barquet
en el tubo
i com tira flames
i els altres
que fan mala cara.
Va existir,
va existir
perquè hi ha fonts vicentines
i hi ha fonts àrabs
que en parlen
i escriuen.
Com he dit,
s'utilitzava d'aquesta manera.
S'utilitzava
en aquest sifó gegant
i un canó
que estava enganxat
a la prova dels vaixells
apuntaven
de cara als vaixells enemics,
els rociaven,
los...
Roixaven.
Roixaven, gràcies.
Del foc grec
i els incendiaven.
A més a més,
també s'utilitzaven
en catapultes,
en granades
plenes
d'esta substància
que al...
A l'impactar.
Si tiraven,
a l'impactar,
esclataven
i ho impregnaven.
Com els globus aquests
que s'inflen
a la sàrbua.
Exacte.
En el temps,
però,
sembla que ho van anar
perfeccionant
i va passar també
a la guerra terrestre
fins i tot
al segle XI,
entre l'any 1000
i l'any 1100,
i ha documentat
el que podríem
considerar
com el primer
lanza-llames
seria llança-flames.
El primer llança-flames
portàtil
de la història.
Doncs segurament
que recordeu alguna imatge
dels llança-flames
de la Segona Guerra Mundial
o fins i tot moderns.
Doncs hi havia un,
també,
un sistema manual
de bombeig
que ja
disparava,
tenien com una espècie
de bastó
en una forma
d'urpa
a la punta
i en això
ruixaven
i després
devien anar
el que portava
la torxa
o tiraven
les fletxes
enceses
i provocaven foc.
Va dir que anar
molt bé
el foc grec
perquè pensa
que des que es produïxen
aquests atacs
contra els bisantins
dels àrabs
que l'imperi
queda molt tocat
fins a que els turcs
ja conquereixen
Constantinople
passin 800 anys.
Sí,
al 1453.
S'ho vam pensar bé,
eh?
I sembla que el foc grec
tindrà una importància
significativa
en aquesta defensa.
Què més podem dir?
Doncs que
tal com havíem dit
s'ho va utilitzar
per primera vegada
l'any 673
i és en aquesta època
a finals del segle VII
a principis de la VIII
que hi ha tres grans
atacs àrabs
contra la pròpia capital
de l'imperi
Constantinople
i els tres fracassin
gràcies al foc grec.
Creiem
totes les flotes
que s'apropen
i no hi ha manera
de fer-los doblegat.
Si
aquesta arma
era tan important
i tan poderosa
us podeu imaginar
que era un dels secrets
d'Estat més ben guardats.
Després parlarem
de qui suposadament
la va inventar,
però bé,
hi havia una fórmula
i que allò
la coneixien
un grup molt reduït
d'alquimistes
suposo que
amenaçats
per 25.000 cantons
que si se n'anaven
de la llengua
ni tu pots suposar
que els devien fer.
La qüestió és que
durant 800 anys
se va mantenir el secret.
Se va mantenir també
que no ho sabem.
No ho sabem
perquè hi ha molta gent
que es dedica
a això
de l'arma amantística
i a la defensa
dels diferents països
i a mi m'estranya
que no hi hagi.
Home, hi deu haver
alguna equivalente
avui en dia, no?
Sí, hi ha una equivalente
avui en dia.
T'ha venut imatges
del Vietnam?
Vinga, va, sí.
Avions bombardejant
en foc,
nens cremats.
Quina substància
s'utilitzava a Vietnam?
Na, na, na, na, na,
pa, pa, pa,
el napalm?
Ah, sí, no, no ho sabia.
No ho sabia,
el napalm
és una substància
no sé exactament
de què està feta
però té unes característiques
molt similars
als efectes descrits
del foc grec.
També no és el mateix
però és molt semblant
al napalm
per tant un arma
o un producte
que s'utilitzen armes
actualment
al segle XX,
segle XXI.
Clar,
com que aquell secret
al desaparèixer l'imperi
també va desaparèixer,
com dic,
no tenim la composició exacta
però hi ha moltes hipòtesis
a partir de
les característiques
de com se comportava
aquell líquid
que produïa
i tal,
doncs investigadors
actuals,
fins i tot la NASA
sembla ser que s'ha posat,
han intentat esbrinar,
hi ha moltes hipòtesis.
Només que ho he dit una
que parla
que està constituïda
per set components
que no vol dir
que sigui la certa,
és una hipòtesi,
i et dic que n'hi ha diverses.
Sembla ser que portava
petroli,
que de petroli
podien trobar facilitat
a Georgia,
no als Estats Units,
a la Georgia...
Sí, Georgia,
ja, ja.
Hem escut Georgia Brown.
Estàs liant sol.
A Georgia
o al Mar Caspi
era petroli
que aflorava
a la superfície
i per tant
el podien aconseguir.
Per tant,
petroli brut
que feia que el líquid
flotés a part.
A més a més,
sofre,
que l'entren combustible
met vapors tòxics,
resina
per activar
la combustió
entre els ingredients,
cal viva
que reacciona
alliberant molta calor
en contacte amb l'aigua,
la cal viva,
gràcies per aglutinar...
Greixos, eh?
Sí, greixos
per aglutinar
la resta de components
i salitre
o el que és
el mateix nitrat
de potàsic
que desprenia oxigen
permetint la combustió
inclús sota l'aigua.
Això diu
aquesta teoria.
Estem parlant de petroli,
sofre,
cal viva,
resina,
greixos
i salitre.
tot més clar.
És que m'imagino
que alguna cosa viscosa,
eh?
Una cosa viscosa,
enganxosa
i imagina...
Fosca, també,
és fosca.
I qui ho va inventar, això?
Doncs,
sí, mira,
ara en farem cinc cèntims.
No està molt clar del tot,
com tot el del foc grec,
que està una mica així,
en la nebulosa,
però les fonts històriques
apunten a un arquitecte sirí
anomenat Kali Khinus.
Este senyor provenia
de la ciutat d'Heliòpolis,
a l'actual Líban,
quan van arribar allí els àrabs
que van conquerir
la província on ell vivia,
sembla ser que va emigrar
a la capital,
a Constantinople,
i allí va presentar
als generals de l'exèrcit
el seu invent,
el seu descobriment.
Van quedar tan impressionats
que el van presentar
a l'emperador,
que era el senyor
Constantí IV Pogonat,
i evidentment
se va mostrar
molt interessat.
i això va ser
l'any 670.
Tres anys després,
com ja hem dit,
el foc grec
ja va ser utilitzat
per primera vegada
contra la flota àrab
que estava
encerclant
Constantinople.
Kali Khinus.
Kali Khinus.
Perdona,
ho inventa un siri.
Sí.
Es fa servir
a l'imperi vicentí
i s'anomena
foc grec.
Sí.
Per què grec?
Perquè els vicentins...
D'acord que
la llengua
de l'imperi vicentí
era de greca
i la cultura
també era helènica
i este senyor
era un arquitecte
segurament grec.
Ah,
però no has dit siri.
Vivia a Síria,
home,
però era un home
de...
D'origen grec,
segurament.
I el foc grec,
se diu foc grec
perquè els vicentins
els coneixia com a grecs,
també.
Eh,
vols més de tant,
Jordi?
No,
si vols dir això
com a foc marit.
Jo t'ho no pensava,
jo t'ho no pensava,
la pregunta.
Mare de Déu,
com hem tornat
de les vacances.
No, no,
perdona,
com has tornat tu, eh?
Tot i això,
què passa?
Tot i això,
hi ha alguns historiadors
que diuen
que el senyor Caliquinus
no va fer més
que recollir una fórmula
que ja era coneguda
des de molt abans
a la ciutat d'Alexandria
perquè almenys
ja des de l'any 400
abans de Cris,
o sigui,
mil anys abans,
ja hi ha alguns textes
que mencionen
una substància
que podia ser similar.
El que passa
és que es brindant això
ja seria segurament
una altra història.
Recordeu el senyor
Sir William Siemens
que l'any 1880
deia jo
que l'invent
de la bombeta
era una tonteria
que la ciència
no s'havia de distreure
amb aquell...
de la frase desafortunada.
Sí, amb aquelles tonteries.
Recordeu també
que he dit
que seria un programa
molt elèctric
doncs n'entendreu
perquè i més endavant
encara ho entendreu
molt més.
Tarragona Ciutat
va tenir electricitat
sobretot aplicada
a l'any 1897
gràcies a una empresa
anomenada
Gasòmetro Tarragonense
i la resta
de municipis
del Tarragonès
a partir de 1913
gràcies a una altra empresa
anomenada
Riegos
i Fuerza de l'Ebro.
Per arrodonir
la curiositat
podem dir
per arrodonir-la
i a més a més
potser per tocar
una mica la moral
a alguns tarragonins
que aquesta empresa
subministradora
és a dir
Riegos
i Fuerza de l'Ebro
subministradora
d'electricitat
va decidir
l'any 1918
posar en marxa
una estació
transformadora
a la ciutat de Reus
i no pas a Tarragona
degut a la importància
de la capital
del Baix Camp
en el subministrament
elèctric
en general.
Una estació
que es va convertir
en la font d'energia elèctrica
més important
de les comarques
tarragonines
fins ben entrat
als anys 30
aproximadament.
Jordi, que això és Tarragona
a ràdio.
Ja, i?
És igual, però és això
és igual
la història va i ve
i puja
i ara baixa.
No, si jo soc de Tortosa
i estos piques internes
entre ciutats.
I tu de reig?
Jo soc tarragonina adoptiva, home.
Ah, d'acord.
Ja està.
Tarragonina adoptiva.
Jo soc don trepitja.
I tant.
Don trepitja.
Confesseu
que els dos sou de Reus, va.
Sí, però no passa res.
Sí, que no passa res.
Ara tenim alguna centrada.
T'endràs compte
que fem un programa d'història
sobre Tarragona i tal
i no hi ha ningú de Tarragona.
No, és trist.
No.
Ah, doncs seguim parlant
de coses que no coneixem.
Vinga.
Vinga.
Avui fa 100 anys
a Tarragona.
Avui fa 100 anys
a Tarragona
no és que estàs malament
la impremta dels diaris.
El que passa...
Deixa'm fer una puntualització.
a aquesta secció
jo vaig a la biblioteca
i fotografio
les notícies
que m'interessen.
Ah, fotografies?
Amb màquina digital.
No fas fotocòpia?
No, no es pot fer fotocòpia.
No es poden fer fotocòpia.
Si no, els volums antics
se desmanegarien.
Ah, clar, clar.
Són tan antics que es valen.
Llavors fa...
I el que passa és que
no sé què ha passat
que...
estic una mica desenfocat,
se veu.
I no acabes de veure bé
el que va passar
fa 100 anys?
No, no, però se pot llegir
perquè, bueno,
hi ha alguna rectificació.
Sorprèn-nos.
10 d'octubre de 1907.
Parlarem molt
l'estemes d'octubre
i ho anunciaré
els propers programes
de les peixors inundacions
que han hagut
a la província
i a la península
segurament en els últims
200 anys.
Sí, van haver-hi
centenars de morts
i va ser un veritable
desastre.
Ja va començar
a principis de mes
en inundacions a Màlaga
molt importants
i ara
aquesta notícia
parla sobre això.
Mira, diu el següent.
Recordem,
Diario de Tarragona
10 d'octubre
de l'any 1907.
Avui fa 100 anys.
Des de hace alguns dies
se está organizando
en el Ateneo Tarraconense
de la Clase Obrera
una velada teatral
en beneficio
de los damnificados
de Màlaga,
en la que,
además de la compañía
de Zarzuela,
que actúa en dicho centro
y sección de aficionados,
tomarán parte
otros elementos
que componen
aquella distinguida sociedad.
Son tantos
los pedidos
de localidades
para dicha función
que no dudamos
ha de ser
o
si ha de dar
buenos beneficios
dado el fin humanitario
a que se dedica.
Això parla
d'esta función
que es fa
en beneficio
de Màlaga.
El que no sabien
és que tan sols
una setmana
després
els propis
de la provincia
van haver-hi
unes inundacions.
Ja en parlarem.
inclús
hi haurà un programa
i heu dit
que farem
el monogràfic
només centrat
en
Manel,
si que has fet
feina.
En les inundacions.
En les inundacions
i com que sóc
de Tortosa
parlarem de Tortosa
si no us sembla.
D'un heroi
que va haver-hi
provincial.
L'Omanel.
Què us sembla bé?
Un heroi provincial
de Tortosa?
Oh i tant,
va sortir al cine
i va sortir a tot arreu
a l'època.
Ah, que guai.
Blanquet.
Molt bé.
Va salvar molta gent
en una barca.
Ja ho veureu.
Un heroi
de l'any 1907.
Proximament.
D'aquí a un parell
de setmanes.
Properament.
Properament.
El no en vinguis
amb història.
Passaven més coses
per això
el 10 d'octubre
de 1907.
Diu,
el regimiento
de infantería
de Luchana
saldrá mañana
a dar un paseo militar
si el tiempo lo permite.
I lo permitió
o mañana
i abans de la sinundación
perquè te pateixi.
Ja no sabem
si van haver-hi.
Suposem que sí.
Però ja veu
quines notícies, no?
Que sortien
a passejar els militars.
Sí,
això era molt habitual.
Sí.
del canvi de segle
o de la restauració.
Militaritzada.
Absolutament.
I finalment,
per acabar,
una cosa ja més distesa,
diu,
en el cinematógrafo
o les novedades
se exhibiran hoy
les siguientes películes.
Justina
está nerviosa.
Los dos huérfanos.
El bandolarismo
en Cuba.
Huelga de nodrizas
y otras.
Huelga de nodrizas.
Sí.
Eren películes
curteses.
Però tenien
dreta vaga.
Segurament no,
però bueno,
no sabem...
és curiós, eh?
En fi,
així que si vols
que mos patrocini
el cinematógrafo
o les novedades
i el no envinguis
amb històries
perquè no porto
cap anunci avui.
Cinematógrafo
o les novedades
patrocina
no envinguis
amb històries.
Notícies.
Com sempre
anem curtes de temps, eh?
Sí, com sempre,
com sempre.
En fi,
parlarem d'una notícia
que no és actual,
és de fa un mes
de mitjans de setembre,
però clar,
com que estàvem de vacances...
Sí, m'agrada,
així m'agrada sempre.
Però és que era una notícia
molt important
que fa referència
a Tarragona
i que a més a més
tornarà a ser notícia
d'aquí dos mesos.
A veure.
I és que
vam fer
uns treballs
d'investigació
al subsol
de la catedral,
segur que us sona això,
per tal d'identificar
possibles restes
conservades
però sense aixecar
una sola pedra.
Sí,
ho vam fer
amb una mena
de ressonàncies
i coses...
Sí,
en una tomografia
de resistivitat elèctrica
que no em preguntes
què és
perquè no en tinc
ni punyetera idea
però és una parella
que permet
prendre dades
fins a 10 metres
de profunditat
d'estructures
que hi haguen
soterrades
en la qual
es podrà
saber
segurament
que per a més de desembre
ja estaran
els resultats
i es podrà saber
quines restes
hi ha en baixa catedral.
Que segur que hi ha
alguna cosa
perquè sota les catedrals
sempre hi ha alguna cosa.
Sempre hi ha
passadissos secrets
que van en algun convent
o coses d'estes.
Però està molt bé
que ho puguin fer
sense aixegar pedres.
Exacte,
és una cosa
perquè teòricament
hi ha...
teòricament,
s'ha especulat
si pot haver-hi
el famós temple d'August
que va haver-hi
un temple
de principis
del segle I
de la nostra era
que possiblement
també es va convertir
després
ja al segle V o VI
en una catedral
bicicòtica
possiblement
tot això.
I en este treball
doncs
penso jo
que es podrà donar
bastanta llum
a tots estos interrogants
que hi ha
sobre esta zona
de la Peralta.
Ho anirem seguint
al llarg de la temporada.
Ho anirem seguint.
I aquesta setmana
el senyor Jordi
us parlarà
d'un llibre
escrit per...
Joan Carles Alayo
i Manu Vents.
I què es titula?
L'Electricitat a Catalunya
de 1875
a 1923.
Editat per...
Pagès Editors.
És molt tot això?
943 pàgines.
Ja sé el que em dirà Jordi
després, no?
És que hi ha molts
d'apèndics, no?
En fi,
i és caret o què?
100 euros.
Doncs en aquest car
és caret,
com diu el Manel,
i no hi ha gaire
d'apèndics.
Tot el que hi ha
és totxo.
Però bé,
hem de dir
que és la primera obra
al nostre país
que tracta
sobre la història
de l'electricitat
a Catalunya.
És una obra
molt precisa
i molt ben documentada
que tracta
per etapes
com va ser
la introducció
de l'electricitat
en el seu primer període,
és a dir,
de 1875
a 1923.
Abans parlàvem
que l'electricitat
havia arribat a Tarragona
l'any 1897.
Doncs,
els orígens
de l'electricitat
de Catalunya
remunten
fins a l'any 1875.
És una obra interessant,
pot ser interessant
per a tothom,
d'ahir ja he entret
avui
la curiositat
del nostre programa
i a més a més
el llibre
es presenta
amb una estructura
cronològica
i també
força independent
per capítols
que et permeten
anar a buscar
la informació
que vols en concret,
dirigir-te a Tarragona,
a Reus,
a la Conca de Barberà,
per exemple,
si vols,
i saber coses
sobre l'electricitat
en aquella zona.
D'aquest llibre
es tret la curiositat
d'avui.
per això dèiem
un problema molt elèctric.
El riotge del temps
s'avança
i el pèndol
de la història
continua funcionant.
Ens veiem
la propera setmana
a...
No emvinguis amb històries
a Tarragona Ràdio.
Jordi Manel,
benvinguts
a una nova temporada
del No emvinguis amb històries.
Va, quart,
però això no ens ho diu
per antena.
Fa una estona
ens han dit molt bé, eh?
Us veig frescos,
molt dinàmics.
Sí, sí, sí.
Es nota que us han set up
a les vacances, sí.
Home, i tant.
Se us veu
amb marxeta.
Sí, sí, carregats d'energia.
I de foc grec.
I de foc grec, sí.
A veure com esteu
la setmana que ve,
que a nosaltres
us fem molt bé de seguida.
La setmana que ve
programa número 100
del No emvinguis amb històries.
Oh, va, que ho hem de celebrar
d'alguna manera especial.
Sí, fem programa.
Cava i pastes, no?
Va, ja farem alguna cosa.
Sí.
Com vulgueu.
Cent programes
que són 50 hores
parlant d'històries.
Podríem anar a sopar?
Sí?
Qui paga?
La ràdio?
Ho porto esclar, grec.
Talla, talla això, talla.
Va, doncs ja una coixera.
Manel Jordi,
fins la setmana que ve.
Gràcies.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Advisoryeman
.