Hoy me he levantado con el pie bueno, todo está ok en mi habitación.
No está aquella chica desconocida y aún me queda pasta en el pantalón.
Pues la verdad es que últimamente ya no recordaba el color del sol.
Pues tos a decir, te diré que siempre he vivido en una contradicción.
Siempre me rodeo de mucha gente, pero me fascina la soledad.
Voy más despistado que una serpiente en la ciudad.
Tenía una novia y una moto, una la perdí y la otra serpiente.
Avui al Ja Tardes descobrim el Joan Tena. Joan, bona tarda.
Hola, bona tarda, què tal?
A veure, el Joan, el coneixereu, jo crec que tindreu la seva imatge.
Es va fer molt popular a través del seu pas per Operació Triunfo.
Però és que el Joan ja feia molt de temps, que s'edicava a anar pel món, tocant, cantant...
Bàsicament pels bars de Barcelona.
De Barcelona, sí, de Catalunya, per dir-ho d'alguna manera.
Ho dic perquè a vegades això d'haver passat per Operació Triunfo, la gent ho interpreta com una mica oportunista, no?
De dir, mira, aquest que no era ningú, ara amb la història del programa s'ha fet un nom.
I no, a veure, hi ha tot un curro al darrere.
Doncs sí, però en certa manera va ser una mica oportunista, no?
Perquè, si ho reconeixo, perquè jo vaig, com tu has dit, jo ja tocava abans i feia cançons i tot això
i vaig provar d'anar discogràfiques a portar les meves maquetes, no?
A veure si podia tenir l'oportunitat de gravar un disc.
I no hi havia manera, no?
No vaig tenir molta sort i vaig pensar que potser sortint en aquest programa tenia l'oportunitat d'això, no?
De gravar les meves cançons i arribar a un nombre de públic més gran que el que hi trobes en un bar, no?
Et posem l'etiqueta de cantautor?
Sí, m'agrada.
Sense manies, eh?
No, sense manies tampoc, no?
Perquè, o sigui, penso que faig un tipus de música que es pot fer només amb una guitarra,
perquè, per dir-ho d'alguna manera, estan parides així, no?
Les cançons que faig.
Però d'una altra banda, o sigui, el concepte de les cançons també té un concepte molt de grup, no?
O sigui, que...
Que inclou, no?, que pugui afegir-se més gent.
Sí, sí.
Tu tens la base i després venga tots cap aquí.
I tant, sí, sí.
El Joan Tenna avui ha vingut a presentar-nos el seu darrer treball discogràfic.
Es diu Dos maneres.
Ara en parlarem, que fins i tot estèticament és bastant curiós.
Crec que hi ha història al darrere.
Però Joan, explica'ns, doncs, com vas decidir un dia que tu volies explotar la teva música,
que tenies coses a explicar i...
Perquè no és fàcil, no?
Tothom qui més qui menys composa a casa, si sap tocar la guitarra, composa alguna cosa,
però bueno, tu ja vas començar això, buscant-te la vida, anant a tocant públic.
Com se't va acudir?
Doncs vaig començar perquè vaig trobar una guitarra a casa, que el meu pare tocava de jove,
i vaig començar a agafar-la quan tenia 12 anys, no?
I m'havia agradat des de sempre la música,
em gravava els videoclips i tot això, no?
I al començament que no sabia tocar, feia veure que tocava amb la guitarra i tot això, no?
Fins que vaig...
Bueno, el meu pare va venir un dia, em va enxampant la guitarra perquè li agafava d'amagades
i em va començar a ensenyar, no?, quatre acords i amb això, doncs, vaig començar a aprendre cançons i tot això,
fins que als 18 anys vaig començar a fer concerts de versions i a composar també cançons i a tocar cançons meves,
i així em vaig passar com 10 o 12 anys tocant per locals, vaig tenir dues bandes també amb temes propis
i quan volia, quan portava, no sé, 3 o 4 anys o així, volia gravar una maqueta de les meves cançons
i vaig demanar preus de gravacions de maquetes, estudis i tal, de gravació, i era un paston, no?
I vaig pensar...
Em compro un equip, no?, i començo a gravar a poc a poc, no?, i de mica en mica les meves cançons
i vaig començar així, no?, i...
O sigui, ja t'ho plantejaves com a un futur professional, perquè ja has invertit temps i diners també.
Sí, sí, però, bueno, sobretot, o sigui, ho vaig fer perquè m'agradava molt la música, no?, no sabia on arribaríem a això, no?,
però sobretot vaig descobrir que fent cançons podia explicar coses, no?, que a vegades parlant costen, no?,
d'expressar.
Doncs, però és això, no?, quan compos una cançó m'agrada gravar-la, no?, i m'agrada afegir els arranjaments, ja, no?
I t'ho explico perquè en aquest disc, a diferència del disc anterior, ho he gravat a l'estudi de casa
i ho he gravat pràcticament en pijama, no?, perquè m'haig acabat al matí, començava gravant cançons, no?,
que és una mica la... el que he anat fent durant tots aquests anys, no?,
des que tinc un equip de gravació i tot això, no?
És el segon disc que treus?
El segon.
El segon.
El primer estava una mica marcat també per finalitats comercials o més dirigit, diguéssim,
i aquest potser és més lliure, més a la teva bola, o no? No us ho veiem?
Fifty-fifty, perquè en realitat, o sigui, el primer disc també són cançons meves,
el que passa és que les cançons que vaig gravar, alguna tenia vuit anys, l'altra set, no?,
no era un disc pensat ni que reflectia tampoc un present, no?, en aquell moment.
La diferència d'aquest disc és que està tot composat en aquest any que estem, no?,
i una mica de l'any passat, no?, però diguéssim que entre els mateixos sis mesos, no?,
i aquestes cançons, doncs, parlant d'una realitat actual, no?
Bé, de la teva realitat, no?, perquè em sembla que, a més, les lletres són, doncs, prou personals.
Sí, sí, són totalment autobiogràfiques, parlant de la meva realitat i de la realitat de la gent que m'envolta, no?
Us deia jo que l'estètica d'aquestes dos maneres del Joan Tena, l'estètica del llibretor que acompanya el disc, doncs, bueno, té història al darrere.
Apareixes tu mateix, mullat i sec, estàs en una mena de dutxes, o... Semblen les dutxes d'un gimnàs, això.
Això són les piscines d'Horta, d'allà de Barcelona, i això en vam gravar el videoclip,
i vam pensar que, com el disc es deia dos maneres, doncs, perquè tingués una mica de sentit, no?
Jo penso, sí, que dos maneres vol dir que a la vida hi ha, com a mínim, dos maneres de fer les coses, no?
I en el cas concret d'aquest disc, estaven trescollits a fer-ho a un estudi de gravació
amb molts mitjans, no?, per gravar, de tirar també dels meus músics, de la banda,
o fer-ho com ha quedat, no?, d'una forma molt íntima, no?, molt personal, molt directa, no?,
i tot des de la solitud del meu estudi, no?, i les cançons són una mica un tu a tu amb la gent que l'escolta, no?
És pel que dius, molt personal, les has composat tu, evidentment, has fet tu la lletra explicant històries teves,
les has gravat tu, no hi ha hagut la mà, bueno, visible o invisible, no?, la mà d'algun productor o algú que et dirigis?
D'alguna manera sí, perquè cada vegada, o sigui, jo em puc passar des de les 9 del matí fins a les 11, 12 de la nit,
fent una cançó, composant-la, fent els arranjaments i tot això,
i quan arriben les 10 o 11 de la nit o així, el que normalment faig és gravar la cançó
i anar a un dels bars, on he tocat, no?, que m'he passat allà 10 anys,
i li ensenyo als que han sigut realment els meus mestres, no?,
que eren els companys que tenia de feina d'allà, no?, dels cantautors, no?,
i els jefes dels bars, no?, que m'han ensenyat durant tot aquest temps, no?,
i la veritat és que ells són bastant crítics, no?, amb el que faig, no?,
i em diuen el que els agrada, els que no, a part d'ensenyar-li a la meva família i als meus amics,
li ensenyo a gent que es dedica a això, no?,
o sigui, que d'alguna manera encara que ho hagi gravat tot jo i ho hagi composat tot jo,
sempre tinc molt en compte l'opinió, o sigui, aquest disc, abans que sortís al mercat,
quan gravava les cançons, o sigui, les han sentit 40-50 persones que m'han dit la seva opinió, no?,
abans de fer la còpia definitiva, no?, del disc.
Estàs content del resultat, ja sé que és molt obvi preguntar això,
però, bueno, a vegades hi ha aquella coseta que trontolla, de dir, ai...
Sí, a més, o sigui, em fa molta il·lusió, no?, o sigui, sentir-ho per la ràdio, no?,
una cosa que està feta a casa, no?, i dius, és com, no sé, no?,
o sigui, és com... és curiós, no?, perquè és com parlar realment amb un col·lega, no?,
amb alguna persona que tens molta confiança, no?,
perquè la diferència de gravar-ho en un estudi, o sigui, no dic que el següent disc no ho faci així, no?,
però em va semblar que era bonic, no?, o sigui, mostrar-te tal com és, no?,
l'oportunitat que he tingut amb aquest disc ha sigut, sobretot, o sigui, el poder jugar, no?,
amb la música, que penso que la música te l'has d'aprendre com un joc, no?,
o sigui, he tocat instruments que no havia tocat mai, com l'acordió, també, per exemple,
i, clar, quan vas a un estudi de gravació, que t'han pagat l'estudi de gravació per dos mesos,
i per unes hores, exacte, tens que anar per feina, no?,
i aquí no, aquí pots estar una setmana provant de tocar l'acordió fins que aprens, no?,
algú per fer un arranjament d'una cançó, no?, que és el que ha passat en aquest disc,
a part de composar a la mateixa hora que estava gravant, no?,
perquè hi ha moltes cançons que van començar amb una melodia de guitarra,
i arrel d'això se m'acudeix una història, no?, o em dona per explicar una història, no?
Suposo que és evident que tota aquesta pràctica i aquest saber fer art amb la música,
bueno, alguna cosa t'haurà aportat, no?, el teu pas per Operación Triunfo,
que diries que és el que n'has tret de millor.
Doncs el que he tret és l'oportunitat, això, no?,
que em va obrir una porta, a part de que durant quatre mesos m'ho vaig passar molt bé,
o sigui, vaig veure de prop amb molts cantants que et miraven, no?,
d'artistes que venien cada setmana i tot això,
i tota l'experiència de la televisió, de la bogeria, no?, del fenomenofan,
que no va deixar de ser una mica anecdòtic, no?,
perquè, o sigui, això és el que tothom voldríem,
però després de tenir una llarga carrera, no?, de portar, no sé, set, vuit, vuit discos, nou,
no?, i de portar, no sé, molts anys tocant per molta gent, no?,
i acabant omplint, jo què sé, un Sant Jordi, no?
Sembla l'evolució lògica aquesta.
Clar, no?, o sigui, després, o sigui, amb el programa, va ser molt maco, no?,
vam sortir, vaig acabar tocant el Sant Jordi amb tota la gent d'Operació Triunfo,
un tema meu amb la guitarra, i això va ser molt maco, no?,
però no va ser com molt real, no?, o sigui, perquè, clar,
venia molta gent a veure tota la gent del programa, no només a mi, no?,
i, clar, volia una mica que passés tot això de pressa
per tornar a, diguéssim, a tocar de peus a terra, no?,
i de començar a picar pedra, de fer carretera,
de fer molts concerts a sales petites,
i a poc a poc anar arribant a la gent.
Ara t'ho anava a dir, tu estaves acostumat a això,
al contacte amb el públic, a les sales petites,
a tu la guitarra i la gent a tocar.
Com et va sentir, doncs, la primera vegada?
No sé si era la primera vegada que pujaves a un escenari, doncs,
enorme, amb un munt de gent.
Sí, la veritat és que sí, o sigui, estava acostumat a tocar a sales
i, com a molt, havia tocat davant de 300 o 400 persones abans del programa.
I, clar, em vaig juntar amb això, no?, amb 20, 30.000 persones, no?,
i era com raro, no?, era una mica impersonal, per una banda, no?,
perquè veus molta gent, però realment no et pots fixar en la cara de ningú, no?,
i era com, tot el públic era com una mateixa persona, no?,
però quan estàs tocant davant de 100, de 200 persones,
personifiques una mica més al públic, no?,
que això potser m'agrada més.
Què faràs ara amb aquest disc?
Te plantejas, suposo, una espècie de gira?
Sí.
Perquè tu que ara estàs tocant establement en algun local de Barcelona?
No, no, de moment no ho estic fent, no ho descarto fer,
perquè m'agrada molt el contacte directe cada nit amb la gent,
però de moment el que estem fent és presentant el disc
per tota Catalunya, per tota Espanya també,
i estem a poc a poc, no?, també,
i preparant concerts també per l'estiu.
Això sí, no?, a l'estiu et deurem veure per tot arreu.
Espero.
Anunciat, sí.
Per aquí a Tarragona, sabem alguna data?
Tens previst de venir?
No et sabria dir alguna data,
però sí que tenim previst venir per aquí, també.
Molt bé.
No sé si per fer un concert amb tota la banda
o amb un format acústic,
però sí, jo penso que sí que vindrem per aquí.
A veure, Joan, t'he de preguntar,
perquè això m'ho he enxipat, jo no ho sabia,
la teva relació amb l'Albert Fibla.
Sí.
L'Albert Fibla va passar per aquí ja fa temps,
perquè fa molt de temps quan va treure el disc,
i ens va deixar molt bons reguts de boca,
i mira quins cinc més heu xerit,
i m'han dit, és que el Joan compartia un programa d'esports
que musicaven, explica'ns això, el teu pas per RACU.
A RACU fèiem una col·laboració al Cafè Baviera,
que fèiem una cançó cada setmana,
que l'escrivia l'Albert Fibla,
perquè havia sigut ell redactor d'una revista d'esports i tot això,
i li agraden molt els esports.
Era una cançó relacionada amb els esports?
Sí, amb l'actualitat esportiva i tal,
podia ser de futbol, de qualsevol cosa.
I fèiem una versió de cançons conegudes,
adaptades, canviant la lletra i tot això,
i ho fèiem cada setmana, i va ser molt divertit.
De fet, a l'Albert Fibla ens coneixem del pub Mediterrani,
des de fa ben bé 12 o 13 anys, o així, que anem tocant.
És un d'aquests a qui li demanes opinió, diguéssim, quantes són les cançons.
Sí, i tant que sí.
Hi ha realment això amb molta gent com vosaltres,
que fa les seves cançons, que intenta buscar-se la vida per Barcelona,
i hi ha prou locals?
Com està l'encena musical barcelonina en el vostre angle?
Jo penso que una mica complicat,
perquè a part que ho paga molt malament, per dir-ho clar,
paga molt poc, tens que fer molts concerts cada nit,
i clar, la pega és que no hi ha tants llocs per anar a tocar, no?
Si hi ha sales per presentar el teu disc,
o per fer un concert cada dos mesos, no?
Però per fer allò, feina de cada dia, no?
Per tenir una feina, entre cometes, normal i estable,
està complicat, no?
Però penso que si realment t'agrada
i et tires a la piscina, pots trobar i pots treballar d'això, no?
Recomana'ns un parell o tres de locals, doncs,
si anem per Barcelona, qualsevol nit de la setmana?
Sí, al carrer Valmes, per exemple, hi ha dos,
que és el Mediterráneo, que estava al mes 129,
i una mica més cap a baix hi ha el Pipiolo,
que és una mica més petit, també, però és el mateix rotllo,
des de les 10 i alguna cosa, 11 de la nit,
fins a les 3 de la matinada,
estan fent 4, 5 cantants, fent versió,
no estem als propis i tot això,
i després hi ha un altre que està a prop del Camp del Barça,
que es diu Lunàtic,
i que també fan una mica això, no?
Tret d'això, hi ha sales que fan puntualment concerts, no?
Però aquestes serien les sales que des de...
que tots els dies de la setmana fan música en directe, no?
Abans d'acabar, Joana, bé,
sabent això que has relacionat en algun moment de la teva vida
la música i els esports, segueixes el Nàstic?
T'atreviries a fer una cançó sobre el Nàstic?
Per què no? Per què no?
Seria una cançó alegre o derrotista, tal com estem ara?
Doncs, no sé, de fet, és un equip que s'esforça, no?
O sigui, això també és d'admirar, no?
Això, mirar, no sé.
Bueno, li deixem-hi casa a l'Albert, eh?
L'Albert que escurri la lletra.
Sí, sí, sí.
I me la veniu a tocar.
Ho faria bastant millor que jo.
Me la veniu a tocar un dia tots dos.
Ah, sí.
Suposo que trobem informació, no?, sobre tu i sobre el nou treball a la web.
Sí.
Bé, la web, de fet, està en construcció, però com està en construcció, i jo sóc una mica un cul inquiet,
m'he fet un MySpace, que està molt de moda ara.
Sí, o és una plataforma molt directa, no?
Sí, que és myspace.com barra joantena.
Molt bé. I hi ha cançons per escoltar?
Hi ha cançons per escoltar, ja pots escoltar una mica tot el disc i tot això, l'agenda de concerts i tot això.
Molt bé. Estàs 100% bolcat en el Dos Maneres, en aquest disc, ara, en fer la promoció, la gira,
vull dir, tens altres projectes paral·lels que sé que vosaltres no pareu?
Sí, sempre estic fent coses, perquè igual que si he utilitzat el meu estudi per gravar el meu disc,
també gravo coses d'altra gent, per exemple, amb l'Albert Fibla, de l'anterior disc,
li havia fet algunes maquetes de les cançons que després va gravar i això, no?
I he gravat també dos discos allà, que dintre poc tenen que sortir,
i de fet també vaig gravar del Paz Mediterrani, hem acabat de gravar fa poc també un disc acústic
de tots els cantants d'allà, no?
Sí, fas una mica funció social, eh, també?
Sí, bueno, m'agrada.
Abans del programa també havia treballat de tècnic de so, de concerts,
inclús de mànager també, portava altres cantautors, col·legues, no?
I feia una mica de tot, no?
I cap a on vas?
Vaig, no sé, o sigui, vaig cap a, sobretot per el que és fer cançons, fer discos, fer temes meus,
però m'agrada moltíssim també la feina d'estudi, de gravar, m'agrada molt la ràdio també,
i m'havia plantejat aquest any també fer un programa de ràdio a l'Hospitalet,
que és on m'he criat, no? He passat 15 anys de la meva vida allà,
i em va sortir l'oportunitat de fer un programa de ràdio,
i ara mateix també ho estic preparant per fer-ho.
Bueno, ja ho sentirem a dir. Està bé, està bé tota aquesta gent que...
Què és això, que aneu picant d'aquí i d'allà, que teniu inquietuds i...
Sí, s'ha de fer cosa.
Joan, acabem amb el que heu triat com a single, com a senzill,
és el track 12, a més el trobem en català i en castellà dins del 10, 2 maneres,
es diu cada cop que penso en tu. Quina història té?
Doncs és una cançó que explica una realitat que no...
que realment no em satisfà, no?
Però que penso que totes les cançons, o sigui, totes les històries negatives
tenen la seva part positiva, no?
És que ets com optimista, tu, no?
Jo sí, penso que sí.
Sí, sí, a més a les cançons m'ajuden a... encara a ser-ho més, no?
Joan Tena, avui ha vingut el Joan a presentar-nos dos maneres.
Escolta, moltes gràcies, ha sigut un pla, no et coneixíem,
t'hem fet preguntes una mica òbvies, que potser ja deus estar cansat d'explicar,
però clar, és que per nosaltres era la primera vegada.
Bé, m'ho he passat molt bé.
Ei, molta sort, ara ens hem quedat amb les ganes de veure't en directe.
Bé, tornarem per aquí, no?
Sí, espero que sí. Gràcies, Joan.
Molt bé, una abraçada.
I és com corre pel fons del mar
Quan ell intenta respirar
La vida és apostar
Mai saps com anirà
Cada cop que penso en tu
Brilla la meva cara
Si no tinc la teva pell
Se'm nota a la mirada
No està de més confiar
Això sí que mai ho perdré
M'agrada així
Intentaré esperar
El temps és sempre fidel
A la raó
I no vull estar per estar
M'agrada ser com jo soc
Per tu jo vull apostar
Cal fer-ho funcionar
Cada cop que penso en tu
Brilla la meva cara
Si no tinc la teva pell
Se'm nota a la mirada
Si no tinc la teva pell
Si no tinc la teva pell
Se'm nota a la mirada
Cada cop que penso en tu
Brilla la meva cara
Si no tinc la teva pell
Se'm nota a la mirada
Comence-me gratis
Brefi de volà
Abonne-te
Béj�
Abonne-te
Em
Abonne-te
Abonne-te