logo

Arxiu/ARXIU 2007/JA TARDES 2007/


Transcribed podcasts: 160
Time transcribed: 2d 12h 58m 25s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Com que ha de dijous el Ja Tardes, avui també us parlem sobre la mar.
I marxem cap a Sant Feliu de Guíxols per convidar-vos a que visiteu el Museu d'Història.
Allà parlem amb la seva directora, la Sílvia Alemany.
Sílvia, bona tarda.
Bona tarda.
El Museu d'Història que teniu a Sant Feliu i que té un apartat, diria jo, especial, dedicat a la mar, no?
Sí, nosaltres tenim una seu principal, el que és el monestir benedictí, un edifici del segle XVIII,
però llavors tenim una secció en la caseta del salvament de nàufrags, construïda a finals del segle XIX
i que ens mostra tot el conjunt relatiu al salvament de nàufrags.
Al costat d'aquesta caseta de salvament, dins del que és l'abadia de la ciutat de Sant Feliu de Guíxols,
hi ha un edifici peculiar que és el Magatzem o Tinclado del Port
i a l'entorn del qual s'organitza també una jornada aquest divendres 15 de juny.
Aquesta és l'excusa d'haver contactat amb vosaltres, una jornada que a més té molt a veure precisament amb aquest Tinclado, no?
Sí, és una jornada sobre nous usos per al patrimoni industrial.
Llavors, com a conferència rellevant, és una aportació de l'arquitecte Francesc Bacardit,
que ha estat una mica protagonista de diferents rehabilitacions de gran ressò a la ciutat de Terrassa,
com més l'edifici de l'actual Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica
o altres edificis industrials reconvertits en habitatges o en oficines i amb alguns premis aconseguits.
Però llavors nosaltres aquí ho enllacem amb un estudi que està fent una persona,
que és la Rosa Molló, que és col·laboradora del museu
i estudiant del màster de Patrimoni Cultural de la Universitat de Girona,
que està fent sobre la potencialitat de l'edifici del magatzem del port.
Es tracta una mica d'això, d'una rellevància a tots aquells edificis
que històricament han tingut alguna cosa a veure amb la mar, no?
Sí, sí. És d'alguna manera que la façana marítima pugui conservar,
no només ara una vessant actual i més lúdica,
o en alguns casos com Tarragona, que continua la comercial,
sinó que conservi també a nivell de petjada d'altres activitats anteriors
que hi havia hagut i que faci una mica d'anexa o lligam
amb la història de la ciutat, amb el context més d'història de la ciutat.
Llavors, aquest divendres, precisament, es parla també del moll del port de Tarragona,
es parlen dels tinglados que hi ha en el port de Tarragona,
l'1, 2, 3 i 4, no?
El 3, que és la seu del Museu del Port de Tarragona,
però també els altres que tenen un ús cultural d'exposicions temporals
i que tant en l'interior com en l'exterior, doncs, s'hi fan moltíssimes activitats.
Un d'ells, el número 3, crec que va tenir un premi per la rehabilitació,
el Premi Bona Plata per la rehabilitació tan acurada que es va fer.
I llavors sí que, a part del de Tarragona,
també es fa una mica de repàs amb altres exemples, doncs, reixits, no?
Com poden ser a nivell Catalunya Palamós, amb el Museu de la Pesca de Palamós,
Barcelona amb el Palau del Mar, que és el Museu d'Història de Catalunya,
a Tarragona, com hem dit, però després, per exemple,
a la ciutat de Londres o en tota la zona dels Toclans o del barri portuari,
doncs, s'ha rehabilitat amb uns altres usos totalment diferents,
però conservant l'empremta de barri portuari.
Escolta, perdona la ignorància, Sílvia, però per què servien els tinglados?
Bàsicament eren d'amagatzem.
Ah.
D'amagatzem, o sigui, de vaixells que carregaven i descarregaven, d'amagatzem.
O sigui, tant podia ser el de Sant Feliu, que va tenir l'època d'or,
doncs, de la fabricació de taps de suro,
i el tren, doncs, que venia des de Girona i més enllà,
doncs, arribava fins al port, el ramal del tren,
doncs, servia tant per descarregar o guardar mercaderies que podien venir de l'interior,
com de les mines de la zona d'Ozó, d'allà a Girona,
doncs, que hi venia molt de material per carregar llavors amb vaixells,
com d'aquesta indústria, doncs, que estava en una expansió molt i molt gran
i vivia car l'exportació de taps, sobretot a Europa,
però també la primera matèria, doncs, que podia arribar d'Àfrica o d'Andalusia,
i llavors, sobretot, d'amagatzem d'aquestes mercaderies.
Totes aquestes edificacions que són susceptibles de formar part d'aquest patrimoni marítim,
quin és el procés que segueixen?
O sigui, qui identifica que allò és una edificació que val la pena restaurar?
Quins passos s'han de seguir llavors per restaurar-ho?
I l'administració, suposo que és aquí qui té l'última paraula
en el sentit que qui deu finançar, no?, tot això.
A veure, el que és principal,
el que l'objectiu una mica d'aquesta sessió que fem
és que, sobretot, es tingui en compte,
abans de contemplar, doncs, l'enderroc d'aquestes edificacions,
que es pugui contemplar les possibilitats que tenen
i el que significa, valorar una mica el que significa
que continua existint una mica la personalitat de la ciutat
a través de conservar part o donar-li un ús en aquest patrimoni
o abans de l'enderroc.
Això és una mica l'objectiu, no?
Llavors, a partir d'aquí, si les administracions volen catalogar-lo,
doncs perquè estigui més protegit i pugui tenir més ajudes, no?,
o que hi hagi línies de subvenció que n'hi ha, llavors,
si depèn de les administracions públiques,
que en molts casos són propietat de l'administració autonòmica,
que la pot cedir a...
Bé, en alguns casos pot ser estatal, no?,
depèn de quins ports i en d'altres ports pot ser
de propietat autonòmica, de l'administració autonòmica,
que pot cedir, com és el cas de Sant Feliu,
que des de l'any 2000-2001 està cedida a l'administració municipal,
a l'Ajuntament, per usos culturals.
Llavors, es dona bastant aquest cas,
doncs que hi ha una sessió per us cultural
i que sol ser de l'administració pública.
Llavors, té més fórmules, doncs,
si es vol acollir a programes estatals, europeus,
doncs, per buscar finançament, pla d'obres i serveis,
té línies, doncs, com per, si vol,
buscar un finançament de trobar-lo.
Llavors, l'objectiu una mica d'aquesta sessió
és primer, doncs, d'analitzar que hi ha un patrimoni
que té un... que dona una informació a aquest edifici
i que abans de qualsevol plantejament
que es pugui contemplar la conservació d'aquests elements.
A qui participaran en aquestes jornades
i a qui van adreçades?
En aquestes jornades, doncs,
participa en aquest arquitecte, en Francesc Bacardit,
redactor de nombroses projectes de rehabilitació,
sobretot a l'àmbit de la ciutat de Terrassa,
molt d'èxit i molt reconegudes.
Aquesta altra persona, col·laborada del museu,
estudiant del màster de patrimoni cultural,
Rosa Molloc, que està elaborant un projecte
sobre el magatzem del port de Sant Feliu de Guíxols,
i està adreçat, doncs, tant a...
Bueno, a gent en general, doncs,
interessada en el patrimoni de la ciutat,
com específicament, i així, doncs, també ho han fet arribar,
a sectors, doncs, d'arquitectes,
arquitectes tècnics, promotors,
fins i tot agències immobiliàries,
que puguin contemplar aquest aspecte patrimonial
d'aquests elements industrials.
Posa'ns algun exemple més, Sílvia.
Potser és lògic, no?, i, a més, estem acostumats a això
que la finalitat més, bueno, més lògica d'un tinglado,
per exemple, és això, acollir un museu,
un museu marítim, a això estem acostumats.
Tampoc ha de ser així, es pot ser, per exemple,
al Palau del Mar de Barcelona,
una part és museu d'història,
però l'altra és oficines,
i hi ha una part important dedicada, bueno,
a restaurants, a terrasses,
o sigui, pot tenir usos privats,
pot tenir, doncs, usos relacionats,
a vegades, amb esports,
o amb necessitats que pugui tenir
l'oferta a nivell marítim de navegació
o de lleure d'una zona marítima,
no necessàriament ha d'anar sempre, doncs,
per un ús de museu,
pot ser, doncs, això, un ús més lúdic o de lleure.
El que passa que, a vegades,
fins i tot es pot contemplar, doncs,
que es doni aquesta barreja, no?,
que hi hagi parc, com passa a Barcelona
o com passa amb altres,
dedicat a restauració,
dedicat a lleure,
a tallers, doncs, diferents,
doncs, per gent homeïnada,
i l'altra part més, doncs,
d'una exposició d'un patrimoni determinat
que expliqui la història del port.
Molt bé.
Doncs, si et sembla, ja que hi som,
no sé si és la primera vegada
que parlava amb vosaltres,
però explica'ns una mica
com és el Museu de Sant Feliu de Guixols,
especialment en aquesta vessant
que teniu, bueno, més dedicada,
com deies, al salvament marítim, deies, no?
Sí, nosaltres, d'alguna manera,
a la seu principal, al monestir de Sant Feliu,
intentem, doncs, donar,
conèixer l'evolució del territori
de Sant Feliu de Guixols i la Vall d'Aro
al llarg del temps.
Llavors, podem explicar les indústries,
l'urbanisme al llarg del temps,
i tenim una part important dedicat a exposicions temporals.
Per altra banda, en aquesta secció,
fora del monestir i més arran de mar,
en l'antiga caseta de salvament de nàufrags,
tenim exposat una mica,
es va poder conservar tot el conjunt
de lo que era la junta local de salvament de nàufrags,
és a dir, la caseta del salvament de nàufrags
i a dins, el que és l'embarcació,
que és una embarcació molt especial,
perquè era un model, doncs,
que es podia girar automàticament
en cas que entrés l'aigua,
amb unes vàlvules, amb uns dipòsits metàl·lics,
perquè surtís l'aigua immediatament.
És una embarcació especial,
feta una mica a model de les embarcacions angleses,
i llavors es conserva, doncs,
tot el material de llançar caps,
de canons llançar caps, de caixes de cordatges,
tot amb l'emblema, doncs,
del que era l'associació de salvament de nàufrags,
que eren unes juntes locals
que d'alguna manera funcionaven bastant en voluntarisme,
amb unes tripulacions formades per patrons
i pescadors de la zona,
i una mica, doncs, el que és el valor
d'aquesta caseta de salvament de nàufrags
és l'unicitat, no?,
que tot el conjunt, caseta, embarcació
i diferents estes, doncs, s'han pogut conservar
i mostren una mica com era aquest salvament de nàufrags
a finals del segle XIX.
Ara esteu inversos en aquesta jornada
que se celebrarà aquest divendres, oi?
Sí.
Demà mateix.
Sí, sí, sí.
A nivell de projectes de futur,
el que ens interessa és, bàsicament,
per una banda, consolidar una mica
el projecte del museu en l'edifici del monestir,
queda pendent en el monestir crear un circuit entre les torres de defensa.
És un monestir que d'alguna manera engloba totes les èpoques,
des del preromànic, romànic, gòtic i barroc,
perquè l'edifici on s'ubica el museu és barroc.
Llavors hi ha una proposta de, d'alguna manera,
connectar el museu amb les torres de defensa del monestir,
que són romàniques,
alguna d'elles amb un vessament,
doncs, que arribaria fins a època romana.
D'alguna manera es va iniciar un primer circuit
poguent-se visitar el que és la Porta Ferrada,
que és una portalada preromànica,
i es pot visitar el primer pis d'aquesta portalada,
es pot entrar fins a veure el cor de l'eglésia,
i el que intentem nosaltres ara és connectar les diferents parts,
algunes són del Bisbat i algunes altres són municipals,
i per això també interessa arribar a un bon conveni,
amb un conveni d'ús amb el Bisbat,
amb el qual ja portem desenvolupant aquestes activitats
de visites guiades.
I, per altra banda, d'alguna manera queda pendent,
i per això fem aquesta activitat també el 15 de juny,
d'apuntar una mica al futur del tinglado del Port,
si finalment es defineix per ubicar-hi aquest museu
una mica d'història del Port,
ja que s'ha anat recollint una important col·lecció de peces
corresponents a l'antic ferrocarril que arribava fins al Port,
i que també explica una mica aquest tràfeg
entre els vaixells que arribaven i sortien,
i aquestes mercaderies que llavors es carregaven en el ferrocarril
i podien anar cap a Girona o més enllà.
Bé, doncs, si aconseguiu aquest tros, aquest enxamplament, diguéssim,
del museu, ja ens ho fareu saber que us farem una entrevista.
Molt bé, no patiu.
Hem estat parlant amb la Sílvia Alamany,
la directora del Museu de Sant Feliu d'Història,
de Sant Feliu de Guíxols.
Moltíssimes gràcies i que vagin molt bé les jornades de nou.
Gràcies a vosaltres.
Adéu-siau.