Aquesta tarda al programa, els ja tardes, tenim uns convidats, jo diria, d'excepció.
Potser vau ser dels afortunats que dijous passat vau anar a la festa dels mercats
que se celebrava al Palau Firal i de Congressos
i vau poder veure en directe l'actuació dels Teatres de Garrilla.
Potser vau ser dels que vau riure, dels que vau aplaudir,
potser sou també dels que comprareu el seu llibre,
un llibre que treuen, jo diria que molt oportunament, el mes d'abril,
La República de Garrilla.
Per parlar-ne amb nosaltres, els Teatres de Garrilla,
Carles Xuriguera, Rafael Feixedes i Quim Masferrer.
Bona tarda.
Molt bona tarda, què tal?
Què voleu, entrevista sèria o no?
Què tens?
Fàcil.
No ho sé.
Que saps fer?
És que jo intento ser seriós amb vosaltres,
o m'atreure un llibre és una cosa molt seriosa.
Però no sé per què, me feu gràcia.
Fem la sèria, va.
Va, per canviar una mica.
Ho provem o què?
Sí, va bé.
Per primera vegada farem una entrevista sèria.
Hola, molt bona tarda a tothom.
No, l'entrevista la fa ella.
Ah, va, va.
La fa ella.
Ah, si voleu, us obro el micro i us entrevisteu.
Tens parella?
Bé, ja començo.
Va, passem una altra pregunta.
Va, molt bé.
Va, parlem del llibre.
Que fer un llibre és una cosa molt sèria.
Has fet un llibre?
Sí, teatre de...
Ai, República de Garrilla.
L'heu llegit?
Sí, està molt bé.
No val re, no val re.
No val re.
L'heu fet vosaltres o us l'han fet?
No, bueno, les cobertes i això, vols dir?
No, això hi ha una gent que ho fan.
S'hi dediquen.
Sí, hi ha una gent que es dedica a fer cobertes i...
Un editorial, que se'n diu.
Sí, perquè en volien fer un, però, clar, amb boli era, saps, vam dir, hòstia, si n'hem de fer 8.000...
8.000, 8.000 exemplars.
Es gasten molts bolis, a més, això.
Sí, i vam dir, explica com va anar el llibre.
Explica el llibre.
Mira, ja et seré franc, una mossa se'ns va presentar a Arbúcies, una mossa de Madrid, que no coneixíem de res.
Que era guapa, que estava on veure?
Home, no està mal.
Déu-n'hi-do.
Home, m'agrades més tu, però...
Era la Gemma, no?
La Gemma, no us deia?
La Gemma, no us deia.
No sé si encara s'ho diu.
I madrilenya, tot allà.
I madrilenya.
I ens va començar a perseguir, va començar a agafar informació de nosaltres, i ficant-se en la nostra vida privada, i la tenim allà enganxada.
Fins que no van plantar-nos i dir, bueno, escolta, noia, què està passant aquí, què estàs fent?
Diu, oh, és que me gustaría hacer un trabajo sobre vosotros, un libro, no sé cuántos.
I per què? Que us havia vist en algun lloc?
No, no, no.
Quin interès tenia?
Jo crec que estava bastant penjadota la noia, i no sabia què fer allà, i descobri que hi havia uns tios, doncs, rarots, que voltaven per allà a Arbúcies, va i decideix escriure alguna cosa.
El que més li va agradar l'atenció, més que teatre de Garrilla, era la República de Garrilla.
Però això existeix, o us ho heu inventat vosaltres?
Collons, clar que existeix.
És com a poc ens inventem res, nosaltres.
No puc censar, jo, a la República de Garrilla?
Com a turista.
Com a turista, sí.
Com a turista.
Què és la República de Garrilla?
És el lloc on nosaltres treballem i assagem i tenim les oficines i el nostre local d'assaig.
I llavors, a partir d'aquí, doncs, ens vam declarar com a independents.
És a dir, vam...
Rotllo anuncia de l'Ikea, eh?, pel que dieu.
Bueno, és anterior que el anuncia de l'Ikea.
Ells ho van copiar nosaltres.
Ho van copiar de nosaltres.
I físicament com és aquest lloc d'assaig?
Té alguna peculiaritat?
A veure, són 200 metres quadrats de local d'assaig, més unes oficines que deuen fer 100 metres quadrats,
més un magatzem, total, 500 metres quadrats.
Però el teniu decorat i teniu coses estranyes penjades, tot desendreçat.
O els enemics, i pengem.
I pengeu els amics.
Enemics.
Ah, enemics.
Enemics, sí.
Ara pengem els amics.
Doncs, total, que aquesta l'Egema el que li va crear l'atenció és això, no?
Perquè nosaltres vam, ja que no estàvem una miqueta massa contents amb el país que ens toca viure,
aquesta Catalunya amb poques ambicions sobiranistes i aquest estat espanyol que no ens acaba d'agradar
i aquesta Unió Europea que fa... que no sabem ben bé exactament què és el que vol,
doncs vam dir, carai, la única manera d'aconseguir, ja que els nostres polítics sembla que no s'hi acaben de posar les piles
i també en matèria cultural, doncs tampoc no ens acaba de fer massa el pes, tal com està organitzat tot el tinglado,
la millor manera és de crear el nostre propi estat i ho vam fer així.
Vam crear una república de guerrilla en la qual tenim, doncs això, els habitants són els guerrilleros,
la nostra moneda és totes les de curs legal, el nostre idioma és el català i com una altra república.
Sí, us la va fer a la vostra mida.
Escolta, el vostre idioma és el català, que ningú estranyi, però comenteu que el llibre està escrit en castellà per culpa de la Gema, clar.
No, per culpa no, perquè ell és de Madrid i per tant la manera més orgànica, més natural d'escriure,
i a més aquí tenim la sort que entenem tant el català com el castellà,
doncs ens va semblar que això era interessant de fer-ho.
Per primera vegada, Teatre de Guerrilla, algú parla de nosaltres en el sentit que fins ara en els nostres espectacles
sempre són nosaltres que ens posicionem davant de la realitat i diem la nostra,
i aquí és la cosa que ens va encandilar del projecte d'aquest llibre,
que és que per primera vegada és algú de fora, tant des de fora, que és fins i tot fora del país,
que és de Madrid, i fins i tot tan diferent de nosaltres, fins al punt que és una noia,
que nosaltres tots tres som nois, que es posa a parlar de Teatre de Guerrilla.
Per tant, és una visió totalment diferent que la gent desconeix de nosaltres,
encara que ens hagi vingut a veure el teatre, o ens vagi per la televisió, o ens escolti per la...
I va ser ella espontàniament? La idea va partir d'ella? Va dir jo vull fer això?
No, la idea no. La idea va ser conjunta. Va ser conjunta de Teatre de Guerrilla més ella.
Ella va ser la que es va acostar, i a partir d'aquí vam veure que era una cosa interessant.
I la veritat és que feia molt de temps que ens venien a darrere per fer un llibre,
però nosaltres no teníem massa res a dir, no som escriptors, nosaltres som pallassos,
i per tant escriure un llibre, una gent que no és escriptora, doncs no ens semblava...
Tampoc no sabíem massa què dir a través d'un llibre.
No ens venia de gust fer un llibre de fotos i de reculls d'esquetxos de Teatre de Guerrilla,
i aquí sí que ens va interessar això.
És una història molt personal, molt pròpia de Teatre de Guerrilla,
o és una història que vindria a ser com un exemple de la situació en què es troba
qualsevol companyia semblant a la vostra de teatre?
Vull dir, és un exemple del que està passant actualment amb la creació humorística del país,
o no? O és una cosa molt pròpia, molt personal?
Em sembla que és molt pròpia, molt personal.
No sé si us donen un altre cas semblant, però em fa el fet que no.
És un llibre que parla de nosaltres, una visió de nosaltres vist per una noia de Madrid,
però no, no, em sembla que és única i personalíssima.
Que fa tot el repàs de la vostra història com a formació?
Explica més o menys la situació actual, com vivim, com juguem,
quina és la nostra manera de pensar, com ens movem,
quin és el nostre estat mental i de joc,
i què significa aquesta república de guerrilla.
Està sent en sèrie, al final.
Sí, sí, molt bé.
Ja anirem canviant-nos.
Escolta, com anava el procés de fer aquest llibre?
Ell anava a anar escrivint i us passava el material perquè el miréssiu,
a veure què us semblava,
o ha sigut el final de tot que us hi ha presentat el llibre?
Això va haver-hi un moment en el que,
a partir del treball que ell estava fent,
el que ell en deia un quaderno de campo,
en el que anava prenent notes...
I que estava tot el dia amb vosaltres?
No, no, a més, primer nosaltres la veritat tot s'ha de dir
és que com molt bé queda plasmat en el llibre eren una miqueta reacis,
perquè tampoc no es fia massa bé les seves intencions
i això de tenir una persona constantment al costat en els assajos
i tot plegat ens semblava que era com bastant atabalador, fins i tot, no?
Però de cop i volta va aparèixer una història que era molt interessant
i era que algú que és escriptor i algú de fora, de teatre de guerrilla,
doncs ens va generar una necessitat de dir coses a través d'un llibre,
una cosa que no teníem nosaltres en aquell moment
i això vam intentar aprofitar-ho
i llavors el moment que ens vam assentar vam dir
a veure, Gemma, tu, posem-s'hi.
Ella ens va començar a passar coses, ens agradava moltíssim com escriu,
perquè realment jo crec que és una de les sorpreses d'aquest llibre,
a part d'ensenyar coses que teatre de guerrilla no ha ensenyat mai,
jo crec que és la sorpresa d'una escriptora que té un potencial tremendo,
que és la Gemma Almagro, aquesta noia,
perquè ens va encantar com escrivia ella,
evidentment amb la seva llengua, que això encara ens va agradar més, no?
A veure, feien rectificacions que eren molt meticulososos,
en plan d'això no l'opongues, o amb això no estic d'acord, sí?
Sí, hi ha coses que vam dir, això no ho volem explicar-ho, clar.
Sí, i tampoc m'ho explicareu a mi, no?
Bé, és que són coses que no crec que interessi massa a ningú,
formen part de la...
Per què us interessa a vosaltres aquest llibre?
Per què creieu que és interessant?
Bé, per la necessitat, no?
Deies, Quim, d'explicar més coses sobre vosaltres
que normalment no podeu fer damunt de l'escenari?
Us ha sortit la necessitat així en sec, amb el projecte?
Bé, en sec no, és a dir,
sempre que planteges...
Nosaltres quan generem un espectacle,
la primera pregunta és què volem dir.
Si aquesta pregunta està orfe de resposta,
potser no fer res.
Tenen missatges als vostres espectacles?
Missatges sense intentar lliçonar a ningú.
Tenim ganes de dir coses,
i aquestes coses que dius, a vegades surten en forma de crítica,
a vegades surten en forma de posicionament,
però sempre a través de l'humor,
que l'humor mai és el fi dels nostres espectacles,
sinó que és el mitjà pel qual nosaltres intentem comunicar.
Llavors, en aquell llibre,
que va aparèixer això,
va aparèixer cada cop i volta,
ensenyant aquesta part de teatre de Garrilla,
una miqueta les vísceres,
les entranyes de la República de Garrilla,
doncs nosaltres ensenyàvem i dèiem coses.
I és una manera de fer, de ser,
i de jugar, i de ser pallasso.
Fotos.
Rafel, parla'm una miqueta,
que estàs a cap de taula i no se't sent gaire.
Sí, no, perquè quan és una entrevista sèria,
no sé mai què dir.
Vinga, doncs a tota la faig,
no sèria, si vols.
Les fotos.
Sí, jo em vaig tirar una.
Són preses, no?
Són fotos d'aquelles robades, que en diuen.
Eh?
Són fotos robades?
Sí.
D'aquelles que no...
No ens les esperàvem.
No me'ls esperava jo.
No, no.
Estava allà a distret i...
Home, aquí en tenim una del Carles,
el dia que va acabar la seva pròpia tomba.
que evidencia una panxa cervesera.
Carles, interessant.
Això no t'ho havien dit mai
amb una entrevista de ràdio.
Si començarem a fer-nos-ho amb els físics dels altres,
començarem a parlar del teu nas, també.
Ja ho veurem.
Fica-la que és panxa de whisky, no és de cervesa.
És veritat, és veritat.
És molt divertida.
Trobo a faltar potser fotos més antigues,
es veuen totes bastant recents, no?
Però d'abans de la guerra, és que no havíem nascut, eh?
Però és que són 10 anys que hem envellit molt poc.
10 anyets només fa que esteu junts.
Sí.
Sí?
Només.
Hòstima, em sembla una veritat, eh?
No.
Us ha servit...
No?
No.
Us ha servit el llibre aquest
per una mica recuperar els orígens
i dir, ostres, pensar en coses que havíeu fet.
Jo recordo que ells, teatre de Garrilla,
m'assembla a la fira del Teatre de Tàrrega
quan encara no éreu res.
Sí, bueno, no sé si massa cosa ara,
però sí que és evident que el moment
que ens posem a treballar amb la Gema,
clar, fa que vagi revisant tot el que ha passat.
Allò traiem fotos, jorro.
Sí, sí, sí.
I és quan t'entra la depressió,
que recuperes les fotos de 9 anys enrere,
i dius, hòstima, estem defututs ara, no?
Però, bueno, ha sigut un punt xulo també
en el llibre de posar aquestes fotos.
Em sembla que la gent que miri pot veure fotos
que estan prou bé, no?
Aquesta, per exemple, a la panxa d'en Xuriguera.
Realment és la teva pròpia tomba?
Sí, una vegada tinc aquestes volades
i aquest dia vaig agafar un tràmic
i començava a acabar la pròpia tomba.
No sé de què venia.
Jo sí que ho sé.
Era un dia que estàvem reunits,
no recordo exactament,
per una de les reunions quotidians que hem de fer.
I teníeu un pic i una pala?
No, no, no.
I en la República de Garrilla darrere tenim humitats.
És a dir, entrava aigua,
això no sé si aquí a Tarragona
potser no ho passa, però per allà dalt,
doncs a vegades les taulades no estan bé
i hi ha humitats darrere.
I en aquesta reunió en Xuriguera es va anar emprenyant,
no recordo exactament per què,
i es va aixecar i diu,
noi, sabeu què?
Sóc aquí darrere que vaig acabar la meva pròpia tomba.
I va sortir fora, va agafar l'aixada,
o el tràmac, com diuen els de l'Empordà,
va començar a acabar
i en Cinto, que és un que treballa amb nosaltres,
va sortir fora i li va tirar una foto.
I mira, és una de les excentricitats d'un pallasso.
Però a mitja reunió va fer això.
Fa la impressió que passeu potser més temps
al local aquest assaig, a la vostra república,
que no pas a casa vostra.
passeu moltes hores allà.
Doncs és veritat.
Doncs Déu-n'hi-do.
Doncs és veritat.
Doncs Déu-n'hi-do.
Doncs sí.
Quantes hores hi passen?
Jo, la veritat és que sí,
passeu moltes més hores a...
És que a casa nostra és la república, eh?
Vull dir, poques vegades...
Sí que ens anem a casa,
amb els nostres, estimant-nos
i a caronar els nostres fills.
Però és el mateix que els meus amics
es passen més hores al taller que a casa seva.
Però clar, és com una feina.
I jo aquí t'ins tancada, és veritat.
Vull dir que no és res de l'altre món, tampoc, eh?
És que si no estem allà,
l'acabada estàs dins un taller.
El que sí que és veritat
és que passem moltes hores junts, nosaltres.
Tant a dins de la república com a fora, no?
Sense anar més lluny,
perquè tenim molts...
Avui mateix hem hagut de baixar aquí a Tarragona
i hi ha dues hores,
doncs dues hores de...
Bueno, és impressionant.
El llibre està ple d'experiències, doncs,
d'aquests anys, del que esteu fent ara,
de com assaigeu, de com viviu.
Està ple també d'apreciacions personals vostres.
La gent us coneixerà personalment més a través del llibre?
Sí.
Alguna cosa hi ha, sí, sí.
També el que ha fet una persona de fora,
clar, ha donat la visió que en té ella.
En aquest sentit,
nosaltres no l'hem part rectificada, com ens veu, no?
Llavors surt una visió que dius,
vale, si nosaltres mateixos potser no ens veuríem així,
o potser no estaríem descrits d'aquesta manera.
però el fet que sigui una persona de fora,
que ens mira i, bueno, no ens coneix massa bé,
doncs en treu una visió bastant,
bueno, jo trobo que interessant.
Jo fins i tot penso que com a novel·la que és,
funciona sense teatre de guerrilla.
Sí, de fet és una novel·la, és veritat.
Una novel·la basada en fets reals,
l'únic que, clar,
darrere hi ha teatre de guerrilla
i això fa que una miqueta,
doncs, els que siguin seguidors de la companyia,
doncs, aquí trobin moltes més coses,
però, per si soles,
si per mi això és una història de tres paios
que han decidit de muntar una fusteria,
podria ser igualment interessant, no?
I llavors jo crec que és una de les aportacions
que té aquest llibre,
és a dir, la història personal de tres persones
que ho deixen tot i que tenen uns objectius,
com a molta gent en aquesta vida,
que tenen les seves deficiències
i tenen les seves virtuts
i tenen una miqueta, doncs,
la seva força per tirar endavant
i ensenya una miqueta això, no?
I, per tant, jo crec que els adeptes
o la gent que segueix teatre de guerrilla
li pot interessar per això,
però també pot ser una novel·la molt interessant,
molt fàcil de passar
i molt divertida en aquest sentit, no?
Jo us ho he de preguntar.
No vull cridar el mal temps,
però potser molta gent s'ho està preguntant també.
El fet que ara, després de nou anys,
nou, Rafael, nou,
nou, nou,
Teatre de guerrilla tregui, doncs,
un llibre, encara que sigui novel·lat
i que, dieu, podria basar-se en qualsevol,
és que fa pensar una mica
en recopilem la nostra història
i o canviem d'etapa
o ens disolem...
Un final de camí.
No ho vull, això.
Ho desmentiu-m'ho?
Home...
Oh, sí, oh, com si no.
No, no, home...
Sona com qui treu un disc recopilatori
que dius, bueno, ara peligro
perquè potser que ja no fem res més.
Bé, és evident que el moment que surt un llibre
i que són nou anys
doncs pot arribar a semblar això, no?
El que sí que és veritat és que
a mesura que vas cremant anys
van passant etapes
i possiblement el fet de treure un llibre
sí que és el final d'una etapa
perquè també acabem
aquest estiu, acabem la gira
d'un dels espectacles de la trilogia
i, per tant, voldrà dir
que haurem acabat ja els cartutxos
i lateralment parlant, no?
Per tant, segurament aquí s'haurà d'obrir
una nova etapa.
Cap on anirem?
A hores d'ara encara no ho sabem,
estem prou liats a passar aquest estiu
com puguem amb la candidat de bolus que hi ha
a acabar temporada de tele
i temporada de ràdio
i després veurem, no?
El que sí que és segur és que cada any
segurament tanquem una etapa
perquè cada any som molt durs
perquè a l'estiu hi ha molta feina
perquè a les temporades d'hivern
en teatres hi ha molta feina
i el fet de treure un llibre
fa segurament que tanquis tot això, no?
Però...
i que es pugui obrir una nova etapa.
Ara, aquesta nova etapa
cap a punt de mà
jo penso que una part de...
de l'intríngulis
que hi pugui haver aquí darrere
és el que ens motiva també
a continuar treballant, no?
No sabem ben bé cap a punt anem
podem tenir-ho més o menys clar
però...
Però hi ha ganes de tirar-ho cap a avui
Sí, sí, sí
Carles, esteu com a...
Què et diré jo?
Contents, satisfets
amb tota l'evolució
i amb el que esteu fent ara?
Perquè 9 anys també poden cremar molt
i potser allò de plantejar-se
bueno, doncs deixem davant de l'humor
fem altres coses
Sí, fem aspirines
No, no, no, hòstia
Encara teniu peta en aquest sentit
Jo crec que sí
la capacitat de reinvenció
de nosaltres mateixos
ens sembla que no l'hem perduda
i això és important, no?
Perquè és una mica
un motor necessari
per tirar endavant, no?
Si perds aquesta capacitat
de tornar-te a pensar
a tu mateix
de mirar-te
i dir
va, nosaltres hem fet això
però
sense perdre la nostra manera de fer
perquè si perdem aquesta manera de fer
em sembla que també
s'acabaria teatre de guerrilla
nosaltres tenim un llenguatge
és que tenim un llenguatge molt propi
el podem fer evolucionar
no crec ni que estigui acabat
jo és que la pregunta d'abans
no...
Encara estàs amb la de la panxa
que no, Carles, que era broma
Sí, no, la de la panxa no
que era broma
Al final d'etapa i tal
jo no ho veig pas ben igual
tot i que podria donar
una resposta semblant
a la que diu Enfel
però jo no ho veig ben igual
perquè no em sembla
que sigui un llibre recopilatori
del que hem estat fent
no em sembla un llibre
que tenqui res
sinó que és una altra manera
d'ensenyar-nos
és un producte més
de teatre de guerrilla
una altra manera
d'ensenyar com som
aquesta vegada
en forma de llibre
però no és ni 10 anys
de fotos de teatre de guerrilla
ni en les obres de teatre de guerrilla
ni tot el nostre treball fet
ni és allò
antologia
els millors moments de teatre de guerrilla
què va, què va, què va
al contrari
és senzillament
tal com estem ara
com vivim
com quina és la nostra manera
de jugar
i de fer
i s'ha acabat
per tant
en aquest sentit
jo no veig que...
que segurament coincideix
el fet de treure aquest llibre
si no hi hagués hagut el llibre
aquest final d'etapa
segurament internament
hi seria igual
final d'etapa
bueno, en el sentit que dieu
que acabeu un espectacle
exacte
que s'acaba
que s'acaba
un treball d'obra
a veure, una cosa
sí que està clara
i és que
nosaltres
per nosaltres
l'atzar
és molt important
perquè quan
treballem els nostres espectacles
deixem sempre les portes obertes
són pallassos
i treballem
amb la improvisació
per tant
l'atzar
creiem que és una cosa
que ens marca molt
no tan sols
en la nostra feina
sinó en la nostra vida
en general
jo crec que si
la Gemma Almagro
hagués aterrat
la República de Garrilla
quan portàvem cinc anys
haguéssim fet un llibre
en aquell moment
o si ella no hagués vingut ara
doncs no hi hauria llibre
o si
com fa tres anys enrere
teníem cinc editorials
que volíem que traiéssim un llibre
per Sant Jordi
i li dèiem que no
exacte
i li hem dit que no
moltes vegades
i què ha canviat doncs?
per què?
perquè no teníem res a dir
és a dir
senzillament
nosaltres treure un llibre
de fotos de teatre de Garrilla
més els espectacles
i esquetxos
i un DVD
en el que hi veuràs
els millors moments
de ràdio
amb l'Albert Om
doncs no ens venia de gust
fer-ho
i llavors nosaltres
no som escriptors
i llavors aquí
quan va
l'atzar va fer
que truqués a la porta
aquesta noia
que és de Madrid
i el viure
amb ella
ens va generar
aquesta necessitat
de dir coses
i d'ensenyar-nos
és quan
és quan ho fem
i imagina't
ho fem
quan portem nou anys
que dius
bueno
podríem esperar un any
i feríem el desenri
el sac
i ser el llibre
no
no
ho fem als nou anys
jo estic més així
com ho dius tu
a Quim
llavors
i això
és el que fem
sempre
és a dir
però és com no puc dir
fel que has quedat sol
ells parlen d'una cosa
i jo en parlo d'una altra
no
o sigui
jo
el que estava dient
és que el llibre
tant és que hi sigui
com que no
que al final
de Tapa i és
a teatre
que sí
és que jo
és que és ell
que em diu
ja ho discutirem
a la furgoneta
quan marxem
això
perquè ja
els oients
els he quedat clar
ai ara que us pregunto
ah si us volia preguntar
vinga va
per fer picar el coquet
a la gent
perquè a veure
desenganyem-nos
sou vius
estem al mes d'abril
d'aquí res
una setmaneta i mitja
Sant Jordi
això sí que està entrat bé
no
traiem-lo per Sant Jordi
això sí
és oportú
bueno
això va ser una cosa
que va
una consina de l'editorial
diu
en aquest país
es treuen els llibres
per Sant Jordi
nosaltres
que no vi hem tret mai cap
de llibre
que sí que és per Sant Jordi
de totes maneres
nosaltres no estarem signant llibres
no
no hem dit que no
no no perquè no som escriptors
i a més el llibre
bueno que el signen la Gema
clar
sí
el que passa que llavors
l'editorial es ve que no li interessa
perquè no la coneixen
saps
vull dir llavors
nosaltres fem promoció del llibre
i estem avui aquí
fent promoció del llibre
i el dia de Sant Jordi
estarem treballant al club
amb l'Albert Tom
perquè fa un programa especial
des de Plaça Catalunya
i allà estarem nosaltres
però nosaltres acostumem a signar
després dels nostres espectacles de teatre
que és quan acabem d'ensenyar
la nostra feina
perquè vosaltres sou pallassos
que això ja ho heu dit
totes les entrevistes
de totes maneres
en aquell llibre
l'escriptora ha estat la Gema
però ens hi sentim molt implicats
no tan sols per ser els protagonistes
sinó perquè hem jugat amb ella
i això és el que és fascinant
d'aquest projecte
hem conegut una persona
li hem dit
aquí això no ho expliquis
hem dit
això ens agrada aquesta línia
tira per aquí
sense rectificar-li el ton
en cap moment
que és el que ens va captivar d'ella
li hem deixat llibertat absoluta
i en molts moments li hem dit
no Gema
això no
és que això no
no interessarà a ningú
que expliquis això
per tant sentim molt partícips
l'heu agafat al gustet
i ara us veig cada any
traient llibre
si tinguéssim
veurem l'atzar
veurem l'atzar
el que sí que hem conegut
és la Gema
i estem treballant amb ella
perquè la vam conèixer
estem fent bòluls per Espanya
amb un espectacle
que es diu
Somos lo que somos
la traducció del qual
l'ha fet la Gema ja
escolta
perquè ta xica és una mina
sí
molt bé
què tal per Espanya
com ho porteu
bé
molt bé
hem tancat una etapa
Espanya
ai de meu
s'entén el tipus d'humor
a veure
tenim un humor molt concret
molt de teatre de guerrilla
jo no sé si això està ben inventat
però recentment
no hi havia res
com el tipus d'humor
que fèieu vosaltres
no sé si us hem posat alguna etiqueta
això té nom
no sé
a les Espanyes
per qui ho has dit
en general
sí
el tipus d'humor
aquest tan característica
teatre rural
des de
teatre rural
des de que no és teatre
que si el que fem nosaltres
no és teatre
quan tenen dificultes
per definir el que fas
vol dir que vas bé
com ha sentat això
a les Espanyes
allò que diuen
de la diferència
no ha notat cap problema
no, no
al contrari
a veure
Telemadrid no s'ha queixat
tampoc
no ha llançat cap bestiesa
no
de moment
allà on hem anat
que hem anat ja
a diversos llocs
de tot arreu
ha funcionat molt bé
em sembla
si és que tu no em portes
al contrari
estàs d'acord amb mi
ara estem una miqueta
estem d'acord a tu
no
a Espanya
els bouls que hem fet fins ara
jo crec que l'única diferència
que hi hem notat
és que recordem
aquells inicis
en els quals aquí a Catalunya
no ens coneixia ningú
anàvem a actuar en un lloc
i això és una cosa
que és molt gratificant
la sensació
que el públic
t'està descobrint
al llarg de l'hora i mitja
que dura l'espectacle
i això jo crec
que és una cosa
que ens està agradant moltíssim
i una altra cosa
que et volia comentar
una miqueta de
bueno
del llibre
però així
una miqueta més enginyer
no me'n recordo
no
tu haguessis hagut d'apuntar
no és veritat
oh déu meu
déu meu
no sí sí
què te volia dir
és que això no es passa
quan esteu en directe
sí que passa
teniu prou morro
és que t'he fet un apunt
d'abans
i dic hòstia
ara me l'hauria de comentar
fot nou anys que ho conec
i no l'he vist mai
que li passés això
no?
no
no
el que passa que abans dissimulava
queda desconcertat
això és un final d'etapa
sí
no sé si tu l'havies vist
segurament l'havies vist
més d'un cop
no?
no no
però jo no
no l'havies vist
quim tens uns minutets
per pensar
mentrestant
no no no
és que no devia ser
prou important
bueno
ens queden uns minuts d'entrevista
jo us volia preguntar
també per fer picar el cuquet
a la gent pel llibre
que em diguéssiu
cada un de vosaltres
una anècdota que hi surti
en el llibre
jo he explicat ja
i he explicat ja la d'en Xuriguera
que sortia fora
que va a la seva pròpia tomba
val
s'accepta com a anècdota o no?
sí
sí
val
sí
com quedes tu?
com quedeu cadascun de vosaltres?
com la teva personalitat?
com t'ha descrit la Gema?
la Gema m'ha descrit a mi
mira jo dic com m'ha descrit l'en Xuri
val
això els ulls ens agrada
fem un en canviant
això els ulls ens agrada
com m'ha descrit a mi
en Xuri
a tots tres com molt raros
aquest ja
són molt raros
es veu que deu ser veritat
en Xuri
primer de tot
es veu que és un tio
que la Gema sempre li mira les tetes
durant
i és veritat
perquè jo recordo
recordo molts moments
i encara ho fa
és a dir
ens vam veure l'altre dia
a Barcelona
la presentació del llibre
i encara li va mirar les tetes
i el té com una persona
absolutament rara
indefinible
inclassificable amb l'edat
que ha tingut
va tenir algun malson
pensant en ell
recordo
en el llibre
hi ha una mena de descripció
que en Xuriguera
li apareix en forma de por
amb uns tentacles
molt grans
que la volia abraçar
i no sé què més
i diu que dels tres
és el més inclassificable de tots
això és com veu
això és bo
Carles
això és bo
home
que em presenti com un monstre
un pop
com un monstre
un pop home
la gallega
aquí no ha menjat pop a la gallega
és bo
com vulgui
pop a la galleda
Carles
doncs te toca
agafar la revanxa
de Quim vols explicar coses
del Rafel o del Quim
millor que expliqui d'en Fel
perquè si llavors
explico d'en Quim
en Fel haurà d'explicar d'ell mateix
és veritat
sí
ets ràpid
és veritat
ets ràpid
ets ràpid
estic bastant d'acord
amb això que dius
en Fel
la Gemma el presenta
com un noi molt maco
molt agradable
molt encantador
perquè sempre
li mira molt els ulls
els seus ulls
que no sap definir
si grisos o verds
o com són
i que és com
dels tres
tot i que
d'en Quim n'està
n'està
ho explico jo
no és veritat
és veritat
portem un dia avui
no acabarem bé
dels tres
és el que considera
com més agradable
jo ja me'n recordo
el que volia dir abans
més agradable
més amè
més així
com
tot interessant
com més normalet
dintre la raresa
t'ho troba
molt interessant
a tu
i tu què
explica en Quim
i la Gemma
amb en Quim
la Gemma està obsessionada
per tenir
un afer sexual
amb en Quim
però no més sexual
jo el que he entès
jo és que
l'he llegit
tampoc l'entenc gaire
el llibre
vull dir que
igual també
no acabo de dir
prou bé
i
bueno
la Gemma
la seva obsessió
és
poder xerrar
amb en Quim
poder treure
les opinions
que té en Quim
sobre
diferents temes
i vas a
aquesta relació
amb ella
però em troba
molt antipàtica
sí
hi ha aquest punt
molt antipàtic
com t'ho diria jo
d'esquerp
que és en Quim
Masferrer
doncs la Gemma
l'hi troba
saps què vull dir
però
l'atraus sexualment
què he dit jo
al començament
què he dit jo
vols fer el favor
de callar ja
d'una vegada
avui
això passa
Carles
els esquerps
atrauen
diuen eh
no ho sé
no t'ho en dic mai
no deig ser prou esquerp
esteu d'acord
doncs
amb aquestes valoracions
segur
jo no m'hi he ficat
gens ni mica
vull dir
si ella em veu així
ella sabrà
serà el seu problema
jo ho passaré
com pugui
i ella també
sembla ser que sí
és la imatge
que donem una miqueta
això
no ho sé
home és la imatge
potser que també
doneu del de l'escenari
tampoc canvieu tant
després
com a persones
i com a personatges
home
ara no ho sé
ara perquè ens estàs entrevistant
és com si estiguéssim
de l'escenari
també
perquè
ah calla
què volies dir
Quim va
què volies dir
ah no no
el que volia dir
és que per això
ho relacionava abans
amb Espanya
i tot plegat
i quan està
que era en aquell punt
sí eh que sí
no que
fins i tot la Gemma
ella clar
és del fet de ser de Madrid
i d'Espanya
i per tant
de venir a Arbúcies
a Catalunya
doncs no deixa d'haver-hi en aquell llibre
una miqueta una situació
molt d'actualitat
d'actualitat
de rivalitat
o del clima de crispació
que es viu
lògic
per altre costat
en un país com el nostre
doncs que no té una
que no és reconegut
com un estat sobirà
no
i a partir d'aquí
doncs es crea una cosa
que crec que és molt d'actualitat
extra
teatre de guerrilla
que és precisament això
aquesta relació
d'una noia
que és de Madrid
amb uns que som catalans
i constantment
hi ha com una mena
fins i tot hi ha un moment
d'aquella
li expliquem
que vam anar a actuar Bilbao
i ella fa un link
així tot estrany
entre teatre de guerrilla
ETA
no sé què
i que fem
que fem atemptats teatrals
i no sé quina història
i dic que
jo crec que aquest llibre
té un risc
de la manera que tenim
ara avui en dia
tot el tema
que t'apliquen la llei antiterrorista
menys que
home mira la Núria Porto
les que porto dos mesos
a presonada a Madrid
no?
doncs per tant
doncs diem
ai ai ai ai ai
de la manera que estan aquesta gent
que sembla que se'ls hagi anat
els d'aquí també
vull dir els Mossos d'Esquadra
i els d'aquí
i els de la Generalitat
que de seguit apliquen
la llei antiterrorista
van pensar
ai ai ai
amb aquest llibre
a veure si qualsevol dia d'aquests
resulta que
que ens la foten a sobre
us tanquen la república
sí
tret això
que no crec que s'atreveixin a fer això
i a més si ho fan
ho encararem
com totes les coses que encarem
doncs
aconsellar el llibre
a tothom
que vulgui saber coses
de teta de guerrilla
o com deies
a tothom
que vulgui llegir una novel·la divertida
té un punt així divertida
també
sí
la manera que sí
el to
el to de l'esquema és divertit
és collonut
teniu la impressió de fer
bé que esteu fent també
una funció com a
de reivindicació
social
política
que porteu un missatge
i que heu tingut la sort
potser de poder-ho fer
a través del que sabeu fer
no?
perquè esteu
a veure
feu un tipus d'humor
que estàs això
està molt involucrat
en política
bé
nosaltres tenim la nostra manera
de ser
i tenim
i tenim la nostra manera
de pensar
i en aquest sentit
tirem molt pel dret
és a dir
i sí que és cert
que aprofitem una miqueta
la part pública
o aquesta popular
que tenim
per poder dir-hi la nostra
però
això la veritat
és que ho reservem
molt també
amb el que nosaltres
tenim ganes de dir
amb el que sabem fer
és a dir
els nostres espectacles
i un espectacle
que parlava d'Europa
nosaltres
aquesta idea d'Europa
no ens semblava
no ens semblava interessant
l'Europa dels Estats
i ens havíem promès
l'Europa de les Nacions
i l'Europa de les Persones
on està tot això
per tant
doncs vinga
patapam
fem un espectacle
el teatre total
que es posava amb el folclorisme català
i aquesta política
de Bertini Esperdenya
que durant molt de temps
hi ha hagut
a Catalunya
de museu
de vitrina
de conservar
i que ens quedàvem
encartronats aquí
doncs vinga
patapam
diem la nostra
posem-s'hi
i en aquest sentit
nosaltres tirem molt pel dret
fins al punt
que ja veus
juguem
perquè és un joc
tot i que ens l'agafem
molt seriós
de declarar la independència
del nostre local d'assaig
i posar-lo com a
República Independent
de Teatre de Garrilla
i això ens agrada moltíssim
poder dir coses
a través de la nostra feina
clar que sí
doncs vinga
anem acabant l'entrevista
i intentem ja canviar
aquest tot seriós
al qual hem arribat
havíem de parlar
del llibre
República de Garrilla
doncs escrit per la Gema
El Magro
El Magro
sí que m'heu dit
i que explica la història
dels teatres de Garrilla
com viuen, com treballen
i també doncs explica
bueno, ho explica
en forma de novel·la
per tant és
fins i tot es pot desvincular
d'aquests tres personatges
si venim a la vostra
República Independent
la República de Garrilla
què us hem de portar?
jo quan vaig a la inauguració
d'un pis
porto una planta
has de portar el passaport
primer el passaport
perquè hi ha una duana
i llavors
i que xegeu també?
no, no
és una cosa que no es fa
però no estaria mal
ara que ho dius
no estaria mal
ja hi pensaré
tenim Constitució
eh
tenim Constitució
i fem els nostres
les vostres assemblees
i plenaris
a l'Estatut
per exemple
quan hi havia
nosaltres a l'Estatut
vam fer campanya pel no
i la República
es va declarar
doncs que
per unanimitat
vam considerar
que no havíem de votar
aquest Estatut de joguina
que ens han
que bueno
no sabem quin és
el que ens ha caigut encara
perquè es veu que encara
el van retallant
encara pot
doncs mira
ells per fer un Estatut
Catalunya
aquest país
que no és país
que només existeix en el cor dels catalans
perquè no existeix en lloc més
doncs per fer un Estatut
han estat tres anys
em sembla
nosaltres amb una horeta
vam fer la nostra Constitució
vinga ni Estatut
patapam pel dret
doncs això és el que ens agrada
jugar d'aquesta manera
per molts anys
que pugueu continuar jugant
el que tu puguis veure
Carles
Quim Rafa
gràcies
no estàs pas tancant cap etapa
tu no?
no
no
per què ho dius?
no
saps què passa?
el que la tanca soc jo
i pensava que érem tu
i només l'estic tancant jo
marxo d'aquí
i ara marxaré rumiant
que teniu dues horetes en cotxe
fins a
sí
no
i aniré rumiant
i aniré rumiant
sí
dues horetes
condueix en fel
sí
o sigui que calleu dins la furgoneta
que condueixo jo
bon viatge guapos
adéu
dins La Histores
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies