Comença avui el Festival Internacional de Cinema de Sitges
i nosaltres hi tenim un enviat, jo crec que molt especial,
un col·laborador noveu d'aquestes que ja coneixeu de Tarragona Ràdio.
Habitualment col·labora amb el matí de Tarragona Ràdio
explicant-nos totes les novetats cinematogràfiques
i clar, era un especialista en cine el que havíem d'enviar cap a Sitges.
David Serra, bona tarda.
Bona tarda, aquí estem...
Estàs al rovell de l'ou, estàs en la teva salsa.
I al costat del mar, al costat del mar en aquest moment.
Que això també són punts, eh?
Sí, bueno, escolta, estem aquí enmig del festival i aquí hi ha molt de soroll.
Perquè avui comença el festival, no?
A veure, va començar ahir, oficialment.
O sigui, el festival va començar ahir, que vam fer la inauguració
amb la pel·lícula de l'Orfanato, del nostre amic Ballona.
Ah, la pel·lícula que ha de representar en principi, no?
A Espanya, als Òsters, tio.
Sí, no, no, efectivament, l'Orfanato és una pel·lícula que, bueno,
serà molt important perquè és la pel·lícula que ens representarà.
Curiosament, una pel·lícula de cinema fantàstica.
A mi hi ha una cosa que m'encanta,
que és que és una producció de Guillermo del Toro.
Sí.
I una pel·lícula que, clar, m'ha retratrat directament
a l'èxit que l'any passat va tindre a l'Aberín del Fauro.
Això per mi s'apassiona.
O sigui, que nosaltres hem apostat directament pel cinema fantàstic.
Em fa molta il·lusió, que vols que et digui.
Tu ja l'has vist, doncs, l'Orfanato?
Sí, i és una pel·lícula, a veure, magnífica
des del punt de vista que explota tot el que té de bo
les novel·les de fantasmes de Henry James.
Una pel·lícula que ens parla d'aquests llocs, d'aquest terror gòtic,
de la presència del sobrenatribal,
vist des d'una perspectiva molt suggerent,
amb una valerina rueda excepcional,
amb un disseny de producció que fa que t'oblides,
que estàs veient una història, si no que la vius directament.
I, bueno, està plena de llums i d'ombres,
com tenen que tindre totes les bones històries de fantasmes.
Quin seria el tret distintiu, però,
o què la diferenciaria, per exemple,
de l'Aberento del Fauno, no?,
que comentàvem aquest de lligar amb el Guillermo del Toro.
Ho dic perquè la gent, clar, l'associa molt
i que no es pensin trobar el mateix.
No, no, al contrari.
Diríem que és una història de fantasmes
que va més directament lligada a nosaltres.
Això també és l'altra referència que t'han de fer.
Clar, aquest referent és més directe.
De totes maneres, no estem parlant d'una història
d'una mare amb uns nens,
sinó estem explotant un horror
en el qual el passat es vincula amb el present
i ho fa a través dels fantasmes.
Vull dir que per a les persones
que són amants del gènere,
que ens agrada creure en aquelles coses
que no es poden veure
perquè a vegades sents el teu darrere,
L'Orfanat és una pel·lícula ideal.
És una pel·lícula construïda a partir de mals somnis
però que mai crida en veu alta.
És a dir, té l'efectisme just, adequat.
Una pel·lícula que té un tractament
del disseny de la il·luminació molt delicat
i que confirma a Ballona
com un dels futurs grans directors del nostre cinema.
Per tant, un dels punts forts de L'Orfanat,
com ens dius, és la imatge,
el tractament de la llum, el tractament visual.
Quins altres aspectes forts té?
Però estic pensant, per exemple, en el guió
o en l'efecte especial, el maquillatge, no ho sé.
No, mira, el tractament del so,
que és una de les coses que moltes vegades
no és vida d'una pel·lícula,
en aquest cas és soberbi,
i el guió està molt bé.
A veure, jo tampoc te diré
que sigui un entusiasta de la pel·lícula
des del punt de vista de dir
estem davant d'una obra maestra absoluta.
A mi em sembla una opera prima
que parla molt bé del seu autor.
És una opera prima feta amb molts recursos
però que a la vegada dibuix un perfil
professional i sensible
d'un director que coneix perfectament
tots els ressorts del món audiovisual en aquest sentit.
O sigui, del món dels fantasmes,
del món de la literatura gòtica,
del món de les presències.
I aquest orfanat, que evidentment
és el gran protagonista de la pel·lícula,
que se'ns presenta d'una forma al començament
molt luminosa
i que cada vegada més
s'hi va endinsant a les ombres
i arriba un moment que l'espectador
acaba mirant el seu company de darrere
perquè si és un fantasma o no és un fantasma.
Una pel·lícula delicada, una pel·lícula interessant.
Mira, que a mi em costa mirar pel·lícules d'aquest tipus
perquè em fan patir molt,
però m'estàs fent venir ganes, eh, David?
No, no, i a més és molt subtil, eh?
Vull dir que no és una pel·lícula de sustos,
sinó que és una pel·lícula que vol contar una història
i ho fa a través d'uns recursos
molt, molt cinematogràfics
i a la vegada molt literaris,
si em permet de dir-ho.
A veure què passa,
perquè, clar, deia la Belén Rueda
l'altre dia que l'entrevistava,
em deia, home, sí,
nosaltres aquí tenim certa eufòria,
diu, però clar, és que, bueno,
estàs en el teu món
i després s'ha de mirar
que hi ha molts altres països
que també presentaran el seu, no?
Sí, sí.
I a veure què passa, bueno.
Bueno, de moment és el que he vist.
Jo sé, per exemple,
que avui es presentava,
per dematí, per la premsa,
es presentava la pel·lícula
de Jaume de la Garó,
Fins la nit no la podré veure,
que és la pel·lícula Rec,
una pel·lícula també de fantasmes,
curiosament,
que és el gènere favorit
dels nostres directors
i, si em permés la broma,
doncs, bueno,
és una pel·lícula
que directament la podíem vincular
al nostre Festival de Tarragona
pel títol, Rec.
És veritat, és veritat?
Sí, sí, sí.
A mi ha fet molta gràcia
perquè dic, escolta,
aquesta pel·lícula,
si no s'estrena abans,
doncs,
té que inaugurar
la secció oficial
del Festival Rec.
És un guinyo,
allò que en diuen un guinyo.
Absolutament.
Un guinyo que ens fan.
Absolutament.
David, doncs,
aquest vespre
i durant tot el cap de setmana
ja estaràs, com sempre,
a la sala de projecció
mirant pel·lícules.
Dilluns tenim moltes ganes
que fes llista, eh?
Que dilluns ens n'has d'explicar un munt.
De tota manera,
avui hi ha una cita
molt important a Sitges
que ens toca també
de prop a Tarragona
i és la presentació
d'aquestes Film Office
de Catalunya
amb la qual Tarragona,
doncs,
la Tarragona Film Office
també ja està representada.
Què ve a ser això?
Hi ha moltes oficines?
Hi ha molts Film Office?
Doncs, bueno,
més de les que em semblava.
El fet és que
oficines realment
n'hi ha poques.
O sigui,
nosaltres podríem dir
que som pioners.
Tarragona,
Terrassa,
o sigui,
el que és el Parle Audiovisual
de Catalunya,
la Barcelona Catalonia
en Film Comissio,
que és l'organitzadora
de tot aquest event.
El que és important
és que s'han vinculat
moltes oficines
i que avui ha sigut
la presentació oficial
de la xarxa,
tant de les oficines
que estan oficialment
muntades
com aquelles
que en principi
tenen previst
en un pla de temps
relativament curt
de començar a funcionar.
O sigui,
ha sigut una sessió informativa,
una sessió de treball
on ha tingut presència
la nostra,
bueno,
flamant,
podríem dir,
regidora de Cultura,
la Sandra Coloma
i la veritat
és que estic molt content
perquè,
bueno,
es veu que és una realitat
que Tarragona
està de moda,
que som una ciutat audiovisual,
s'ha parlat molt
de les possibilitats
que el nostre camp
se converteixi
en un eix prioritari
de rodatges
i el que és més important
que, de fet,
ho hem parlat moltes vegades
a l'emissora
amb la Jolanda
i ho hem comentat moltes vegades,
Tarragona és
la gran inèdita
en el món audiovisual.
Sí que tenim
un referent claríssim
que és el nostre cineasta
Jesús Monjaó
que ha fet uns crometratges
que han retratat
la nostra ciutat
d'una forma bellíssima
però ens fa falta més,
ens fa falta
la gran producció,
el nostre perfum
i de tot això
s'ha parlat
a la sessió informativa
del Festival de Sitges
i penso que
és un punt de partida
per acabar
de convencer-nos
que som una ciutat
que està de moda,
que som un gran plató
i que, escolta,
que no tenim res
envejar
a d'altres ciutats
que estan funcionant
i possiblement
no diré que no s'ho mereixen
tan com nosaltres
sinó que potser
no tenen
tant territori
tan diferent
i tan espectacular
com és Tarragona.
D'això s'encarrega
de fer aquesta promoció
de la ciutat
com a plató cinematogràfic
que se n'encarrega
la Tarraco Film Office
que, si no recordo,
complirà ja un anyet
o portem més temps
de Tarraco Film Office?
A veure,
el projecte
fa més d'un any
que està funcionant.
O sigui,
podríem dir
que la Tarraco Film Office
ja des de l'any passat
ja començava
a ser una realitat
però realment,
això ho he de dir
perquè moltes vegades
m'ho pregunten,
la Tarraco Film Office
ha començat
aquest mes de maig.
O sigui,
a pesar que hi ha hagut
una implicació
que ja va començar
en l'anterior govern
ja es van donar
a les bases
perquè tot això
fos una realitat,
ara mateix
podríem dir
que l'oficina
muntada com a tal
és efectiva
des de l'1 de maig.
Us queda molta feina
per fer,
David,
i a tu
moltes pel·lícules
per veure
durant aquests dies.
Moltíssimes.
Mira,
jo sé que molta gent
que ens està escoltant
aprofitarà aquest cap de setmana
per fer encara que sigui
una escapada ràpida a Sitges,
que és una ciutat
que sempre ve de gust visitar,
i almenys selecciones
alguna de les pel·lícules
del cap de setmana.
Si hem de triar-ne una,
allò que dius
tinc el temps just,
què no ens podem perdre?
El Orfanato
és una pel·lícula
que l'estrenen aviat
a les nostres pantalles.
De fet,
el dia 11
ja tenim Orfanato
a Narragona,
si no m'equivoquo.
Per tant,
ens podem esperar.
Aquesta ens podem esperar.
Tenim la pel·lícula
El Rec
de Jaume Balagueró,
que és una pel·lícula
molt interessant
i que evidentment
jo la recomanaria directament.
Després jo estaria parlant
com a pel·lícules potents
i hi ha una que és
Dead Silence
que té molt bona pinta
i que comença a produir
a partir de demà.
Després tenim El Rock,
que és una pel·lícula
també molt potent
i que no defraudar
a les persones
amants del cinema fantàstic.
El Rei de la Muntanya,
que és una de les presències
del nostre cinema
al Festival de Cinema Fantàstic.
I de totes maneres
també recomanaria
directament
una pel·lícula
que no ha tingut
encara molt de ressò
però que és molt divertida
que és el Hot Food
que és una pel·lícula
que es cachendeia
de les pel·lícules
d'herois nord-americans
tipus policia.
O sigui,
hi ha diferents pel·lícules
que no són necessàriament
de cinema fantàstic
però que poden fer
a les delícies
dels amants del bon cinema.
Dead Silence.
Sí.
Dead Silence
és la primera recomanació
que jo faria directament.
D'all.
Roll.
Sí.
Després tenim els
Roger.
Roge.
Ah, Roge, perdona.
Roge, que és una de les pel·lícules potents
i després hi ha una altra
que es diu
Los Tottenwalkers
i aquesta és directament
per tota la família.
Ostres, Déu-n'hi-do,
doncs hi ha molta oferta.
Escolta,
i de fet està...
l'important és venir a Sitges
i suposo que està tot perfectament indicat,
hi ha informació a l'abast.
Sí, sí, sí.
Es pot venir i anar una mica a l'aventura,
no?
A veure què trobo.
A l'aventura ja veure què trobem, exactament.
Molt bé.
David, doncs hem apuntat
Dead Silence, Roge,
El rei de la muntanya,
Hot Food,
que ens ha fet molta gràcia.
Sí.
Els Tottenwalkers.
A veure, a veure què passa.
Dilluns, eh?
Dilluns et farem gastar saliva.
Ens ho explicaràs tot, David?
Tot us ho explicaré.
No us preocupeu
que estarem al peu o al canó.
Doncs bon cap de setmana de cinema.
David Serra, moltes gràcies.
Un ales ales i un petonassa
totes les setmanes del cinema.