Aquesta tarda als Ja Tardes us volem convidar a un aniversari
el de l'Associació Ariadna, que compleixen 10 anys aquí a Tarragona.
Per parlar-ne tenim amb nosaltres, a veure, que ja m'he descuidat el paper,
el Josep Maria Blasco, el Josep Maria Nani, bona tarda.
Hola, bona tarda.
El president d'Ariadna, l'Ignasi Papell, bona tarda, Ignasi.
Hola, bona tarda.
I un representant de Deliròpolis, dibuixant, suposem, el Miquel Villalba.
Bona tarda.
Bona tarda.
També pertanyem a l'Associació, eh?
Sí, perquè esteu vingulats, no? Ariadna, Deliròpolis...
Sí, sí, amigos, amb dret a roce i no sé, el que convingui.
Parlem, si us sembla, que és la primera entrevista oficial que fem amb vosaltres.
Doncs, no, no, parlem, va.
Ariadna, 10 anys d'història, com va sorgir el projecte?
Aquella típica pregunta. Ignasi.
Bé, tot va començar a l'Institut, érem un grup d'amics que vam decidir crear la revista.
A l'Institut?
Sí, Ariadna, que després va donar nom a l'Associació.
Vam començar amb un altre nom, Arti Vida, que després vam canviar.
És que tenia pinta de ser nom de sectes, per això vam canviar, Arti Vida, no?
Sí, una mica revista de natura, no?
Natura és secta, l'Arti Vida.
I no era la intenció, perquè quin tipus de revista era?
És una revista que dóna sortida a totes les inquietuds que puguin tenir els membres de l'associació,
ja sigui dibuixant, escrivint, fent fotografies,
bé, tot el que se'ls hi pugui acudir.
Un vaig embrat artístico-literari.
A veure, a veure, n'hi ha moltes d'associacions com la vostra, sí o no?
Aquí a Tarragona, associacions n'hi ha moltes en general,
però així que de més publiquin i donen sortida i tal,
què teníeu d'espació?
Com la nostra, jo diria que no hi ha.
Que no, eh?
Tu vols dir que hi ha moltes associacions culturals?
Moltes no, però n'hi ha més d'una, n'hi ha més d'una i que publiquen també, eh?
Ha de tenir un puntet surrealista el membre d'Ariadna o no?
No té per què, però se li agraeix que el tingui, no?
Perquè, en principi, jo suposo que a la revista
vau començar d'uns quatre gats,
el típic, i escrivint vosaltres i fent vosaltres, no?
El moment de què fem, anem al psicòleg o a dintre la revista.
Sí, sí, home, sempre s'ha dit que és una teràpia, no?, això d'escriure.
Sí, sí.
S'ha aprofitar això, no?, per donar sortida a totes les inquietuds que puguem tenir,
el que li agrada escriure que escrigui,
el que agrada i dibuixar surrealisme com els de Deliropolis,
però és que també pugui dibuixar, no?
Què feu vosaltres, Ignasi i Josep Maria? Escriviu?
Jo, personalment, escric, bàsicament.
Jo, escriure, i no sé, també faig audiovisual,
i dibuixo una miqueta, i no sé,
i també intento captar moltes inquietuds d'altra gent,
no només escrivint un mateix, sinó fer de catalitzador.
Quan us vau, quan va haver el pas, diguéssim,
que us vau constituir com a associació?
Sí, a finals del 96, per això ara celebrem els 10 anys,
vam crear els estatuts de l'associació,
els van aprovar a la Generalitat i tot això,
i ja vam començar a funcionar d'una manera oficial,
rebent subvencions primer de la universitat,
i després, doncs, buscant-se la vida per comerços de Tarragona,
com a bateries oficials de cultura...
Això va començar a l'institut, després vau continuar durant la universitat,
aquí a Tarragona, no?, a la URB.
Sí, la majoria estudiàvem aquí,
alguns van marxar a Barcelona, però van mantenir el contacte,
i, bueno, per les activitats sempre ens trobàvem
i fèiem el que hauríem de fer.
Què estudiàveu, per curiositat, i això?
Aquí sí que hi ha de tot, de tot, de tot.
Hi ha arquitectes, hi ha enginyers químics,
hi ha economistes, hi ha gent de lletres, d'història,
hi ha gent de tot, de tot, de tot.
Quanta gent formeu ara a l'associació Ariadna?
En plantilla sempre diem que tenim uns 50 socis,
però en realitat del nucli d'1 seran 10-12 persones
que són les que activament participen en totes les activitats.
Després hi haurà col·laboracions puntuals en alguns dels actes,
però així que estiguin allà les reunions
i que seguim una mica el dia a dia,
doncs això, una dotzena de persones.
Què ha de fer algú si té interès d'apuntar-se a la vostra associació?
Sí, ens escriu un mail a ariadna, arrobatinet.cat,
i ens posarem en contacte amb ell.
Qualsevol persona que tingui una inquietud
i que pugui formar part de l'associació serà molt benvinguda.
Hi ha una quota d'inscripció o alguna cosa així?
De moment no la tenim estrablerta.
Com que funcionem una mica per les subvencions que podem aconseguir,
les propagandes de cartells i la difusió que fem de les activitats,
en principi no tenim quota de socis.
Propagandes de cartells?
Sí, quan fas un concurs literari, per exemple,
pots incloure propaganda dels comerços que t'ajudin
i d'aquesta manera treus un extra.
Però és la part pesada de la burocràcia i de l'associació,
aconseguir el finançament.
Jo crec que teniu molt de mèrit perquè començar una cosa així
quan un està a l'institut,
bueno, tens unes inquietuds i tens ganes de fer coses.
Continuar a la universitat està molt bé perquè, a més,
t'arrosseguen.
Ara ja sou homes en carrera, no?
I, escolta, tirar això endavant,
doncs quan suposo que teniu la vostra feina,
les vostres preocupacions i tal,
doncs té bastant de mèrit.
És una mica, no?,
això que dèiem de tots tenim una inquietud
o ganes de fer determinades coses
i això et dona sortida, no?
El fet d'ajuntar-te amb més gent
i que més t'estiren
i que t'ajuden en allò que faci falta,
doncs et permet fer coses
que tu sol potser no tiris endavant
i dintre d'una associació,
doncs sí que tenen cabuda i poden sortir.
Sí, sí, a més,
és de fet l'associació el que ens dona cohesió, no?
Si no, s'haguessin desperdigat per aquests mons
en diferents grups
i això ha fet que per una banda
mantinguis l'amistat
i per altra, doncs,
que facis coses que tu solet no podries.
Perquè dels socis fundadors dels inicials
vosaltres en sou, no?
Jo no, jo no.
Jo vaig ajuntar-me un parell d'anys després.
Anava al mateix institut i tot això,
però jo soc una mica més iaio.
És que és més gran, sí.
Sí, jo soc l'avuelo.
Què vol dir això?
És la veu de la consciència, eh?
Sí, sí.
I el Miguel també era d'un institut
i eres de la meva quinta.
Sí, joder, un iaio també, com ja, home.
Perquè, escolta,
dels inicials d'aquests primerencs
sou aquest nucli, dieu?
Sí, sí.
La majoria, menys dos o tres,
la majoria continuen.
Potser no col·laboren tan assiduament,
però amb col·laboracions puntuals,
quasi tots els que érem al principi hi som.
Primer Art i Vida,
després Ariadna,
i ara Deliropolis és la revista que editeu?
No.
Hi ha les dues.
Exacte.
Ariadna,
que nosaltres hem parat una mica l'edició
de la revista per falta de fons,
però ara el que hem iniciat
és una col·laboració amb els de Deliropolis,
que ells ja editaven la revista
i el fet que el Miquel pertanyi una mica
a les dues associacions
ens permet de col·laborar amb ells.
Miquel, i com va anar això?
Perquè vosaltres ja anàveu pel vostre compte,
ja editàveu-ho.
Com us vau ajuntar amb aquesta colla?
Sí, a veure, de fet,
nosaltres diguem que som associacions
germanades
per una amistat i un interès comú
envers la promoció de la cultura
en aquesta ciutat,
però són dues associacions diferents.
El que passa és que molt sovint
participem en les activitats conjuntament i tal.
L'any passat, per exemple, també vam compartir
tant al Sant Jordi...
Vull dir que fem unes coses bastant junts.
Hi ha afinitat, eh?
Sí, sí.
Escolta, el vostre, però a Deliropolis
sí que és el còmic, no?, el dibuix.
Sí, sí, sí, sí.
Això està claríssim.
Estem aquí follejant algunes de les revistes.
De Deliropolis, amb quina freqüència surten?
Doncs és mensual, un cop cada mes.
El 18 de cada mes i tot va bé, surt.
Sou molts membres?
Bueno, bastant, sí.
Hi ha els col·laboradors locals
i després hi ha també molts col·laboradors internacionals
que ens envien coses.
Oh, sí?
Sí, sí, sí, i tant, i tant.
Tenim col·laboradors d'Itàlia, de França,
d'Austràlia, dels Estats Units, Anglaterra, tot arreu.
Els coneixíeu ja?
Els internacionals?
Ja.
Alguns sí i d'altres no.
O sigui, alguns sí que els coneixem,
altres simplement ens envien col·laboracions.
Us vau posar en contacte un dia?
Mireu, fem això?
Sí, ens posem en contacte
a través d'un canal d'art internacional
que es diu DeviantArt.
Torna a tothom a la d'hivera.
DeviantArt es diu.
Això ho trobem per internet.
Sí, sí, sí.
I llavors és tota gent que té un interès comú
que diguem-ne és el còmic,
però sota el prisma una mica d'experimentació artística.
Un còmic no gaire comercial o no gaire...
No convencional, no?
Exacte.
Escolta, vosaltres, doncs, que és això que mireu,
que traieu la vista cap a fora,
a nivell de Tarragona, com està el que és la creació de...
Del còmic?
Sí.
Quin nivell tenim?
Doncs teniu el nostre,
que som nosaltres l'únic exponent de còmic
que hi ha pràcticament aquí,
perquè hi ha hagut intents previs
de fer algunes revistes i així,
algunes publicacions de còmic,
però cap amb el prisma que portem-nos...
O sigui, cap amb la idea del còmic
com a art i com a vehicle de cultura
i artístic, no?
Com a disciplina artística.
Hi ha hagut intents de fer revistes,
doncs, d'acudit local,
de sàtira i tal.
O revistes en què el còmic, doncs, era una part.
Sí, exacte.
Un afegit, no?
Exacte, però han durat totes molt poquet.
Molt poquet.
Sí, vaig fer l'any passat aquest documental
i les referències que hi havia per comparar...
Quin documental?
Quin documental?
Un documental que vam fer sobre l'Adriòpolis,
que els va intentar retratar tot la seva bogeria i el seu art.
Les dues coses, en aquest cas, van bastant juntes.
I llavors les comparacions eren sempre amb el passat,
i fins i tot els propis components actuals d'Adriòpolis
havien format part d'edicions passades,
oi, de revistes periòdiques passades,
però cap actual, no hi ha cap referència actual.
I, bueno, jo personalment crec que
el que s'està fent en Adriòpolis
supera amb escreix el que es feia abans.
És una evolució, clara.
S'ha de ser una mica tocat del bolet, això,
per dibuixar còmics.
Sí.
Uau.
Que ho has provat, tu, Josep Maria?
Bueno, ho he vist, ho he petit.
No, bueno, tocat, no ho sé,
s'ha d'estar una mica bastant ficat en el propi món, no?
Però, bueno, això, qui més qui menys, ja ho sé.
Perquè aquí molta tradició, no, hi deu haver,
o cada cop més, o com va.
O sigui, em fa l'efecte que és un art que queda com amagat,
com en segon pla, no?
Sí, però ho ha sigut sempre a tot arreu.
No és art de museus.
No, no, absolutament.
No aquí, no en aquest país, desgraciadament.
En altres països sí, eh?
O sigui, França, Itàlia, Bèlgica,
d'altres països europeus,
és una disciplina molt, molt respectada
i que forma part, doncs, de museus
i està reconeguda d'una altra manera aquí, no?
Aquí, doncs, ja...
Fins i tot la manera popular
en la que es reconeixia
aquesta disciplina, diguem, a l'estat espanyol,
que és el TVO, no?,
que ve d'aquesta publicació dels anys 40, 50,
doncs ja...
ja et dic una miqueta el que és.
A veure, l'únic intent, una mica,
de promoure l'art del còmic
com a cultura vanguardista,
com a cultura emergent,
doncs, es va portar a terme, diguem,
cap als anys 70, 80, no?
I en aquest sentit, en aquell moment,
aquí localment,
estàvem més coordinats
amb el reste d'Europa del que estem ara.
Estem totalment aïllats
amb publicacions, doncs, tipus del 84,
el Víbor, a totes aquestes dels anys 80,
surten molts dibuixants
que ara s'han de guanyar les garrofes
en un altre país,
això també diu molt
de com està vista aquest art en aquest país, no?
De fet, és totalment,
com a projecte
i com a manera d'enfocar el dibuix,
és totalment quixotesc, aquest projecte.
Minoritari, quixotesc...
Ves com s'ha d'estar boig.
Una miqueta, sí.
El que sí que està clar
és que hi ha tot un fenomen fan
al darrere dels còmics.
Del manga.
Sí? Només del manga?
Ui, perquè fins i tot
hi havia a Tarragona,
ara ja no sé si hi és, eh?
Alguna botiga especialitzada...
Al Tarragòmics és l'única que queda.
Com un col·leccionisme, no?
Sí, bueno, ara mateix,
abans hi havia aquella altra tenda
que portaven aquests vellets
allà a la plaça de la Font,
que ja no me'n recordo com es deia.
El Peix Malalt?
El Peix Malalt es deia, sí.
Peix Malalt?
Un nom tan bonic.
Sí, que és un local
que el van tancar,
encara està allà tancat,
encara es veuen fora
alguns còmics amb les portades.
Si mires pel vidre,
estaran els dos llaios allà.
Però ara mateix ja només
hi ha el Tarragòmics,
el Carregasòmetre,
que és un dels punts
on es distribueix
a la nostra revista.
I, bueno,
si parles amb el Pablo,
que diguem-ne és el cap de la botiga,
et dirà que el 90%
del que venen allí és manga,
producció japonesa.
Renegueu una miqueta
del manga
o no?
Forma part del mateix sac
i vinga tots endavant.
No, depèn dels col·laboradors.
A veure,
hi ha alguns productes
que són dignes,
però diguem que
més del 70%
del que hi ha
és purament...
Per omplir, no?
Sí.
Arrellà, no?
Sí.
Déu-n'hi-do,
Delirópolis,
porteu 10 anys també
com l'associació de l'Anna?
Ui, que va, que va,
portem dos
i és un miracle això,
ja, o sigui,
no sé quants més farem,
però, bueno,
dos, dos,
dos anyets hem fet.
associació de l'Anna,
Ignasi, Josep Maria,
jo no sé si teniu seu social,
però sí que se'ls vinculen
moltíssim amb la bequeria.
Sí,
és la nostra seu social
no oficial, no?
Sí.
En principi,
ara nosaltres estem radicats
allà a l'hotel d'entitats,
al parquing de la Pedrera,
però és veritat
que la nostra casa,
la nostra segona casa
és la bequeria, no?
Sense ells,
sense la bequeria
no hauríem pot fer,
bueno,
ni un 10% de les coses
que hem fet.
És un local que tenim
a la nostra disposició.
Sempre que hem proposat
alguna cosa,
la Graci ens ha fet casa
i ens ha donat tot el suport
i és un local molt maco
per fer-hi moltíssimes coses
i molt diferents.
És fantàstic.
Allí hem fet tot,
el cicle de cine
que anem fent.
Jo recordo
que em va explicar la Graci,
diu,
el primer que recordo
que s'hagi fet a la bequeria
així com a més surrealista
va ser una pel·lícula vostra,
em sembla.
Diu que no teníem pantària
i vam tirar un llençol blanc
i tira'm vinges.
Sí,
ara hem millorat moltíssim,
vam començar això
amb el llençol blanc
i tres cadires sueltes
i ara ja tenim una foru.
L'altre dia repassàvem fotos
i vèiem el pedazo llençol
que estava
que cobria tota l'arcada
on ara mateix està la pantalla
i era per flipar.
I després,
el maco és
la pantalla que tenim actualment
a la bequeria
la va aconseguir un soci d'Ariadna
traient-la de l'Òscar
que estava al carrer Ramon i Cajal.
És a dir,
el que van tancar.
El que van tancar,
efectivament,
vam recuperar una de les pantalles
d'aquell cinema
i la van posar a la bequeria.
És a dir,
que té una mica d'història,
és el suqui aquest,
que és un tros
de la història de Tarragona,
d'aquell cine tan mago
que teníem al mig
de la ciutat,
doncs està la bequeria.
Ara,
amb els articles que escrivíem,
sempre dèiem això,
que una mica són destins paral·lels també.
Fa poc vam celebrar
el desè aniversari
de la bequeria,
que nosaltres vam fer
un regal
amb tots els pòsters
de les pel·lícules
que hi havíem fet
i ara nosaltres
celebrem els 10 anys,
quasi coincidint amb ells
amb l'11 aniversari.
Són col·laboradors
100%.
Això us anava a dir
que us celebreu
un any al desè aniversari
amb un acte
almenys que vau fer
el dissabte
a la bequeria.
El dissabte vam fer
una festeta,
la vam animar molt
gràcies a Deliròpolis
que va estar fent caricatures
tota la nit
a la gent que passava
per la bequeria,
nosaltres vam fer
una mica
una mini exposició
de totes les activitats
que havíem fet
i parlàvem una mica
amb tots els que
d'una manera o altra
han anat col·laborant.
Vam saludar molta gent,
vam parlar amb molta gent
que feia temps que no vèiem
i la veritat
molt agradable,
molt bé.
que vam fer unes caricatures
molt, molt divertides.
Què és el més sonat
que heu fet en aquests 10 anys?
Perquè la revista
potser és el que,
el producte final
que arriba al públic ampli,
però heu fet
altres activitats.
El cinema,
com dèieu a la bequeria?
Sí, sí,
el segle de cinema
és el que cohesiona
a l'associació.
El ser tots els mesos
ens obliga a estar
sempre a l'aguai
de quin sentit
volem fer el cinema,
amb quines pel·lícules
posem i tal,
i això cohesiona.
I després,
els altres actes
són una mica més puntuals.
Ara potser ens estem decantant
més cap a l'audiovisual
i ens interessem
a fer curtmetratges,
que hem gravat un parell,
un que ja l'estem
en periodo de muntatge
i si tot va bé
el presentarem
així un parell de mesos.
i bàsicament
anem cap aquí,
cap a l'audiovisual.
I el més sonat,
no ho sé.
No ho sé,
hi ha tantes coses,
no?
les jornades de rol
a la Rambla
també vam marcar
un...
El que vau fer a la Rambla?
Unes jornades de rol,
ara fa força temps,
ja,
quan l'Ajuntament
permetia
ficar estants a la Rambla
a qualsevol
que ho demanés,
doncs vam fer
allí les jornades de rol,
els concursos
literaris
també tenien
molta
acollida
i va anar
molt bé,
vam fer jornades
de còmic,
de dibuix,
no sé,
hem fet
moltitud de coses,
hem col·laborat
amb la pell del llavi
fent coses
tant estrambòtiques
com sortir amb la golondrina
a recitar poemes
al capvespre
o plantar una barca
al mig de la Rambla
o, bueno,
diverses coses
que anem fent
i tot el que se'ns acudeix
ho intentem portar a la pràctica
si podem,
bé,
que no podem,
doncs un altre dia
ho intentarem
d'una altra manera.
M'agradaria posar èmfasi
en un acte
que se m'acuti
i que té connexió
amb el que farem
passat demà,
no, demà,
demà, demà,
és,
vam musicar
una pel·li muda
que va ser l'any passat
pel desèmissari
directe,
que és una música
molt vanguardista
amb una pel·li antiga,
muda,
blanc i negra
i aquesta combinació
d'antic
i innovador
va ser màgica
aquella nit.
Que de fet,
la reprodueixen avui
al Metropol,
avui al Metropol
fan el The Kid,
que és una pel·li del Chaplin
que és la que nosaltres
també vam fer
i vam musicar en directe,
sembla que es presta
a fer aquest tipus d'activitats
i el dimecres
ho tornem a repetir
amb el Golem
que és una pel·li
de l'expressiónisme
en alemany.
Parlem,
parlem d'aquesta pel·lícula,
és una mica l'excusa
que no us van poder repescar
abans de la festa del dissabte
per qüestions de parrilla
però bueno,
encara hi som a temps
per convidar tothom
a que vagin demà
a la bequeria.
Golem,
pel·li del surrealisme alemany.
Expressionisme.
Una mica,
si algú ha vist
la del doctor Galigari,
o Nosferatu,
o Nosferatu,
pel·lis d'aquest tipus.
O Metropolis també se li podia...
Un exagerat, no?
Protagonistes exagerats,
decorats exagerats.
Sí,
així de forme,
claroscur,
així molt...
A més,
aquesta és especialment
tenebrosa.
I en tronca una mica
amb la...
amb la...
Bé,
que et ve un cor.
En tronca.
Amb la història de Frankenstein
i coses així,
però a més ve de la tradició jueva.
Bé,
una pel·li molt bona,
és molt digna de veure
i a més musicada en directe,
jo crec que serà espectacular.
Musicada en directe,
però improvisada,
o ja està tot composat?
Està mig mig,
no?
Exacte.
En principi no hi ha partitura escrita,
ni res escrit per l'ocasió,
però ells han fet algunes proves,
ja els van passar la pel·lícula
i han fet algunes proves
de com podríem fer-ho
i el que fan és allà
intentar embrancar
totes les coses
que han anat preparant
per fer tot el pèl.
El resultat és espectacular.
L'altra vegada
vam estar molt contents
de la col·laboració
i per això
vam buscar tornar-la a fer
ara per l'aniversari
perquè és una de les coses estrella,
no?
és una activitat
que ens fa molta il·lusió fer.
I bàsicament funciona això,
ells preparen unes bases
amb el seqüenciador
i sobre aquestes bases
ells van improvisant
amb les guitarres
i els estics.
L'estic és aquella cosa
que té mig guitarra,
mig baix
i llavors té els sorollets
de fons
que això sí que va més acompanyat
amb el moment
de la pel·lícula,
no?
I després les improvisacions
tal com li raja.
Sí, sí,
a més ells busquen
aquesta improvisació,
no?
Es basa en l'experimentació
del que percebeixen
entre el públic
i la pel·lícula
doncs en aquest moment
es deixen anar
i és molt maco de veritat.
Doncs ja s'ho veu demà
a la bequeria,
a quina hora?
A les 10.
A les 10 de la nit
projecció de Golem,
aquesta pel·li
de l'expressionisme alemany
amb música en directe
de 2.1.
Fareu més coses
per celebrar els 10 anys?
De moment ja ho tenim
força cobert.
Sí, sí.
Bueno, proposava un soci
l'altre dia
que feia tot l'any
d'any especial,
Ariadna,
i si ho agafem amb ganes
doncs ja anirem venint
i anirem explicant.
Però programat no està.
I per quan la propera edició
d'Ariadna,
el proper número?
Vinga, jefe,
aventura.
Ara tota la gent
que escriu
dins de l'associació
ha quedat com
una mica desplaçada.
Sí,
és el tema de sempre,
hauríem de recuperar
l'edició.
El problema és els diners,
treure prou diners
com per editar
una revista
amb la qualitat
que l'estàvem editant.
Potser ens haurem
de replantejar
fer-ho d'una altra manera,
però és una de les tasques
que tenim pendents encara.
Anava molt bé
fer-ho dels concurs literaris
perquè allà hi havia
molta teca
per poder-hi treballar
després també
amb els col·laboradors,
però no tenim data
de tornada
per la revista encara.
Vindrem ràpidament
a dir-vos-ho.
Això ens ho expliqueu, eh?
Miquel,
l'últim número
de Deliròpolis,
que és el d'aquest
mes de gener,
ja ha sortit?
No,
hauria de sortir
el 18,
que és el divendres,
no?
Sí,
com ho tenim?
Dijous.
Bueno,
calla, calla.
Però allà estarà,
allà estarà,
a Tarracòmics,
al carrer Gasòmetre
número 15,
a La Capona,
Gasòmetre 41-43
i a Los Raconet
a la plaça de la Font,
número 25.
Molt bé,
un euro i mig.
Us veneu baratos, eh?
Eh que sí,
que ha de posar el preu.
És que la cultura
hauria de ser gratis.
Ah,
la cultura hauria de ser gratis.
Això és el que ens ha destruït tot,
tota la seva literació.
El hidalgo caballero
d'on vi al va.
Quins són els comis
que dibuixes tu,
Miquel,
que tinc per aquí?
Els comis?
Les revistes.
quins són els teus personatges?
És que veiem personatges
de tot tipus, eh?
Sí, sí.
Humans, animals...
Exacte,
no,
allà estàs veient probablement,
t'he portat els últims números,
allà hi ha molta participació
de dibuixants canadencs,
americans,
australians,
que fan bastant...
dibuix underground,
ells estan molt influenciats
per l'estètica aquesta
del cartoon network,
saps?
Aquestos dibuixos
una mica de formats
i raros
que fan fins i tot por,
però ara és el que agrada als nens.
Doncs ells estan una mica
amb aquesta escola d'allí
més enllà de l'Atlàntic,
no?
Te n'adonaràs que els europeus,
s'han notat,
hi ha una gran diferència,
s'entrada als d'abuixants
els europeus
i els nord-americans.
Un dia és a venir,
Miquel,
i parlem de còmics.
Molt bé, perfecte.
Allò molt concretament, eh?
Com vulguis.
De moment,
si volen contactar
amb l'associació Ariadna,
10 anys a la seva esquena,
a ariadna.tinet.cat
Ah, no te pèrdua.
És el mail de Tinet.
I si no,
que baixen a la bequeria
demanant una birra
i diguent
i els d'Ariadna?
I bé, baixarem d'aquí.
Estan a arribar, segur.
De fet, els podeu trobar, eh?
Recordem demà,
a les 10 de la nit,
a la bequeria
la projecció d'aquesta pel·lícula
Golem,
que a més atindrà
l'afegitó de la música
en directe.
Ignasi Pepell,
Miquel Villalba,
Josep Maria Blasco.
Moltíssimes gràcies
i felicitats.
A tu, guapa.
Gràcies a vosaltres.