Un altre dijous, el Ja Tardes, parlem sobre la mar en els seus diferents àmbits.
I avui marxem ben apropet cap al Cuber.
I és que no sé si ho sabíeu, jo la veritat no, ho estic descobrint ara,
però fa milers, però milers d'anys,
aquesta zona en què vivim era un mar tropical.
O això sembla almenys gràcies a la descoberta,
una descoberta que van fer al Cuber, d'un fòssil que era un peix.
El peix pedra, n'hi diuen.
Ara ens en parlarà molt millor l'Ester Magrinya Lozano.
Ella és la directora del Museu del Cuber.
Ester, bona tarda.
Bona tarda.
És veritat que abans això era un mar tropical.
Doncs sí, sí.
Però fa temps, moltíssim.
Home, a veure, el títol de l'exposició ja ho diu, no?
Fa les muntanyes de Prades, ara fa 240 milions d'anys.
Molt abans que, doncs, evidentment hi havia a l'home la forma de vida humana,
els primers homínids, vull dir molt abans,
perquè és un període anterior fins i tot a l'aparició dels grans dinosaures.
I aquí, doncs, hi havia un micro, un pali ambient,
molt, molt, molt, molt diferent, que potser a molts ens agradaria, no?,
que ens recordaria més, doncs, amb una zona de corals del Pacífic.
Ah, doncs no estaria malament tenir això aquí a propet.
Jo també ho agrairia, eh?, quan aquell fred que fa el gener i el febrer...
Clar, és que, clar, hem dit també parlar del Cuber dins de la secció que fem dedicada al mar.
Com s'entén això?
Doncs, precisament perquè va ser aquí on es va trobar un fòssil d'un peix.
Sí, sí, a veure, precisament la col·lecció una mica més emblemàtica, no?,
i la que caracteritza el Museu del Cuber,
que fa poc, doncs, hem presentat amb una nova museografia,
perquè aquest museu ja, doncs, té els seus orígens als anys 60.
Sí, expliquen-se el cas, Esther, abans d'entrar en matèria,
com és el Museu del Cuber, què hi teniu exposat, a quin públic va dirigit?
Doncs, mira, precisament el Museu del Cuber avui dia es va reinaugurar
després de totes les obres de remodelació, no?,
i de qüestió de l'espai per poder oferir, doncs, un servei
amb totes les necessitats que es requereixen.
Es va inaugurar a l'octubre de l'any passat
i ara el que tenim visualitzat i presentat al públic
és la col·lecció de paleontologia, precisament aquesta fauna marina
que tenim, doncs, fossilitzada en el que seria la pedra del Cuber.
És que aquí tot se relaciona amb que quan el boom de la construcció als anys 60
es comencen a explotar, a fer una explotació moderna de les pedreres,
doncs, de sobte, van començar a aparèixer aquests relleus, no?,
aquestes perfectament marcades, fins i tot les escates, les aletes,
i aleshores, doncs, els científics van determinar
que es tractava d'una col·lecció molt important científicament
corresponent a l'era, el període, més ben dit, del Triàsic,
i n'hi ha molt poques.
Déu-n'hi-do, i això és això, va sortir a la llum
a base de l'explotació de les pedreres, no?,
van anar picant pedra fins que van arribar amb això.
Evidentment, no és un gestiment paleontològic establert
en el sentit, doncs, sistemàtic,
perquè actualment encara estan en funcionament les canteres,
encara les pedreres, perdó, encara hi estan sortint fòssils,
no tant, potser, com quan era un treball més manual, no?,
en els seus inicis, però sí que ha anat sortint al llarg d'aquest temps
molta quantitat de fòssils que, evidentment,
els estudiosos han anat determinant aquesta importància.
Sobretot la importància que té, i quan un visita al museu ho pot veure,
és que són fòssils en què s'ha plasmat,
ha quedat fossilitzada tota la part tova de l'animal.
Aquí al Cuvé, en aquesta zona, ens remuntem a que no hi havia ni la mar Mediterrània,
sinó que existia el mar de Tetis, no?,
quan els continents, doncs, eren un sol
i quan l'estructura, per dir-ho de manera, la geomorfologia de la Terra,
no tenia res a veure amb la que tenim avui dia, no?
Sí.
Aleshores, en el Triàsic és típic, no?,
aquestes faunes marines.
Aquí al Cuvé hi tenim una reconstrucció al museu
que ens ha fet un paleontòleg, el Mauricio Anton,
i hi havia un mar tropical, un mar molt poc profund,
amb uns esculls coralins que el deixaven protegit de les onades del mar Robert,
i en aquest fons marí no hi havia oxigen, era hipercel·lí,
els animals que es morien queien i no es podrien.
Llavors, quedaven embolcallats en aquella terra fangós,
que és el que després ha estat la pedra del Cuvé,
i com que no es descomposaven, es fossilitzaven.
Això és genial, perquè, clar, trobar fòssils de moluscs, en aquest cas, no?,
de closques, animals més durs, o fins i tot de les espines,
és relativament habitual, però, clar, de parts toves, com dius tu, no.
Clar, la gent també desconeix, doncs, que aquí al Cuvé, a banda,
doncs, d'aquest mar tenim una fauna fossilitzada
que té, es coinciden, i es diuen fòssils lagastaten,
i són fòssils que n'hi ha, doncs, jaziments arreu del món,
nosaltres aquí en tenim un,
perquè tenen unes condicions de fossilització excepcionals.
En aquest cas, és el peix que no s'ha podrit,
hi tenim les escates, l'ull, les aletes,
pràcticament és com un dibuix fet a la pedra, no?
Però això tu em deies del peix pedra,
que potser ho has sentit que fa poc hem fet una activitat.
Sí, activitats per la canalla feu al voltant d'aquest fòssil, no?,
que es diu el peix, bueno, li dieu l'activitat al peix pedra.
Al peix pedra.
Sí, a veure, el que em vis és que té molt bona acollida, clar,
el fet que la gent quan puja al museu i descobreix que hi havia un mar tropical
i que, a més, hi havia molts peixos,
i tenim peixos, com tenim meduses,
hi ha molts animals, éssers vius,
que encara actualment han continuat evolucionant,
que es troben a l'Índic, al Pacífic, no?
I estem parlant, me remeteixo una mica als dinosaures,
que és el que tothom coneix,
una fauna que, uns éssers vius que apareixen abans dels grans dinosaures,
però, malgrat tot, aquests animals continuen amb l'evolució de la vida, no?
I els trobem pràcticament molts iguals,
a l'actualitat.
I, aleshores, doncs, clar, vam pensar que era...
que havíem de posar una mica a l'abast dels petits
i també de poder visitar el museu en família,
els caps de setmana.
Aleshores, l'escriptora Àngels Uller,
que és professor a l'Universitat de Rubí i Virgili,
ens ha fet un conte, El peix pedra,
que és una mica a través del peix,
aquesta història, els nens, llavors, volen descobrir
com té aquest peix, a veure quin és el gros,
quin és el petit, quin és el dolent, quin és el bo...
I, si més no, doncs, entenen com ens ha pogut arribar,
doncs, aquesta col·lecció i els seus orígens.
Quant de temps fa que oferiu aquestes activitats familiars?
Aquesta activitat familiar l'oferim, doncs,
des de l'octubre, des del mes d'octubre.
I hem estipulat una mica de fer-la sempre el primer diumenge de cada mes,
a les 12 del migdia.
Vull dir que no cal concertar visita, no?
Perquè tots sabem que quan anem amb la canalla anem una mica trafegats.
Sí, i a vegades has d'improvisar.
No podem tenir massa horaris, ja en tenim massa entre sabana, no?
I, aleshores, una mica és la idea aquesta,
que els grans, la gent que vulgui pot visitar el museu,
i pensem que amb aquest complement també ho pot fer molt bé amb criatures, no?
I, d'altra banda, els apropem també a aquest coneixement,
perquè avui mateix hem tingut una visita també d'escoles i tal,
i el fet que hi hagués mar i veure aquells peixos,
els sorprenen, no?
T'ho pregunto, això, des de quan que ho oferiu?
Des de l'octubre em dius per saber,
bé, ja podem fer una mica de balanç,
de si ha estat ben acollida la proposta.
Perquè és allò que passa, no?
O triomfa molt, o realment agrada,
o a vegades aquestes coses, si no acaben d'enganxar, malament rai.
Clar, no, no, realment agrada.
Mira, el que hem descobert és que un cop acabem d'explicar el conte,
la canalla s'allença de sobre les vitrines,
perquè sobretot aquesta història,
que no té a veure amb el peix pedra,
però el bonic és que tampoc és una història d'una pedra,
sinó que té tot un argument, un conflicte,
com deia la seva autora, doncs, està pensat i meditat, no?
És un conte que ens remeta que coneguin els nens l'alcoveria brevis,
i ens preguntem què és l'alcoveria brevis.
Doncs quan la descoberta dels fòssils van venir la Madame Beltan,
una paleontòloga de la Sorbona,
que va classificar molts dels fòssils que anaven sortint, no?
I, de sobte, en va trobar un que no es corresponia en cap espècie coneguda.
És a dir, vam trobar un olotip.
No el va poder classificar dins de cap espècie coneguda.
Ah, què era?
És del grup, és un peixet petit, molt mono, del grup dels Salacans,
i aleshores se li va donar el nom d'alcoveria brevis.
És a dir, brevis per petit, alcoveria trobat alcover.
I això donà nom a una nova espècie.
És a dir, que si se'n troben un dia al Japó,
serà alcoveria dels japonensis, el que el vulguis dir, no?
I és una mica l'emblema que tenim,
i sempre el fem servir com a anagrama,
identificador de la nostra col·lecció.
Un peix que té una història molt curiosa,
perquè aquest grup dels Salacans es creia que s'havia extingit.
Seia 85 milions d'anys.
I als anys 30, uns pescadors a les costes de Mozambic
van trobar entre les xarxes un peix molt gros que no havien vist mai, no?
I es va descobrir que era del grup dels Salacans,
un grup que es pensava extingit,
i a les notícies de l'època ho remet com un fóssil viviente, no?
Cosa que ha tingut una evolució regressiva.
És a dir, en lloc de passar cap a un seu peix més evolucionat,
doncs ha passat a ser un peix més torpe,
que viu a les foses avismals, on no hi ha, doncs, ni llum ni res,
bastant lletjot, comparat amb el nostre, doncs,
que és un mar, doncs, un peix típic de mar tropical, no?
Esther, i tu tot això sobre aquests peixos
i aquestes curiositats ja ho sabies?
Home, a veure, jo també com a aficionada a la història,
i a mi d'avui parlava, perquè precisament han vingut els de l'escola
on vaig anar jo quan era petit i on van anar els meus fills,
a mi m'hi va una professora, la de naturals,
i ja ens portava aquest...
Pensem que aquest museu
s'ha creerà als anys 60, també.
Gràcies a la voluntat d'unes persones
que van voler conservar,
perquè moltes dels fòssils que sortien
se n'anaven al seminari a Barcelona,
se n'han anat cap a col·leccions privades,
és a dir, hi ha hagut molta fuita de fòssils,
precisament aquest desconeixement, no?,
que va quedar una mica, doncs...
Si no saps el que tens d'entremans, clar, tampoc ho pots valorar.
I ells potser ho sabien,
però els museus fins fa poc no han sigut uns centres culturals
amb gaire projecció popular, per dir-ho d'alguna manera, no?
I aleshores queda una mica per aquell expert
que ja sabia el que anava a veure.
Vull dir que la gent que ha aficionat en fòssils,
evidentment, coneixen aquesta col·lecció,
però la difusió a nivell, doncs, del públic en general
no s'ha fet mai.
I precisament la gent,
quan els parles que estàs al Museu del Covell,
que tenim aquests fòssils,
de vegades em miren una mica, de dir...
S'ha trastocat, no?, tant d'estar llidat amb els fòssils.
Però, bueno, quan ho veuen, els hi agrada, els hi agrada.
A més, també presentem l'exposició amb un audiovisual,
que amb 3D recrea una mica tot aquest mar tropical,
el procés de fossilització, els orígens del museu,
remet també la Pedra del Covell,
perquè la Pedra del Covell va començar a explotar als anys 60.
Clar, i pel que expliques, la Pedra del Covell és això,
és aquest fons de mar...
Clar, que està s'animentat,
i és en aquest estrat just,
que corresponia a aquest llims, a aquesta roca calcària,
és on trobem fossilitzat.
Pensa que tots els animals,
per avui les explicàvem en una escola,
hi ha, per exemple, uns insectes també fossilitzats,
com una mena de mosques.
Ah, clar.
Clar, els hi ha de dir animals marins,
què fa una mosca?
Doncs precisament devien anar al cos abans de descompondre,
és el corrent des de la vora d'aquests esculls,
el portava en aquest fons,
i aleshores quedava també s'animentat i no es podria.
L'efecte és que no es podrien,
i el no podrir-se,
i aquests llims,
aquesta mena de pedra calcària,
que és precisament la Pedra del Covell,
que tots la coneixem, no?,
que és aquesta mena de pedra que fa capes.
Sí.
Doncs és el que ha donat una mica
poder conservar tot aquestes espècies, no?,
aquests éssers vius convertits en pedra.
Es continuen trobant encara avui en dia fòssils?
Sí, es continuen trobant.
Ara fa poc vam fer un estudi etnogràfic, no?,
gràcies a la subvenció de les universitats
i Departaments d'Universitats i Recerca,
i, a veure, hem volgut veure una mica
l'evolució d'aquest ofici.
Un ofici que no és que hagi canviat massa,
però que el fet de la matenització
a l'hora de treure les grans pelades de roca
sí que ha fet que no s'entregui tant com abans.
Malgrat tot hi ha encara un cert desconeixement,
pensem que també hi ha molta afició als fòssils
i encara en surten,
però potser no van a parar al museu,
però, bé, mica en mica,
ens els n'hi ha portant.
De fet, quina seria de tots aquests fòssils
l'estrella, diguéssim?
L'Alcoveria Brevis.
Sí? Aquest peix que, a més, és molt petitet, dius, no?
Sí, sí, és un peix de pocs centímetres,
però, bé, és l'estrella en el sentit
que qualsevol indret del món
que trobin un peix d'aquesta espècie
ha de portar amb el seu nom científic
el coberia al capdavant, no?
Clar, i així ja...
Això es immortalitza ja,
immortalitza el poble?
Es immortalitza, es posiciona
i potser va ser una mica, és l'emblema, no?
I, a més, a veure,
que és un peix força interessant
perquè, clar, descobreixes una nova espècie
en aquest jesiment.
I de tots jesiments del Triàcic
no n'hi ha massa d'Europa.
Déu-n'hi-doi, tot això està passant
aquí al costat, eh, al cober.
És el que deies, Esther,
jo he estat la primera sorpresa, eh?
Quan em van dir, mira, al coberia això,
no dic, ostres, un mar tropical.
Home, sí, a més, també a veure, per exemple,
amb visites pedagògiques,
ja no parlo, doncs, amb família, no?
Amb l'escola.
Amb les activitats, clar, les escoles.
La canalla se'ls parla
que la terra no era igual,
era dels grans dinosaures.
Però quan ells poden veure
que de la muntanya de Prades
han sortit peixos,
i no parlem ja dels típics fòsils
més comuns dins de tot,
que són les cardoles, no?
Sí.
o les petxines,
que se'n troben molts,
el que tinc dret.
Estem parlant d'un animal,
i per exemple,
en tenim un que és el perlaedus,
que és llegat, no?
Que quasi fa, doncs, un metre.
I aleshores té totes les escates.
Imagina que has fet un peix
a una daurada a la sal
i has pogut obrir
el mollo i el contramolle, no?
Clar.
La canalla que eren com a sorpresos,
i aleshores és molt fàcil,
a través d'aquestes restes fòsils,
fer-los entendre
que la terra no està sempre igual, no?
Clar, i teniu l'exemple
per ensenyar.
El conte de l'Àngels Oller
comença així, no?
Que us pregunteu
com podem saber aquesta història,
si l'home no existia,
i ens explica aquest fòsil
que s'ha trobat, no?
Però, d'altra banda,
la curiositat que se'ls diu als nens,
però és que la platja,
el mar està a Cambrils,
està a Salou, a Tarragona.
Què fa un peix aquí
al mig de la muntanya?
I aleshores, bueno,
és una mica aquesta curiositat, no?
I quan realment veu les pedreres
i veus aquell entorn,
fas anar molt la imaginació.
Penso que és molt interessant
i molt didàctica,
aquesta col·lecció, també,
en aquest sentit.
Una col·lecció que podeu visitar
al Museu del Cuvé.
Digues-nos-ho als horaris, Esther.
A veure, l'horari d'obertura
al públic és els caps de setmana
de 11 a 2,
els matins,
i el dissabte a la tarda
de 6 a 8.
I entre setmana
s'ha de concertar visita.
Molt bé.
Uns dies abans.
Però, bueno,
se fan visites guiades
a l'exposició,
després també altres activitats,
com també es fa una visita guiada
pel Centre Històric,
ja escapant,
anant-nos a veure
tot el que és el patrimoni,
sobretot,
renaixentista que té,
però això seria un altre tema
que s'escapa del mar.
Però, retornant al mar,
home,
hi penso val la pena
perquè també hi ha
un audiovisual molt didàctic
i que recrea tot això,
fins i tot parla
de la Pedra Alcubé,
que la Pedra Alcubé
ja s'explotava en època romana,
la trobem a l'arqueològic
en làpides,
d'inscripcions en làpides,
és a dir,
que fem una miqueta,
a banda de recrear
aquest mar i tal,
també lligar-ho
amb la Pedra Alcubé,
perquè no deixi de ser
d'on ha sortit
aquest valor patrimonial
que té el poble
i, d'altra banda,
doncs,
és un referent
i un element
que dinamitza
l'economia local.
Doncs sí,
parlant de dinamitzar
i de promocionar, també.
Esteu ara inclosos
dins la ruta del Císter.
Sí.
No?
També és una bona notícia
perquè és aglutinar una mica
tot el que està passant
a la volta.
Clar, és articular una mica
a veure tot el que és
la xarxa de museus,
s'han començat a fer cosetes
i tal,
i sobretot
que ens dona una singularitat,
no?
Que, doncs,
a veure,
un museu que a banda,
pensa que el museu originari
té banda de paleontologia,
doncs,
tenim col·leccions
d'arqueologia,
col·leccions d'etnografia,
col·leccions d'art pictòric,
el que sí que hem volgut
és començar amb aquesta,
perquè, en certa manera,
existeix a prop
el Museu del Vida Rural,
tenim altres museus
complementaris, no?
En canvi,
un museu en què
tractem de ciències naturals
i que, a més,
tinguem una col·lecció
tan espectacular,
n'hi ha pocs.
És això que ens ha fet,
doncs,
començar amb aquesta sala,
nova sala,
aquesta museografia,
la sala també està
molt adaptada
amb textos,
vull dir,
s'han deixat una mica
aquells museus d'abans,
sense menys preals,
però que eren, doncs,
els 2.000 fòssils
que tenim tots
en una vitrina,
ja hi ha qui se'm queixa,
però, bueno,
ja ho aniran entenent,
ara en tenim 100, no?
Perquè pensem
que s'ha d'explicar
i no fer una cosa
per experts
de veure molts fòssils, no?
Que, a vegades,
és fer una selecció,
una cosa que...
Sí, que si no t'abala,
allò que diuen
dels museus que t'abala.
Ara,
doncs, em pretes,
però, bueno,
ja aquí de la vella escola
m'ha ve molt enfadat
perquè on són tots els fòssils, no?
Llavors, mira,
de tant,
tant els hi fem portes obertes
i sempre els hi dic,
a veure,
també ara començarem
un projecte com
que volem demanar
i ens interessaria, doncs,
començar a documentar
i investigar
la col·lecció.
Perquè penso que tenim
aquest madame del TAN
que està ja
dins del que és
el cap científic,
doncs,
bastant endarrerida, no?
És un senyor molt gran
i, evidentment,
els seus estudis
i les seves classificacions
ja estan caduques.
Perquè tots sabem
que la ciència avança, no?
I que es fan els estudis.
I mira,
va venir un noi
que feia el doctorat
a Canadà
i ens feia el doctorat
sobre una espècie concreta,
aquest que et dic
del Parleidos tan gran
i em va dir
teniu molts noms
que han passat de moda
i que els hem de reciclar.
Vull que hi ha molta feina
no només a cara a l'exposició,
sí que també jo crec
que ha d'investigar
i documentar
i a veure si van sortint
paleontòlegs del CUB.
Ah, doncs, mira,
és un bon reclam, no?
Seria una bona excusa.
Home, sí.
Que bé.
Moltes col·laboracions
amb l'escola,
sempre, doncs,
els fem venir,
fan activitats ells,
els fem servir una mica
de prova
per començar
a engegar activitats,
però, bueno,
tenim l'activitat pedagògica
a la sala,
que és un dosier didàctic
i que preveiem
que al setembre
ja tindrem els tallers
per fer una mica
més d'interactivitat.
Som conscients
que els nens
quan surten de l'escola
estan una mica cansats,
no?,
del que és l'exercici
d'escriure
i volem una, bueno,
fer-los unes activitats
més interactives
amb unes salades de llers
que estem habilitant,
que bé,
al setembre,
en principi,
doncs,
no farem la difusió
perquè espero tenir l'inquestió.
Doncs,
si casas,
serà al setembre
en tornarem a parlar.
De moment,
avui hem descobert
el Cuberia brevis,
no?
Ho dic bé, això?
Sí, sí, sí.
Un peix pedra
que és un dels molts fòssils
que s'han anat trobant
al llarg d'aquests anys
al Cuber.
La primera espècie
es va trobar al Cuber.
I que...
És un exemplar
d'aquesta espècie.
Déu-n'hi-do.
I que testifica
que abans
aquesta zona
era un mar tropical,
però abans,
molt abans.
L'Esther Magriñà
és la directora
del Museu del Cuber.
Esther,
moltíssimes gràcies.
De res, eh?