Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio

Sí, però funciona molt.
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
i a més teniu dues incorporacions noves que val la pena destacar.
Sí, és la banda que vam presentar a la gira de teatres
i l'hem incorporat a la formació oficial,
hi ha el David Muñoz a la guitarra,
el Joan Aguiar a la mandolina i violí
i en Joan Pau Chaves als teclats.
I a més a més hi ha col·laboracions puntuals,
principalment dues, una és del Raül Fernández Refri,
que és un músic de Barcelona que mirem molt
i l'altre que potser és la que ens fa més il·lusió
és la de l'Anabel, la meva germana,
que feia uns quants anys que no cantàvem els discos
i aquesta vegada li hem buscat un lloc ben maco.
És diferent aquest disc dels Pets, és molt diferent, eh?
Sí, hi ha gent que diu, la majoria de gent diu
que nosaltres com hem acabat teníem una mica por per això,
perquè veiem que era diferent
i no sabíem si això era bo o dolent,
però el cert és que la resposta de crítica i de públic
ens està una mica abrumant,
perquè quan fas un disc diferent pateixes,
dius, això vol dir que potser no l'entendran.
I resulta que no, que a les llistes de vendes va molt bé
i damunt la crítica en parla força bé.
Què us han dit? Heu llegit ja crítiques? Què diuen?
Sí, avui en surt una al periòdico
i és fantàstic, o sigui, és el disc destacat de la setmana,
diuen que...
No, no se te la llegeixi.
Vinga, és molt llarga o què?
Home, Déu-n'hi-do.
Fes-me un resum, tu t'ho fas llegint?
Jo ni me fas un resum més.
Lluís Gavaldà segueix en ratxa.
Això vol dir que és cosa de sort, Lluís.
Ho metge malament ja.
T'entrada, ho metge malament ja.
T'entrada ja anem malament.
Bueno, però al final acaba dient pop adult,
pop d'alta volada.
Jordi Bianciotto, que és el periodista.
No, ens posa quatre estrelles
i està com a disc destacat dintre la secció de crítica
del suplement èxit del periòdico de Catalunya.
També surt avui, també la crítica ahir ens deixa força bé.
Per ara molt bé, a la ràdio, tothom en parla molt bé.
Hi ha gent que...
Estem una mica fins i tot espantadets,
perquè de seguida que va sortir molta gent
ja deia que era el millor dels pets.
Jo trobo que és massa aviat.
Home, jo trobo així, a bote pronto,
que tampoc he fet una escolta allà en profunditat
i tampoc hi entenc.
Trobo que soneu diferent,
vull dir, no té el segell aquell dels pets,
almenys el que estàvem acostumats els últims anys.
Potser més relaxat, més tranquil.
Jo crec que hi ha cançons que són inequívocament pets,
el single és una bona mostra,
tornades enganxoses,
però sí que tens raó el sentit
que hi ha cançons que hem anat un pas més enllà,
hem investigat, hem posat corda,
corda, una secció de corda,
com si fos talment com si fos tactar de vegades
com una banda sonora,
hi ha guitarres elèctriques
que no havíem treballat aquest tipus de sonoritat,
hi ha mandolines, hi ha violí,
bueno, hi ha coses...
Clar, és que he jugat amb nous instruments,
amb la qual cosa sonarà diferent.
Sí, hem aprofitat una mica aquestes incorporacions,
sobretot la del Joan, la del Joan Aguiar,
el fet de tenir una persona que toca tants pals diferents,
doncs fa que el resultat se'n ressenteixi positivament,
perquè per fi podem sonar una mica nostrats musicalment,
fins ara als pets es notava que eren molt d'on som per les lletres,
i en aquest disc també comença a notar-se també amb les músiques,
una miqueta.
També us he de dir que, a més d'una cançó,
m'has recordat, o sigui, teniu cançons,
no les he escoltat totes,
però teniu cançons que recorden a d'altres cançons,
o a d'altres estils,
que encara no he sabut identificar amb quines,
però de dir, això em sona...
Això se'n diu personalitat i estil.
No, no, no, a veure...
Quan un comença a tindre una petjada que és...
Estàs xulo, avui, eh?
Que quan l'escoltes i t'identifiques,
doncs no que en diuen així, no en diuen així.
Sí, se suposa que això,
que a poc a poc vas agafant un llenguatge musical propi,
a base de fer discos,
vas agafant una manera de fer
que no és ni millor ni pitjor,
però que és molt teva.
I a mi em fa la feita que això sí que passa ara,
ja, quan sents una cançó,
dius, mira, això sona molt a pets,
perquè vulguis que no, doncs...
Per una banda n'aprens,
per l'altra banda també tens una manera de fer les coses.
Encara que et pensis que fas una cosa molt, molt, molt diferent,
acaba sonant a tu mateix.
És normal.
Bé, jo us repeteixo la pregunta,
perquè vull que ho quedi ben clar,
que us feien també la setmana passada els companys del tren.
Sembla que hàgiu tocat ja el cel,
sembla que ja estigueu a tope,
tot i que cada any que veniu a presentar discos
diem el mateix, no?
Sembla que hàgim arribat a tope i resulta que encara seguiu.
Quan, abans de sortir el disc amb en Joan,
de broma, de broma,
dèiem que aquest tocava el disc en què ens fotrien canya,
no?
Perquè portàvem, hi ha tres discos que es parlàvem molt bé de nosaltres,
l'agost va ser ja una passada,
i dèiem, això no pot durar tant.
L'agost potser era pel piano, pel teclat,
però ja s'intuïa aquest gir.
Sí, jo crec que hi ha molts punts de contacte
entre agost i aquest disc, musicalment.
També té un rotllet de Beatles marcadet, eh?
Potser pels cores pot ser això.
És que posats a copiar, copia els millors.
Tot i que el Joan tira més que tot a Pink Floyd, crec, eh?
Bueno, per la samarreta.
Avui me l'he posat perquè, a veure si em dóna sort,
perquè Pink Floyd durant els 70 va fer 3 o 4 discos boníssims
i van vendre molts discos, a veure si...
Parlant d'això, només te fan signar discos, Joan?
No et fan signar samarretes?
Samarretes, baquetes.
La gent me fa...
Jo acostumo a llançar les baquetes amb les quals toco,
després la llanço al públic en els concerts,
i el que l'agafa a vegades se la guarda per fer-me-la signar,
com m'aveu, amb una signatura de discos,
per exemple, com avui a les 7 al Cui.
I...
I és molt difícil signar una baqueta.
Les coses que no m'agrada gaire.
Veus una altra cosa que m'ha pres.
Has de fer contenta la gent.
Joan, ai, el Lluís té tallat.
Deies això...
Sí, té tallat, bueno, com mai.
Comentàvem això, que no estàveu al top encara.
Ah, no, això sí, que amb la broma deiem
que aquesta vegada ja tocava que ens fotessin pals
i sembla ser que encara no toca.
Deu ser...
Serà pel proper disc, doncs.
Jo crec que hi ha més d'un cel, com deia en Jaume Sisa,
que ell ne comptava 7.
Jo crec que n'hi ha més
i per molt que vagis tornem a pujar, pel que es veu, eh?
No, però sí que és cert que som uns privilegiats.
El fet d'aquest, per exemple,
que avui sorti als diaris
que som número 1 de vendes a Catalunya,
per una banda et satisfà, no cal dir-ho, no?
Però per altra banda penses, ostres, quin país tenim
que quan un grup que canta en català
és número 1 a Catalunya és notícia, no?
És notícia, clar.
Això no és gaire bona notícia
a nivell de normalitat cultural, no?
Però vaja, per altra banda és motiu d'orgull.
Doncs número 1 de vendes a Catalunya,
número 14, Joan, que quedi clar,
a nivell de tot Espanya,
col·laboracions?
Vos han ofert col·laboracions amb altres grups
a nivell estatal?
Mira, no fa gaires dies
que ha sortit un disc de l'OFA Flesbian
en el qual jo hi col·laboro cantant.
Jo me'l vaig comprar ahir.
Ah, sí?
Està bé?
I tu ho fas bastant bé.
Gràcies, home.
Encara no m'ho havia dit.
Però no, però m'havien dit
que era una mica pitjor que l'anterior,
de l'OFA Flesbian,
i a mi m'ha agradat molt.
És més relaxat, però jo crec que hi ha cançons molt maques.
Sí, té cançons molt boniques.
I Joan, de col·laboracions,
em passa la mà per la cara bastant.
Sí, perquè no sé dir que no, eh?
Des de discos infantils fins a Habaneres,
a Sardanes, fai de tot, jo.
Sí?
Sí, però no internacionals, eh?
Què no faries?
Escolta'm, què no col·laboraríeu?
Què no faria?
Home, no ho sé,
hi ha algun personatge que no m'agradaria col·laborar-hi,
però més val que no el diem.
Val.
Escolta, i si us proposessin avui ja que aneu a Reus, no?
O feu una mena de jam session amb l'Ariel Santamaria.
Jo hi vaig col·laborar.
Ja ho sé, jo ho sé.
És veritat, tu i el Tito t'éreu.
Hi ha una cançó que es diu Rock'n'Roll Bip,
que parla d'una casa de barrets mítica del camp de Tarragona,
i jo hi canto.
Sí que seré tant.
Som força amics de fa temps.
Políticament no coincidim gaire.
Però bé, no, no, estic content que hagi sortit.
Com a mínim donarà una mica d'alegria a la política del camp.
Una mica de canya, és el que s'espera.
Bueno, vosaltres la donareu damunt de l'escenari, no?
La canya, com teniu els vols aquest estiu?
Doncs ara hi ha un peron de 15 dies per fer promoció,
però tot just tornar, un cop tocat a Girona, anem a Reus.
Anem a Reus per Barraques.
La Rebella de Sant Pere.
A Barraques.
A Barraques anem a Reus.
I després a partir de...
Fem 22 a Salt, a la Mirona,
al costat de Girona.
Després anem a aquest que diem de Reus,
i a partir d'aquí ja comença juriòlegos i setembre bastant planet.
N'hem fet nou, amb aquesta primera etapa de la gira.
Ara parlem per fer la promoció,
i a partir del 22 torneu a començar la promoció.
I Tarragona City?
De moment no hi ha res a Tarragona, ciutat de moment no hi ha res.
De fet, Reus i Tarragona sempre s'ho tornen, eh?
Sí.
Crec que no han coincidit mai.
No, és com una regla no escrita, però és curiós.
Quan toquem a Reus no toquem a Tarragona, i al revés.
De fet, a Tarragona no fa gaire que hi hem tocat.
Vam fet dos metropols seguits, i d'això en fa...
I a Reus, a la gira de teatre, no hi va passar.
Exacte.
Ah, doncs mira, us ho aneu tornant, sí que és veritat.
No és cosa vostra, però és el que...
No, però està bé, així no canses tant.
Puguis que no, portem 22 anys,
i la gent del camp de Tarragona
deuen dir una altra vegada els pecs.
Aquests pesats.
Lluís, hem de preguntar pel nen.
Bé, bé, mira, ara acabo de tornar de l'escoleta,
i avui he fet una fitxa molt bona,
i m'han dit que és molt espavilat.
T'han dit?
La gent que el veu, perquè tu ara, prepara't,
és el primer any que aniràs de bolos,
i que tens fàtu a casa, diguéssim, no?
Sí.
Portaràs bé o què?
Però em sembla que no sóc l'únic que li ha passat això, eh?
Vull dir que si tothom ho ha sobreviscut,
jo també podré sobreviure.
Sí, de fet sí.
Sí.
Joan, tu tens família?
Tu tens família, Joan Reig?
Sí, sí.
Però família nens?
No.
D'acord.
Per quan ho tens pensat, això?
Home...
És que perquè dona vidilla,
les entrevistes no hem de què parlar.
De quin quart, o sigui?
Anima't.
De quin quart hi poses?
De quin quart ho tinc pensat, sí.
Bé, a les set el Joan Reig Reus, vull dir...
Sí, mira, totes les ganxetes ja ho saben.
Escolta, voleu acabar amb alguna cançó concreta del disc?
Doncs mira, si no et sap...
A mi m'agradaria acabar amb la cançó número dos,
perquè creo que és la cançó més tarragonina del disc,
a nivell de lletres.
És una cançó...
Romana, és romana.
Que conjuga un verb que és ideal per fer-lo servir a Tarragona,
que és Badà.
És una cançó d'una persona badoca.
Per què és ideal a Tarragona a Badà?
Perquè és una ciutat amb molts espais lliures
per passejar a la Rambla,
i a la Rambla et creues amb gent maca i bades,
i és molt bonic Badà.
I hi ha dones i noies maques,
que sempre és un gust Badà.
I ara és una bona època,
també és perquè se destapen.
Sí, és veritat.
Bueno, ha arribat aquest punt tan intel·lectual de l'entrevista.
Avui no us ha preguntat gaire per política,
que sé que el Joan s'esplia massa.
No, no, no, deixem-ho corrent.
Deixem-ho, deixem-ho corrent.
Després de les eleccions jo crec que...
Necessitem un respiro.
Que treballin els polítics,
i que facin pactes,
i que facin el que vulguin.
Els pets, aquesta tarda a les 7,
a Discos Quick, a Reus,
al carrer Llobera,
signant discos
i tot el que els hi vulgueu fer signar.
Jo, mira, faria fins i tot,
si ens esteu escoltant,
una mena de gincà,
m'aporteu-los coses difícils i rares per signar.
No, fotis.
Ja va ser.
Sempre és bonic.
Allò, aquelles calces, aquell tanga.
Firma-me la ratlla del tanga.
Discos, pòsters i postals ja tenim prou.
Discos i cintes i compact discs.
Exacte.
Sí que era l'eslògan del Quick.
Tenim una edat, també.
Pobres cintes.
Lluís Gabaldà, Joan Reig,
moltes gràcies per venir a Records al Falin.
Molt bé, de part teva.
Adéu.
Com les llaganyes vaig cantant,
fluixet pel carrer com un nen gran.
Aquesta cançó que et vull donar,
et porto al damunt i m'agrada.
Pa, pa, pa, pa.
Pa, pa, pa, pa.
Pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa.
Em veig la pluja de juny,
que amb un combinat d'alcohol
la gent s'encongeix
i busca i xopluc fent servir les mans de paraigües.
Intento no clocar els ulls,
les gotes em van lliscant,
però puc veure un gat
rient-se de mi des de sota d'un seat panda.
Fasinat, amb la mirada juganera que em regales.
Encantat, sabent que demà
també la faràs,
també la faràs i a batzegades.
Vaig cantant, fluixet pel carrer com un babau.
Aquesta cançó que et vull donar,
et porto al damunt com un perfum que mai me'n va fer.
Vaig cantant, fluixet pel carrer com un nen gran.
Aquesta cançó que et vull donar,
et porto al damunt i m'agrada.
A poc a poc i a batzegades vaig cantant,
pendent de la gent que m'està mirant.
Aquesta cançó que et vull donar,
a porto al damunt i m'agrada.
Bé, bà, bà, bà, bà.
Bà, bà, bà, bà.
Vàng, bà, bà.
Fins demà!