Fins demà!
Una padrina a la font
Ja fa bastants dies que aquí al Ja Tardes us estem deixant escoltar tast a tast els 11 temes que conformen que no s'escapin els gossos, el primer treball discogràfic dels Jassar.
Es va trobar un bon padrí
Potser és un dels grups més de barreja, per dir-ho d'aquesta manera, de tots els que al llarg d'aquest temps han anat guanyant el Sona Nou.
Tenim a l'altre costat del fil telefònic una dels seus membres, la Miranda. Miranda, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Escolta, ets la cantant?
Sí.
Sí?
És aquesta veu, la Miranda Gas, no?
Exacte.
Aquesta veu que escoltem.
Explica'ns, home, qui sou, Jassar, que a més sou una jantada, set persones, crec.
Set persones, sí, set persones sobre l'escenari.
Sí, sí.
Explica'ns qui som, Jassar.
Sí, d'on sortiu?
Jassar surt d'una trobada d'amics, de gent que havia coincidit durant molt temps amb el món de la música, de diferents llocs de Catalunya, però que s'havien anat trobant, i que finalment es troben estudiant a l'SMUC.
Aquestes persones són sis persones, que són tot Jassar-me'ns jo, que vaig fer la repescada després, més endavant, un cop la formació ja portava tres mesos fent alguns temes i fent alguns bolos, i vaig entrar jo.
I bé, i això, uns amics que s'ho van fent, s'ho van fent, van sortint bolos, van anant una mica per totes, intenten apuntar-se als concursos que interessen i que es van fent.
I anar intentant fer bolos per a gent que coneixen, en llocs, locals, bars, que es pot anar trobant, i que a poc a poc va creixent i arriba fins al disc que us podem estar presentant, que no s'escapin els gossos.
Un disc que, a més, és el fruit, la conseqüència d'haver guanyat el Sonenou?
Exacte, exacte, un d'aquests concursos en què ens hem presentat el Sonenou, i bé, i això va ser el que ens va fer estar així alerta,
durant molts mesos, de no abaixar la guàrdia, de preparar totes les proves, d'anar fent les eliminatòries, fins al dia de les matals, que es va donar el veredicte, i vam guanyar.
I d'això hem pogut gravar aquest disc, que veia que si no hauria estat molt impossible, i comptar amb la gent amb qui comptem ara des del manejament, i ara, en aquests últims dies, gravar un videoclip, i tot això...
És una cosa que no hauria pogut passar, almenys ara, en aquest moment, si no fos per al Sonenou.
Com recordes aquella final a Ras Matàs, que, home, ara ja fa mesos, eh?
Ja farà un any, d'aquí uns dies.
És tant, de millor.
Sí, perquè el dia 22 de novembre tornem a tocar-hi, com a grup guanyador de la edició anterior, i sí, sí, és aquest novembre.
I, home, aquella nit la recordo, doncs la recordo amb uns nervis brutals, i d'aquells nervis que un cop ja ho has fet, dius, home, no és que no hi hagués per tant, però...
que és una senyora a gala, no?, com si diguéssim, i hi ha tot el rotllo aquell dels jurats, i de que sigui el públic, que sigui els tres grups, tota la tarda allà, però, home, una nit molt especial, d'aquelles que et fa sortir una mica de tu, i que després dius, eh, però molt bé, molt bé.
Escolta, vau ser una mica l'aposta més fresca de la nit, o jo diria de tot el concurs, en el sentit que hem vist moltes finals del Sonenou, i hem parlat amb els guanyadors i tal,
sóc potser el grup que se surt una mica del que havia guanyat fins ara.
Feu un tipus de música molt diferent.
Fem un tipus de música diferent, i bé, de fet, també el que passa amb aquest any, que ja és diferent de per si, és el tema aquest que normalment hi havia categories dintre de...
No hi havia un guanyador absolut, com si diguéssim, aquest any que vam guanyar nosaltres era el primer que hi havia un guanyador, que no hi havia, doncs jo què sé,
allà, que en aquella final hi havia cantautor, rock i folk, mescla, com se li vulgui dir, per part nostra.
I havia de ser un d'aquells tres, i sí.
I, de fet, som, bueno, són una mica diferents a les altres generacions, però bueno, ja és això, no?
És una mica difícil, suposo, haver de triar entre tres grups quan no estan competint amb el mateix gènere,
o no sé ben bé en què estan competint, però bueno, sí, sí, som diferents.
Clar, si hi haguessin hagut categories, potser haguéssiu entrat més a la de folk.
Tot i que no ho sé, perquè feu un folk home molt eclèctic, no?
Quina etiqueta us posaríeu?
No hi ha etiqueta gaire, perquè va començar l'etiqueta aquesta música de Clésmer, Gipsy Jazz,
i a les dades ja ho hem anat transfigurant tant, que ara en el disc ho fem la broma, que és un Clésmer, Plipsy, Blas.
Què és això de Clésmer?
Clésmer és la música jove, la música balcànica,
tota aquesta música tan lligada a la festa i a la religió, en certa manera,
el costum d'aquelles terres i tot això,
que és una mica el fil inicial del que va impulsar la Clara a fer un grup tipus això,
com si hi haguéssim amb aquest esprit.
Aleshores, què passa?
Que a poc a poc cadascú va posant la seva pedreta,
voluntària o involuntàriament,
es van fent temes i van sortint totes les influències,
totes les coses que hi ha ganes de fer,
i, clar, pues surten coses més lladeres, coses més roqueres,
coses més, no sé, posar-li el nom,
i acaba sortint Cesà.
Molt bé.
Escolta, 11 temes, en total, conformen aquest treball,
que no s'escapin els gossos,
han sigut creats per l'ocasió o tots,
o alguns, vaja, ja els teníeu?
Jo crec que aquest disc és una mica com una carta de presentació,
com un recull de tots aquests temes que s'han anat fent a poc a poc,
des d'aquest principi, que jo encara no hi era,
i que hi havia quatre temes,
i el que sí que passa és que tant pel Sona Nou,
com per després el disc, com per altres coses,
com per bolos concrets que hem tingut,
han anat evolucionant,
s'han anat arranjant tant pel que fa de música, l'estructura,
com perquè fan les lletres,
sí que s'ha intentat donar una mica una mà de vernís a tot,
però mantenint molt la cosa d'això.
Són 12 temes, de fet,
que ja tenim un bonus track allà al final,
i jo crec que això és més aviat unes pinzellades,
11 històries, 11 temes,
que podrien anar reflexant tot el que seria el prisma de César,
però sense tenir una temàtica general concreta,
ni un fil conductor.
És una mica unes quantes fotografies nostres
per allò de davant, de costat, de darrere,
per fer-te una idea de la proposta del grup
i de com ha anat evolucionant,
perquè alguns dels temes que estan en el disc
estaven també en una maqueta que teníem autoeditada,
i hi ha gent que les té les dues,
diu, ostres, com ha canviat tal tema,
i per això, és una mica una mostra.
Han canviat molt respecte a el que teníeu primer gravat,
en pla en maqueta.
Exacte, el que han canviat molt és que han canviat,
han evolucionat, podríem dir,
i bé, i això, per això.
Com va anar la gravació del disc?
Heu comptat, a més, amb col·laboracions.
Teníeu ja experiència en estudi?
En estudi, home, en estudi com Musicland, no.
De fet, o sigui, vam anar a gravar Musicland,
que és una...
De fet, o sigui, abans de la final de la Sona Nou
hi havia una prova que era anar a gravar.
Cada grup anava a gravar durant un dia un tema allà,
i allò, a més, els membres de Musicland
passaven a una opinió sobre tal, com ha anat tot, tal,
a més, que nosaltres allà ens vam quedar
absolutament enamorats del lloc, de les persones,
dels mitjans, de l'espai, de tot.
I a dintre del grup hi ha qui he tingut més experiència,
aquí menys en temes de gravació,
perquè, per exemple, l'Illa de Font,
sí, sí, hi t'èrem a trencar, a gravar, així...
Però, clar, ningú en un lloc com Musicland
estava acostumat a estar-hi ni res,
i menys a treballar amb gent que pots admirar
per tot el que hem fet
i senzillament per com són humanament,
que els hem anat coneguent,
i, bueno, si l'experiència grava el disc
ha sigut positiva 100%,
i per un cantó, òbviament,
per un grup gravar un disc és la seva feina
i és l'estar satisfet amb el que fas
i per l'altre pel lloc
i les persones que ens hem trobat
és positiu 100%
el que ens hem emportat d'allà.
Bueno, hi ha molta diferència
entre l'enregistrament i després
com s'uneu en directe?
Com?
Sí, pregunto si hi ha molta diferència
entre la gravació, entre el disc
i el vostre directe.
Home, s'intenta que no,
va ser una de les coses en un moment donat
allò de, ostres, clar,
a l'hora de postproducció i tot això,
doncs...
Perquè, Miranda, està gravat per pistes, el disc.
Sí, sí, sí.
Vale, vale, vale.
Perquè a vegades per aconseguir aquesta frescor
que, de fet, el vostre disc ho té, no?
Té, té...
Vaja, jo me l'ho imagino molt en directe.
A vegades ho fan tots junts i no.
En aquest cas és per pistes.
No, no, aquest disc està gravat per pistes
i hi ha coses però molt sotils
que després nosaltres no podríem reproduir en un concert,
però s'ha intentat sobre...
O sigui, l'ànima del grup
és que hi hagi les mínimes coses
i no era tirar per una...
Que et fos bastant fidel
el que respira en un concert
en el que respiri
quan tu estiguis a casa escoltant-ne en aquest
o en un local o on sigui que soni.
S'ha intentat que no fos allò
que es faci el concert.
A veure, a veure, aquí què passa.
Sí, això no s'assembla en res, no?
Exacte.
S'ha intentat que no passi.
Parlant de concerts,
teniu constància si veniu per aquí, per Tarragona?
Hi ha alguna cosa emparaulada?
Doncs de moment no.
Aquest estiu vam estar a Bàlix
i crec que és el més apropet que hem...
De moment no.
Ara també estem en l'època aquesta
de l'estrès de l'estiu, no?
Que tothom t'avisa que hi ha un bajón,
que hi ha un bajón,
que hi ha un grans...
I efectivament,
comparat amb una mica el ritme
que portàvem a l'estiu
i tot l'estrès,
que si el disco,
que si no sé què,
doncs ara es nota molt.
Allò, aquest que t'ha sentit,
no, no, no, ja volo.
I n'hi ha un buit ara,
però, bueno, que ja es va omplir en poc a poc.
Quines perspectives de futur teniu?
Doncs perspectives de futur
de seguir treballant,
seguir intentant tocar a tot arreu,
arribar al màxim de puestos
i de que a poc a poc
es vagi sent una cosa cada cop més seriosa
i, ostres,
i que ens hi puguem guanyar la vida ja.
Buf, ni m'atreveixo a dir-ho.
Home, som molt jovenets, no?
Encara teniu...
Quina és la mitjana d'edat?
La mitjana d'edat seria 25,
perquè n'hi ha un parell que té 25,
ara tenim un parell de 20 a 22
i un parell de 27 a 28,
amb la qual cosa la mitjana seria això.
Estem per la vintena tots
i mitjana de 25.
Estem veient de fa ja uns anys
hi ha un munt de grups que floreixen
aprofitant el marc del folk
però barrejant-lo
amb altres tendències molt més ballables.
Què us diferenciaria, Jassar,
per exemple, de grups com la Carrau?
Per dir alguna cosa, eh?
Què ens diferenciaria?
Home, teniu una base de jazz i de swing, no?
Això està clar.
Exacte.
I a banda d'això,
jo crec que sempre es tendeix
a juntar grups, allò,
això és tipus això, allò,
això és tipus jo.
Evidentment, en quant a formació,
en quant a coses tenim molt a veure,
però al mateix temps,
jo crec que la diferència
és escoltar-se un disc
o escoltar-se l'altre
i no...
la proposta no és la mateixa,
com si diguéssim.
Sí, de fet, és això,
és la sororitat pròpia, no?
Escolteu el vostre disc
i se sap,
quedeu molt classificats,
potser no us podem posar etiqueta,
però dius, això sona a Jassar.
Exacte.
Està bé.
Miranda, escolta,
moltíssima sort a partir d'ara.
Moltes gràcies.
Que us vagin les coses de cara,
que sembla que aneu ben encaminats
i, en fi,
a la mínima que vingueu
a tocar per Tarragona
quan faci més bon temps,
feu un truc que tornarem a parlar,
d'acord?
Vale, d'acord.
Doncs moltes gràcies a vosaltres.
Fins la propera.
Fins la propera.
Fins la propera.
Corren i es fan més grans,
s'emporten les certeses
quan passen per sobre el teu cap,
planten els nous baranges,
borren la memòria
i tornen a vèncer.
Ulls sense vista busquen avergonyits
Peses perdudes per retrobar el sentit
Camins de fang que no deixen caminar
Se'n passen amb les pedres escriptes i s'han ofegat
Tacen el cel, el sang ressonen les inculpes
Tornen a vèncer
Per què mires la ciutat llunyana?
Per què vols donar-ho tot quan no tens res?
Per què flores per les ambassades?
Per què vols somriure quan no queda res?
Sónses esquerren bruixes els bancos i
Sónses esquerren bruixes els bancos i
Sons de s'esquerden bruixes, els van cosint.
S'obren espletges, surten esfluits podrits.
Alimentats d'aquesta realitat,
fumant fums infumables, bevent un pou enverinat.
Cauen els grans piles, però deixen les petjades, tornen a vèncer.
Cauen preguntes, cauen en terres morts.
Creixen mentides, cauen lluernen tot.
Van rodant torren i es fan més grans.
S'emporten les cerdeses quan passen per sobre el teu cap.
Tornen els vells baranges, esborren la memòria i tornen a vèncer.
Per què mires la ciutat llunyada?
Per què vols donar-ho tot quan no tens res?
Per què vols donar-hi-re?
Per què vols donar-hi-re?
Fins demà!
Fins demà!