La terra és plana, ho sap tothom,
però a les planes hi ha rieres, curinetes i turons.
Potser tinc ànima, no ho sé,
però el que sé de cert és que el teu cos s'entén amb el meu cos.
Jo perdo el fil i no me'n recordo de com et dius.
Perdo el fil i el més trist és que el fil em perd a mi.
I que ens agrada aquesta cançó del Quimi Portet,
La terra és plana. Beta, bona tarda.
Bona tarda, bona tarda.
Com estem?
Per això la tenim com a capçalera d'aquesta secció
que, insistim, encara que no ho sembli pel títol,
de la mateixa, és força seriosa.
Les notícies que donem intenten ser verídiques.
Notícies sempre d'àmbit tecnològic, científic,
nous descobriments, nous avenços...
D'àmbit somiador, com pel·lícules que fan somiar.
Bé, abans d'engegar, ja us ha avançat tu,
que parlaríem de Blade Runner.
Les típiques salutacions a la gent que ens escolta,
la gent que ens escolta per internet,
és molt important perquè a nosaltres que ens agrada la tecnologia,
és molt important això de tenir aquesta xarxa,
la www.tarragonaradio.cat, em sembla que ha sigut aquesta l'adreça,
i que ens puguin escoltar, per exemple, ara, en aquests moments, a Austràlia.
Per què no?
Per què no?
Hem rebut a vegades algun mail, eh, potser d'Austràlia, sí, d'Austràlia,
ara que ho dius potser també, eh?
Només que res ho dic perquè m'agraden les músiques que fiques,
la cançó que has ficat abans, el Big Night Oil,
són australians.
Ah, sí, mira, veus, això ja no ho controlava.
Escolta, si esteu a Austràlia o esteu aquí a Tarragona, és igual, eh,
si ens voleu fer arribar alguna petició, alguna pregunta, algun suggeriment,
teniu també el correu electrònic,
ja tardes, ja tardes, amb jota, ja tardes, arroba, tarragonaradio.cat.
I aquí posem música extraordinària, o sigui, no tenim cap problema.
Oi, avui nòrdic, que fins i tot posarem, no?
Sí, també, també.
Cap al final, sí, i és un grup que al primer cop d'ull dius,
uai, què fa aquest grup aquí?
Però hi ha sorpreses, de vegades els grups més repelents, entre cometes...
Bueno, repelents.
Bé...
Amb el pas del temps ja no són repelents, ja són...
Algunes cançons més que un altres, no?
Sí, deixem-ho així.
Bé, doncs, resulta que aquesta setmana passada va tenir lloc a Sitges,
al Festival de Cinema de Catalunya,
i, a més a més de passar pel·lícules,
doncs, com aquesta de l'Orfenat, em sembla que va passar per allà.
Sí, sí, sí, sí.
Jo diria que sí, doncs, van mirar de fer una mena d'homenatge
als 25 anys de Blade Runner,
i ells, els de Sitges 07,
que es va començar sent Festival de Cinema Fantàstic,
ha acabat sent Festival de Cinema de Catalunya,
però conserva aquestes arrels de Cinema Fantàstic,
i, doncs, esclar, tenen Blade Runner com una mena de mite.
I què van fer? Doncs, resulta que l'auditori de Sitges
va ovacionar els creadors dels efectes especials
en l'homenatge al film de Ridley Scott,
que es celebra en guany els 25 anys amb una reedició.
Sí, sí, es veu que això de les reedicions de les pel·lícules
dona molt, dona molt de sí.
El que passa és que, pel que ens van explicar,
teníem un enviat especial a Sitges,
que havia vist el passe, i es veu que molt bé la reedició,
perquè li han rentat la cara, però l'han deixat,
l'han conservat molt tal com estava.
Sí, sí, sí.
L'han respectat.
Bé, l'únic que ha fet és aquesta reedició,
doncs, bé, hem de dir que el DVD,
sembla ser que és la taula de salvació d'una indústria de cine,
que cada cop recapta menys.
I està també darrere de l'operació de tonejat digital
del clàssic de ciència-ficció o Black R&R.
O sigui que, com les pel·lícules que surten no acaben de funcionar,
doncs, l'industria del cinema s'adica a tonejar les pel·lícules.
A tonejar les pel·lícules.
És un llenguatge una mica entenedor.
i, en aquest cas, ho ha fet amb motiu dels 25 anys,
amb aquesta pel·lícula,
d'en R&R, t'anem insistir,
dirigida per Rilly D. Scott,
i que no ha polit els defectes tècnics,
però que serà la tercera i definitiva versió.
Sí, sí, perquè, encara que no sembli,
hi va haver una segona versió.
Aquesta seria la tercera.
Aquesta tercera es dirà The Final Cut,
o sigui, el tall final, ja, la definitiu.
perquè, amb motiu del desè aniversari, el 1992,
el director es va treure de la màniga
una revisió en DVD que es deia
Director's Cut, el tall del director,
però no va ser gaire ben trobada, aquest tonejat.
En aquest cas, doncs, el que ens proposa ara,
al cap de 25 anys, aquest Final Cut,
tindrem la gent que ens agrada aquesta pel·lícula,
els que la tenim com una mena d'objecte d'oculta,
doncs, a partir de desembre,
es llençarà magníficament
una grandiosa edició de Blade Runner en DVD.
O sigui, que constarà de cinc discos,
cinc amb totes les versions i extras possibles
d'aquesta fosca melancòlica
faula futurista sobre el sentit de la vida.
Cinc DVDs.
Cinc DVDs, sí.
D'això de col·leccions.
I aquest final, i aquest final cut,
doncs, a més a més, com deies tu,
que li han rentat la cara
i que es veu més nítidament,
doncs, sí que he afegit una mica alguna cosa
amb el que és la versió original del 1982.
Sí, hi ha un afegit
que és un pla suposadament inèdit.
Unes gogos lleugeres de roba
que ballen el tuguri de Taffey Lewis,
que és allà on va veure el Rilley Scott,
el Grace Lannert.
Sí.
Sí, unes gogos, doncs, amb poca roba...
Bé, ens han apuntat com a res.
Sí, sí, perdona una mica més de la crida.
Imagina't.
Bé, és una de les escenes que hi ha afegit.
El que més és tot restauració digital.
Parlaven també del final,
que sí, hi havia un parell de finals diferents,
un que era més endolçat, l'altre no tant.
Bé, doncs, com deia,
l'auditori de Sitges va evolucionar
els creadors dels efectes especials
en l'homenatge d'aquesta pel·lícula.
I qui són?
Doncs, el Sid Emit,
que va ser encarregat
de la conjunció d'enfoncaments òptics
i miniatures i maquetes.
I després van convidar també el dissenyador
de la devastadora i fosca Megalòpolis,
futurista, que és el Douglas Trumbull.
Clar, és que penseu que a l'època de Blade Runner
poca digitalització, eh?
Tot era base de maquetes, encara.
Sí, sí, sí.
Eren maquetes, però, esclar,
aquestes maquetes es prenien d'una manera
que semblava, doncs, a això,
encara bé, amb efectes especials.
Eren maquetes dels 80, ja?
Sí, sí, sí.
Ja no eren les maquetes de l'Star Wars, per exemple.
Eren més avançades, no?
I val a dir que aquesta pel·lícula, doncs,
està inspirada, ja ho hem dit altres vegades,
en una gran novel·la de ciència-ficció
de Philip K. Dick,
que va ser publicada el 1968.
El títol en català d'aquesta novel·la era
o és els androides somien xais elèctrics.
Sí.
Important dada perquè,
per qui es vulgui llegir la novel·la,
doncs, és bastant bon, eh?
És una d'aquelles de ciència-ficció
de cinc estrelles.
A més a més, podem dir d'aquesta pel·lícula
que resulta que aquesta última restauració
de Final Cut,
doncs,
donar pistes,
donar pistes,
suggereix,
però mai respon a la pregunta
sobre si Deckard,
o sigui, Harrison Ford,
és un replicant.
O sigui que
donen més pistes,
suggereixen coses,
però deixen, deixen, deixen encara
aquest punt d'incrònica,
perquè, segons
aquest convidat,
el CITMIA,
diu que mentre segueixi
aquesta incògnita,
aquesta incertesa,
la pel·lícula seguirà viva.
Interessant.
Ara que comentaves,
doncs, això,
gent que es va,
que van homenatjar
en motiu de Blade Runner,
crec que també hi va fer cap
l'actor que feia
de The Seaborg.
The Seaborg.
Sí,
l'actor,
aquell Ros,
vaja,
que era el replicant.
Sí, el...
Que és el típic actor
secundari o principal,
que apareix en 12.000 pel·lícules,
vull dir,
és un home que va,
fins i tot,
explicar que no rebuig mai un paper.
Sí, ara m'ha vingut el nom,
el nom és,
és d'origen alemany,
o era alemany,
Rajesh Howard.
Sí?
Sí, Rajesh Howard,
sí, aquest és el nom.
I aquest replicant
Rosal,
atlètic,
és qui protagonitza
una de les últimes
sesènes més maques
de la pel·lícula.
Amb el Colom.
Quan està a punt de morir
i aleshores deixa anar
el Colom
i bé,
és...
i deixa viure
en aquell moment
perquè tenia...
tenia a les seves mans
la vida del...
del...
del Décard,
el Harrison Ford
i l'agafa
amb tota la força
que li queda,
l'aixeca,
el salva
i ell mor.
és bé,
és una combinació
d'escenes...
Té un puntet d'anys 80,
però, eh?
Aquesta escena
del Colom volant,
marxant,
té un puntet
de videoclip dels 80.
Sí, sí, sí.
Però és també
l'encant de la pel·lícula.
Més interioritats
de la pel·lícula
al cap de 25 anys.
Seguim parlant
de Blade Runner.
Sí,
seguim parlant
de Blade Runner.
Doncs que
la primera opció
del protagonista,
el que havia de fer
de Décard,
aquest caçador
de replicants,
va ser el Robert Mitchum.
No l'hi veig, eh?
Però bé,
posteriori.
Els productors
la van descartar.
Es veu que
tampoc no l'hi van veure,
com tu.
Però es van posar
d'acord
amb Dustin Hoffman.
Tampoc, no?
Home, ara,
has vist el més ja?
No, però clar,
no ho sé.
Però resulta
que al cap d'una setmana
va abandonar el rodatge.
Sí, està bé.
Es veu que el veien contractat,
però al cap d'una setmana
va abandonar,
va dir, no,
això no és per mi.
I és com va arribar
Harrison Ford
i aquí, doncs,
la van encertar.
Bé...
A veure, la van encertar
perquè hem vist
el resultat final, eh?
Potser amb algú altre
també hagués funcionat.
Possiblement.
Ves a saber, està bé.
Val a dir que
un dels protagonistes,
o sigui,
desconvidats
per parlar de la pel·lícula
van ser
aquells dos personatges.
Dèiem,
el Sid Mead,
que va dissenyar
les maquetes,
i el Douglas Trumbull,
que va ser l'autor
de S'Efectes Especials.
Doncs,
el Douglas Trumbull
tenia un precedent.
Havia estat abans
fent Star Trek,
o sigui,
tenia ja una mica
d'experiència,
saps?
En històries d'aquestes
de ciència ficció,
almenys.
Sí.
I a l'altre,
el Sid Mead,
doncs,
també tenia ja
una mica
d'antecedents
a l'hora
de fer pel·lícules.
s'havia participat
fent fums
i llums
en comptes
a la tercera fase.
Llums i fums.
Llums i fums,
està bé.
És important, eh?
Aquí ens enriem
una miqueta,
el que passa és que
molta de la part
de la gràcia
de Blade Runner,
a veure,
el guió,
la història en si,
és una història,
bueno,
que té aquest puntet,
dic jo,
sociològic,
que tenien les pel·lícules
de ciència ficció
de sempre,
o les novel·les,
però potser la gràcia,
el 90% de la gràcia
de Blade Runner
és l'ambientació.
Sí.
L'ambientació que fa
que parli d'un futur
que a uns espectadors
sembli real,
no?
Si podem arribar aquí.
Sí, sí.
Representa que és
una ciutat de Los Angeles
en el futur
que després de diverses
guerres mundials
què passa?
Doncs,
està tot
pluja,
acida,
fosc.
En a nit continua.
Sí, sí.
L'únic que llueixen
i és l'anúncia
de la Coca-Cola,
que això també està molt bé
trobant.
I els xinesos aquells
que s'engancen...
Es veu que
quan va publicar
aquesta novel·la,
el flip que ha dit
que el 68
ja intuïa
que el futur
del comerç
serien els xinesos.
Nosaltres aquí
ja tenim constància
per uns quants vessats,
però allà
a Los Angeles
van arribar més lluny
i tot són ple
de denuncis
de productes xinesos,
no?
Visionari.
Visionari,
visionari.
Doncs,
és el contrast
de tota la pel·lícula
d'aquell ambient
fosc,
aquella nit
contínua
per culpa de les guerres
i veure el final
de tot
quan marxa
amb l'altre replicant,
la que feia de secretària
a l'empresa
que fabricava
aquests replicants,
doncs,
quan marxen
tots dos,
es veu allí
l'escena
de dia,
es veu
amb prats brets,
va ser un contrast
que va regalar
els ulls
dels que estaven
mirant la pel·lícula
perquè després
de passar-se
garabet dues hores
amb les pupil·les dilatades,
a fosques,
doncs,
veus aquella part final
i amb aquella música
que tots coneixem,
doncs,
ens va ser espectacular,
no?
I allí
es te queda
el dubte
que si
deca res
o no és replicant.
Bé,
qui ho sap?
Qui ho sap?
Bé,
doncs,
hem parlat
d'una pel·lícula
que fa 25 anys
i ho deem
la setmana passada,
que és
el 2007
sembla que estigui
tocat per
algun misteri,
alguna cosa màgica
perquè tots són
aniversaris sonats,
no?
Sonats que ens van
bé a nosaltres
perquè,
evidentment,
d'aniversari
sempre n'hi ha,
però que tinguin
que veure
amb tecnologies
és curiós
que aquest any
hi hagi tanta concentració
que no donem
tant a l'abast
que hem de fer
setmana sí
i setmana també.
No,
no és l'únic motiu
per què estem aquí
un altre cop,
a diferència
de la temporada passada
que era
alternatiu,
no?
Anaven alternant.
doncs bé,
parlant de pel·lícules,
ahir TV3,
la nostra,
la de tots,
ens va obsequiar
amb
a sessió de tarda
una pel·lícula
d'aquelles també
de bandera,
a veure,
no li arriba
possiblement
l'alçada
de Blade Runner,
però déu-n'hi-do,
déu-n'hi-do
perquè
estem parlant
de Contact,
que és una pel·lícula
que també
té uns bons fonaments
perquè està basada
en una novel·la
de Carl Sagan.
Sí.
Tot sona
Carl Sagan.
Oi tant que em sona.
Carl Sagan
va ser un
astrofísic
i divulgador
científic
que va voler
mostrar
els seus coneixements
a través
d'una sèrie
de televisió
als anys 70
anomenada
Cosmos
i de la qual
hem sentit
moltes vegades
la sintonia
i que bé
doncs
ens porta
a això
als anys 70
quan veiem
per televisió
aquesta sèrie
i ens introduïa
als misteris
de l'univers
i bé
doncs
aquest personatge
Carl Sagan
va decidir
en un moment donat
escriure un llibre
es va titular
Contact
i d'aquí
vam fer una pel·lícula
protagonitzada
per Jodie Foster
doncs
no està malament
no està malament
i què ens vol dir
en poques paraules
ens vol dir
que ell
el Carl Sagan
era un defensor
que no estem sols
en aquest univers
i aquesta pel·lícula
doncs
dona aquest punt
dona aquest punt
de
de
de
de
de contacte
de contacte
de trobada
que no
no estem sols
després també
hi ha les implicacions
entre les creences
religioses
que xoquen
amb les creences
científiques
i
i després
doncs
també
el que ens agrada
de la pel·lícula
que evidentment
està basat tot
del llibre de Carl Sagan
doncs
el fet
que
és un primer contacte
i que no arribaran
més contactes
fins que no acabem
d'evolucionar
perquè nosaltres
segons
el que escriu
Carl Sagan
en nom
de s'exterrestres
som una societat
o una civilització
encara
no gaire
avançada
que ens queda
encara
una mica
de camí
per poder
arribar a ser
humans
humans
del tot
ens diu
de nosaltres
que som
una civilització
que podem fer
grans coses
coses molt meravelloses
però també
al mateix temps
som una civilització
que podem arribar
a fer
molts genocidis
de fet
és un dels punts
que sempre
sovint s'utilitzen
en aquest
justificar
diríem
el fet
que no hàgim
contactat
encara amb cap
altre
ésser
és una teoria
que
la va
defensar
el Carl Sagan
i jo
amb ETA
també
m'hi afegeixo
en aquest punt
d'humilitat
i no som
a sonis
que creiem
perquè
Areudal Carbonell
un investigador
professor
de l'ORB
que és parentòleg
també
i ha escrit
molt sobre això
i no acabar
amb ell
de defensar
també aquesta teoria
que encara no
que som humans
homo sapiens
del tot
encara hem d'arribar
al proper esglou
que han de ser
homo sapiens
sapiens
sapiens
ens queda encara
Beta
ens quedem fora de temps
avui anem una mica
allò
amb el coet
doncs enganxat
mai mireu dit
això del coet
i no tenim temps
si et sembla
jo et proposo
el viatge a vinil
i és que hem de connectar
amb el Comunica 07
amb Caixa Tarragona
tenim convidats
esperant
ens has de parlar
de dos aniversaris
sí
havia parlat del CD
que fa 25 anys
el compact disc
i també
el codi de barres
que fa 30 anys
ho deixem per la setmana que ve
ho deixem per la setmana vinent
i bé
la gràcia era escoltar
la cançó
del disc
de viatge a vinil
ja
relacionat amb això
relacionat amb la notícia
del CD
o sigui que
mira doncs la guardem
ho guardem
la guardem
perquè a més
ja ens anirà bé
perquè no tenim
gaire estompeta
ho guardem
perquè la cosa va lligada
va lligada
i bé
doncs el viatge
avui l'aparquem
però no patiu
que la setmana que ve
tindrem més
avui una terra plana
una miqueta accidentada
gràcies Beta
perdona eh
per aquest retall de temps
són coses al directe
t'esperem dir-ho uns que ve
gràcies
cadreu