Avui al Ja Tardes, com cada dijous, ens disposem a parlar sobre la mar
i també, un dijous més, marxem cap a Barcelona.
Allà se celebrarà aquest cap de setmana una mena de concentració,
ara ens ho explicaran amb propietat,
una mena de concentració de valers, de vaixells de valers.
Bé, millor connectem directament amb el Roger Marcet,
ell és el director del Museu Marítim de Barcelona.
Roger, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Explica'ns exactament què organitzeu a Barcelona,
que jo sé que té a veure això amb la recuperació del patrimoni marítim
i amb els valers.
Exacte, mira, tot això és fruit d'un treball
que des del mes de novembre el Museu Marítim de Barcelona
va començar a iniciar,
que en un format que nosaltres utilitzem,
que en diem laboratoris,
i en el qual convidem una sèrie de gent del món del marítim,
i en aquest cas al voltant del tema del món associatiu,
que en realitat són els que estan més a prop
del que és la navegació tradicional.
Llavors, al llarg d'aquests pràcticament cinc mesos,
amb sessions cada tres setmanes, un divendres a la tarda,
vam poder debatre i reflexionar sobre aquest fet del món associatiu,
i també tot el tema de la problemàtica de la conservació a l'aigua
d'embarcacions antigues.
Què considereu, Roger, embarcacions antigues,
o una navegació tradicional a la que feu referència?
Mira, bàsicament actualment,
perquè això evidentment podrà canviar d'aquí uns anys,
quan els vaixells de fibra siguin també patrimoni,
perquè no n'hi hagi, no?
Però en aquests moments són aquells construïts d'una manera tradicional,
fits de fusta i amb uns anys d'antigüetat.
I respecte a la propulsió han de ser a vela o poden ser mixtes?
A vela.
Evidentment que van quasi tots o tots amb motor,
perquè és una norma de seguretat,
però que el mitjà de propulsió ha de ser a vela.
Llavors, l'ús que tenien al seu origen
no és exclusivament del món de la pesca,
sinó que són també de vaixells marcants, no?
Llavors, avui, per exemple,
ara aquí al Museu Marítim estem fent una jornada
que porta el seu títol
El patrimoni marítim i el món associatiu,
on hi ha diferents representants de les associacions,
hi ha representants de Galícia, de Mallorca,
de Catalunya Nord, de la Bretanya, d'aquí a Catalunya,
en el qual intentem o s'intenta arribar a veure
quina situació té, està aquí a Catalunya
el tema del associacionisme
i quines patologies té
i si hi ha remei per poder resoldre temes
que fan més referència al món associatiu,
que en definitiva és resoldre els problemes
que tenen les associacions,
i no tan associacions com poden ser museus,
amb tot el tema de la recuperació del patrimoni
i, en aquest cas, el patrimoni flotant, no?, que en diem.
Patrimoni flotant.
De fet, clar, és el que dius tu,
associacions n'hi ha d'haver arreu del món,
tot i que suposem que el panorama,
el respecte que es té cap a aquest patrimoni,
cap a la seva recuperació i conservació,
deu ser ben diferent.
Molt diferent.
Clar, són les finalitats de les jornades,
però jo no sé si hi ha a partir d'alguna premissa
de com està el panorama associatiu en aquest sentit aquí a Catalunya.
Aquí en Catalunya bastant fatal, bastant fatal,
perquè, en veritat, és un moviment que neix fa molt pocs anys,
15 anys,
podríem parlar d'alguna associació de fa més anys,
però així ens engrossis a partir dels anys 90.
En aquests moments hi ha 17 associacions,
la gran majoria són associacions que són armadors,
que es posen associats per poder treure les barques
cada diumenge o als dies de festa.
Per tant, és a títol privat, diguéssim,
a títol associacions personals, no? Privades.
I en el cas que aquí a Catalunya hi ha 17 associacions,
per exemple, a Galícia,
en podem parlar d'una quarantena.
És a dir que la relació amb Galícia és una cosa abismal.
I ja no parlem amb França o Holanda,
que allà tenen milers d'embarcacions històriques a l'aigua.
Què ha passat, doncs?
Com és que és tan diferent?
Què passa a Catalunya?
Primer, jo penso que la cultura mediterrània
és una cultura,
en quant al que és el tema marítim,
no està tan arreglada com és en els països atlàntics.
La meva cultura atlàntica.
Som una cultura que hem viscut gràcies al mar,
però, en el fons,
li donem molt l'esquena, l'espatlla.
Perquè, per el que sigui, no?
Perquè sempre allò que tenim del mar ve l'odolent, no?
Perquè ve els mals, ven els pirates, ven el que sigui.
Però el que és cert és que no hi ha hagut mai
una cultura forta a nivell de marítima, no?
I, en realitat, el que estàvem discutint en aquesta jornada
és dir que quan estem parlant de patrimoni marítim
és un terme molt recent, no?
Patrimoni etnològic, patrimoni artístic, patrimoni etnològic,
és un nom que des del segle XIX o inclús del segle XVIII
ja s'utilitzava.
Mentre el patrimoni marítim, com l'entenem,
és una cosa també de fa màxim 15 anys.
Clar, és el que dius tu.
Potser s'ha considerat més aquí una eina de treball forçosa.
Ah, exacte.
I no, doncs, tota una referència cultural, no?
Ah, exacte.
S'entès més amb el fet aquest que està relacionat amb la feina, no?
Molt centrat en aquests últims anys
o en el que és la feina de pescador, no?
El relacionat amb la pesca.
Mentre que tot el que és la història forta del nostre país,
que és tota la marina marcant, no?
Això desapareix a partir del XIX, no?
Al final del XIX desapareix.
Per tant, aquesta tradició no ens arriba.
No ens arriba a nosaltres.
Per on hem de començar?
Què us sembla, també, com a derivació de tot això
que esteu discutint aquests dies?
L'administració s'ha d'implicar més?
Ha de donar-nos subvencions?
Jo penso que les exposicions i els museus,
en definitiva els museus també som administració,
encara que l'administració la podíem entendre
aquella administració que té el poder
o té els mecanismes per poder resoldre a nivell legal,
a nivell de reglaments, etcètera, no?
Però el que hem de fer és que tant els museus com les institucions
ens hem de moure,
hem de fer que les administracions prenguin consciència
del valor i de la importància del patrimoni marítim, no?
Això passarà per resoldre problemes endemis que tenim
per temes administratius per la conservació d'embargacions,
el tema de tot el paisatge litoral, no?
És a dir, quan estem parlant de patrimoni marítim
és un patrimoni molt més ampli,
no és estrictament barquetes,
sinó que hi ha tot el tema dels treballs,
les carences relacionades amb qualsevol tema
i alhora també on es fa aquesta activitat,
que és el paisatge, no?
I a part, almenys per la part així més naval que us toca,
la part d'embarcacions,
fins i tot és una gran feina,
no només econòmica, sinó d'altres tipus també.
Vull dir que suposo que és per tots els anys
en què no s'ha tingut en compte,
que ara, clar, us trobeu, sí,
embarcacions que val la pena recuperar
però que estan molt malmeses,
d'altres embarcacions que potser sabeu de la seva existència
però estan a l'altra punta de món
i s'haurien d'anar a buscar, no?
Sí, no, el que passa és que també el que és cert
és que hem d'intentar recuperar
primer allò que teníem a casa, no?
I per desgràcia,
que a vegada queden menys coses, no?
Moltes menys coses.
Què teniu per aquí a Barcelona, al Museu Marítim?
Hi ha alguna embarcació emblemàtica d'aquestes de dir,
ostres, és que...
Sí, bé, al Museu Marítim va ser l'any 2000,
o per ai, sí, 99-2000
que vam acabar la restauració i la recuperació d'un vaixell
de 46 metres de llargada,
és un senyor vaixell a fusta,
construït l'any 1919,
és el país de la bot Santa Eulàlia.
Ah, ja el coneixem.
Ja ens va venir a visitar.
Ha vingut diverses vegades, per alguna, eh?
Sí, sí, sí.
Tenim aquest vaixell,
que us haig de dir que és un gran esforç
pel museu a nivell de recursos humans,
recursos econòmics,
dedicació, mimo, carinyo, etcètera, etcètera.
Però penso que...
Sobal, eh?
És un embarcació de Sobal.
Després en tenim un altre,
un bot de pràctics,
de portuaris,
és un bot d'uns 12 metres o així,
i ara estem acabant de restaurar i recuperar
una embarcació de lleure,
d'esportiva,
que és un vaixell de la classe dragó,
que havia estat en el seu temps
aquesta classe inclús olímpica,
ara ja no ho és,
i que és un vaixell de fa 40 anys, no?
Molt bé.
I la nostra voluntat seria anar recuperant coses,
el que passa tenim molts impediments,
com és la pròpia ubicació en el port,
el tema de les llistes
en quant a el que és la direcció general de Marina Marcant,
tota una sèrie de coses
que realment fa molt feixuc
el tirar endavant qualsevol tema és aquest.
I què diries, Roger,
de totes les varietats que conformen
el que anomenem patrimoni marítim,
ara ens ho deies, no?
Doncs estan les embarcacions,
però està també el que és la fauna i la flora,
està al litoral,
de tots aquests subgrups
que estarien des del patrimoni marítim,
n'hi ha algun que corri pressa, de veritat?
Molta pressa, sí.
N'hi ha un que és realment
i que és el patrimoni, podríem dir,
intangible, l'immaterial.
Tot allò que va al voltant del costum,
és a dir,
la manera de fer de l'home com pesca,
de la dona com ajuda el pescador, etcètera.
És a dir, tot allò que envolta una feina o un treball,
tot el que és el treball del mestre d'aixa.
Mira, el que és cert és que una embarcació,
tenint les formes,
la pots fer.
Ara bé,
una dansa que es feia
amb motiu de quan no sé què,
en l'ermita de no sé on,
això, si no ho saps,
si ho has recollit,
això no ho podres tornar a fer.
Tot aquest tema, tot això,
és el que jo, vaja, penso,
és el que corre més pressa
d'intentar recuperar.
Hi ha gent, però,
que ja està treballant,
no suposo que compta gotes,
cadascú porta un seu granet de sorra,
però costa molt.
Aquestes jornades que celebreu aquí a Barcelona
duraran des de demà,
que comencen?
No, no, la jornada és d'avui.
El que passa és que empalmem
amb una regata.
Ah, aquí està, aquí està.
Sí, sí, sí.
La regata sí que serà aquest cap de setmana,
no, a partir de demà.
Llavors, el que fem és que
durant el cap de setmana
al Moll de la Fusta
tenim una carpa de 600 metres quadrats
on totes aquestes associacions
i museus
tenen un estant
on presentar el que fan.
És un moment
per poder difondre
a la gent que passi
pel Moll de la Fusta de Barcelona
el que fan aquestes entitats.
Està molt bé perquè, clar,
primer us reuniu vosaltres, no?
I a part de tancada
per discutir les vostres temes
i després, clar,
però ho poseu en exposició
davant de tothom.
És la tasca divulgativa.
Això també és important.
Llavors, en paral·lel,
el dia 1 i 2
hi ha uns pantalans
en el Moll
de la Fusta
on estaran, podríem dir,
exposades
una sèrie d'embarcacions
històriques, no?
Tant d'època
com de vela llatina.
Són embarcacions
que venen expressament
per aquests dies?
Sí, sí.
Sí, sí.
Més inclús
han baixat gent
de la Catalunya Nord.
És a dir,
que tenim bastantes representacions.
N'hi ha alguna de molt important,
allò que diguis
oportunitat gairebé única
de veure-la?
Home, totes són importants,
de veritat.
Sí?
No en destaquem cap?
Home, hi ha
l'estra senyora
de la Consolació
que hi ha de dalt
de Catalunya Nord
que és una embarcació
molt maca.
Però després
en tenim altres
com el Sant Isidre,
el Rafael
i altres
que tenen
unes mesures
considerables.
Estaran allà exposades,
no ho sé,
però parlaves
d'una regata també?
No, estaran exposades,
però a més a més
fem una regata
que és la primera
regata
que és de
vaixell d'època
i vela llatina
i a l'hora
que és el trofeu
Museu Marítim
de Barcelona.
Llavors,
jo penso que
la part més singular
a banda del dissabte
que sortiran
a regatejar
el camp de regates
a fora,
el diumenge
al matí
farem una parada,
podríem dir,
una parada naval
dintre el port
de Barcelona.
Vol dir que
la gent podrà veure
navegar
les barquetes
de vela llatina
per dintre el port.
Diumenge al mateix.
al matí,
perquè la regata
és molt maco
per la gent
que està a la regata,
però
pels de terra
veiem una taqueta blanca
que va amunt i avall
i res més, no?
Déu-n'hi-do,
us espero un intens
cap de setmana
que de fet
heu començat ja avui.
Exacte.
Roger Marcet,
és un plaer
poder parlar amb vosaltres,
que mira,
no ens coneixíem encara,
que us acabi d'anar molt bé,
que tragueu molt bones conclusions
i sobretot
que us facin cas
en tot allò
que necessiteu.
Molt bé.
Gràcies.
A vosaltres.
A vosaltres.