Fins demà!
A la segona hora, donem la benvinguda al Blai Mesa.
Blai, bona tarda.
Hola, bona tarda.
El Blai el presentem, el portem presentant aquestes 3 setmanetes
que portem de col·laboració com a activista cultural.
És per posar-li alguna etiqueta, la qüestió és que ens fa de productor.
Ens presenta gent molt interessant que fan coses dins l'àmbit artístic d'aquí de Tarragona.
Així és?
Així és.
El Blai ve i va, a vegades se pot venir a fer-nos de mestre de cerimònies,
a vegades no.
Avui ens tens preparades a un parell d'entrevistes.
Sí, avui primerament parlarem amb el Francesc Vidal,
que és, aquest, ell sí que és realment un activista des de fa molts anys
i és algú que, bé, en l'escena de les arts visuals a Reus i al Camp de Tarragona
i ara també al Priorat, ha fet moltíssimes iniciatives.
Després podem parlar amb ell i repassar una mica aquesta llarga trajectòria
i parlar precisament d'aquest últim projecte que té, que és el Centre d'Art Priorat.
I després parlarem amb el Miquel Morles, que és un jove creador
que inaugura demà a l'antiga audiència, la seva...
A l'antic Ajuntament.
A l'antic Ajuntament, perdó.
Sí.
La seva primera exposició individual, crec, així, en format, en català i tal.
I, bé, crec que és molt interessant el tema que ens proposa.
Ens proposa una reflexió bastant profunda sobre la condició de l'ésser avui en dia
i intentarem reflexionar una mica amb ell i que ens expliqui una mica en què consisteix aquesta proposta.
Doncs anem a pams. Tenim a l'altre costat del fil telefònic el Francesc Vidal.
Ell, per tant, és un dels membres de l'associació Comissariat
i volem que ens parli sobre l'associació i especialment sobre aquest nou projecte
que es diu Priorat Centre d'Art.
Miquel, ai, Francesc, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Què tal?
Bé.
Bé? A veure, ni que esteu vinculats al Priorat, cal concretar que teniu la seu,
la seu de l'associació a Reus, no?
Sí.
Explica'ns una miqueta qui sou i què feu l'associació Comissariat.
Bé, l'associació, de fet, és una entitat que el que serveix és per donar una cobertura legal
amb una sèrie d'activitats que havíem començat a fer a principis dels 80.
Sobre l'any 80, 81, vam començar a generar primer propostes d'art postal,
després publicacions, i necessitàvem, d'alguna manera,
tindre una base legal per poder justificar les despeses i totes aquestes històries, no?
I llavors l'associació va, bé, es va formar, això fa uns 20 anys, partint d'aquesta cobertura,
i l'hem anat utilitzant fins ara, vull dir que, de fet, és el que ens permet moure'ns, diguem,
d'una manera bastant més eficient que si anéssim per lliure, no?
Amb quants membres compteu a l'associació i com ha evolucionat també des dels anys 80,
com dius tu que els vau creure?
Els membres som els mateixos des del començament, som un grup reduït,
diguem, els mínims que exigia la llei.
El que passa és que en cada projecte es va vinculant a la de diferents persones,
vull dir que l'associació la portem els de sempre,
però amb el priorat, per exemple, doncs s'està implicant altra gent, no?
Hola, bona tarda, Francesc.
Ei, hola.
Ens pots explicar una mica les activitats que feu al Centre d'Art Priorat?
Sí, bueno, les activitats, a veure, les activitats són una...
D'alguna manera el que es pretén, l'objectiu, és crear un centre d'art allí, no?
A la comarca.
Llavors, les activitats és una de les línies, no?
De fet, les activitats estan molt en funció de donar un...
d'arribar a aquests objectius que ens proposem, no?
Llavors, aquestes activitats es van adaptant al moment i a la situació, no?
O sigui, si el primer any vam estar programant en un lloc fixe
un tipus d'activitats més estàndards, diguem,
més... que d'alguna manera tu les podies veure en una altra ciutat,
perquè era un format que ja estava establert,
doncs en un any hem anat a buscar vincles amb la gent que ja,
d'alguna manera, treballa a la comarca
i fer un tipus d'activitat que més que activitat és un aconteixement, no?
Fer alguna cosa que sigui com més especial, no?
Perquè quan parles, Francesc, d'activitats a què et refereixes?
Música, performance en general, exposicions?
Sí, el primer any vam fer diverses exposicions,
vam començar a treballar molt el tema de les mines,
vam inclús comprar algunes peces,
amb la idea de començar a tindre
tota una sèrie de treballs que fes en referència al plom
i a la galena i a la mineria en general,
perquè estàvem ubicats al Museu de les Mines de Bellmunt,
que és allà on ens havien cedit un espai
i amb l'objectiu d'aconseguir la Casa de les Mines,
que és el que en principi semblava que no hi havia d'haver cap problema, no?
Al moment que això sembla que allí va a un hotel,
doncs hem canviat d'ubicació,
ara fem una programació itinerant
i aquest nou plantejament també ens obliga
a variar una mica els esquemes de la programació.
Sou una mica orfes de seu social al Priorat, per entendre'ns.
Bé, orfes...
No sé què vols que et digui,
perquè ja tenim moltes ofertes d'ajuntaments
i inclús de privats que ens estan oferint espais,
llavors no sé si estem orfes.
Seguir és una altra etapa que és molt atractiva també, no?
El que passa és que és més complicada,
perquè fer una activitat en un lloc que no hi tens
una infraestructura muntada,
doncs porta més problemes, diguem, de logística, no?
Us en sortiu molt bé plantejant propostes
com la revista que feu
o el tema de l'edició de pitllets,
que crec que són dues propostes
que si ens pots explicar una mica...
Sí, bueno, la revista el que pretén
és ser un nexe d'unió entre el Priorat i la cultura, diguem.
La revista és el format d'entrevista
amb persones que tenen vincles
amb la comarca i amb la cultura contemporània.
O que treballen allí,
o que són d'allí encara que treballin fora,
una mica també per fer una base, diguem,
de complicitats, no?
De gent que a mi ho hem donat,
doncs l'apropes, diguem, cap al teu projecte, no?
El bitllet ja forma part de les edicions,
que és una edició així d'un format
com molt assequible econòmicament
i molt fàcil de distribuir,
que també serveix una mica com a propaganda, no?
Clar, pots explicar una mica més
la idea aquesta del bitllet? Per què la feu?
I com va sortir la idea?
Bueno, jo crec que el model aquest de bitllet,
podria ser un altre, no?
Però el model de bitllet d'alguna manera
lliga amb...
És una actualització de l'obra gràfica, jo penso.
Jo vaig començar fent gravat
i això d'alguna manera per mi és el mateix, no?
És una edició sediada,
l'únic que en comptes de fer-la amb el tòrcul,
un a un i amb uns gastos de producció molt cars i tal,
doncs ho fas amb impremta
i d'alguna manera cuides també el detall.
El que passa és que aquí hi ha un contingut
que normalment amb els gravats,
per almenys quan els feia jo,
no tenia tant en compte, no?
Vull dir, està fet amb un objectiu d'implicació
en un lloc molt determinant, no?
Són un tipus d'edicions, en aquest cas,
que està molt pensat per la comarca, no?
A més, jugues una mica aquesta carta sentimental,
diguem que la gent reconeix els llocs que surten i tot això, no?
Perquè el que feu és agafar
i feu unes edicions de bitllets d'euros
amb imatges d'espais del Priorat, no?
Sí.
I llavors cada disseny
li demaneu a algú diferent que ho faci?
No, no, el disseny aquest l'he fet jo, en què?
Els dissenys els fas tu.
En aquest cas l'he fet jo, sí.
El que passa és que també vam fer el cartell de Lluís Juncosa,
que és el dibuixant aquest mallorquí,
amb serigrafia,
i ara tenim pendent una altra edició
que serà un objecte, bueno, que serà objectual.
I on es poden adquirir aquestes peces?
Aquestes peces?
Doncs, en principi,
demanant-les per l'apartat de Correus,
potser seria el més fàcil.
I si no, els bitllets, per exemple,
estan a l'oficina de turisme de Falset.
Perquè, bueno, tota aquesta informació
la podeu, els oients,
els hi podem acostar una mica a la idea
que, bàsicament, si aneu a la pàgina web
del Centre d'Art de Priorat...
Prioratcentredart.cat
Prioratcentredart.cat
per respirar, però, eh, sense cap...
Sense cap espai.
Sense cap espai.
Allí podeu trobar més informació,
podeu veure les revistes,
també estan en PDF,
podeu llegir aquestes entrevistes
que comentava el Francesc,
que han fet amb gent de la cultura
i gent que porta Àngel Priorat
treballant en diferents projectes.
I, bueno, jo volia parlar una mica
perquè just ahir vau presentar,
es va presentar a Barcelona,
al Centre de Santa Mònica,
la xarxa de centres de producció de Catalunya
i de la qual formeu part, no?,
el centre, Priorat Centre d'Art.
Ens pots explicar una mica
en què consisteix la xarxa,
una mica en què consistia aquest acte,
aquest moment fundacional de la xarxa?
És una manera d'aglutinar
una sèrie d'iniciatives
que tenen, d'alguna manera,
la finalitat és la producció, no?,
és donar suport a la creació artística.
I com que la majoria són bastant petits
i estan bastant desperdigats
i tot el mestreixi com una mica improvisant,
per dir-ho d'alguna manera,
perquè tots els que ens dediquem
a la gestió cultural
tampoc és que hi hagi uns models
molt establerts, no?
D'alguna manera ens anem aprenent
a mesura que anem fent, no?
I, a més, cada un té la seva línia.
Llavors, això era un intent
d'aglutinar-los
i tindre també una mica més de força,
a part de poder compartir infraestructures
i tindre una connexió
que faciliti les coses,
doncs també de poder tindre una mica
de ser un interlocutor
més fort de cada de les institucions, no?
I qui forma part d'aquesta plataforma?
Bé, ja...
Ara no tinc la llista aquí,
però hi ha un llistat de centres considerable, no?
De tot Catalunya.
De tot Catalunya, sí.
Xoca una mica una associació
que esteu vinculats a Reus,
doncs que ara establíeu aquest...
Bueno, ara ja fa dos anys, eh?
Que establíeu aquest lligam amb el Priorat.
Va ser per casualitat?
Va ser perquè tots...
Bueno, perquè diferents membres
de l'associació hi teniu alguna cosa a veure?
Va ser...
És que clar, un pensa en el Priorat
i simplement pensa en vinyes, la veritat.
Trobeu que hi ha molta activitat artística?
No.
No.
Gens.
Gens?
El Priorat?
Sí.
De cultura contemporània?
Bueno, gens, n'hi ha, però n'hi ha poca, vull dir, no...
Sí, i quan parlaves abans de producció artística,
en quins termes?
Producció artística, jo t'estic parlant
de la que estem gestionant naltros.
No t'estic parlant de que n'hi hagi.
O sigui, el fet d'anar en un lloc,
aquest és una mica el problema
que sempre hem tingut naltros, potser,
però també és el licient
de generar coses que no existeixen.
Porteu cap allà,
no aprofiteu el que hi ha allà
perquè simplement, doncs, no n'hi ha.
Bueno, aprofitem.
Ja et dic que la revista
sí que és un nexe d'unió
amb la gent que està allí, no?
I les activitats d'enguany,
algunes, per exemple,
estem preparant un concert
del Llorenç Barber a Marçà,
doncs llavors comptem
amb la banda de tambors i bombos
de Marçà,
perquè col·laborin també
amb el concert aquest
i facin un treball comú, no?,
amb el Llorenç.
Llavors sí que tenim en compte això,
aquestes característiques,
però, bueno,
jo diria que aquestes
cada una mica va...
O sigui, també hi ha
tot el centre d'aquest
de la Tortuga de Marçà,
o sigui, d'iniciativa sí que n'hi ha.
Ara, desviar-les, diguem,
per generar un tipus
de cultura contemporània
des de l'òptica de l'art
i tot això com ho fem naltros,
jo et diria que això es fa poc.
Es fa poc, però heu notat evolució
des que esteu posats
en aquest projecte,
des d'aquests dos anys.
Evolució?
En el sentit, sí,
en el sentit que la gent
s'interessa que participa.
Bueno, la gent s'interessa,
a veure, jo et puc dir
que el concert que va haver
el dissabte passat
hi havia 250 persones
i era un mas
que quedava fora del poble
amb uns quants quilòmetres.
Vull dir que allí
no hi havia ningú
per casualitat,
o sigui, tots havien vingut
expressament per això.
Llavors, bueno,
jo vull pensar...
És el que té el priorat,
jo crec, eh?
M'assembla que és el que té el priorat,
que et fa la impressió
que estan els pobles
una mica lligats
i desvinculats alhora.
Llavors, si es mouen,
és, sí, amb intenció.
No, però et vull dir
que no estava
dins d'un poble
que pots agafar
un tipus de públic
passa volant
que hi hagi per allí.
O sigui,
és una activitat
que es feia
amb un mas
que queda
amb una carretera
entre poble i poble,
diguem.
Llavors,
bueno, sí,
si aconsegueixes portar
la gent
amb una activitat així,
vol dir que hi ha interès.
Una pregunta
una mica difícil
referent al que fèiem
al que comentàvem ara,
Francesc.
Com vosaltres,
que teniu un centre d'art
sense espai,
entreu en una xarxa
d'espais
de producció
i com produïu
si no teniu
un espai
on produir?
Bueno,
estem produint,
clar que estem produint,
però és que produir
no vol dir
que tinguis
que tenir un espai.
Si nosaltres
estem a la xarxa
d'Identitat,
per exemple,
han vingut uns artistes
excursesos
a treballar aquí.
A la xarxa?
A la xarxa com?
Identitat.
Què consisteix?
Identitat
és, bueno,
és un concurs
internacional
que hi ha a Calaf,
en res,
a Mataró
i el Priorat
en aquest moment.
I llavors
aquest concurs
se presenten
artistes
de tot el món,
hi ha un jurat
que tria
unes propostes
i aquestes propostes
se fan
en un d'aquests territoris.
O sigui,
cada artista
té signat
un d'aquests territoris.
Se fan,
penso que són
dues o tres propostes
en cada lloc.
El Priorat,
com que és el primer any,
només n'hem fet una
en el moment.
I en què consistia
la proposta?
I nosaltres,
diguem,
paguem la producció
d'aquesta gent.
Ahà.
Teniu uns excursesos.
Com?
Uns excursesos,
deies,
que són els que...
Són dos artistes
de Glasgow,
sí.
I què han fet?
Ho estan fent.
Estan fent?
Què estan fent?
Bueno,
encara tenim el resultat.
De moment
estan treballant,
han vingut dues vegades,
han fet dues estades aquí
i ara estem pendents
del desembre,
segurament que faran
la tercera.
Llavors ells el que han fet
és posar-se en contacte
amb escoles,
amb persones d'aquí
per fer-hi unes entrevistes
i tot això
i a partir d'aquí
la posaran un treball.
Molt bé.
O sigui,
estan fent un treball
mig antropològic,
només de...
Bueno,
ells són artistes.
Sí,
el que passa és que
el fet de castigar
amb la identitat
d'alguna manera
estem en el que
s'entén com a art públic
i l'art públic
el que té
és que té en compte
les característiques
del lloc on es fa.
Llavors sí que normalment
en aquests concursos
no tan sols hi ha artistes,
hi pot haver arquitectes,
hi pot haver dissenyadors,
hi pot haver antropòlegs,
hi pot haver geògrafs,
vull dir...
I també hi ha molts equips.
En comptes d'haver artistes
individuals
doncs hi ha grups d'artistes
que fan el treball conjunt.
Falset i Marçà
es configuren
com les dues poblacions
potser on
bé,
on us reben millor
o on hi ha més acollida?
O hi ha de tot?
No.
No?
No, no.
Té la impressió
que és on passen les coses
el triurat, no?
Sempre s'està sent
a parlar d'això
de Falset i Marçà.
No té res a veure.
No esteu a més vinculats
amb aquestes poblacions
més rellevants, diguéssim?
Aneu on voleu?
Bé, anem.
Primer vam anar
a Bellmunt
perquè l'objectiu
era la Casa de les Mines
i semblava que l'Ajuntament
estava d'acord
amb que el centre
s'ubiqués allí.
Per tant,
realment el primer any
sí que vam tindre
un centre en potència
amb unes mides
amb un espai físic
molt determinat, no?
I la proposta
ja s'estava construint
pensant en aquest a casa,
diguem.
A partir que això
sembla que se'n va
a Norris,
doncs
ho reubiquem.
Però,
bé,
de moment
estem itinerants,
vull dir,
no...
Però el fet
que siguin uns pobles
més grans
o més ben comunicats
no forçosament
vol dir que
es tinguin
que fer les activitats allí.
Home,
si et serveix de consola
aquí a Tarragona
ja fa molt de temps
que es batalla
per un centre d'art contemporani
també,
i si que no hi ha manera.
Sí, ja ho sé.
Ja ho saps, ja ho saps.
Doncs, escolta,
no ho sé,
però,
Blai,
et queda alguna qüestió
per fer-li al Francesc?
Sí,
bueno,
jo volia explicar també,
has comentat-ho, Francesc,
que esteu fent un fons
de llibres
dedicats a cultura i art
a la Biblioteca Municipal,
no?,
de Falset.
Sí,
però de moment
penso que també
haurem de canviar de lloc.
Havreu de canviar de lloc.
Bueno,
és un projecte en home
del vostre, eh?
Sí,
però no per la nostra voluntat,
vull dir,
nosaltres tenim la voluntat
d'establir-se en un lloc
per facilitar les coses
més que res,
perquè tindre-ho tot més a mà,
no?,
i optimitzar més les infraestructures,
però hi ha gent
que no ho entén, això.
Sí, sí.
Llavors, bueno...
És una lluita de titanes,
el vostre projecte.
No,
és que és admirable
la força que teniu.
No,
normalment,
els projectes,
si no et fan parar,
te fan créixer.
O sigui,
el problema és que et paris
i que no et sàpies continuar,
però si continues normalment,
millora el projecte.
Ja ens estem trobant
amb una sèrie d'espais
i de pobles
i d'ajuntaments
i de persones
que ens estan oferint
uns llocs
i que ens estan oferint
unes col·laboracions
que d'altra manera
no hauríem tingut.
Llavors,
no sé,
jo miro aquest aspecte
que és positiu.
Estàs content.
A part del centre d'art priorat,
amb què més esteu treballant
l'associació Comissariat?
O esteu molt vinculats
amb això ara?
Bueno,
estem...
No,
individualment,
cada u fa les seves coses.
El que passa
és que el que té més visibilitat
és això,
clar.
Jo, personalment,
estic molt amb això.
Vull dir,
pràcticament
com l'altre,
ho tinc bastant parat.
Molt bé,
xucla energies,
eh?
És allò que dèiem.
Sí,
però és que és molt agradable
fer una cosa així.
O sigui,
treballar en un territori
com aquest.
Bueno,
és que això és un luxe,
encara que hi hagi
moltes dificultats.
Si voleu més informació
us adrecem
a la seva pàgina web
www.prioratcentredart.cat
Hem estat parlant
amb un dels seus artífecs,
el Francesc Vidal.
Francesc,
felicitats de moment
per la feina feta
i que no us faltin els ànims,
sobretot.
Molt bé.
A seguir insistint.
Una abraçada.
Adéu.
Adéu.

Qui sí que ja té un espai determinat
on exposar la seva obra és el proper convidat.
Blai,
ens el presentes.
Sí,
us presento el Miquel.
Deu estar per aquí.
Hola,
Miquel.
Hola,
què tal?
Bé,
molt bé.
I tu?
Encara esteu muntant o ja heu acabat?
Bé,
estem aquí
amb els últims detalls.
Amb els últims detalls.
el Miquel presenta demà i inaugura demà
una exposició a l'antic ajuntament
que si no tinc mal entès es diu Aurora.
Això és Aurora.
Bé,
Aurora és un símbol,
és un nom que fa referència a l'hora d'or,
al reneixer d'alguna manera.
Una exposició, com deia el Blai,
molt vinculada a la condició humana.
Sí,
bé,
la motivació d'aquest conjunt d'instal·lacions
que presento demà l'antic ajuntament,
doncs ve donada una mica
per la inquietud de trobar el meu equilibri
amb l'univers, no?
O sigui,
on està l'ésser humà dins de l'univers?
I,
Miquel?
Ara, ara, perdoneu, eh?
Sí, ja està, ja estem en marxa.
Miquel?
Digue'm, digue'm.
D'alguna manera,
jo crec que t'has ficat un repte a tu mateix, no?
A l'hora de fer aquesta exposició.
Ens pots explicar,
descriure una mica què es trobarà a l'espectador
quan arribi a l'exposició?
I una mica,
no sé si pots donar aquestes claus interpretatives
que ens ajuden a interpretar els elements
i ajudar-nos una mica a comprendre
el simbolisme de cada un dels elements
que composen l'exposició.
Sí,
el recorregut que es marca a l'exposició
és, bueno,
és un procés d'individuació,
diguem-ne d'alguna manera.
El que es parla en psicoanàlisi
és com una trobada
amb el si mateix més pur.
l'esclaus potser
de tot l'espectador que vingui aquí
per poder entendre una mica millor l'exposició
és, bueno,
vull rememorar les paraules de William Blake,
el poeta romàntic,
que va dir alguna cosa així,
no exactament com el que diré,
però que en tot moment crític
per a la història de l'home,
l'home necessita recuperar
les seves imatges arquetípiques
per recuperar les forces
i tirar endavant, no?
Jo crec que ara mateix és un moment
en què l'home
es troba en un repte evident, no?
El tema del canvi climàtic,
l'excés de materialisme,
la pèrdua de l'espiritualitat,
fan que ens plantegem
un nou canvi de paradigma, no?
Aquestes imatges arquetípiques
podrien ser per a una tortuga,
perquè m'enteneu una mica millor,
per a una tortuga que aneix al carib
i surt de l'ou per una nit,
la seva imatge arquetípica primera
és l'horitzó il·luminat
pels estels i la lluna, no?
És la primera imatge
que la guia cap a la vida.
Doncs d'alguna manera
el que he intentat és rescatar
aquestes imatges
que a l'home ens guien cap a la vida.
Carai, quin repte.
Sí, i tant.
Escolta, quina forma té tot?
Són dibuixos...
Bé, són quatre instal·lacions.
Sí.
O sigui, a les quals
l'espectador haurà de completar.
Tres d'elles, les principals,
doncs diguem que necessiten
la presència de l'espectador
perquè tinguin sentit, no?
Llavors, algunes tenen vídeo...
Bé, d'alguna manera
és molt important
la interacció de l'espectador
dins d'aquestes, no?
El que vull provocar
són emocions,
més enllà
de la pura...
Frans,
Miquel,
avui confonga els convidats.
No et moguis tant
que et perdem de cobertura.
Vale, perdona.
No et moguis, no et moguis.
Perquè ens entenem
que una instal·lació
seria, bueno,
com una mini exposició, no?
Un espai
en què s'hi barregen
diversos elements
i t'envolcallen.
Sí, no.
És un format que no...
que està entre l'escultura,
el vídeo
o els formats
d'exposició,
de fotografia
i dibuix,
pintura convencional.
Es mesclen
diversos elements
per, bueno,
construir un espai, no?
I de tots aquests formats
amb què treballes,
tots aquests formats
que et demana
una instal·lació,
amb quina et sents més còmode
o quina és més propi?
Doncs, home,
realment,
fins ara el que he treballat més
és el vídeo, no?
El vídeo és un format
que em permet
manipular el temps
d'una manera
doncs molt...
molt com em dóna la gana.
Hola?
Sí, sí, sí.
No, és que estem reflexionant.
És que jo no sentia.
Pensava que havia après
la comestió d'una altra vegada.
No, no,
estàvem pensant
en això
que el vídeo
et dona la possibilitat
de treballar
amb el temps com vols.
Sí, sí, sí.
Diguem que
el recorregut,
la meva conclusió
amb aquest treball d'Aurora
al final ha sigut
tots els perquès,
per què soc com soc,
per què això funciona
d'aquesta manera,
per què la vida
funciona amb aquestes claus,
la pregunta final
aquesta de quan ets petit
i això per què,
i això per què,
i això per què,
i les religions
han respost
per què dius, no?
Per què diuen
per què dius.
Doncs jo he trobat
que al final
de tot això
el que trobem
és que el temps
i l'espai
s'igualen,
i d'alguna manera
el vídeo
em permet això,
igualar temps
i espai.
Home,
és una proposta
prou subjectiva,
no?
Estàs explicant
vivències personals
i reflexions
que has fet tu
personalment,
però alhora
l'espectador
hi pot arribar,
vull dir,
és prou genèric,
ens passa a tots això.
Creus que
li serà el mateix
regust a tothom?
Jo crec que sí,
és una qüestió
de...
Jo el que he intentat
és investigar molt
en l'inconscient col·lectiu,
no?
O sigui,
no fer unes imatges
subjectives.
L'anterior treball
a Aurora,
que es va presentar
el 2005
al Ciclops,
que portava el Blai,
era un treball
sobre mi mateix,
o sigui,
jo em preguntava
sobre mi mateix
per què soc
d'aquesta manera
o d'aquesta altra,
no?
amb aquell treball
la gent em deia
hòstia,
em sento molt identificat,
no?
Amb tot això
que expliques.
I és el que
m'ha fet reflexionar
que realment
hi ha coses
que són
universals,
per a tothom
igual.
Llavors el que he intentat
és recuperar això,
aquesta memòria,
aquestes imatges
que per a tothom
comporten
la mateixa emoció.
I tu creus que...
Què és el que vols
motivar,
Miquel,
finalment,
amb aquest...
Al final del camí
d'aquesta recerca,
no?
D'aquesta búsqueda
d'alguna manera
d'unes icones
que ens facin
veure nosaltres mateixos
en un moment
en què,
doncs,
per la bulímia,
no?
Per l'accés,
per la rapidesa,
per la velocitat,
per el món
tan
trepidant
en què vivim,
doncs,
d'alguna manera
en molts casos
ens oblidem
de qui som,
no?
O de què fem,
què estem fent
en cada moment,
no?
Sí,
sobretot el que vull
és...
Bueno,
hi ha un missatge
aquí d'autoconeixement,
de consciència,
de saber on estem,
però sobretot
de molt de sentit
de l'humor,
no?
L'última peça
que tanca
és una representació
d'un déu
de la totalitat
que existeix
en altres cultures
arreu del món
i que és
una figura
que és l'essència
mateixa del déu
per a una gent
d'un país
determinat,
però que té
un...
sembla un...
un acudit,
realment,
o sigui,
té una cara,
té...
transmet
alguna cosa
que et fa
arreglar.
perquè al final
de tot
l'únic que ens queda
el que ens pot
ensenyar
a viure realment
en aquest món
és el sentit
d'un mort.
Veiem que jugues
també amb traços
o línies geomètriques,
pot ser?
Sí, clar,
la geometria
és potser
una de les formes
d'expressió
de la vida
en l'espai,
sobretot
més universals,
no?
O sigui,
el tema dels fractals,
tot això,
el triangle
o el quadrat,
són tot formes
que et trobes
a la natura
i que tu pots dibuixar,
però les està dibuixant
també una planta,
no?
I és el que et vincula
amb aquella planta,
és que estàs expressant
de la mateixa manera,
no?
Et transcendeix a tu
i et situa
en un plànol
molt més cosmogònic.
És la real comú,
potser, no?
La base de tot,
el simplificar-ho tot.
Sí, sí, sí,
el simplificar-ho tot,
això és.
Molt bé.
Escolta,
hi ha molta diferència
entre aquestes quatre instal·lacions,
entre una i l'altra?
No,
totes seguixen
una línia estètica
bastant semblant,
no?
El tema del color
i les formes geomètriques,
bé,
hi ha un llenguatge
que cabalga una mica
entre l'extracció
i les imatges
una mica
friquis,
podem dir,
no?
Són imatges,
algunes,
que poden recordar textos
d'alquímia
i de l'edat mitjana,
i també molts dibuixos religiosos
de totes les cultures
que són una mica
extravagants
d'alguna manera,
no?
Llavors,
hi ha un contrast aquí
que a mi em sembla
molt interessant
i que ajuda
a que l'espectador
pugui completar,
no?
Pugui fer,
tenir una visió
bastant completa
del que és
un missatge,
no es quedi només
en una cosa
purament sintètica
i formal.
Bé,
jo crec que
el kit de la qüestió
està en cadascú
anar a obrir l'exposició,
prendre's una estona
tranquil·leta
per poder experimentar,
per poder sentir,
i després tindre un temps
per reflexionar
en aquestes coses
que està parlant el Miquel,
no?
Aquesta búsqueda inacabable
de la condició humana
que avui en dia
la veritat
és que ens fa molta falta
perquè
el món està
bastant enrabassat.
Sí,
però és molt senzill
trobar-ho,
és realment
el que tu dius,
no?
Sentar-se una mica
i no cal pensar gaire,
és una cosa
de deixar-se portar
i ja està.
Miquel,
escolta,
a nivell ja de curiositat,
això és la part més física,
aquí ja no transcendim tant.
com es munta
una instal·lació
d'aquest tipus?
Tu ara mateix
estàs aquí
en el muntatge,
tens algun problema
amb alguna cosa?
Què és el més complicat?
M'imagino
aquell cable
o aquell projector
que no acaba de funcionar.
Sí,
bueno,
el tema dels projectors
és una qüestió
que amb els anys
ja te'n vas familiaritzant,
no?
Però aquesta exposició
ha sigut un repte
perquè és la primera vegada
que faig una instal·lació
d'aquest caliu,
o sigui,
amb aquesta presència
de la matèria
tan important,
no?
Hi ha estructures
que són algunes
però grans
com perquè suposen
una complicació
de muntatge,
no?
He tingut la sort
que aquí
a l'antig ajuntament
m'han ajudat
dues o tres persones
als que estic
molt agraït
i clar,
hem hagut de penjar
per exemple
una piràmide
que fa
un metro
vuitanta
de costat
i que té
les seves complicacions
perquè això
s'aguanti
del sostre,
clar.
Això ho teniu
els artistes,
no podeu fer coses
més apamedetes,
més petites,
això no s'hi val.
Però això no ho pots
instal·lar
qualsevol lloc.
Que t'agradin
les manualitats
però si ets una artista
tens que agafar
reptes grans,
al contrari.
Bueno,
saps que ara
hauràs de convidar
a sopar
els que t'han ajudat,
no?
Almenys pagar-los
unes copes.
Sí,
sí.
Compte't,
bueno,
primer vinc
a la inauguració
i després
ja en parlarem.
Què fem després
amb aquesta instal·lació?
La desmuntes
i la muntes
en algun altre lloc?
Vull dir,
l'aniràs rodant més
o ja no?
Bueno,
clar,
sempre la intenció
és aquesta,
no?
Perquè el missatge
arribi
a quant més persones
millor.
Ara mateix
no tinc
cap
altra data
confirmada
per aquesta exposició.
Suposo que
quan arribi
el dia 6 de gener
que acaba l'exposició
doncs ha de desmuntar
i en principi
em portar-me
cap a casa.
Més endavant
el treball
de moure-ho,
de fer la difusió
i la producció
de noves exposicions.
Jo crec que vindrà
el del Reina Sofía,
el nou director
i te la comprarà
sencera.
Perquè a casa
ja t'hi cap.
Home,
mira,
tenim una casa gran
ara mateix
però no tant.
O sigui,
m'ho he plantejat
però,
hòstia,
realment
ocupa molt espai.
No sé com ho farem.
Doncs això
t'obligarà a moure't.
A moure't per
no tenir-la parada a casa.
És una bona excusa,
no?
A Miquel Morlas,
moltíssimes gràcies,
que vagi molt bé
la inauguració
d'aquesta exposició
i, en fi,
molt bé.
Gràcies per atendre'ns.
Bé,
la inauguració és demà
a les 8.
Demà a les 8 de la tarda.
Demà a les 8 de la tarda
al carrer Major.
Això és.
Per qui vulgui anar-hi,
allà estarà,
i el Miquel suposo
que ens explicarà
i ens farà una presentació
de la seva obra
i allà estarem.
Moltes gràcies,
i l'exposició s'inaugura demà
i, de fet,
la teureu oberta
fins a després de Reis,
fins al dia 6 de gener,
que és el que passa
en moltes exposicions, no?
Sí,
normalment,
aquí a l'àntic ajuntament
funcionen així,
durant un mes,
un mes i pico.
Molt bé.
Això del pico
es fa servir, no?
Sí,
jo sí.
Són dos dels temes
que volíem tractar
aquí a la secció
amb el Blai,
però és que té més coses
per explicar-nos, eh?
Puntets
que heu d'apuntar
a l'agenda,
activitats interessants
que passaran
en els propers dies.
Blai,
què ens recomanes?
Bé,
us recomano
jo el que jo faria.
Ja està bé,
ja sé això.
A veure,
a nivell d'art,
demà també inaugura
un artista de Tarragona
que es diu
Amadeu Anguera,
que és un artista
que es mou
en uns altres circuits.
Trobo que
algun dia arribarà
que el dia
que l'Amadeu
exposi
en una sala,
d'art
o en un lloc convencional,
però de moment
es cull
les resultes alternatives
i demà ens presenta
una exposició
feta de
mitjons,
és a dir,
amb mitjons,
ha creat
tots uns éssers marins
i ho exposa
a Villaurrutia,
que com sabreu
és un restaurant
que hi ha
a prop d'entre
el Morell
i la Selva.
O sigui,
estàs sopant
i tens tots els mitjons
allà penjats.
Net, suposo, no?
Bueno,
coberts de pintura
i tal.
Amadeu és extraordinari.
És interessant això.
Sí, demà a les 6 de la tarda
llavors ell fa anar
performance i tal,
vull dir que la gent
que es vulgui divertir
un dissabte a la tarda
no sàpiga què fer,
que se'n vagi a Villaurrutia
que demà allà
segur que hi ha
distracció assegurada.
després us volia comentar
una altra cosa
una mica més sèria.
Aquest dissabte,
a partir de les 9.45 del dematí,
al CEIP,
Mare de Déu dels Àngels
de Torreforta,
la gent de joventut
de l'Ajuntament
organitza la jornada
de creació d'espais
joves interculturals,
que crec que aquest dematí
han estat aquí a la ràdio
i ja parlant-ne.
I bé,
em sembla molt interessant
una de les coses
que han fet
és,
que em sembla,
una d'aquestes propostes
que segurament
cada vegada
veurem més,
presentaran un vídeo
que han fet
joves de Torreforta
amb gent
que els ha ajudat
a editar-lo
i a muntar-lo,
però que han sigut
ells els que han presentat
una visió pròpia
des de gent molt jove
del barri,
no?
I llavors
tindrem diferent gent
parlant d'aquesta idea
de com els espais
de creació
poden servir
per als joves
per crear uns espais
també de convivència
i de diàleg
entre les cultures.
I això serà
dissabte al dematí
a Torreforta
entre les 9.45
i les dues.
Molt bé.
I,
finalment,
avui
tenim també
un concert a Reus,
al Portia,
un concert
d'homenatge
a aquest
Caetano Veloso,
que és un artista,
un cant músic
brasilenya
que va una mica
renovar
tota la música
brasilenya,
agafant
estigmes
i agafant
estils
de la música
folk
brasilenya
i passant-ho
pel filtre del rock,
pel filtre del sol,
pel filtre de la música
psicodàlia
i exactament
avui
crec que es diu
si no m'equivoco
Miquel Almeida
i Gonzalo Martínez
i
Joan
en Pablo Nion
que a les
vuit i mitja,
és a dir,
d'aquí
escasament
quaranta minuts,
al Portia de Reus
faran un concert.
I ja,
per acabar,
us vull
recomanar
a aquells
que els agradi
ballar,
sí, sí,
m'heu sentit bé,
ballar música
soul,
doncs
resulta que tenim
una proposta
a la mar de
Xerida
que ens ve des del
Flamboyant
Soul Club,
que és un club
de
recent generació
i és un club
d'aquests
a l'estil
inglès que no tenen
un lloc concret
sinó que es va
viatjant
i això serà
el divendres
al bar Groove
a Tarragona,
al carrer Cervantes,
tindrem dos
músics,
en aquest cas
gent que
fa servir el vinil
per fer música,
és a dir,
disc jockeys,
que venen de Banyoles
que es diuen
el Dulce Jones
i el Wrong Aime
i això serà
el divendres
al Groove
a partir de les 11
i el dissabte,
és a dir,
divendres al Groove
i dissabte
al CAU
ve un David Robles
del Tinten Up Club
de València
també a fer el mateix,
a posar música
sol, música negra
per ballar.
A gastar sabatelles.
Amb Caetano Veloso
tanquem aquest espai
que cada dijous
dediquem a parlar
sobre les noves tendències
artístiques
i propostes culturals
amb el Blai Mesa.
Blai,
moltíssimes gràcies
fins dijous que ve.
Gràcies a vosaltres.
Bèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèè Él
que hi ha obra en place.