.
Falten 20 minuts per arribar a les 7 del vespre.
Parlem ara sobre la programació del Teatre Magatzem.
De tota aquesta agenda del cap de setmana,
n'hem extret un acte, el que tindrà lloc dissabte al Magatzem.
Es tanca, es clou el cicle Teatre Màgic
i es fa amb un espectacle en què barregem.
Sergi Xirinax, Joan Fuster i el Màgic Andreu.
Sergi Xirinax, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Com estàs?
Bé, i tu?
Jo bé, bé.
Escolta, tanqueu un minicicle que heu fet dedicat a la màgia.
Hem vist un munt d'espectacles de màgia aquests mesos al Teatre Magatzem.
Ho feu amb el Màgic Andreu, és una mica la cirereta final, no?
Sí, sí, sí, la cloenda.
El Màgic Andreu, que totalment farà el que ens té acostumats sempre.
Bé, ho veurem.
Humor, màgia i tot això.
M'imagino que farà màgia, sí.
Jo crec que poques sorpreses pot donar el Màgic Andreu.
Més o menys ja sabem per on va.
El que no tenim tan clar és per on va la teva proposta, Sergi.
Una proposta que es basa en els aforismes de Joan Fuster.
Sí.
Bé, aquesta jo diria que és la...
No et diré el millor espectacle del cicle,
que segurament que ho serà.
D'acord, però no ho hem dit, eh?
No, el més arriscat i el més original,
que és una mica el que vam parlar amb el Marc Gerard,
que és un dels promotors del cicle,
però ell ens va enredar una mica, no?
Sí.
No, Tarragoni.
Bé, que era fer teatre amb màgia.
Aleshores, nosaltres estàvem fent...
Estàvem...
Ja la vam estrenar a la biblioteca,
una obreta divertida, divertida, eh?
Sobre aforismes de Joan Fuster és de tec, però, no?
Sí.
Els aforismes, recordem-ho,
aforismes venen a ser històries que no tenen solució,
que no duen enlloc?
Seria una cosa així?
Bé, són com a sentències, eh?
Proverbis.
És una cosa tot a base de proverbis i dites i sentències, eh?
Que els diuen tres personatges força curiosos que surten allí.
La posada d'escena és tot amb ironies, amb molta ironia.
Bé, té conya i tot això,
però és una obra de text que la vam presentar a la biblioteca també.
És divertida, eh?
En fi, força curiosa, una mica surrealista i tot plegat bé.
I aleshores, ni bé, perquè no hi posem números de màgia dins,
que els fem els mateixos actors, no?
I aquí està l'originalitat i ha quedat, jo crec que ha quedat bastant ben adobat.
A més no, serà força curiós.
Val a dir que no és un copiar-pegar, diria.
sinó que estan integrats els números de màgia.
Sí, sí, estan integrats i s'ha treballat durant...
Bé, bé, bé, són integrats i tenen...
Estan perfectament integrats dins de l'obra.
És a dir, que en sec no es para l'obra i dic que ara farem aquí un nombre de màgia,
sinó que estan integrats dins...
És dins del mateix.
Sergi, de quin tipus de màgia estem parlant?
Desaparicions i coses així?
Bé, bé, jo no sé si això del nostre fort és més aviat el teatre.
Clar, t'ho n'ha de dir.
I la màgia jo no la domino, no la dominem.
Això ens ha assessorat el Marc Gerard.
Jo diria que més que tractar-se de màgia, trucs de màgia,
perquè això ja són nomenclatures de l'ofici,
diria que és allò que em diuen...
Com diuen?
Illusions òptiques.
Sí.
No ho sé, eh, m'ho invento.
Sí, una miqueta...
Jugar amb la il·lusió del públic.
Pràstidigitador, jocs de mans, ni podíem dir coses així.
Val.
Bé, no sé fins a quin punt.
Però això ja és cosa de savis, eh.
Una màgia és una cosa, o la pràstidigitació és una altra.
No ho sé, no ho sé.
Si més no, és guai.
Val, ens quedem amb aquest concepte.
Sí.
Escolta, i s'ha deixat...
Nosaltres fent-ho ens hi hem divertit molt, eh.
I s'ha deixat incorporar bé aquests trucs de màgia
dins els aforismes del Joan Fuster?
Sí.
Creus que es podrien incloure trucs de màgia en totes les obres?
Sí, sí, això és una mica el que volem, perquè la idea és, a veure, doncs, i l'any que ve
tornem a fer ja més... i fent convocatori, a veure quin grup de teatre, algun altre, que
s'atreveixi també a fer i introduir coses de màgia, d'il·lusionisme, en diuen també això,
ara em surtia la paraula, dins de les obres.
Que no sigui només el presentar-se un mag, un il·lusionista, fa el seu número i tot això,
sinó que aquesta serà una prova.
Jo diria que és bastant inèdit, això.
S'ha fet alguna vegada, però no massa.
A veure, què passa?
La qüestió és que als actors li heu agafat el tranquil·lo, no?
Li heu agafat vostè?
Sí, sí, sí, sí.
És fàcil, és fàcil.
Hem divertit molt, sí.
És més fàcil fer teatre?
Vull dir, o prendre's el text de memòria o fer màgia?
Tu què diries?
Totes les coses fetes bé tenen la seva dificultat.
És una resposta diplomàtica.
No, no, però és veritat.
Aquí tenim una...
Tindrem un avantatge, que si no surt bé, com que l'obra...
Si ens calen les coses per terra, que ja podria ser i tot,
com ha passat amb forts assajos i tal,
doncs com que està integrat dins d'una obra que de fet és bastant còmica,
també farà riure, també quedarà bé, però esperem que els trucs quedin bé.
Molt bé.
Sergi, tanqueu així aquesta cicle que heu portat al magatzem durant aquests mesos,
al Teatre Màgic.
Tu què diries?
Com ha anat?
Com ha respost el públic pel que has anat veient?
Escolta una cosa.
Aquesta obra ens la dirigeix el Miquel Àngel Fernández.
És veritat, és veritat.
Que no és la primera vegada que treballeu amb ell.
Rausenc.
Sí, sí, sí.
No és encara la primera vegada que treballeu amb ell, no?
No, és que hem deia, és que he tallat.
Sí, et deia que com valores aquest cicle que porteu,
tots aquests espectacles de màgia,
que sembla que el magatzem s'hagi especialitzat.
Com has anat veient com ha anat?
Ha sigut una aposta i el públic ha respost?
Molt bé, molt bé.
Sí, és clar, que el local és el que és, també, no?
Doncs allò, dos milions de persones han vingut,
però sempre hi ha hagut lleno i gent fora,
que s'han quedat sense entrades i tot això,
i a veure si el tornem a fer.
I sí, bé, en principi sembla que la gent s'ha entrat en general força
i hem constatat que hi ha molts seguidors d'això.
No ho sabia jo que n'hi haguessin tants,
però sí, sí,
gent molt interessada en la màgia en específic també,
però sí, sí, sempre s'ha omplert i s'ha quedat,
ens hem quedat amb l'entrada desperdent,
al revés, amb gent fora.
Molt bé.
Bueno, a veure què passa, jo recordo la seta,
aquest dissabte tanquem el cicle Teatre Màgic
amb una representació dels aforismes de Joan Fuster,
que incorpora trucs de màgia
i després tanca a partir de les 11 el màgic Andreu.
Sergi, presenteu dilluns la nova programació,
hem pagat un cop d'ull al cartell,
ja en parlarem dilluns,
però van per aquí els trets,
continuem fent màgia
o ens diversifiquem una miqueta més?
No, l'arrencada,
això de la màgia, el cicle aquest,
el que es vol és que sigui un cicle anual
i que serveixi també d'arrencada,
és una mica una bomba,
el primer es patec,
però no, ara la tancació de la màgia,
bueno, continuarem fent màgia també
perquè el maggerat hi tornarà per Nadal,
ja és a la programació,
però com a cicle no,
o sigui, el de la màgia anirem fent,
sí, incorporant-te a dins,
però tampoc no ens dedicarem només a la màgia,
però és que aquesta programació nova
té unes particularitats més diverses,
més tòpica, més diversa,
hi ha de tot, hi ha teatre, música,
hi haurà literatura,
que és el que toca ara a la Tardor Literària,
sobretot hem col·locat molta cosa de literatura,
literatura escena i tal,
i ja programem fins a gener,
però un dels tocs,
tot i que això toca el dilluns,
perquè si no els teus companys
d'ofici et pagaran per avançar,
és que tot el que presentem
està produït de Tarragones.
Bueno, doncs ja ens has donat un bon titular,
eh?
Sí.
Està bé això.
En parlarem dilluns, eh?
Ja us enredaré per parlar-ne dilluns a la tarda,
un cop ja estigui feta la presentació pública que toca.
Sergi Sirinax,
molta merda per dissabte,
com se sol dir,
i, en fi,
continuem parlant.
Moltes gràcies.
Ja ho ensumo, ja ho ensumo.
Adéu, guapo.
Adéu, gràcies.