Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Departament de Joventut. Què feu des d'allà?
Tracteu això en general, els problemes que poden afectar
amb aquest col·lectiu, que cada cop potser són més?
Sí, clar, hi ha dues parts de la població
que són cada vegada més grans, que són la gent gran,
perquè gràcies a Déu la sanitat funciona
i viuen molt més temps, i la part de joventut.
Nosaltres el que pretenem sempre és ser la veu de la concòrdia,
de la franja entre els 14, els 29 o 35 anys.
O sigui, en funció de quins eixos són...
Clar, a de ser molta gràcia perquè s'allarga, no?
La joventut és que no hi ha més remei, no?
Nosaltres ja entenem que no és el mateix de fa 30 anys,
sinó que ara s'ha d'eixamplar,
sobretot quan parlem d'emancipació als grans problemes d'avui en dia,
d'habitatge i tal, doncs, evidentment, no són els 14 anys,
sinó són passats els 20 llargs.
Quines eines teniu, també, a nivell jeràrquic,
perquè ens fem una idea?
Està la coordinadora de territorial?
Sí, abans, fins l'any passat,
això depenia del Departament de Presidència directament de Barcelona.
I ara no, ara estem dintre del Departament,
del DASC, Departament d'Acció Social i Ciutadania,
igual que l'Institut Català de les Dones.
O sigui, eren dues secretaries que estaven dins de presidència
i ara estan dins del DASC.
I és molt més raonable que sigui així.
Per tant, mana Barcelona, mana la Generalitat, diguéssim,
i després cada un dels territoris, no?
Lleida, Tarragona i tal, tenen la seva coordinadora?
O sigui, tenim la consellera, que és la Carme Capdevila,
que és del DASC, i després el secretari general,
o secretari, que és l'Eugeni Villalbi, Barcelona.
I després hi ha cinc coordinacions territorials.
O sigui, Girona, nosaltres aquí tenim la de Tarragona,
però al mateix temps també hi ha Terres de l'Ebre,
quan diem Camp de Tarragona, Terres de l'Ebre,
Lleida, Girona, i ara s'està fent també la de Barcelona.
I dins de cada demarcació, dins de la de Tarragona,
hi ha diferents òrgues que treballen amb els...
Correcte, però d'una banda estem nosaltres,
i després hi ha el que es diuen les competències delegades
de segons quines coses de joventut als consells comarcals.
I són allò que vulgarment la gent diu OSJ,
les oficines de serveis de la joventut,
que estan a cada cap de comarca, amb el consell comarcal,
i després el que es busca és que cada cop més ajuntaments
juguin a aquest joc de tenir professionals,
la seva àrea de joventut.
Amb tants organismes implicats, no es fa una mica difícil,
a vegades, la coordinació?
Perquè, clar, ha de passar per tantes mans, no?
Sí, però és bo perquè fa 30 anys,
joventut es consideraven només lleure,
i ara ja veiem que, amb els diferents trobades
i les diferents legislatures que hi ha hagut
aquests últims 12 anys, cada cop hi ha més ajuntaments
que aposten per tenir un professional,
un tècnic professional de joventut,
ja sigui del mateix municipi,
amb el suport de la Secretaria de Joventut, evidentment,
i, per l'altra banda, també,
si són pobles més petits, mancomunats,
és allò que intentem a través dels consells comarcals,
doncs que hi hagi un tècnic professional
que vagi a dos o tres pobles amb uns horaris flexibles
i que puguin ajudar a desenvolupar bones polítiques de joventut.
I com funciona la informació i les propostes?
Venen de baix i llavors demanen permís?
Ei, que volem organitzar això,
que això passa molt en els pobles en què hi ha agrupacions de joves,
que tenen inquietuds, o va al revés?
És una de les grans coses que intentem canviar,
és a dir, canviar en el sentit que durant molts anys
ha sigut de dalt a baix,
després s'ha passat tota una època, per dir-ho plenarament,
de baix cap a dalt,
i ara trobo que s'ha de fer entre mig,
és a dir, has de tenir orelles del territori,
has de reunir-te amb associacions,
ens reunim i per això tenim molts tècnics que ho fan,
ens reunim, ens coordinem un cap per setmana
amb els de la coordinació d'aquí,
un cap al mes pràcticament amb tots els sis consells comarcals,
i aquests al mateix temps hi ha molts tècnics que estan al territori,
és a dir, que estan als pobles, que estan als ajuntaments,
i clar, portem una xarxa aquí de pràcticament uns 80 persones,
només del camp de Tarragona, exclusivament per joventut.
Clar, això fa que quan facis reunions,
ja no és allò que ve des de dalt,
sinó que hi ha hagut grups de discussió,
ja ha sentit el parer dels joves de molts llocs,
intentes traspaixar això a Barcelona,
llavors, clar, juntament veurem els recursos que tenim,
és una resposta a aquestes inquietuds que tenen els joves.
Clar, és d'aquelles tasques, suposo,
d'aquells departaments que sempre has de tenir una orella escoltant,
a veure què està passant, no es pot fer feina des d'altres.
No, no, no, a veure, i a més a més és molt important,
perquè joventut, o sigui, hi ha altres departaments,
que jo els he dit que són com parcs temàtics,
i això que no se m'enfadi cap dels consellers ara,
però, o sigui, tu tens salut i medi ambient habitatge,
són compartiments estancs,
és a dir, ells són responsables des dels 0 anys fins al 105
o fins que quan moris, no?,
i per tant, tota aquesta franja.
Clar, i joventut, nosaltres hem de ser realment
la veu de la consciència d'una sola franja,
d'una part d'una franja de la responsabilitat que tenen,
i aquest, per a mi, és el gran repte que tenim, no?,
intentar, jo, tots els meus col·laboradors ho saben,
intentar evitar duplicitats, que en aquest país n'hi ha molts.
Sí, això m'ho comentaves abans fora de micro,
però és un dels problemes que podem intuir, no?,
amb tota aquesta estructura jeràrquica.
Sí, perquè és normal, és a dir,
m'explico, per exemple,
tu parles amb algú de salut, del Departament de Salut,
evidentment que ha d'estar per la part assistencial i sanitària,
però, evidentment, que tenen programes també
de prevenció de la salut i tal.
Què ha passat durant molts anys en aquest país?
Que els departaments no han anat coordinats,
o sigui, i no per qüestió, potser,
o perquè en aquest país no estem acostumats
a treballar de manera interdepartamental o interinstitucional,
però trobo que és importantíssim.
És a dir, si nosaltres detectem, per exemple,
que hi ha un augment bastant gran de l'ús,
jo dic, l'ús, no dic fraudulent,
que no vull dir fraudulent,
però que cada vegada que hi ha més joves
és que pren la pastilla després.
Dius, bueno, aquí hi ha un problema.
Clar, i això qui se n'encarrega, joventut o salut?
No, a veure, oficialment qui és salut,
però nosaltres detectem llavors el que cal, crec jo,
és que ens hem de posar d'acord els responsables
de cada departament i juntament amb els temps
de preveure quina acció podem fer
i veure fer-la conjuntament.
I aquest, per mi, és l'ABC d'avui en dia,
de joventut, saber que nosaltres sols
no podem fer les coses,
que hem de buscar la complicitat dels altres departaments.
I parlant, o sigui, la cosa més fàcil de gastar,
jo dic, és de tocar una porta i dir, escolta,
detecto això tu, quina responsabilitat tens,
quin projecte tens en marxa, fem-ho conjuntament.
Massa estalvint recursos.
Sí, molt, molt d'això.
D'aquesta manera passa que implica moltes reunions,
molta feina de vingar.
Sí, això sí, però és qüestió llavors
de tenir una molt bona xarxa i un equip que...
Nosaltres ja, per exemple, a Tarragona,
ens reunim un cap a setmana,
amb totes les àrees, tots,
i parlem de què hi ha en marxa,
llavors, bueno, intentem cadascú fer la nostra feina
però de manera coordinada.
Escolta, i què hi ha en marxa?
Què detecten aquests tècnics que estan fent el dia a dia,
el seguiment diari?
Són realment els problemes dels joves?
I parlo de problemes, suposo.
A veure, els problemes no...
Els que tots tenim al cap, emancipació, treball...
És això realment?
Realment sí, vull dir, llavors, també amb els treballs temporals,
que cada vegada, curiosament,
hi ha per mi dues coses que des que estic a Jouementut,
doncs he canviat el clitxer.
Una, que jo pensava, o que deien,
que els joves no participen, no és veritat.
És a dir, els joves participen,
però de manera diferent
a com estem nosaltres acostumats fa 30 anys.
en què tu podies ser un cau, un esplai, o que sigui,
tu fes una cosa perllongada amb una associació
i ens hem adonat que la participació,
continuament hi ha aquest tipus,
i que esperem que duri molts anys, no?,
d'associacionisme,
però moltes vegades els joves se reuneixen per coses puntuals.
És a dir, hi ha un problema de l'Ebre,
doncs, bueno, si com ve, farem reunions contundents,
ens reuneixen sis cops per setmana
fins que se solventi aquell problema
i és una altra manera de participar.
O sigui, és una mica altres maneres
de com l'establissement ho veu.
Per tant, participa en això, és una de les coses.
I l'altra és, curiosament,
jo trobo que és potser la generació més ben preparada,
de joves,
parlo d'aquesta franja d'edat fins als 30-40,
i que, curiosament,
en els llocs de feina, pitjors.
O sigui, que és una paradoxa.
hi ha molta gent que té carrera, màster, tal, tal, tal,
i dius, bueno, no està ocupant la feina que potser esperava.
I això és un greu problema, un hàndicap que tenim en aquest país.
L'emancipació també seria un altre dels grans temes.
I aquest, a més, és bastant recent, no?
Home, no, jo trobo que s'ha fet molta totxana en aquest país,
però vull dir, el fet de marxar,
de marxar a estudiar,
i s'ha intentat que la gent marxi,
o fins i tot ara tenim un altre problema,
el tornar.
És a dir, la nostra generació que marxava per estudiar,
tu te podies, doncs, estudiar,
o una carrera, un mòdul, o el que volguessis,
i molta gent voldria tornar al poble on està,
i no té més remei, és a dir, no pot.
És a dir, ha d'estar, o bé a la família,
o no hi ha en els pobles petits,
doncs, habitatges prou,
amb prou solidesa perquè puguin accedir.
O sigui, ja no és només allò a les grans ciutats,
sinó que ens estem trobant ara també,
doncs, els pobles de tornada,
i la gent que s'ha format voldria, potser,
establir-se una altra vegada al lloc d'origen,
però ha de passar per casa,
és a dir, no pot fer-ho d'una altra manera.
I això és un gran hàndicap, també.
Joves amb marginalitat, per dir-ho així.
Hi ha un gran percentatge aquí a Catalunya,
ho heu detectat?
A veure, jo, això potser porta més
els d'acció social, els de la part assistencial,
però, bueno, tampoc, jo, personalment,
amb les xifres que em puc arribar a tenir
pels sociòlegs i tal,
no és tampoc gaire preocupant.
A veure, qualsevol cosa que hagi marginalitat
és preocupant, però amb xifres generals
no veiem pas.
O sigui, és més la precarietat laboral
i la de l'accés a l'habitatge,
que per mi és brutal que s'arriba a pagar
i que tots en som culpables,
polítics, ciutadans i tal,
perquè tu vols acabar comprant.
Doncs no és lògic que tu,
un pis de 100 metres quadrats,
doncs hagis de pagar, jo què sé,
600.000 euros, no?,
o un animalat,
però, clar, és això o res.
És a dir, és llei de l'oferta a la demanda, no?
Això és greu.
Un altre dels temes a capdals, també,
quan parlem de joventut,
és l'accés a la cultura.
L'accés a la cultura...
Home, ara sé que s'estan fent grans coses, no?,
que intentar que la cultura sigui universal,
doncs, per exemple,
una de les coses que ha fet el Departament d'Educació
és el carnet dels professors
per entrar als museus gratis,
que hi ha molts països que ho tenen.
Aquí potenciar, clar, la cultura,
per això nosaltres, joventut,
estem treballant contínuament
i molt, molt coordinadament
amb el Departament de Cultura
i Mitjans de Comunicació.
És a dir, busquem que el jove
ha de tenir solventada la part d'emancipació,
però moltes coses d'emancipació,
quan tu t'estàs formant,
també és l'avessant cultural.
Quan nosaltres, com a governants,
podem ajudar que la gent tingui les eines
perquè pugui manifestar-se de manera cultural
és quan jo trobo que un país és ric.
Ric vol dir això, no?
És a dir, que ja pots prescindir
de les coses bàsiques
i ja pots fer una manifestació cultural
o lluitar perquè la gent tingui els desenys
per poder-ho fer.
Doncs, a dir, et demostra el benestar d'un país
i s'està fent bastant esforç.
I el lleure?
El lleure, clar, aquí el lleure
cada vegada és més difícil,
jo trobo, els joves ho tenen cada vegada més apretat
perquè si mires quan nosaltres estudiàvem
que tenies, jo que sé, 10-15 hores de classe a la universitat,
o sigui, com més elevat estaves
amb els estudis, menys hores de classe hi havia.
Ara tu veus aquells programes
tant, amb el de Bologna i tal,
no tan apretats, amb tants crèdits
i veus que hi ha alguns que tenen 35-40-45 hores de classe
presencials a la universitat,
després se suposa que també és de fer vida universitària
i tal, però poc temps els hi queda amb el lleure,
i els que treballen el mateix,
o sigui, el lleure n'hi ha hagut tota la vida,
totes les generacions,
s'ha de canviar,
o sigui, hem detectat però que el lleure
ja és cada vegada més individual,
és a dir, tu pots fer esport,
és normal,
llavors és una cosa col·lectiva,
normalment,
però que cada vegada entre la play i no sé què,
és a dir, amb les coses electròniques que hi ha,
i hi ha molta gent que es reuneixen amb grups més petits,
cartes màgics,
més iguals,
o sigui, roleplays,
cosa que potser abans no es feia tant,
o sigui, ara es fa més en format,
potser estem detectant més format casolà,
no?
I el lleure nocturn,
que això també és una cosa...
Bueno, el lleure nocturn,
és...
Sembla parlant.
Bueno, però això tota la vida passarà,
vull dir,
el jove diu en el clitxé
que vol sexe, drogues,
en rock and roll,
m'assembla que ja des d'aquell vist
se movia,
i els romans també ho feien
i ho feien d'una altra manera,
però vull dir,
almenys estem detectant
que hi ha un cert canvi
per mi,
que la gent està molt més formada,
per exemple,
amb la conducció nocturna,
això els Mossos d'Esquadra
m'imagino que estan fent la seva feina
i és la que toca,
però veure fa 15 anys,
jo crec que venia d'Alemanya o que sigui,
era normal que,
o d'Anglaterra,
que tu sorties,
un ja no agafava el cotxe
i ja era el responsable,
això fa 10 anys que era impensable
i ara ja comença a passar,
és a dir,
que continua a venir drogues,
però sí,
hi ha de tot,
però quan es suposa
quan és jove
que vol buscar,
i experimentar
amb la seva vida
i nosaltres el que hem de fer almenys
és donar la informació
perquè tingui el llibre al vitre,
que sàpiga
que pugui escollir,
jo sempre penso
que no és bo negar res,
sinó que sàpiga,
però en tot cas,
què és el que fa
i clar,
la nocturnitat
suposo que també és més difícil
en el sentit que a vegades
però són més cars quan surts,
no?
vull dir,
i això si tens un sou precari
o t'ho has de muntar,
clar,
a vegades dius el botelló
on ve,
doncs pot ser això,
si hi hagués fruita
i fa Sant Francisco,
que són més baratos
i estiguesen subvencionats
potser no farien
aquests botellons.
En fi,
segur que tots aquests temes
i molts altres
es posen damunt la taula
en aquesta trobada
de tècnics i regidors
de joventut
que tindrà lloc
des de dijous
i fins a dissabte
aquí a la ciutat.
Heu destinat
també els dos primers dies
em sembla
als tècnics
i els altres dos dies
als regidors?
Com és això?
No,
és la vegada
que s'ha fet canviar,
és a dir,
altres anys
em consta que
altres anys
normalment s'intenta
fer una troba,
i mig
i llavors se pretenia
fer una cosa
més per a tècnics
i tal.
Nosaltres hem fet
una fórmula
una mica diferent,
hem pogut apostar
per més dies,
per tant és dijous
tota la tarda,
a partir de les 4 de la tarda
ja es fa la presentació
a l'Ajuntament de Tarragona
i després a les 6
comença el Palau de Fires.
És més per a tècnics,
divendres és la mescla,
és a dir,
normalment al matí
és més per a tècnics
i tarda per als regidors
i divendres més per a regidors,
però curiosament
hem invitat a tothom
que es quedi els dies
que vulguis,
és a dir,
buscar que hi hagi
la complicitat entre regidor
que és qui té
la responsabilitat política
i el tècnic
és el que en sap.
Perquè la formació
ha de ser diferent
per en dues parts?
Sí, sí,
ja ho seré contundent
i ja ho saben
tots els meus amics regidors
que n'hi veig molts,
o sigui,
la meva prèdica
és que el regidor
de joventut s'ho cregui
perquè,
siguem sincers,
quan un surt alcalde
i vol donar,
com se diu,
normalment dic,
normalment sembrerà excepcions
on roses,
però jo ho entenc
quan tu accedeixes
a un carrer que electe
a l'alcaldia
que busca
sanitat,
hisenda,
no sé què,
no és normalment...
Joventut no és el plat fort.
És a dir,
no és el plat fort
que diu,
no, no,
és que jo vull ser alcalde
i vull agafar això
perquè vull agafar
la part de joventut
que n'hi ha,
atenció.
Llavors,
que hem detectat
o que he detectat
almenys del camp de Tarragona,
dels 134 municipis que hi ha,
el 80 i escaig
són regidors nous
i regidores noves.
I la majoria
els he dit
un 3x1.
És a dir,
no tenen només una regidoria,
tenen joventut,
cultura,
festa,
és a dir,
aquest clichés que hi ha,
llavors això,
clar,
ells necessiten
també que els donem
un suport
perquè estem molts cops,
molts regidors,
ja no són
de l'equip de govern
del Batlle
o de l'alcaldessa,
a vegades sí,
però tenen més regidories,
hi ha gent que té 3 i 4,
llavors nosaltres
com a institucions
els hem d'ajudar
a, bueno,
d'alguna manera
que sàpiguin
què són fer política
i joventut,
que no és només
lleure i festes
i ajudar-los
i això és la intenció
que tenim,
és a dir,
aquelles persones
que a més a més
tenen més una regidoria
que tinguin un referent
clar
d'on poden treure
recursos
econòmics,
humans
i sobretot
de directrius
i això és la nostra labor.
I el tècnic en joventut
és aquella persona
que està al carrer
que està dia a dia
tractant,
tractant-nos tot això.
Com i on s'aprena
a ser tècnic en joventut?
Això de moment
és una de les grans
per mi
de les grans assignatures
pendents d'aquest país
que intentem,
o sigui,
justament a la trobada
els que vingueu
ja sabreu que presentarem
l'avantprojecte
de llei
de política de joventut
és l'única competència
delegada de l'Estat
que encara no té llei pròpia
i si tot va bé
passat Nadal
s'aprovarà
pel Parlament de Catalunya
i esperem
que per unanimitat
però l'important
en tot cas
és que
per veure
el de les polítiques
de joventut
quin és l'objectiu
que s'espera?
S'espera d'alguna manera
trobar eines
per donar resposta
però de manera
col·legiada
entre diferents institucions
i això és molt important
que amb aquesta llei
ho podrem aconseguir
és a dir
d'alguna manera
que tots els departaments
tinguin la responsabilitat
també de fer coses
per joventut
això és el que busquem
i és això
quin perfil té
els tècnics?
Clar
llavors
els tècnics
ho deia
perquè dins la llei
s'emmarcarà
perquè de moment
la majoria venen
o bé que han sigut
monitors de lleure
directors de lleure
han estudiat la majoria
de diplomatures
de sociologia
animació sociocultural
però no hi ha una carrera
llavors lo de la llei
intentàvem d'alguna manera
i ara hi haurà un màster
és a dir
em sembla que el vam presentar
l'altre dia
un màster interuniversitari
que es dirà
de política de joventut
que ja n'han fet alguna vegada
i busquem
que clar
si cada vegada
hi ha més ajuntaments
i consells comarcals
que busquen
tècnics
que siguin especialistes
en joventut
doncs hem de buscar
canviar
la manera de formació
o sigui la formació
cadascú ha fet
els màsters que ha pogut
i ha fet el que sigui
és d'alguna manera
buscar
i diferenciar
nosaltres pràcticament
diferenciem
com a professionals
de joventut
informadors
animadors culturals
que és una altra cosa
llavors són els
pròpiament tècnics
de joventut
i es busca
que tinguin formació
legislativa
dinàmica de grups
és a dir
que sigui molt més comptat
però perquè dius
esteu pensant
en una mena de carrera
concreta
sí
s'està buscant això
de moment és el màsters
és a dir
de moment encara
s'està fent el màsters
però s'està intentant
juntament amb la secretaria
de joventut
i les diferents universitats
veure si poguéssim arribar
a consolidar una carrera
és a dir
que algú
quan acaba el seu batxillerat
pogués enfocar-se cap aquí
si la intenció hi és
i fermament
llavors això seria
amb la llei
i una bona formació
i que algú
que pugui dedicar-se
professionalment
si pugui guanyar la vida
més a més
amb una bona formació
doncs tanqueríem el cercle
i estem treballant fortament
ja ens atirem a parlar
aquesta llei
que en principi
ha de passar
pels vols de Nadal
serà un bon regal de raïs
i tant
esperem
esperem
Jan Mar
si et sembla
fem un cop d'ull
al programa
del que serà
aquesta trobada
de dijous a dissabte
no ho sé
destaquen si et sembla alguna
o fem un repàs
de totes les
podem fer un repàs
hi ha algunes ponències
i després
també hi ha alguns tallers
sí correcte
el primer dia
són més ponències
es parla sobre
transicions juvenils
en el context
de la globalització
que suposo que vindrà
el sociòleg Carles Simó
vull dir que
un especialista en el tema
i al mateix dia
també es fa
joves en risc
d'exclusió social
una prevenció
de les violències
justícia juvenil
també parlar
allò que en parlàvem
d'intentar evitar
la marginalitat
venen també especialistes
de justícia
d'alguns llocs
a més a més
on han fet bones pràctiques
i s'intenta
sobretot aquí
de fer la prevenció
i si mai
no hi ha prevenció
de buscar
que els adolescents
o els joves
que caiguin
en algun tipus de delicte
tinguin la part
de la reinserció
que pot ser la més important
això d'alguna manera
volem lluitar
prevenir
i si no es pot prevenir
reinsertar
la reinserció
respecte a la primera ponència
m'he quedat a mitges
sí
parlarà
se suposa
sobre les transicions juvenils
en el context
de la globalització
transicions juvenils
sí
o sigui que són
les transicions juvenils
clar
transicions juvenils
són
les diferents etapes
de la vida
que passes
i els diferents estats
en què estàs
de formació
quan acabes la formació
l'emancipació
i sempre la formació
continuada
de fet vosaltres
sí que jugueu
a un sector
de la població
molt concreta
però estem parlant
dels 14
als 30
35 anys
amb la qual cosa
us trobeu problemes
problemàtiques
molt diferents
i que sigui concret
també
hi ha alguns
fins i tot
ara que no em sent
el jefe
espero
el problema
és que nosaltres
estem lluitant
la llei
és la que hi ha
i per mi
una de les coses
que no és normal
és que és el target
és a dir
l'objectiu
dels nostres
se suposa
que és a partir
dels 14
perquè la llei
era així
el costum
perquè s'ets jove
a partir de 14
però clar
pensem que fa uns quants anys
l'ESO
s'ha començat amb 12
i hi ha una franja
que no és de ningú
és a dir
aquests de 12-14
és allò
és els petits joves
i els altres
els grans infants
i són les coses
que ens hem de posar d'acord
amb l'Acció Social
i Ciutadania
i dir
a veure com ho arreglem
amb infància
i tal
de tota manera
heu detectat
quina franja
d'aquest gran marge
que teniu
quina és la franja
potser
que necessita més atenció
hi ha 3
per mi 3 franys
quan diem joventut
jo entenc 3 joventuts
aquests que no estan a terra
ningú
són els de primer
segon d'ESO
primer cicle d'ESO
en el que crec
que la gran importància
és la prevenció
de moltes coses
després hi ha
aquesta seria
la prejoventut
l'hi dic jo
després la primera joventut
seria més o menys
fins als 19-20
20-22
i després a partir
d'allà l'estic triant
a veure com ho vaig
sí, correcte
i l'altra
és ja pràcticament
els 20 i pico
fins als 30-35
que són aquesta
que ja tenen una altra
normalment
la formació la necessita sempre
però ella és
sobretot és habitatge i treball
els grans objectius
que la gent té
i poder tenir
un lloc digne
on viure
i al mateix temps
evidentment
amb els teus propis diners
i la teva suor
això són presentant
jo diria
com a 3 falanges
de joventut diferents
que hi ha
continuem amb el programa
després d'aquestes dues ponències
això serà dijous a la tarda
sí, dijous tard de vespre
llavors també es fa una visita nocturna
la fem visita nocturna
amb la capçala de circa
amb el doctor Joaquim Ruiter Bulo
que ens fa una visita guiada
i després hi haurà
una mica d'espai
atenció visita guiada
perquè estaríem parlant
d'uns 400 participants
sí, però la nit
no us espanteu
amb la meva feina germànica
és a dir que la gent
marqués creueta
em sembla el Joaquín Simpson
d'aquí
només són 182
però bueno
ja virem a veure com ho fem
i ho farem amb togades
per la gent que ens escolti
que es trobin dijous a la nit
una llauda
és normal
i llavors això ho farem
durant una horeta
després hi haurà
tot un àmbit nocturn
també per les biblioteques del port
com diuen alguns
vulgarment
hi ha algun àmbit
on ja busquem també
de fer-ho de manera diferent
amb consum responsable
i al mateix temps
en algun local
que són la sala 0 i el Lupt
on es fa
la primera nit
amb videocreadors
i cantautors joves
o sigui d'alguna manera
que es vegi
que tot pot anar lligat
és a dir
art i manifestacions artístiques
i el lleure
això seria el dijous
al vespre
el divendres
i és més de qüestió
de tallers
ja hi ha tallers paral·lels
sobre xarxa de creació jove
i sempre intentem
que hi hagi dues paral·leles
una seria la part més de cultura
i l'altra d'ocupació
i la xarxa de creació jove
es busca bones pràctiques
que hi ha hagut
a diferents llocs de Catalunya
un especialista
diu coses
per exemple
els del Camp de Tarragona
fan la creació
creació
ja ho explicaran
i l'altra
l'ocupació
és el taller
de la formació
i informació
dels entes locals
per a projectes d'autoempresa
és el que dèiem
una de les grans coses
que estem buscant
sobretot al Camp de Tarragona
amb apriorat
la Conca i tal
té molt d'èxit
aquests intents
els joves
que es puguin associar
que no és només
que hem d'estudiar
de manera universitària
i si no després saberé
com fem l'autoempresa
és una de les coses
que també s'ha apuntat
moltíssima gent
en aquest taller
després hi ha tallers
també paral·lels
d'una altra vegada
de cultura
que són la col·laboració
intermunicipal
en polítiques culturals
joves
per tant
interdepartamental
interinstitucional
s'ha de fer
és a dir
sisplau
sumem esforços
fem allò
que cadascú
vagi a tallar la cinta
després
qui vulgui
però sisplau
si fem coses conjuntes
és molt més fàcil
d'arribar
amb els cabals públics
i fer les coses ben fetes
i l'altre taller paral·lel
és l'ocupació
d'equipaments
per a l'autoempresa
i per als joves
és a dir
per una banda
la primera part
és a dir
com formar-ho
i l'altre
és a dir
exemples pràctics
ja de com fer-ho
amb especialistes
de tot el país
i després
se suposa
que ens vindrà
el sociòleg
el Lluís Saez
a fer una bona
sisconaugut
per què
va sortir
no fa gaire
amb el programa
La nit del dia
de Mònica Terribes
que havia fet
escrit
diversos llibres
sobretot
sobre els joves
la situació dels joves
actualment
i a més
és un horador
molt potent
i esperem
ja sé que molta gent
tindrà moltes ganes
d'escoltar-lo
després
s'estendint
allà mateix
i el divendres
a la tarda
llavors se farà
d'habitatge
d'habitatge
ve la Carme Trilles
la segreta d'habitatge
és allò que dèiem
què fem joventut
per habitatge
poca cosa
podem fer
però sí
que podem
esportar especialistes
i saber nosaltres
què podem fer
amb els joves
i amb habitatge
i també vindrà
el component internacional
d'Alemanya
especialistes
en habitatge europeu
és a dir
com han fet a Berlín
i les mancomunitats
que han fet allà
i ve un gran doctor
d'allà
anem d'aprendre
ara com comentaves això
anem d'aprendre
d'altres països europeus
a veure
jo sempre penso
que hem d'aprendre
d'aquí i d'allà
d'on sigui
és a dir
m'és igual
quan se va començar
a muntar el congrés
o la trobada nacional
ho dèiem
busquem
de les necessitats
que hem trobat
que ens diuen els tècnics
i els professionals
de joventut
les bancàncies
que hi ha
i busquem on hi ha
algú
que ha fet alguna cosa
que pugui ser copiat
i la majoria són d'aquí
és a dir
no cal buscar fora del país
vull dir
la majoria són de Catalunya
o són de l'altra
part de l'estat
perquè hem vist que
si un ajuntament
ha fet una bona pràctica
escolta
doncs el fòrum
és per ensenyar
que no sempre
amb diners només
es fan les coses ben fetes
si no
si estan ben dissenyades
des del començament
i treballant en equip
doncs es pot fer
coses molt bones
això ja
per tant
la part d'habitatge
serà bastant
suposo que va estar calenta
i intentem que sigui
un debat
i que després
la gent hi pugui participar
després hi ha tota una part
de salut jove
l'acció territorial
en matèria de salut jove
la prevenció i tal
són les coses de sempre
però portar-les a veure
com entrem ara
amb el jove
que està més informat
respecte a salut
Jean-Marc Massau
creu perquè t'estem entretenint
està durant molt l'entrevista
però és que
són temes que normalment
no entretem
i a mi m'ha venit en preguntes
respecte a la part de salut
sí que ja l'hem comentat abans
els grans eixos
quins serien?
drogues per exemple?
a veure
jo quan dic salut
primer
és la salut personal
és a dir
és a dir la prevenció
que tu sàpigues amb el teu cos
és a dir
la prevenció és que sigui sa
i si tu vols malmetre el teu cos
almenys que sàpigues
si prens qualsevol cosa
com has dit
nombrat abans
què t'estàs posant
i què et pot passar
però primer sempre dic
és a dir
el menjar saludable
això és molt important
la higiene personal
i després evidentment
ja entraríem
en la part
diguem-ne drogues o no
o entraríem en la part
com la famosa
ara que tenim
la campanya aquesta
de l'amor lliure
o dis-li
l'amor amb responsabilitat
que pot agradar més o menys gent
però sí que creiem
que ha d'haver-hi una sèrie d'informació
després no hi entenem
ni polititzarem
ni molt menys la manera de portar-ho
s'ha de parlar amb els pares
però és important
que avui en dia
els joves reben els inputs
molt més aviat
que les dues generacions d'abans
i no és el mateix
i nosaltres encara
els dots en juguem a cromos
els d'ara
ja juguen als Macdown
i fan altres històries
per tant els pares
hem de ser sobre
hem de donar entre totes les institucions
la informació
i els pares
han de ser qui
amb nosaltres
però sobretot ells
qui han d'estar parlant
amb els fills
això seria per mi
la part de salut jove
i després
amb la part d'adolescent
més lloc
la de sempre
la prevenció
de la conducció
que no portis alcohol
les prevencions
de transmissió
d'enfrentes
de transmissió sexual
tot el que sigui
la prevenció
de salut
també es parlarà
en aquesta estrobada
ens queda algun tema
ja?
bueno, sí
el diumenge es ve
el filòsof
el senyor Terri Cabres
vol dir que ens farà
suposa
espero d'ell
que sigui punyent
i que quan acabi
ens quedem tots petitets
dient quines són les coses
malament que hem de fer
però com
les caracteritzen d'ell
doncs intentar
bujar-nos dels ànims
i dir
bueno, s'ha de reflexionar
allò que fem mal fet
però buscar el punt
d'equilibri
i trobar el nostre futur
d'això depenen
moltes coses
dels nostres joves
i jo sempre dic
sí, arreglem-nos els infants
els joves
quan jo m'jubili
ho tindré millor
Déu-n'hi-do
escolta, fa il·lusió
això d'organitzar
aquest congrés
a nivell nacional
que cada any
es celebren una ciutat diferent
i avui era Tarragona
sí, perquè
clar, fa molta il·lusió
és molta feina i tal
però sí
ara suposo que són els llarvis
perquè ho tenim
encara hi ha coses
allò, flecos
del darrer moment
però suposo que sí
és un orgull
en tot cas
pel camp de Tarragona
que vingui tanta gent de fora
uns 400 persones
sí, de moment
em sembla que just abans de venir
em deien que hi havia uns 425
sí
o sigui que és l'any
que els últims deu anys
em sembla que havien arribat
màxim a 250
i anem per 425
o sigui, crec que és un èxit
hi ha alguna comunitat d'Espanya
que funcioni modèlicament
a nivell de joventut?
nosaltres
sí, trobes?
sí, sens cap dubte
sí, ho dic
i es pot demostrar
amb xifres i tal
sí, que aposti tants
on hi hagi tècnics
a tants llocs professionals
que es diquin exclusivament
a joventut
no hi ha cap comunitat més
que ho tingui
hi ha d'altres
que fan bones pràctiques
però tant com nosaltres no
bueno, si et demano un desig
en plan de parlar del futur
si et demano un desig
suposo que et quedaràs
amb això de la interconexió
entre departaments
jo sí, sí
és el gran tema
és a dir, abans de fer qualsevol cosa
companys, truquem-nos
parlem-ne
sigui d'un ajuntament a un altre
sigui d'un concert comarcal
sigui d'un altre apartament
vull dir, i s'ha de fer
i a vegades això costa poc
és a dir, només parlar
i dissenyar cadascú qui fa
i després un cop decidit
doncs anar al gran
o que el situat
el que vol és això
sinó d'aquí
resposta, resultats
sí, perquè sinó d'aquí
una legislatura
és que només votaran els familiars
els polítics
i és que ja no quedaran ningú més
que creguin vells
Jan Marce Garra
coordinador territorial de joventut
que vagin molt bé
aquesta trobada
de tècnics i regidors de joventut
recordeu des de dijous
fins a diumenge
aquí al Palau de Fires
i Congressos de Tarragona
una trobada a nivell nacional
moltíssimes gràcies per venir
a vosaltres per invitar-me
moltes gràcies
Gràcies.