Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
A veure, nosaltres vam entrar una mica més tard, però sí, des de la reformació que hi va haver entre Girats, que devia ser a partir del segon disc, sí, ens podem considerar que som dos, dos membres...
Bueno, és que no canvia ningú més, estem tots igual, ningú marxa, però estem tan bé que no marxa ningú.
A veure, i tampoc fa tant, tant, tant de temps que aneu pel món, des de l'any 99.
Des de l'any 99, sí, sí.
Però al costat d'aquest es fa feixuc, eh?
Bueno, i ara aquí penso...
Si tu diràs que sembla poc, però és llarg, eh?
Ara hi compto i de fet són vuit anys, eh?
Sí, són vuit anys, són vuit anys, tres discos i...
Heu fet feina.
Sí, hem anat per feina.
Any per dos discos, cada dos anys en fem un.
No m'interpreteu malament, però no sou el típic...
Vaja, us veig granadets, teniu una edat.
No sou el típic grupet d'adolescents, amics, que s'ajunten, toquen la guitarra, o sí?
Tot va no.
I resulta que Entre Girats ja és la segona fase.
No, tot va començar i suposo que Entre Girats està en aquesta segona fase.
A partir del segon disc, jo penso que hi ha una reformació bastant important.
Sí, és quan t'adones compte que no se'n fer res més.
I un canvi d'idees i vas tirant endavant i vas consolidant un projecte,
potser també que al principi no tens molt clar, però sí que cada cop saps més cap a on vas
i tens les idees més clares i això...
Us ho dic perquè què us van pulsar l'any 99 a fer la banda?
Veníeu d'altres formacions, ja?
Sí, allí ens dedicàvem a això.
El grup, potser sí que l'embriu era això, que havíem començat en aquest grup,
però allí tocàvem altres grups i això.
Vam coincidir allà.
El que passa és que això dels grups és el que té o t'òdies, et fas molt amic.
I nosaltres hem optat per això segons, que no sé si és bo dolent, però és el que ens ha passat.
Home, i també heu de trobar sintonia amb els altres membres.
I 107 com éreu?
Déu-n'hi-do, eh?
Perquè hi hagi bona sintonia entre tots.
La veritat és que a vegades costa, però nosaltres, entre els sis que som,
les coses surten bastant fluïdes, fins i tot.
Vull dir, participem en altres actes, vull dir, som amics i sortim de festa, viatgem, viatgem.
Vull dir que sortir pels llocs i pels llocs a les nits és participar en altres actes.
Socials.
Ah, sí, sí.
No, doncs això, i ho fem conjuntament, vull dir que el grup, no només es queda en el grup,
en la part musical, sinó que transcendeix en altres aspectes de la nostra vida.
Fem una mica de currículum.
El 99 és l'any oficial de formació d'Entregirats,
el 2003 traieu el primer treball discogràfic, Jocs de Copanya.
Sí, que és quan vam entrar a Llió, Llió vam entrar al 2003, no?
Sí, arriba i molt, a més, amb pick-up, vull dir que vau entrar per la Porta Gran.
Com va ser això?
Sí, va ser, bueno, hi havia una sèrie de temes.
Arrel d'un concurs, no?
Es deixeixen gravar, sí, per un concurs, i a partir d'aquí s'envia una maqueta
a pick-up, pick-up, l'interessa, i ens demana si tenim interès de fer un disc, i el fem.
A partir d'aquí, el 2005, ja amb les idees una mica més clares,
perquè el primer va ser com una mica ens va agafar, com una mica allò amb pressa,
no el voleu fer, no el voleu fer, i ens vam posar.
Teníeu intenció, us pensàveu que ja seria pim-pam?
Això ho havies de preguntar a vosaltres, potser, però nosaltres vam arribar llet i vam trobar el fregat, eh?
No, però suposo que sí que, sí que, idea de fer el disc no,
però a pick-up, a l'interessar-se, sí que s'hi va acabar, va punxar una mica la idea
de per què es fes un disc, no?
I a partir d'aquí, jo penso que un cop es grava el primer disc,
Sí que comença el grup.
Sí que comença el grup, hi ha una projecció de dir, escolta'm, tu,
poder fer el que volem fer i tirem endavant, què fem,
i aquí comencen a ploure idees i sortir més temes,
i fins que, bueno, segon, tercer i endavant.
I ara amb aquest nen, per dir que tenim, estem molt contents.
Ara en parlarem, ara en parlarem.
Espera, espera, que anem pel segon, que es deia, de totes maneres.
I entre el primer i el segon, suposo que per això de vinga, va, que hem d'anar seriosament,
bé, es diu que hi va haver com un canvi de formació,
però tan radical va ser el canvi?
No, no, de fet no és tan radical, simplement part del compositor i fundador
que havia estat l'Ismael Colomé, ell decideix fer un projecte personal
perquè tenia més coses al cap, i nosaltres que teníem una idea,
la resta del grup teníem una idea molt clara.
I que teníem menys coses al cap i per això fem un projecte comú.
Clar, ajunteu, cadascú ajunta les seves coses.
No sé, no sé.
Clar, i vam decidir això, doncs ell va decidir fer les seves coses
i nosaltres vam tirar pel nostre projecte, el projecte que, en el fons, teníem al cap,
que, de fet, ja era quasi a punt de gravar el segon disc.
Sí.
I d'aquest segon disc, de totes maneres, se'n destaca un senzill, Vols.
Què va representar?
Vols va representar, jo penso que una mica és el reconeixement
en una feina que ens va costar.
El segon, per nosaltres, era intentar fer un pas, sortir de la comarca,
intentar que la gent reconegués una mica la nostra música,
i Vols va ser finalista amb un premi com a cançó de l'any de les GAE
i això, com a mínim, et serveix per dir, hòstia, estem fent les coses com a mínim...
Sí, una mica va ser posada en escena del grup, no?
I en el camí una mica correcte.
Veus la repercussió, no?
Sí, una mica que estàs en el bon camí.
No et dius res, no és significatiu, però sí que estàs fent les coses bé
i llavors això també et motiva que facis més coses i et motiva que facis més coses.
Sí, serà bo també per la gent, però sí, no, no, és això.
També es va fer un videoclip de Vols i la veritat és que va ser un single
que va sonar bastantes ràdios, més o menys importants, però va sonar bastantes ràdios
i això també és el que va fent una mica de pòsit, perquè en el fons és el que,
si va sonant, la gent és el que va sentint.
El nom d'Entregirats, potser no ho coneixen, però sí que queden amb el nom
i saben que és un grup de Camp Perdón que està fent coses més o menys interessants,
però que potser interessa en algú.
Això passava el 2005, després us heu passat el 2006, doncs això, fent directes, no?
I treballant.
Treballant?
En aquest discu nou, sí.
Un discu nou que quan l'heu enregistrat? Fa poquet.
El vam enregistrar, sí, el vam gravar el juny, el juny passat,
passa que bé, que les coses no són arribar i moldre, sinó que és tot un procés bastant llarg
el tema d'enregistrar un disc.
Per tant, s'enregistra el juny, es masteritza el setembre ja,
i entre un i cos i l'altre i esperant un bon moment per treure el disc,
que vam creure que era ara, passen una sèrie de mesos,
però també per planejar com serà la portada, per planejar com seran tot el...
per ultimar tots els detalls que en el fons són més complexes que gravar onze cançons.
i com que som una mica tiquis-miquis, doncs és això.
Ara us anava a dir que segurament aquest tercer disc l'heu disfrutat molt més que el primer,
perquè ara ja deveu tenir tables, ja deveu saber el que voleu,
us l'heu autoreditat i autoproduït també, no?
De fet, el segon ja el disfrutem molt.
Va ser entrar a l'estudi Camp Ardeler, a Taradell,
i va ser una forma de gravar molt diferent a la que havíem fet el primer,
ens vam agafar una que és una casa de pagès, amb un estudi...
Però per treballar, eh? No per anar a fer quixcajà, eh?
No, no, molt més agradable...
Ja se'ls veu seriosos.
On et permet això, que pensis molt en el que fas,
que li donis temps a moltes cançons, que surtin...
On es treballa penso amb tranquil·litat,
i llavors sí que, sí que bueno, que va tirant tot molt més rodat.
No, clar, i després també hi ha que amb aquell disc el que sí que vam intentar aconseguir
és un sol que no el poguéssim defensar després fent els directes i això,
cosa que en aquest no ha passat tant.
Ai, per què? Què vols dir?
Perquè en aquest disc nou hem fet una mica més,
tinguin ja el pòsit de Sapiguem l'anterior,
una mica més fer el que vulguin les cançons, potser,
i no pensar tant.
No està tan pendent de després a veure com ho pot fer a l'escenari, no?
Sí, i que això ens ha portat problemes, també, per inconscients.
Sí, perquè no ha estat molt fàcil de transmetre-ho.
Bueno, el Vilaseca ho veurem, i amb què? No sé.
Ai, ai, ai, explica'm-ho això, a veure, a veure.
Però ho heu posat en escena ja el disc?
El disc, bueno, s'està preparant el directe, de fet...
Vam tocar quatre temes l'altre dia.
Sí, vam anar a l'Apollo a presentar quatre temes,
i de fet la presentació, una de les presentacions que tenim ara més pròxima
és el Vilaseca el dia 5, que anem a tocar, i és...
De fet és l'oficial.
La Fira de Música, la Fira de Música al carrer.
De fet és l'oficial, eh?
I serà com una mica l'acte de presentació, o serà una hora de concert nostra.
I llavors és això.
Amb el que comentava el Jaume, és que és més que el...
Quan tu graves els temes, li dones un...
Tenen vida pròpia, i llavors...
Et demanen coses.
Sí, exacte, i llavors et planteges...
Hi ha un moment de la fase de preparació que et planteges amb quina finalitat el fas.
I podent el segon, el que vam pensar era...
Hòstia, volíem donar una imatge molt del grup, de quin era el nostre directe,
i que fos molt igual el disc, el directe que teníem.
I a mesura que hem fet aquest disc, ens n'hem anat adonant que les cançons...
Potser ens demanaven...
Hem fet més cas a les cançons, que no passa a la intenció que li volíem donar a les cançons.
O sigui, hem prioritzat els seus sentiments.
Que bé que parles i que bé que ho dius, això.
Que els nostres, jo penso.
Escolti, i això a nivell pràctic, allò a l'hora del directe, en què es notarà?
Per exemple, instruments que no podeu portar en directe o...
No, no tant això.
Sonoritats, com anirà?
N'hi haurà pocs.
Bé, hi ha percussions, hi ha un escratx que evidentment nosaltres no portem en directe.
Passa que aquí intentem ser bastant fidels.
Sí, per això que li donem un toc, un punt més rocker.
Jo penso que en directe som un pèl més canalles.
Sí, igual que tinc la guitarra, em lligueu de mans més a l'estudi en directe menys.
I ho podeu ser, vull dir, les cançons es deixen.
Sí, les cançons es deixen.
De fet, podem fer tranquil·lament un tractament diferent.
Nosaltres el que teníem molt clar amb això, amb aquest disc, és que encara que volíem que les cançons, això, parlessin per si soles i que tinguessin l'esperit que elles volien tenir.
I si era lent, era lent.
I que fos un disco agradable d'escoltar.
I el directe ja ens plantejarem, o ja ens hem plantejat com serà.
Per si tarda, això.
Procurarem que sigui un directe que sigui agraït i que estigui adreçat a la gent que estigui escoltant i que faci vibrar.
Però el disc ens agradaria que es tinguis aquest toc, un toc més personal, més...
De fet, li poses en bona part tu a Madeu, perquè em sembla que ets el responsable de les lletres.
Bueno, bastant, sí, les majories, sí.
De què van les vostres lletres?
Jo penso que són lletres molt properes, no van de res en concret, de res en concret, sí,
parlen de solitud, parlen de dubtes, parlen de sentiments i de...
Quan faig les lletres intento que siguin lletres molt cinematogràfiques,
que la gent, escoltant-les, se'n pugui fer una imatge.
Jo penso que quan fas una lletra és molt com...
Tens molt poc espai per explicar una història o un sentiment.
Fem cançons més llargues i és igual.
No, que llavors no són radiofòniques.
I llavors el que intentes...
Són dels nalt-rocs sinfònics, no?
El que intentes és això, no?
Transmetre un sentiment amb molt poques paraules.
I bé, bueno, cadascú té la seva manera, jo tinc aquesta...
Intento que siguin històries, però no de vivències ni personals, ni de ningú en concret, sinó...
No, perquè si no la teva nòvia es fotria un lío.
Sí, situacions molt esporàdiques del que ve, una pel·lícula que pots veure,
qualsevol cosa, qualsevol referent que tinguis, em pots acabar fent una idea.
Defectes sí, per això que parla, podem molt d'això, de petits defectes que podem tenir les persones,
defectes no entesos com a coses, com amb el sentit peixoratiu de la paraula,
sinó com a, de fet, petits trets.
I, de fet, el disc ho posem a dintre, expliquem una mica per què li hem posat defectes, no?
I pensàvem que era un fil d'unió amb totes les lletres.
Són petites coses que ens condicionen el dia a dia.
No sé per què avui, per exemple, estem aquí presentant i jo potser no estic dedicant-me a una altra cosa en aquest món.
Les lletres, ja ho veieu, són culpa en el bon sentit de la paraula de l'Amadeu,
però aquesta contundència de què parlàvem abans damunt de l'escenari, doncs, en bona part,
és culpa, en aquest cas, del Jaume, perquè tu ets el guitarrista.
Sí.
Com feu la composició?
De fet, els temes els treballem, i suposo que continuarem treballant així,
perquè no és una cosa que hem premeditat, però sempre l'Amadeu porta com un escalet molt petit a la cançó.
I a partir d'aquí és quan li anem donant forma allò i ens posem malalts,
i estem tres mesos, i ara això, i vols dir que anirem bé.
I vosaltres conformeu la base.
Sí, i després decidim el grup, perquè és un treball que també és molt comú de tots.
Inclús intentem a vegades donar-li dues o tres versions, i ens hi tanquem el cap.
I després resulta que acabem agafant la que creguem millor.
Almenys és el que sembla, perquè després a l'estudi també ens agafem una mica de temps,
però mirar si podem encara donar-nos una altra volteta.
Vull dir que les cançons ja ens odien quan arribem a l'estudi.
Allò punxa una altra pista, vinga pista, sal.
I quan arribem a l'estudi, les cançons ja ens odien segur.
O sigui, ja tornen venir aquests pesats.
En certa manera les deveu avorrir una miqueta,
totes les grups que treballeu tant les cançons, que les mireu, les regireu,
no les acabeu avorrint?
No.
Els hi dones tantes voltes, a vegades sí que arribes a un punt que et poden arribar a saturar,
però no, clar, és una cosa que la vius molt i que la disfrutes molt,
perquè tu vas veient com es comporta en diferents àmbits.
El que explicava en Jaume, jo penso que és una part molt apassionant.
Tu agafes un tema, el tens, i el vas posant en diferents contextos,
i vas veient com respira.
I hi ha moments que et cagues, perquè hem tingut dies de dir,
si la cançó aquesta no es deixa, no vol, i dius, deixem-la estar.
Mira, t'ha fet una cançó, aquesta que està sonant,
aquesta cançó que està sonant, el dia abans d'entrar a l'estudi,
ell i la vam decidir que no volíem saber res més d'ella.
Home, la cançó es diu tan difícil.
És això.
Es va costar.
En sèrio.
Ens va costar moltíssim, ens va costar moltíssim,
i vam decidir no fer-la.
De fer-la, va ser la primera que vam començar a treballar amb ella.
i van passar totes, van passar totes,
anaven passant totes abans seu,
i totes anaven solucionant,
perquè hi ha cançons que no saps per què,
de cop es solucionen molt fàcil,
estàs treballant, pum, pum,
i de sobte li veus un camí,
perquè es deixa, nosaltres diem que es deixen les cançons.
Que a vegades és també la interacció de tots els músics,
perquè el millor, quan tu composes una cançó,
tens una idea al cap,
després la toca el Jaume,
li posa una guitarra que no t'esperaves,
i ja t'ha canviat.
Aquest és un altre trauma que tinc jo,
molt profund en el grup, que jo...
Tu tens la idea al cap.
Hi ha moltes coses que...
i és un esforç que he de realitzar.
És que no és fàcil, amb sis persones.
Jo arribo amb una idea molt clara
de com hauria de sonar tot,
o tinc una idea mental de com hauria de sonar.
I ens ho passem pel cul.
Sí.
Ens maca la relació de parella.
Pel grup i el destrossa.
Això us passa perquè teniu dins del grup
referents musicals diferents?
Tot el grup és molt diferent.
Sí?
Com és heterodoxa.
A veure, confesseu, confesseu.
Jaume, tu cap on tires?
No, jo no tiro cap per estil concret,
i jo no m'agraden molt tots.
Però, per exemple, l'altre guitarrista
potser és més del rock radical,
el bateria és absolutament metalero,
el sesgo potser tira més que el cantant,
més que potser cap a canteautors.
Sí, sí.
El baixista és rock en català als inicis,
no potser?
Sí, mestre sanja.
I l'altre potser és una mica més com jo,
des d'aquest punt de vista.
A nosaltres ens agrada Supertramp, per exemple,
que no sé si es pot dir.
És que jo crec que, i passen molts músics,
que l'instrument condiciona.
Perquè m'heu parlat del francès, del cantant,
dius, tira més cap al rotllo que a canteautor, no?
Vull dir, cadascú tira cap a lo seu.
Cadascú tira cap a lo seu, està clar.
L'instrument marca.
I cadascú, jo penso, i fins i tot,
el que escoltes et marca l'instrument,
és que suposo que tot veu d'allà mateix.
Ai, defectes.
A veure, si voleu saber més coses d'Entregirats
i d'aquest nou treball,
els trobareu en una pàgina web molt fàcil.
Sí, sí, entregirats.com.
Què hi ha? Què hi teniu de material?
La teniu cuidada?
Sempre la voldríem tenir més cuidada
i passa que nosaltres, clar, som músics
i a vegades aquests problemes informàtics
no depenen molt directe de tu.
Sí, és la pregunta.
No, això és molt fàcil.
Doncs fes-ho.
Clar, i sempre costa.
Intentem tenir-la al màxim cuidada possible.
Ens interessa molt la pàgina web
perquè és una finestra cap a nosaltres
i pensem que, de fet, és la nostra imatge, no?
I l'hauríem de tenir més cuidada,
passa que moltes vegades les coses costen d'actualitzar,
passa que ho intentem molt.
Però estem bastant al dia, per això.
Bueno, possibilitat de baixar cançons
o d'escoltar-les, almenys?
Ara això està treballant.
Sí, tenim un motor
i ara se'ls pot escoltar una cançó
quan carregues la pàgina,
passa que hi ha intenció
d'acabar penjant tot el disc,
tota la discografia d'Entregirats.
Hi ha intenció d'acabar-la penjant.
Sí, més que res,
no possibilitat de baixar-la,
però sí possibilitat
que quan tu estiguis a la pàgina treballant
o si vols connectar a la pàgina
que puguis anar escoltant el que fem.
Jo penso que és un reclam,
ja que l'autodites
i, bueno,
tampoc la nostra intenció
no és fer negoci amb això,
en entrada,
si no estaríem fent això,
estaríem fent una altra cosa.
Però, bueno,
ja que la nostra intenció
és transmetre la música
i transmetre les lletres que fem,
doncs pensem que, bueno,
que una bona manera
és connectar la nostra pàgina web,
que la gent la pugui escoltar
i si li agrada
accedir al nostre disc
que, bueno,
que el pot trobar fàcilment.
Doncs falta preguntar-vos
pel paper del David Rosell,
el cantant de Deb,
que el vam tenir aquí fa...
em sembla la setmana passada mateix, no?
Sí.
M'acorda com a director.
És el productor.
Què ha fet tu?
És el certier.
De fet,
és família nostra.
Ah, ho he vist, ah, ho he vist.
És família meva.
I el David,
bueno,
a part de...
suposo que anem amb ell
perquè el coneixem,
per això, no?
Per aquest tret familiar.
I afinitat musical.
Però hi ha molta afinitat
i amb el segon disc
ell ens va ajudar molt
a guiar-nos una mica
cap a...
ell tenia un punt d'experiència
perquè té un disc més que nosaltres
i llavors la veritat
és que ell ens guiava
cap a coses que podíem fer,
coses que podien funcionar,
coses...
I llavors se li va aturcar
una mica el paper aquest de productor.
Sí, és que l'estudi és número 7, ell.
Sí.
És un paper de coproducció
perquè nosaltres també decidim molt
com volem fer les coses
i nosaltres cada cop
les tenim més clares.
Però sí que ell també aporta,
és això,
és el component número 7
que ell també opina
sobre el que fem
i fins i tot afegeix
perquè ha col·laborat al disc
cantant i amb alguna guitarra.
I portem dos discos
i no ens hem discutit mai
a l'estudi,
cosa que em sembla
que és la primera vegada
que hi hagi a mi.
I amb nosaltres ni amb ell.
No, no.
Molt bé.
Sí.
No, la veritat és que
la relació és molt fluida
entre nosaltres i amb...
Si fem una mica de fàstic,
la veritat, això sí que...
No, treballem amb aquestes
no costa res.
Es nota a l'escenari
i també crea una simpatia
amb el públic, no?
Sí, suposo que això també
porta a no haver-hi cap interès comercial,
vull dir,
com que nosaltres
tots estem per una mateixa il·lusió.
Ah, doncs ara que cobrem...
No, no, no, no.
Nosaltres no, cobrar no,
que fem el rotllo.
Hasta pagarem-hi tot.
Sí, clar, clar.
Suposo que això ajuda.
De fet,
quan les coses te les prens
com una afició
i com una afició
però amb màxima professionalitat,
vull dir,
quan te les prens en aquest caire
jo penso que això facilita molt
la relació,
fins i tot amb la gent
que col·labora amb nosaltres
i jo penso que hi ha molta cooperació.
Sí, sí.
O no.
Sí, sí, no ho depèn.
De moment, sí,
a veure a partir d'avui què passa.
Aviam, sí, sí.
Escolta,
quina diferència hi trobaran així bàsica
la gent que us coneixia per vols,
pel senzill del segon treball,
amb aquest nou treball?
O dic,
trobaran uns entregirats a continuistes
o, bàsicament,
quin és l'adjectiu bàsic
de defectes
del vostre nou treball?
Com és?
Jo penso que continuistes,
sí que...
Jo penso que es va marcar una línia
i la línia segueix endavant.
Ja suposo que,
i espero,
una millora,
però no per res,
sinó pel temps,
perquè ha passat més temps,
perquè...
Pura evolució.
I perquè per evolució
hi ha d'haver més qualitat.
Jo penso que hi ha un punt de qualitat,
hi ha uns ritmes més calmats,
poder anar al disc,
es trobarà un disc més agradable d'escoltar
i en directe la gent que ens pugui veure
trobarà un grup
que disfruta fent les cançons que fan
i intenta fer unes cançons molt pròximes
per la gent,
perquè els toqui d'alguna banda,
ja sigui musicalment
i no sigui llatrísticament.
Però això,
sobretot proximitat
i és una línia continuista
que vam començar amb,
de totes maneres.
Sí.
I aquest és el single.
I aquest és el single?
Com és que ha sortit aquest single
que es diu ell?
No l'entriem mai nosaltres, això.
No?
I per allò és o bé?
És que,
clar,
és allò,
quin és el teu fill més tonto
i el fill més intel·ligent?
No ho sabem.
Clar,
A nosaltres ens agrada a totes.
Demanem opinió
als nostres amics,
bàsicament.
També,
aviam,
que...
I a cada vegada
queden menys,
les coses com siguin,
però...
De totes maneres,
el que fem,
el que fem també és,
hi ha temes més radiofònics
que un altre,
vull dir,
per una sèrie de coses.
I aquest,
per una sèrie,
Vols,
en el seu cas,
també era un tema
que va agradar a les ràdios.
I nosaltres ens afegim també,
perquè pensem que
lluitar contra nosaltres
no té cap sentit.
i llavors si una cosa funciona a algú,
doncs apostem tots,
però com que a nosaltres
ens és igual
quin single single,
doncs tirem...
Aquesta cançó
era la més egoista de totes,
veus?
Ja està.
És això.
Avui han vingut
els Entregirats
a presentar-nos
el seu nou treball
d'Efectes,
que a més
el podreu veure
en directe
a Vilaseca
el 5 de maig,
que això serà dissabte.
Dissabte a les 8.
En quin lloc,
sabeu?
A l'Hord del Centre.
Vinga,
doncs ja ens apuntem la cita.
Jaume Mareu,
moltes gràcies.
A vosaltres.
Adeu.
Perquè els temps han canviat,
però quan tens clar
un sentiment
no es pot ignorar,
el temps el torna a fer present.
Però ara sap
que no podrà oblidar
que va deixar escapar
un somni que el persegueix
i encara el porta cap amunt.
Menys del vostre passat
que ho veiem oblidat
i no el temps creu força.
Des del que hagués passat
si no haguéssiu renunciat
a dir-ho el que sentíeu.
i ara sap que no podrà oblidar que va deixar escapar.
un somni que el persegueix
i encara el porta cap amunt.
menys del nostre passat
menys del nostre passat
que mai hem oblidat
i amb el temps prenen força.
Des del que hagués passat
si no haguéssim renunciat
a viure el que sentíem
a viure el que sentíem.
menys del nostre passat
menys del nostre passat
que mai hem oblidat
i amb el temps prenen força
que no haguéssim renunciat
i amb el temps prenen força
que no comptes del que hagués passat
si no haguéssim renunciat
a viure el que sentíem.
quan només teníem 20 anys
quan només teníem 20 anys
quan només teníem 20 anys
quan només teníem 20 anys
quan només teníem 20 anys