Una setmana més donant la benvinguda al Manel Magí i al Jordi Chimeno.
Bona tarda, nois.
Perdona, no és una setmana més.
No, és veritat, no és una setmana més.
És especial avui, per què?
Digue-ho, Manel, digue-ho.
Per culpa del sistema decimal que utilitzem.
Què vols dir?
Ja s'enreda.
A veure, avui és un programa molt especial perquè és un número també molt especial.
Com a mínim per nosaltres.
Rodonet.
Rodonet, sí.
Rodonet, i no és el zero.
Bé, té dos zeros.
Té dos zeros.
I un 1 al davant.
És el nostre programa número 100.
100 programes parlant d'història.
Déu-n'hi-do.
I no he fet ni pastis, ni res especial.
I no anem ni a sopar.
Jo havia proposat un sopar i s'entirà d'enrere.
Avui no pot ser.
Escolta, ho deixem pendent, eh?
Avui no pot ser.
Per quan fem els 200.
Està divendres, on anem a sopar?
Sí, hi arribem.
Bueno, suposo que per ser el número 100...
Sí, anem a sopar aquest divendres.
Vinga, vale, fem-ho així.
I gratis.
Però 40.000 persones més, no té gràcia.
Escolta, ja que és el programa 100 euro,
heu preparat un programa boniquet també, no?
Rodó i especial.
No.
No.
Val, molt bé.
Normal.
Som així, els historiadors.
Som secs, som pals, som...
Avorrits.
No tenim cor, som avorrits.
Som pedres.
Som silvestres, també.
Sí.
Som Mari.
Per dir alguna cosa.
Benvinguts al No en Vinguis amb Històries,
al programa de divulgació històrica,
que avui fa 100 anys.
No en Vinguis amb Històries, aquesta setmana...
Què passa, què passa, què passa?
Rectifiquem.
No podem fer 100 anys si no tindrem unes barbes.
100 programes.
100 programes.
Molt bé.
Aquesta setmana iniciem el programa amb l'Efemèride,
una efemèride molt nuclearitzada.
També una frase qualsevol del senyor Warner,
el monogràfic que tractarà sobre l'expedició egipcia al País de Punt
i, com sempre, avui fa 100 anys a Tarragona,
una curiositat d'un part molt ràpid i fugaz
i el llibre de la setmana,
Los Fenicios, de Fernando Prados Martínez,
publicat per l'editorial Marcial Pons.
Afemèrides
1956
obre la central nuclear de Calderhall,
al nord d'Anglaterra.
Octubre de l'any 1956
obria aquesta central nuclear a Anglaterra,
però feia 14 anys ja, l'any 1942,
que els científics havien aconseguit ja
la primera fusió de la història.
quan parlem de fusió,
no parlem de fusió entre empreses,
estem parlant de fusió nuclear.
Només tres anys després,
l'energia atòmica va entrar
amb lletres grans,
encara que prou traumàtiques
a la història de l'ésser humà
amb el llançament de dos bombes atòmiques
contra el Japó,
per tothom conegudes.
Aquestes primers anys,
l'ús de l'energia nuclear
fau observat només des del punt de vista militar.
Pocs anys després, però,
més concretament,
el 20 de desembre de l'any 1951,
per primera vegada,
un reactor nuclear,
tot i que situat en una estació experimental
als Estats Units,
va produir energia,
tot i que no estava connectat
a la xarxa general,
només era per a ús de les instal·lacions.
I poc després,
només dos anys i mig després,
els soviètics engegaven
la primera central nuclear
situada a Omnisens,
i en aquest cas estava connectada
a la xarxa de subministrament elèctric del país.
Aquell 17 d'octubre de 1956,
els anglesos posaven en funcionalment
a Calder Hall,
una central on,
per primer cop,
els reactors nuclears eren refrigerats
amb gas i moderats amb grafit
i no amb aigua,
com s'havia fet aleshores.
Era un pas significatiu tecnològic
dins de la cursa,
podríem dir,
de l'energia nuclear.
Amb dades de fa dos anys,
o sigui, del 2005,
mireu com han evolucionat les coses
en només 50 anys,
hi havia al món 441 centrals operatives
que produïen un 17%
de l'energia elèctrica del planeta.
No en vinguis amb històries.
Una frase, qualsevol.
La frase desafortunada d'avui
la diu un senyor
que porta per cognom
Warner,
això als anys 20,
i aquest cognom segurament
us sonarà al cinema.
Existeix algú que tingui interès
en que els actors
parlin a les pel·lícules?
Recordem, estem als anys 20,
el senyor s'anomenava H.M. Warner
i l'any 26,
al límit de la fallida
de la seva pròpia empresa,
la seva pròpia productora,
Warner,
inaugurava la història del cinema sonor
amb el cantant de jazz.
Sort que aquest senyor
no es va menjar les paraules,
que si no...
No en vinguis amb històries,
el monogràfic.
Va, que us heu inventat un país
per fer-vos l'interessant.
No, no, no.
Avui és un monogràfic molt bonic.
Ah, sí?
Què és el...
Normalment no val res,
però avui...
Avui és molt bonic,
avui és rudo,
com el nom brucet.
No perquè fem 100 anys,
sinó perquè parla d'una expedició, no?
Sí, avui és que...
Que no es va de remar sang.
No van haver-hi cops de destral...
No?
Sí.
És un punt, eh?
El monogràfic que portava avui.
És un punt.
És un punt.
Hòstia,
que mi vida.
Núria, Núria.
10 punts, 10 punts.
Escolta, existeix el país de punt.
Sí, bueno, existia.
De punt.
Avui parlem...
Sí, sí.
Avui parlem de l'expedició d'Egipcia
al país de punt.
I per què?
Doncs simplement perquè
en el nostre 100,
programa número 100,
volíem anar de viatge
i celebrar-ho d'aquesta manera.
Que poètic que ets, Joan.
Coneixer i explorar altres terres
sempre ha estimulat
la imaginació de la humanitat,
encara que hi hagi gent
que l'estimuli d'altres formes.
A l'antica Egipte,
això va succeir
amb el País de Punt,
una terra llunyana
i fabulosa
on, segons s'explica la tradició,
es podien obtenir
tot tipus de productes exòtics.
El País de Punt
es trobava
a l'interior de l'Àfrica,
una terra
que des de l'antiguitat
ha estat la base
de tot tipus de relats.
Nosaltres centrarem
la nostra atenció
en concret
a l'expedició,
no a la primera expedició
que van fer els egipcis,
sinó a l'expedició
que va realitzar
Habsepsut.
El tercer mil·lenni
abans de Crist
ja existien a Egipte
referències
a una terra rica
i fabulosa
identificada
amb el nom de Punt,
però aquestes referències
aportaven poca informació
sobre on es trobava
i sobre les persones
que l'habitaven.
Durant el regne mig,
és a dir,
entre el 2040
i el 1700
i poc abans de Crist,
el coneixement sobre Punt
va créixer
coincidint
a la regió de Núbia.
Va ser durant
el regne nou
i aproximadament
a partir del 1500
abans de Crist
quan es van ampliar
les notícies
sobre aquest país
o sobre aquest territori.
Una de les millors
fonts sobre Punt
es troba als relleus
que celebren
l'expedició comercial
ja ho deia el Manel,
no es va basar sang
i van anar pocs militars
o pocs guerrers,
una expedició comercial
enviada per la reina
egípcia Hatshepsut,
uns relleus
situats al temple
d'Ader el Bahari
al nord-est
de Karnak.
Però
on es trobava
aquest país?
Els límits
del país de Punt
no s'especificen
en claret d'edat
en aquests relleus.
Hi ha gent
que diu que és
l'actual Somàlia
o Etiòpia,
Aràbia o Eritrea.
Això encara
els historiadors,
els arqueòlegs
encara no ho tenen
gaire clar.
Existeix també
la possibilitat
que Punt
fos una denominació
genèrica
per referir-se
a unes terres
que mai van arribar
a estar sota
contra l'Egipti.
La principal via
d'accés al país
de Punt
era a través
de la Mar Roja,
tal com reflexen
els vaixells
utilitzats
en l'expedició
enviada per Hatshepsut.
No obstant,
la terra de Punt
també s'estenia
cap a l'interior,
segons podem deduir
dels productes
que menciona
el relat de l'expedició.
L'expedició
més cèlebre
va ser
com dèiem
l'enviada
per la reina
Hatshepsut
de la dinastia XVIII
que estava gravada
al seu temple
a Del El Baari.
Hi ha un text
que és molt significatiu
que ara el Manel
ho llegirà.
Està en castellà
no perquè els egipsis
parléssim en castellà
sinó perquè la font
d'on l'hem tret
era en castellà.
Exploraré
les rutes
hacia Punt
Descobriré
los caminos
hacia las terrazas
de Mirra
tras guiar a la tropa
por mar y tierra
para traer maravillas
de la tierra de Dios
para este Dios
que ha creado
sus perfecciones.
Trae muchas maravillas
y toda clase
de productos típicos
de la tierra de Dios
a por los que
Tu Majestad
les envió.
Montones de ferrones
de Mirra
y árboles de Mirra
fresca
con cepellón
plantados
en el patio
de ceremonias
para ser vistos
por todos los dioses.
el jefe de Punt
Palhu
su esposa
Ati
sus dos hijos
de su hija
y del asno
que carga
con su esposa
cargando
pesadamente
los barcos
con las maravillas
del país de Punt
todas las buenas
maderas aromáticas
de la tierra
del Dios
montones
de resina
de Mirra
jóvenes árboles
de Mirra
ébano
marfil puro
oro verde
de Amu
madera
de cinamono
madera
éxit
incienso
y bemut
incienso
pintura
de ojos
monos
babuinos
perros
pieles
de pantera
del sur
y ciervos
y sus hijos
molt bé
ja podeu observar
quins serien
podeu observar
quins serien
la quantitat
de productes
que els egipcis
estaven interessats
fusta
incens
marfil
or verd
servents
els seus fills
esclaus
babuins
gossos
micos
pintura
pels ulls
etc
etc
els reiús commemoratius
de l'expedició
enviada per Habsup Sud
ens proporcionen informació
sobre
dels productes
que es podien obtenir
de punt
com
hem pogut observar
productes com la mirra
l'or
l'encens
la fusta
o les pells de pantera
productes que s'utilitzaven
pel comerç
exterior
i també
pel consum intern
s'utilitzaven
en rituals
cerimònies
o es destinaven
també al consum
de les classes dirigents
sobretot
de les classes dirigents
les raons
que van portar
Habsup Sud
a promocionar
aquesta expedició
comercial
són diverses
alguns historiadors
parlen de la debilitat
d'una dona
que no estava dotada
per dirigir
expedicions militars
però les raons
s'han de buscar
en un context
molt més ampli
no era
la raó aquesta
de la debilitat
d'una dona
és massa fàcil
una mica masclista
també
Egipte
durant el regne nou
periodo al qual
pertany Habsup Sud
l'institució
de la reialesa
era considerada
divina
i els diferents
faraons
de la XVIII dinastia
es van dedicar
a engrandir
la seva figura
i el seu regnat
afirmant
que havien realitzat
actes que mai
havien estat realitzats
abans
pels altres governants
és a dir
fent autopropaganda
de la mateixa forma
com va fer Habsup Sud
amb la seva expedició
comercial
al País de Punt
el fet que els textos
i les escenes
es trobin
dins d'un temple
el de Deir el Bahari
porta a implicitar
una intenció
de presentar
les accions
de govern
dins d'un ordre
de forma oficial
i dins d'unes normes
establertes
pels déus
en el procés
de creació
d'aquell temple
i també
de l'expedició
això pot suggerir
com si els déus
justifiquessin
com una divinificació
de la seva persona
sí
de la seva persona
i dels seus actes
inclòs també
l'expedició
al País de Punt
una mica propagandístic
el tema
sí
autopropaganda
això pot suggerir
que Habsup Sud
presentés la seva expedició
al País de Punt
com un intent
d'incloure Punt
en l'ordre egipci
potser sí
potser no
alhora també és significatiu
que amb posterioritat
al regnat
de Habsup Sud
les mencions
als productes de punt
que Egipte
obté
són representades
en la majoria de les ocasions
com a tributs
i no com a reflex
d'uns intercanvis comercials
és a dir
que amb el temps
segurament
va acabar siguent
un territori
submís
a les ordres
d'Egipte
les escenes
de l'expedició
revelen un coneixement
previ del lloc
dels seus productes
dels seus habitants
així també
de la fauna
de la Mar Roja
fet que reforça
la idea
que Habsup Sud
va presentar
aquesta expedició
com una acció
dirigida a integrar
aquestes terres
a l'òrbita egípcia
i hem dit al principi
que l'expedició
de Habsup Sud
no era la primera vegada
que els egipcis
entraven
en terres
d'aquest
anomenat
País de Punt
una de les escenes
més surprenents
és la que presenta
la reina del País de Punt
com una nana
i gorda
una grossa
el que impedeix
interpretar aquest relat
com un intent
de Habsup Sud
demostrar
que altres territoris
també eren
governats per dones
tenint en compte
l'ideologia inherent
a tot text
o reiu egipci
la seva intenció
pot ser
la de mostrar
el País de Punt
com un territori
diferent
i allunyat a la vegada
de l'ordre
que regia
el món egipci
especialment
quan Habsup Sud
es representa
com un home
curiosament
un fet habitual
en l'antiguitat
i en períodes posteriors
són les terres
llunyanes
fabuloses
inexplorades
governades
per una dona
seria un d'aquells
mites de l'antiguitat
també
com la reina de Saba
la reina de Saba
per exemple
i altres
una expedició comercial
en la que gairebé
no participen soldats
com ha dit el Manel
ja des del principi
recordem
una expedició comercial
fet que confirma
que existia un coneixement
d'aquelles terres
i l'absència de perills
també són significatives
les escenes
en les que es procedeix
el transport
d'arbres a Egipte
acte
que en el món antic
tenia el simbolisme
d'integrar
i o característic
d'unes terres llunyanes
a l'ordre dominant
egipci
tot una sèrie
de relleus
que apareixen
al temple aquest
decarnat
en la seva tomba
d'Ir al-Bahari
la tomba
de Hatshepsut
i
curiosament
mira
avui no sé per què
hem triat aquest monogràfic
però he trobat
que sovint
les històries de viatges
també són força interessants
i relacionades
amb el que seria
amb el que seria
bé
el devenir
de la història
i no és
l'única història
bueno
no és l'únic viatge
així important
de la història
perquè també trobíem
per exemple
el que són
les peregrinacions
medievals
el fet que el país
aquest ja no existeixi
i no se sàpiga
que hi hagi tant
de misteri al voltant
que sigui una terra
rica i mística
i tal
fa pensar una miqueta
no ho sé
en l'Atlàntia
com un imaginari
com un mite
en una Itaca
sí
no se sap
però bé
recordem que
hi ha historiadors
que diuen que és l'actual Somàlia
Etiòpia
Eritrea
etc.
però clar
tots aquests territoris
les fronteres són
després de la segona guerra mundial
són fetes per
per l'ésser humà
i després
per els europeus
principalment
no queda cap mena
d'aquestes riqueses
que les coses parlen
no
tampoc
perquè són territoris
devastats
per les guerres
l'única prova
que tenim
que existeix
que hagués existit
aquest país
són aquests relleus
i com comentava
són d'aquells viatges
juntament
com per exemple
la conquesta de l'Àrtic
les peregrinacions
que sempre han atret
a l'imaginari
de la humanitat
però aquests
ja són una altra història
avui fa 100 anys
a Tarragona
avui fa 100 anys
a Tarragona
no sé si recordeu
la setmana passada
que explicàvem
que parlaríem
d'inundacions
i tant
justament
quan
hi ha hagut
moltes inundacions
a la zona
de l'Alcant
doncs la setmana passada
ja comentàvem
que es feien
actes
per caudar diners
per als damnificats
de Màlaga
doncs ara
la tempesta
ja va arribar
aquí a Catalunya
tot i que el fort
o el plafort
encara estaria per vindre
i ho veurem
la propera setmana
és una notícia
apareguda
el 17 d'octubre
de l'any
1907
al diari
de Tarragona
diu el següent
diversos pueblos
del Priorato
i altres
del resto
de la província
han sufrido
també los efectos
de las tormentas
inundant el agua
a alguns campos
i causant
la pèrdida
de cosechas
el derribo
de muros
i una infinitat
de desperfectos
els perjuicions
causades
en aquesta província
no són
no obstant
de la consideració
dels pueblos
de la cuenca
del Llobregat
i Cardonè
sembla que la zona
de Barcelona
va fer molt més mal
nosaltres
nos asociamos
al duelo
que España
perdó
que España
entera
siente hoy
perdó
que España
siente hoy
ante tamaños
desventuras
e imploramos
de la misericordia
divina
que no nos
castigue
con otras
noves
la misericordia
divina
la misericordia
divina
no els va fer
gaire cas
però després
van haver-hi
les catastròfiques
inundacions
que tothom
recorda
ja no
però que han quedat
100 programes
no 100 anys
exacte
però que han quedat
en molts llocs
sobretot
la zona
de l'Ebre
si visiteu
aquella zona
hi ha moltes
fites
marques
de la riuada
d'octubre
de l'any 1907
que el riu va pujar
uns 7 o 8 metres
d'alçada
i va fer molt de mal
ja en parlarem
en propers programes
no en vinguis
amb històries
curiositats
a veure
què feia
Joana la Boja
al bany
del palau
de la ciutat belga
de Gant
cridar
què podia fer
si estava loca
cridar
banyar-se no ho sé
perquè en aquella època
no es banyava molt
el bany d'on
de quina ciutat
una ciutat alemanya
no belga
ah belga
Gant
sí
doncs bé
no
bé
doncs bé
és cara
no sé com
què feia
i no es banyava
perquè no m'aneu
primer
ens situem
el 25 de febrer
de l'any 1500
quan s'estava celebrant
una recepció
real al palau
de la ciutat belga
de Gant
durant el transcurs
de la mateixa
la seva anfitriona
Juana de Castilla
també coneguda
com Joana la Boja
va partir
una indisposició
per la qual
es va retirar
el bany
quan s'estava recuperant
va donar llum
ràpidament
i sense cap tipus
d'ajut
la sorpresa
va ser
pels assistents
a la festa
que
quan va sortir del bany
d'aquesta forma tan ràpida
acabava d'arribar al món
el futur emperador
Carles I
ningú s'ho esperava
i ningú la va acompanyar
tinc una indisposició
vaig al bany
i ningú la va acompanyar
a donar llum
només
el que havia de néixer
simplement era
un emperador
suposo que no passava res
un emperador
ha de ser suficientment fort
per l'Espanya
el cinquè d'Alemanya
tot un personatge
que va néixer al bany
va néixer al bany
digue-li bany
per no dir-li bàter
perquè és pitjor
sí
sí
en fi
una petita taca
en la biografia
del Carles I
una més
una de moltes
notícies
va que avui tenim
una mequeta de temps
per explicar notícies
avui va
mira
una de tresors
evidentment
us agrada
això del descobriment
de tresors
a Portugal
han trobat
estàvem fent
una excavació
a un lloc
que es diu
a un
paratge arqueològic
un llaciment arqueològic
que es diu
Vale do Mouro
situat a un poble
que es diu Meda
i estàvem acabant
excavació
i allò l'últim dia
van dir
va
fem una petita
cat aquí
i què van trobar
amagat
entre millors
d'un mur
d'època romana
del segle IV
doncs
4.526 monedes
del segle IV
d'or
totes
no
ai
no
no
no
potser no
no ho haguessin dit
si no són d'or
no és un bon dresor
a mi també em faria il·lusió
trobar-me 4.000 monedes
encara que siguin
de bronze
i de coure
són les monedes
les de coure
sembla ser que estan
fetes caldo
i de quin segle IV
del segle IV
del segle IV
a part han aparegut
altres objectes
de fer
com
fals
cadenes
i sembla ser que era
la casa d'un
d'un ferrer
i pel que sigui
alguna cosa
que va dir que passar
alguna
revolta
o que sigui
va amagar
les seues pertinences
i després va dir
que mori l'home
i allí es va quedar
fins ara que ho han trobat
curiós
i després també
una altra notícia
i és que
la catedral de Barcelona
han descobert
que conserva papirs
del segle VI
i que encara no estan descifrats
sembla ser que
aquests papirs
estaven plegats
a l'interior
de la tapa
d'un altre llibre
això passa molt
sí
era
les homilies
de Sant Gregori
que és un còdex
datat
d'abans del segle VIII
també molt antic
sembla ser que ara
han descobert
que dins hi havia
tota una sèrie
de pergamins
alguns dels quals
tenen lletra
merovingia
o sigui dels merovingis
francesos
sembla ser que
l'any 1919
van enviar
a restaurar
el llibre
al Vaticà
i que
part de l'etapa
va desaparèixer
o sigui que
possiblement
hi havia més
pergamins
i
se van quedar
a Roma
van robar
van robar
part dels pergamins
i això no surt
a aquella novel·la
tan cutre
anomenada
Código de Vinci
o l'Àngels i demòni
o alguna cosa així
podria sortir perfectament
de fet
no ho he trobat
un bloc
que ho he trobat
d'internet
aquesta notícia
hi havia comentaris
de gent que escriu
sobre la notícia
hi havia algun
d'aquests il·luminats
que diuen
a veure si aquests documents
que han desaparegut
posaven
no què sé
de Maria Magdalena
o de Sant Ogrià
aquestes coses
però en fi
un descobriment
prou important
sí perquè no tots els descobriments
estan sota terra
i s'ha de picar
per trobar-los
alguns estan dins dels llibres
estan dins dels llibres
i alguns passegen pel carrer
els descobriments
sí
per què no
sí
conèixer el Manel
per exemple
seria
segurament per molta gent
tota una grata sorpresa
Jordi
per dir alguna cosa
avui és que estem d'aniversari
ai que es posarà vermell
no que ho estic sovint
més notícies o
no
directament al llibre
que ens presentarà el Manel
vinga va
Aquesta setmana
el senyor Manel
com que ell sempre diu
el senyor Jordi
us presenta
el següent llibre
Los Fenicios
assignat per
Fernando Prados Martínez
l'editorial
Marcial Pons
el nombre de pàgines
255
i quin preu té
22 euros
val la pena comprar-se'l
que és un manual
de fàcil lectura
i que està concentrada
moltíssima informació
sobre este poble
que va tindre
molta importància
en la cultura d'aquí
i que
un poble que va aparèixer
a l'Orient Mitjà
perdó
a l'Orient
al Pròxim Orient
a la zona del Líban
a la zona d'Israel
i que es va anar
estenent
per tot el nord
d'Àfrica
fins a arribar
a tindre
importants contactes
comercials
aquí en la península
ibèrica
un llibre que com dic
se pot llegir
molt bé
molt amè
i que us donarà
una visió
general
però densa
dels fenicis
i a més a més
si em permets
Manel
l'editorial
Marcial Poncho Editores
sempre és marca
i garantia
d'una bona obra
la veritat
és un d'aquelles editorials
que a vegades
compres el llibre
encara que no t'interessi
inicialment
però perquè saps
que sempre
és senyal de garantia
Los Fenicios
de Fernando Prados Martínez
per apuntar
la ressenya
El rellotge del temps s'avança
i el pèndol de la història
continua funcionant
Ens veiem la propera setmana
a
No envinguis amb Històries
a Tarragona Ràdio
Bueno, us ha agradat
la celebració del programa 100?
Jo crec que massa serios, eh?
Sí, vols dir?
No, jo crec que sí
Perquè ja tenim una edat
Si la gent
no sé, també
pogués
a part de sentir-nos
vore
el que m'estaves fent
en el micro
durant
Sí
Però he aguantat, eh?
He aguantat
sense...
Aquí podem ficar
una webcam
i passar el programa
pel nostre blog
Sí, sí, sí
Sortaríem al YouTube
cada dos per tres
Podríem fer pasta, nen
També, igual sí
Manel Jordi
que es convé una cremeta
antiedat, eh?
Felicitats, Núria
Una cremeta
antiedat, antiedat
me l'ha dit vells
100 programes, ja
recordem-ho
Escolta una cosa, també
tenim un blog
Sí, no envinguis amb Històries
puntblogspot.com
que actualitzem cada setmana
amb els continguts del programa
i...
Que em fa molta il·lusió
que visiteu
Sí, que visiteu
que deixeu comentaris
etcètera
Feliciteu-los, home
a través del blog
que això sempre...
Sí, tant
I tenim una adreça de correu
història
arroba
tarragonardradio.com
que potser fa quatre mesos
que no obrim
Ai...
O més
Us enviaré una postaleta
d'aniversari digital, val?
Ok
Jordi Manel
Felicitats pels 100 programes
i fins la setmana que veu
Sayonara
Adéu
tot Philippines
tiene mucha
13
15
13
51
75
62
Jesuc diamond
60
62
62
63
63
63
63
64
65
68
64
ゴ
R