Manel Magí, Jordi Ximeno, a veure, Jordi, s'ha apagat el mòbil, Manel, posa-ho els cascos.
Ho estic fent, ho estic fent.
Vinga, va, preparats que comencem, eh?
Ja està.
Va, gustant-ho a presentar.
Manel Magí, Jordi Ximeno, bona tarda.
Molt bona tarda.
Ja estem aquí, llestos.
Una altra setmana, i a més a més estic content perquè és 28 de març,
i d'aquí quatre dies comença la Setmana Santa, vacances.
Pensava que anàvem a dir, cobrarem d'aquí quatre dies.
No, sí, també cobrarem.
Però no, potser alguns ja hem cobrat inclús avui, i és perfecte.
Avui és un dia fantàstic.
Què feu aquesta setmana Santa?
Aneu a fer una rotó de castells per l'Alcà, o...?
No, bueno, clar, podrem anar al Castell Iquera, Esparreguera, no?
Però això ja no és Alcà.
No, Esparreguera no.
Esparreguera no.
Pontí?
No, Santa Perpètua.
De Santa Perpètua.
Creiem que està molt ben conservat.
Sí?
Però no estava Alcà.
Però bé, és igual.
Vosaltres mateixos.
Benvinguts al No em vinguis amb històries, programa número 22 de la tercera temporada,
el magassin d'història de divulgació històrica que a Tarragona es mereix.
No em vinguis amb històries, aquesta setmana...
Aquesta setmana protagonistes a les nostres efemèrides són Godoy, per una banda,
i després també els germans Lumière.
Avui parlarem de càstigs i penes al nostre monogràfic a l'Espanya moderna,
en concret, la pena de galera i, en concret, sobre els galiots.
per cap raó en concret.
Perquè jo la valgo.
També avui fa sentència a Tarragona.
També us explicarem l'origen de la paraula còctel.
Tothom sap què és un còctel.
Doncs descobrirem l'origen d'aquest terme.
Bé, el Manel està tot el rato amb la boca oberta, com si el programa no l'hagués fet bé.
Avui fa molt embalat.
Fa cara de babau.
Ui, perdona.
I, per últim, parlarem del llibre Lectures de Tocqueville, publicat per segle XXI Editores,
i tota una sèrie d'articles sobre aquest pensador francès.
Emanuel Godoy, també conegut com el príncep del Pau,
va ser destituït com a primer ministre per la pressió dels francèssos.
En recordem que estem a l'any 1798.
Godoy havia intentat comploure el directori de París,
els membres del qual no el veien amb bon ull perquè no el sinfonia prou confiança.
Godoy és un exemple d'ascens vertiginòs en la política de l'època.
Va ser guàrdia de cos, cabellera de Santiago, mariscal de camp,
tinent general, duc d'Alcúdia, gran d'Espanya, conseller d'Estat,
hòrdia del Tuiçó, d'Or i, finalment, primer ministre.
L'any 1789 patia aquest primer entrebanc en la seva cursa política,
però el seu allunyament del poder va ser breu i breu, en definitiva.
El 1800 es va tornar a fer amo absolut del país fins a la caiguda del monarca Carles IV.
Ens diu que s'havia prosperat.
Era un...
Un Roldán, era un Roldán.
Això té un nom, eh?
Un trepa.
Un trepa, un trepa.
Un trepa, sí, sí.
1895.
Els germans Lumière presenten, en el foment de la indústria nacional de París,
el seu invent, anomenat cinematògraf.
Manel, recorda la teva capacitat de síntesis,
perquè tu i jo sabem que tu sobre cinema pots parlar molt.
Vale, sí.
Ho presentaven, però no...
Hasta el 28 de desembre d'aquell any
no van fer la primera sessió pública al Salón Indian de París, eh?
O sigui...
I tot i això, tot i que van inventar el cinematògraf,
cuida d'hi-ho, també.
També, entre cometes.
Entre cometes.
Perquè hi ha un italià pel mig.
No, hi ha molta gent pel mig,
que van fer altres aparells.
Ells van inventar una parella anomenada cinematògraf.
Un més dels molts que hi havia,
potser el més perfecte fins a l'època.
I hi van posar-li nom.
Sí.
Que fins a la persona on devia tenir.
Sí, sí, no, però n'hi havia altres.
El kinetògraf, per exemple, que havia...
Un italià, no?
No, el...
L'américà, el mafiós, hombre.
L'Edison.
Ah, el mafiós.
El mafiós, Edison.
I tant, el mafiós...
Un lladar de patents.
Sí.
Sí, però bé, d'aquí es va quedar el nom de cinematògraf,
de cinema, com coneixem actualment.
Doncs bé, tal dia com avui, de l'any 1895,
presentaven l'invent a foment de la indústria nacional de París.
No en vinguis amb històries, el monogràfic.
A veure, Jordi, com et dius?
Jordi.
Què més, què més?
A veure.
Jordi, si m'han o galeote.
Galeote, sí, mira.
Però no és casualitat.
Avui parlarem dels galiots.
Dels galiots, val?
Que no és la teva família.
En castellà galeotes.
No és la teva família.
No ho sé.
Crec que fa un parell de mesos
vam parlar dels bandolers a l'Espanya dels Àustria.
Tu te'n recordes, Manel?
Tu l'escoltaves?
Jo no, eh?
Jo potser no hi era aquell dia.
Sí, vam parlar dels bandolers a l'Espanya dels Àustria.
Sí, què vam parlar?
Vam parlar i va quedar molt bé el programa.
Doncs avui parlem...
Gràcies.
Avui parlem de càstigs i penes a l'Espanya moderna,
també a l'Espanya dels Àustria.
En concret, de la pena de Galera i els galiots.
Però abans, anem a fer un petit esbós
de diferents càstigs i penes durant aquesta època.
És a dir, aproximadament entre el 1516 al 1700.
Perdona un incís, abans que comencis amb les penes,
qui podia estar castigat amb aquestes penes?
Lladres?
Lladres, bandolers...
Presos polítics, també?
Sí, presos polítics, l'inquisició,
les delictes religiosos...
Ah, mira, veus, les delictes religiosos, això no hi comptava.
Doncs, a veure, per exemple, hi havia esgarrar,
que era tallar la garra o per inferior de la cama
com a càstig de certs delictes.
També assotar,
que era la pena que s'imposava certs delinqüents,
deixar assotats, com diu la mateixa paraula,
és també una de les penes més antigues i generalitzades.
Per exemple, entre els hebreus,
el nombre de cops no podia passar dels 40.
En els pobles hispànics, el nombre màxim havia estat de 200,
llevat que el liberiudiciorum
em permetia arribar als 300 cops o als 300 assots.
300 assots és molt.
És per matar algú, segonament.
Podríem dir més coses, però ens centrarem a, per exemple,
als països catalans i a tota la península ibèrica
era aplicada habitualment als presos o als reus,
no pertanyents a les classes privilegiades.
És a dir, el poble amenut, el tercer estat.
És a dir, ni noblesse ni col·largat.
Hi havia diferents penes segons l'estatus a què pertanyies.
Sí, els privilegiats no els podies assoltar.
Clar.
A diferència d'avui dia,
no podem assoltar ningú,
però tots som iguals a banda de la llei.
Sí, bé, això, Jordi...
És l'ideal.
Podríem parlar molt, també, sobre això.
Molt.
La pena de assoltar va ser abolida l'any 1813,
en teoria,
el reglament professional per a...
Bueno, un reglament de justícia de l'any 35
considerava aquesta penalitat encara en ús
i no va ser definitivament eliminada
fins que va entrar en vigor el Codi Penal de l'any 1848.
Una altra pena, per exemple, era torturar.
Que, desgraciadament, igual que els assots,
tampoc han estat abolits del món,
sinó tenim exemples com Guantànamo
o altres règims també dictatorials
o règims dictatorials a la resta del món,
que seria l'acció d'inflingir deliberadament
a una persona dolor, sofriments seguts,
a fi d'arrencar-li una confessió
o simplement per castigar-lo per un acte que no havia de fer.
Altres càstigs.
Ferrar o ferrejar?
D'on vindria aquest terme?
Del ferro.
És a dir, seria posar pres en ergolles,
grigions o cadenes la persona que ha comès un delicte.
També la pena de la vergonya pública.
Pena o càstig que consistia a exposar els presos,
el públic, amb algun senyal que donatés el seu delicte.
normalment els presos solien estar-se a la porta de les esglésies
sostenint amb la mà l'objecte robat.
Els condemnats per la Inquisició, per exemple,
solien pujar-se la gramalleta
o bé anaven encaputxats i amb una argolla al coll.
En això hi ha algun quadre molt famós de Goya.
Sobre la Inquisició hi surten els condenats en uns cucruixos,
com les vestes de Setmana Santa.
Sí, tapant-los les cares, no?
Sí, sense tapar-los la cara.
La cara descoberta, però al cap.
O fins i tot això que deies, d'exposar-los públicament.
No sé si aquí es feia allò de marcar,
marcar amb ferro candent alguna senyal.
Una letra escarlata.
Ah, ja està, ja està.
Per exemple.
I entre molts altres també hi havia la pena de Galera.
I us preguntareu, què era la pena de Galera?
Pregunteu-vos-ho.
I a més és molt famosa.
Sí, inclús el Quixot, a Pareix,
inclús els que no som tan joves
recordarem una cançó de l'última de la fila
que a Galera s'arremar.
No sé quina cançó era,
però deia a Galera s'arremar com un càstig, com un càstig.
Me deixaràs explicar quan acaba l'homologràfic
un xiste de Galeres?
Sí, sisplau.
El podem.
Perfecte.
Però jo ja serà una altra història.
Sí, sí, sí.
Doncs la pena de Galera era la pena consistent
a arremar com a forçat, com a persona forçada,
les Galeres Reials.
Un càstig que va esdevenir molt freqüent
durant el segle XVI.
Els condemnats del Principat
i les Balears i el Regne de València
la complien a l'esquadra del Principat
o eren embarcats cap a Cartagena
o cap a Màlaga, en unes altres galeres.
Només l'audiència podia aplicar aquesta pena
i només...
i els presos només
podien apel·lar al Consell Suprem d'Aragó.
La commutació per composicions
i evinences
havia de ser autoritzada, més a més,
per la Canselleria.
Aquella persona condemnada a arremar les galeres,
aquella persona forçada a arremar les galeres,
era l'anomenat Galiot.
Per tant, t'ho tens avantpassats...
És possible.
...molt dolents,
que havien fet molts delictes
i els van condemnar a galeres.
Però van sobreviure o no?
Sí, si estic aquí...
O no, perquè potser van engendrar
els teus avantpassats abans de...
No ho sé.
És curiós, eh?
Curiós, curiós.
Sí, sí.
Aquesta persona forçada,
el condemnat
per sentència judicial
a la pena de galera,
era, doncs,
el que dèiem,
arremant una galera sense sou.
Els forçats,
o els Galiots,
els condemnats,
constituïen un dels tres grups
en què es dividien
la xurma
o gent de rem
de les marines mediterrànies,
juntament amb els voluntaris
i els esclaus.
És a dir,
dins d'una galera
trobàvem voluntaris,
esclaus
i Galiots.
Normalment.
Doncs no sé què devia estar pitjor,
si els esclaus
o els Galiots.
Doncs devien estar
bastant malament,
sobretot quan s'afonava el vaixell.
Sí, sobretot quan s'afonava el vaixell.
Si estem enlligats.
Recordem
que una galera,
perquè a vegades
un pot pensar
Galiot
prové de Galió,
que un Galió també és un tipus
d'embarcació,
però els Galions
no van a rem,
van a vela,
principalment.
D'acord?
Ai, quina vessant marítima
t'ha sortit a tu, no?
No em facis dir ja,
sisplau.
Les galeres
eren vaixells de guerra
típicament mediterranis,
de línies molt fines,
en ras,
hornejat de veles,
però
mogut principalment
amb rems.
En el passat
trobem altres referències
de galeres
com podrien ser
les nous minoiques,
l'arcó fenici,
la birrem
i la tirrem gregues,
la navis longa romana,
les galeres
de l'edat mitjana
i les galeres
que ocupen
el nostre espai
a l'edat moderna.
Curiosament,
la fi
de les galeres
va venir
determinada
per la colonització
d'Amèrica,
ja que no es podia
creuar a l'Atlàntic
amb la força humana
de remar.
Perquè cremaves
tota la
gent del que remava.
I originalment
d'on venien
aquestes embarcacions?
Com que originalment?
És una evolució
d'estes tipus
que han llegut
al Mediterrani
des de temps fenicis.
Sí,
diuen que
l'origen
d'aquesta sèrie
de galeres
podríem dir
estar ubicada
més o menys
al Nil
cap a l'any
3000 abans de Crist.
Quan apareix
el Rem,
etcètera,
etcètera.
Però bé,
volem centrar
la nostra atenció,
com hem dit
a l'inici,
en els anys,
en el període
que va del 1516
al 1700,
és a dir,
a l'Espanya
del Sàustria.
Com a moltes
altres èpoques,
els delinqüents
eren atrapats
per la justícia,
entre cometes,
i posteriorment
eren reclossos
en presons,
que a la vegada
era una solució
però a l'altra banda
molt costosa
i poc segura,
ja podien fugir
i a més a més
quan se'ls sabies
de mantenir en vida
alimentar-los
i no eren rentables.
Quan el delicte
era important
i es tractava
d'homes
amb bona salut
o joves,
adults,
se'ls feia galiots.
Eren aquests
nous remers
al servei del rei.
Per exemple,
l'any 1566
l'edat mínima
per ser comprenat
a les galeres
eren els 17 anys.
És a dir,
si eres més jove
de 17 anys
se'n podies salvar,
si tenies més
de 17 anys
i el carceller
et veia
fort,
saludable
i tot això.
Com provaves
l'edat?
Podries provar-la?
No ho sé.
Potser per l'alçada.
De forma general,
la condemna
de les galeres
era d'entre 4 a 6 anys
i els condemnats
havien de sobreviure
i compartir patiments
com hem dit,
amb voluntaris
i també amb esclaus
que sovint eren negres
i també hi havia
inclús esclaus cristians.
que malgrat
que eren cristians
però eren
de raça negra
i per això
sovint
estaven
esclavitzats.
Dèiem
que no
la Núria
feia el comentari
de
doncs no sabem
qui podia estar millor
que si els esclaus
que si
els galiots
o els voluntaris.
Hi ha
certs estudiadors
que consideren
que la condició
de Galiot
era molt menys
intolerable
del que sembla
i del que
habitualment
s'ha vingut defensant
ja que
hi ha historiadors
que han trobat documentació
on els condemnats
a les mines
per exemple
a les mines
del Madent
demanaven
el trasllat
a les galeres
ja que aquestes
donaven més esperances
de supervivència.
En conclusió
era molt més dur
treballar la mina
que no pas
estar a les galeres.
A les galeres
devien estar amarrats
a port
a la millor
molt de temps.
Bingo Manel
ets molt llest.
Hem de pensar
que la temporada marítima
els alimentava
aproximadament
a 7 o 8 mesos
fet que assegurava
uns llargs
períodes
d'estar descans
i d'entreteniment
entre cometes
perquè si eres un esclau
o eres un galiot
o un personer
a diferents ports
Màlaga
Cartagena
Barcelona
etc.
Malgrat que el menjar
era mediocre
com a mínim
estava assegurat
perquè no es podia deixar
morir de gana
a la força
que havia de moure
les galeres.
La ració habitual
estava feta
d'un compost d'arròs
fet amb aigua
oli
i 26 onces
de galeta.
Amb galeta?
Sí, bizcocho
o biscuit
es diu en català
que bo
fins l'any 1450
inclús es donaven
4 lliures
de carn al mes
però a partir
d'aquesta data
la carn va donar
pas a les mongetes
és a dir
jo m'imaginava
que menjarien peix
galiots
galiots
van passar
de ser
vegetarians
principalment.
S'ha pensat
que menjarien peix
estant al mar?
No sempre.
El vi
a més a més
era una cosa excepcional
suposo que no es podien
permetre
galiots borratxos
o esclaus borratxos
etc.
És que t'imagines
una galera
en tot
a ser que
de remar
completament borratxos
i ja
caot.
Evidentment
la manca
d'aliments frescos
com verdures
i fruites
també va favorir
l'aparició
de diferents malalties
com l'escorbut
el beriberi
o la palagra
totes elles
produïdes
com per exemple
l'escorbut
per la manca
d'acid escòrbic
que seria
la vitamina C
en l'alimentació
que a més a més
és una malaltia
molt corrent
als viatgers
al voltant del món
per aquesta època
en les expedicions
polars
o en els presoners
de guerra
per manca
justament per això
d'aliments frescs
el beriberi
per exemple
inclús
va arribar a ser
una malaltia
endèmica
de l'Índia
la Xina
Indonècia
és a dir
de bona part
d'Àsia
pròpia
de les poblacions
que s'alimenten
gairebé
exclusivament
d'arròs blanc
la palagra
també és una altra
d'aquelles malalties
com diem
provocades
per la manca
d'aliments frescos
d'acord
però aquestes garanties
de temps lliure
i aliments
no ens han de fer oblidar
la duresa
de la vida
d'aquells milers
de galiots espanyols
l'any 1612
està documentat
que servien
a la Marina Militar
d'Espanya
uns 2.432 galiots
és a dir
persones forçades
a remar
en definitiva
però
és el que diem
és una bona estratègia
perquè els traien
de les presons
i els utilitzaven
barata
i com hem comentat
hi havia miners
com els miners
del Madent
que demanaven
deixar la mina
com a càstig
i marxar
a treballar
o a
la seva pena
perquè la mina
no hi havia
períodes de descans
no hi havia períodes de descans
que treballava
tot l'any
també s'ha de dir
que els galiots
tenien assistència mèdica
encara que pràcticament
no s'ha conservat
cap documentació
que fessin ús
dels dos hospitals
que es van crear
per a ells
normalment a les galeres
també hi havia
un servei religiós
i confreries
de galiots
cristians
que s'ocupaven
dels funerals
i d'encarregar
missa
per a la salvació
de l'ànima
dels difunts
hem dit que pràcticament
no es va fer ús
dels dos hospitals
possiblement
una de les raons
és que
ja mai arribaven
a l'hospital
els malalts
estaven condemnats
a morir
escolta
i allò que veiem
a les pel·lícules
que sempre veiem
una galera
plena
de galiots
i tal
i que llavors
s'uneixen
i es rebel·len
les típiques rebel·lions
perquè les condicions
tampoc eren molt bones
possiblement
era el pitjor
que podíem fer
els motins
van ser escassos
ja que els càstigs
eren implacables
i quan n'hi ha implacables
subrailleu
amb negreta
cursiva
i com vulgueu
la mort
en cas de rebel·lió
o per delictes
menys greus
una prolongació
de la pena
a més a més
si erets esclau
podien
tallar el nas
o una orella
clar
les mans
no te les tallarien
perquè les havies
de fer servir
però sempre
quedava l'esperança
per tots els galiots
d'arribar en vida
al final de la cognemna
i començar una nova vida
però tot això
és una altra història
i fem un parèntesis
per un acudit del Manel
creueu els llits
que sigui bo
que sigui bo
és conegut per tothom
és aquell
de l'època romana
que hi ha
una galera romana
i els diu el capatàs
estan tots allà
els esclaus
preparats
per remar
i els diu
el capatàs
dos notícies
una bona
i una dolenta
quina voleu primer
i tots
oh la bona
la bona
diu que ens ve a visitar
Juli i César
i tots
oh bé
i la dolenta
diu que ve a fer
esquí aquàtic
jo no el sabia
avui fa 100 anys
a Tarragona
era 28 de març
de l'any
1907
avui fa 100 anys
recordem
la font
és el diari
de Tarragona
que per ser Manel
jo sempre t'he volgut preguntar
era l'únic diari
que es publicava a Tarragona
no
suposo que no
no n'hi havia més
no estic molt al tanto
dels diaris
que es publicaven
aquí a Tarragona
a l'època
però sí
dels que es publicaven
a Tortosa
sí
no i jo
dels que es publicaven
a Reus
no t'he preguntat això
no però te diré
per exemple
pot servir d'exemple
que per exemple
l'any 1900
a l'any 1900
se van arribar
a publicar
uns 9-10 diaris
a Tortosa
només
no t'he preguntat això
ara diguem Borde
si vols
Borde
no en tinc ni idea
però sí
eren més d'un
eren més d'un
discussió
al no en vinguis
a més d'un
eren més d'un
tu t'ho dones content
ho hauria com m'he matxat
quin tarannà tenia
al diari de Tarragona
deixa el que és un galiot
conservador
no?
principalment
sí
segurament
doncs bé
una notícia
que ja em vam
al principi de temporada
ja em vam donar una
de pareguda
parla de nasciments
i de funcions
a la província
recordem
28 de març
de 1907
segons dades
de la direcció
general
de l'Institut
Geogràfic
i Estadístic
procedents
del Registre Civil
el moviment
de la població
en aquesta província
durant el passat
mes de febrer
recordem
febrer
de 1907
fue el siguiente
nacimientos
803
natalitat
por mil habitants
2,40
o sigui
molt superior
a lo que és
avui en dia
avui en dia
és 1,20
no sé
és que no t'estava escoltant
sí, sí
no sé quan arriba
però segur que
2,40
avui està a bord
el company
acabarem malament
el company o lo company
de funcions
potser n'hi haurà
una més
de funcions
t'aviso
de funcions
durant el mes
de febrer
a la província
743
o sigui
que naixia emergència
de la que es moria
clasificadas
del modo siguiente
de fiebre
tifoides
5
fiebres intermitentes
i caquexia palúdica
1
viruela
4
serrampión
17
o sigui
morien 17 persones
de la serrampió
en un mes
la província
escarlatina
2
coqueluche
14
dipteria
i crup
7
gripe
52
o sigui
morien 52 persones
de grip
què era el coqueluche
no ho sé
no ho sé
jo domino
les malalties
de la mar
però
aquestes no
Jordi
de grip
quantes persones
has dit
que això és curiós
de grip
52
i a més
també és curiós
com escrivien
la paraula
grip
en dos P's
i en E
grip
P
o sigui
el nom
anglès
tuberculosi
43
o sigui
que
de tuberculosi
encara hi havia
morts
enfermedades
del sistema
nervioso
no especifica més
125
de l'aparato
circulatorio
respiratorio
també
242
de l'aparato
digestivo
34
del gènito
urinario
19
septicemia
puerperal
i otros
accidentes
puerperales
1
naixements
vicios
de conformación
que això
no sé
què és
quina por
vicios
de conformación
no he sapigut
trobar
què és
això
però van morir
20 persones
devia ser greu
senectut
o sigui
de bellesa
31
3 suïcidis
7 morts
violentes
i per altres
enfermedades
116
o sigui
que donava
una tercera mortalitat
de 2,22
per 1.000
habitants
també
prou elevada
i
el cotitxer
més alegre
ara
sí
tenim un
un anunci
que també
i per què no feu llegir
mai anuncis
glamorosos
perquè em toquen
aquest tipus d'anuncis
sempre
escolta
són anuncis
de l'època
però mira
que n'hi ha hagut
de glamorosos
bueno
ja t'emportes
algun de glamorós
estem a la Tarragona
de 1907
el diario de Tarragona
anunciava el següent
purgent
purgante ideal
el más eficaz
y suave
de los purgantes
los niños
y las personas
de más delicado paladar
lo toman con gusto
el purgent
se prepara
en tres clases
distintas
para niños
cajitas
de 25 pastillas
de color rosa
para adultos
cajitas
de 25 pastillas
de color crema
para enfermos
en cama
o las personas
que necesiten
fuertes dosis
de purgante
cajitas
de 6 pastillas
de gran tamaño
al comprarlo
indicar la clase
deseada
de venta
en todas
las buenas
farmacias
droguerías
y depósitos
específicos
de España
concesionario
exclusivo
para la venta
al Port Mayor
en España
Hilarion
gruer
ronar
barcelona
madreça
de barcelona
en fin
no és clamorós
però la gent
també
tenia estreñiment
a mi fa molta gràcia
això
de los niños
y las personas
de más delicado paladar
lo toman con gusto
volguen dir
que té
fins i tot
un gust agradable
és que penso
que a l'època
hi havia medicines
com el famós
oli de ricino
l'aceta de ricino
i això encara
ho he arribat a provar
no ho he provat
vosaltres
jo crec que no
però la publicitat
sempre ha tingut
un toc d'enganyós
també
però potser era per això
perquè la gent
no s'espantés
si no enviarem
el manel
amb una màquina
del temps al passat
perquè provi
el purgent aquest
molt bé
què hem de fer?
què hem de fer?
no teniu curiositat?
alguna notícia més?
ah sí
i tant
no em vinguis
amb històries
curiositats
és que aquí fem
tot a l'engròs
ja
ja prou confiança
el tren està en marxa
doncs endavant
qui era?
la Betsy Flanagan
Betsy Flanagan
sí
Betsy Flanagan
però tu avui
no has dit
que parlaries
de còctels?
Betsy Flanagan
una xica
que feia còctels
una coctelera
molt bé
a veure
Betsy Flanagan
treballava de cambrera
en un modest bar
de Winchester Country
a l'estat de Nova York
és que té nom de cambrera
Betsy Flanagan
has vès la Betsy?
no?
el bar de la Betsy
la Big Burger
durant la guerra
d'independència
nord-americana
això estem parlant
les 13 colònies
1776
d'acord?
en la seva feina
tenia
el costum
de remoure
les begudes
que preparava
amb una ploma
de cua de gall
en veritat
avui si ho veiem
poc higiènic
si ho veiéssim avui dia
no
poc higiènic
la primera vegada
però quan ja portava
moltes vegades
fèiem la mateixa ploma
sembla ser
que un dia
qualsevol
un soldat francès
i client de l'establiment
i us preguntareu
francès
que fa la guerra
d'independència
nord-americana
doncs sí
els colons
de les 13 colònies
va tenir el suport
de francesos
i també d'espanyols
com a punt
després de tastar
el combinat
que li va fer la Betsy
que li acabava de preparar
va cridar
el següent
barrejant
l'anglès i el francès
era
vive le cocktail
és a dir
visca la cua de gall
una frase
que ràpidament
es va popularitzar
entre els soldats
combatents
d'aquella guerra
i que des d'aleshores
passa a designar
genèricament
tots els combinats
alcohòlics
o còctels
ah
de còctel
còctel
còctel
que seria
la cua del gall
visca la cua del gall
i seria còctel
sabies tu això
Manel
jo era el soldat
que
em pensava que era la cua
de gall
notícies
oi que anem fluixats
de notícies
avui
avui no tenim notícies
però és que la notícia
és que arriba setmana santa
i arriben les vacances
i arriba el destany
què fem aquestes vacances
a veure exposicions
que hàgiu vist
que voleu recomanar
a veure
hi ha gent
sí
a veure
ui
com es titulava
bueno
la que hi ha
la fundació
Caixa de Catalunya
la pedrera
sobre la música
i el tercer reig
molt recomanable
el catàleg
també
també
sé de gent
que aprofitarà
la setmana santa
per escapar-se a Madrid
per veure el moció del Prado
o l'exposició de Tintoretto
que hi ha
també
i de pas
a anar a l'AVE
també no?
sí
a aprofitar l'AVE
el pitjor és que
potser trigues més
a anar a l'estació
del Camp de Tarragona
que no pas
anar a arribar a Madrid
perquè aquests polítics
es discuteixen tant
que arriben a fer estacions
a l'altre cul de món
la senyalització
ara l'han arreglat
l'han arreglat
fa una setmana
sí que ja l'han senyalitzat
però ara ja està arreglat
i bé
i segurament hi ha milers
bueno milers no
una decena d'exposicions
interessants també
a la província de Tarragona
algunes que podríem destacar
segurament
ara no recordo
una sobre Picasso
és a la Fundació Caixa
la de l'Estrella
no?
que l'estrenen ara
tot això també ho podeu consultar
al nostre blog
per cert
que el Manel s'hauria d'aprendre
de memòria
i que
no sé si se'l sap
què és
no, continua igual
no en vinguis a mi històries
punt bloquespot.com
l'adreça sí Manel
lo vaig a repetir
atenció oyentes
no en vinguis a mi històries
punt bloquespot
punt com
que sí
mos podeu escriure
i dir-mos guapos
per exemple
que no mos ho diuen
molt sovint
i mos faríeu molt contents
ja veieu
que no són tan transcendentals
com sembla
no en vinguis a mi històries de gener
la setmana passada
la setmana passada
la setmana passada
doncs ara tenen una cosa
quan rebem un correu
d'un
ens emocionem
com us ha escrit gent
des d'Els
des de Màlaga
jo soc testimoni
des de Tarragona
us emocioneu
i a més el contesteu
sí
sí
recomanem un llibre
ja per Setmana Santa
que també ja
entrem al llibre
i a més a més
ens apropem
a Sant Jordi
també
23 d'abril
ens apropem
encara queda una mica
i les editorials
estan en ple boom
de novetats
i esta setmana
parlarem del següent llibre
Lectures de Tocqueville
Qui dirigeix l'obra?
Darío Roldán
I qui ho edita?
Siglo XXI
Té moltes pàgines?
219
I pel que veig
no és molt car, no?
20 euros
En el darrer terç
del segle XX
la figura de Tocqueville
va gaudir
d'un auger renovat
a França
que va suposar
un nou impacte
a la seva obra
a nivell de la sociologia
la filosofia
la història política
etc.
En aquesta obra
Lectures de Tocqueville
trobem
doncs
8 articles
o trobem
que 8 prestigiosos
pensadors francesos
presenten a la vegada
una prolífica diversitat
d'enfocs
orientacions
de temes
i de formes
d'apropar-se
a l'obra
d'aquest pensador francès
tota l'obra
dirigida
per Darío Roldán
que és doctor
en estudis polítics
per l'Ecole
des
Autos
Estudis
dels altres estudis
de ciències socials
professor
d'altres
universitats
i també
tot un expert
de Tocqueville
és per això
que ha dirigit
l'editor
també
d'aquesta obra
publicada
per Siglo XXI
titulada
Lectures de Tocqueville
El rellotge del temps
s'avança
i el pèndol
de la història
continua funcionant
Ens veiem
la propera setmana
a
No envinguis amb històries
a Tarragona Ràdio
Ai, què et passaràs?
El Jordi es passarà
tota la setmana
s'han de practicar
el francès
Sí, bueno
és una opció
L'idioma
Sí, l'idioma
Que graciós
això sembla
un pati d'escola
amb aquest acudit
No, perdona
però és que avui has començat tu
que m'has estat punxant molt
M'ha agradat molt el teu acudit
Manel, eh?
Ara l'has entès
per fi, eh?
Sí, ja passats aquests minuts
l'he reflexionat
Quin acudit?
Molt bé
No, el del Coc Estel
no
O sigui, volia dir
que el Juli César
quan acabenia
Ah, la setmana passada
que em se l'ha recordat
No, és el d'aquesta setmana
Sí, Jordi, sí
Clar
Que he fet el monogràfic
aquesta setmana?
Ah, sí, de veritat
Ja no me'n recordo ni què he fet
per a mi
Jo per a mi
aquesta avui s'ha pres algo
com en aquest programa
Un còctel
Clar, clar
Imagina't quina
ho podem dir-ho, no?
Quina votada
per als galeotes
que tinguin
bé el Julio César
a fer esquí aquàtic
Molt bé
Aquestes coses
que tenen
Un còctel en altres
Ei, boníssima setmana santa
ja parlem de mones
Igualment
Passat Pascua
Sí, de mones
Adeu
Adeu-siau