Un cop més dins l'espai públics, com cada dimecres,
parlem de la programació de la Sala Trono.
Per parlar-ne, tenim a l'altre costat del fil telefònic
el seu programador, el Joan Negrier.
Joan, bona tarda.
Hola, bona tarda, què tal? Com esteu?
Molt bé. Escolta, això vosaltres, com va anar l'inici
d'aquesta nova experiència que teniu a partir d'aquesta temporada,
d'introduir la dansa des de la programació?
Fa ràbia que ho digui jo, però va ser un èxit rotund.
Sí?
Sí, sí, va ser un èxit rotund.
Es va quedar amb moltíssima gent al carrer,
amb llista d'espera. De fet, era una ballarina tarragonina,
l'Aranja Sagardoi, que ha fet un espectacle únic i exclusivament
per la inauguració de la temporada de dansa de la Sala Trono,
i va ser, bueno, un tal èxit que hem decidit tornar-la a repetir
a la temporada que ve, abril-maig, tornarà a estar
i més d'un dia segurament a la Sala Trono.
Des que, de fet, ja ho vam comentar, però és allò que tots tenim en ment, no?
Aneu a cobrir una mancança que potser hi havia a la ciutat.
Exacte. Bàsicament va començar tot aquest projecte per aquest motiu que dius tu.
Vam notar, vam fer un sondet, i vam veure que a Tarragona
estàvem mancat d'espais on es pogués, doncs això, no?
Mostrar espectacles de dansa,
que la dansa a Tarragona estava, doncs, un pèl descuidada,
i hi havia moltíssimes escoles de dansa i centres de formació d'aquesta disciplina, no?
I tot i així també hem de dir que a la Sala Trono la gent que la coneix,
jo que la coneixeu, ja sabeu el que és, una sala molt petita,
i vam estar dintre del món de la dansa per un altre codi, no?
Que era la dansa de petit format, on hi ha només solos o duets, no?
de dansa, però una altra cosa, no sé, a veure com sortia tot,
i ja et dic, després de la primera funció,
i bueno, ha sigut tant l'èxit que no sé com ens ho farem, això.
Bé, seguim endavant, de moment, la propera seta amb la dansa serà dijous,
que ve dia 25, i ja en parlarem, en la propera connexió.
Els dijous us heu plantejat dansa,
i els divendres continuem amb la programació de teatre,
però que, a més, apresenta alguna novetat ara,
de cara amb aquesta nova programació,
per què és això? Repetiu?
Explica'ns-ho tu, repetiu les obres, divendres?
Sí, bé, ara ja, com que fins ara fèiem
tres caps de setmanes i tres divendres al mes,
ara a partir del 2007 ja és cada divendres,
és a dir, tothom que sàpiga ja que el divendres
si surt i no sap què fer, a la sala de trònies trobarà teatre.
Sigui el divendres que sigui.
Llavors, què hem fet?
Hem partit les funcions.
Cada mes vindran dues companyies,
i farà cada companyia un espectacle dos divendres,
és a dir, vam fer la setmana passada,
vam inaugurar temporada d'hivern amb l'obra
Déu és un DJ,
i aquest divendres que ve la podreu tornar a veure.
Com va anar de moment, la primer passa?
Bueno, no sé, fantàstic, estava la sala plena fins dalt.
És una obra que, a més, en la seva estrenar aquí a Tarragona,
com deies, divendres passat,
vau acabar-la amb un fòrum, no?
Una mena de xerrada.
Exacte, sí, sí.
Com que l'obra parla de coses que són molt properes,
molt actuals, l'autor és alemany,
però és contemporane, és un autor jove,
que té molta, molta força allà a Alemanya,
i parla això, no?, de coses molt actuals,
com són, doncs, el poder de la televisió, d'internet,
l'autoritat de les imatges, com ens influeix,
tot això, el que veiem a la tele,
que, de fet, ja ens deixa d'influenciar moltes vegades,
en el sentit que hauria de fer-ho, no?,
sinó que ens influencia d'una altra manera,
i vaig pensar que, com que era un tema tan, tant, això,
tan candent, doncs, de proposar un teatre fòrum amb el públic, no?,
i això és el que vam fer amb la Conquelló i tota la companyia,
el director, l'escenògraf, la dissenyadora de llums,
tothom va venir el dia de la funció,
després, amb el públic, vam fer un, això, un fòrum,
una xerrada sobre això, no?,
i va ser, ha de dir, molt, molt interessant.
En aquesta representació d'aquest divendres,
de divendres 19, no hi haurà fòrum, eh?, posterior.
No, no, exacte, no.
Això ho farem amb algunes funcions en concret,
que creiem, doncs, això, no?,
que és un tema de rabiosexualitat
o que mereix, no?, després,
fer un tractament o un anàlisi exclusiu, no?
Doncs ara parlarem amb el director d'aquesta obra,
el Juan Carlos Martel,
perquè ens acabi de comentar, doncs,
a veure com els hi va anar l'estrena, divendres passat,
i que ens expliqui més detalls de l'obra.
Joan, de totes maneres,
teniu ja gent públic, vaja, reservat,
per aquesta representació d'avui, clar,
i de divendres, també és un repte, no?,
allò de dir, repetim l'obra en dos dies.
Sí, sí, sí, perquè, a més a més,
bueno, el públic de la Sala Torono
és un públic fidel
i un altre que és rotatiu, no?,
tot i així,
cada funció està gairebé plena,
si no està plena, no?,
i si hi ha alguna funció
que es queda gent a fora del carrer,
és un nombre reduït.
Per tant, és un risc,
aquesta proposta de fer una segona funció, no?,
perquè si la tornéssim a omplir,
doncs seria realment un èxit, no?,
i he de dir que ja queden,
ja hi ha moltes reserves fetes
i queden poques entrades.
Sí?
Us ho juro, sí, sí.
És així, sembla que sigui conya,
però és que és veritat.
No, no.
Hi ha moltes reserves fetes
perquè suposo que la gent
que va venir a la primera funció,
doncs n'ha parlat,
és el de sempre, no?,
el Boca Orella,
que és el que més funciona en aquest tipus de...
Home, sí.
En el teatre, vaja, no?,
i llavors molta gent ja ha anat a fer la seva reserva
i tinc constància que ja en queden poques, vaja.
És l'avantatge que tindreu,
que doneu una mica de marge a la gent,
que els més agosarats vagin a tastar-ho
i llavors s'escampi la veu.
Doncs, Joan, ja, si et sembla,
t'acomiadem i ara parlem amb el director,
amb el Juan Carlos Martel.
Abans, però, recorda-nos
com ho hem de fer per aconseguir les entrades.
Doncs, com sempre,
a l'Orraconet,
a la plaça de la Font número 25,
al telèfon 977-21-62-50,
i, si no, a la Sala Trono
el mateix dijous, el mateix divendres
o, si no, trucant al 977-22-2014.
També a partir d'aquest hivern
tenim una nova forma de reserves
que és a través de la web,
a través del mail,
que és salatrono
arroba trono guió villegas.com
Molt bé, molt bé,
salatrono arroba trono guió villegas.com
Ah, exacte.
Escolti, l'abonament,
i som a temps de comprar-lo, o això...
Oh, i tant, l'abonament, sí,
l'abonament funciona tot l'any.
I com va?
Recorda'm una miqueta.
Eren abonaments per a 10 espectacles?
Sí, l'abonament, no,
pots fer un màxim de 6 espectacles
al preu de 5,
que és a dir,
si compres 6 entrades,
te'n regalem una,
i si en compres 5,
doncs ja en descompte
fins a arribar a dues entrades.
Tu tries després
els espectacles que vols veure avisant.
Exacte, els que tu vols anar a veure
i el dia que tu vulguis anar a veure.
Serveix també l'abonament
per la dansa o hi ha papà?
Per ara no,
perquè la dansa,
això no ho hem dit,
el teatre segueix
amb els 10 euros a l'entrada
i el teatre
és un preu de 5 euros només.
La dansa?
Ah, la dansa, perdona.
5 euros està molt bé.
Exacte, 5 euros la dansa,
10 euros el teatre.
Per tant,
amb la dansa
és un preu tan, tan, tan popular
que per ara
encara n'hi ha una més.
Molt bé.
Doncs Joan Negrier,
et deixem,
de moment
et tornarem a marejar
la setmana que ve
que parlarem de dansa
entre altres coses.
I tant que sí.
Una abraçada.
Gràcies a vosaltres.
Doncs sí,
ja tenim a l'altre costat
del fil telefònic
el director d'aquesta obra
que podreu tornar a veure
aquest divendres
a la sala Trono.
Déu és un DJ.
La signa Folrichter
i la dirigeix
Juan Carlos Martel.
Juan Carlos, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Sou una companyia estable
i és un projecte teu
molt personal
aquesta obra que veurem?
És un projecte personal
però que vaig compartir
en un moment
fa dos anys
que estàvem a Madrid
treballant amb la Carme Portachelli
llavors la Carme Portachelli
tenia un projecte
encara més
més gran
que es diu la FEI
la Factoria Escènica Internacional
que consisteix
en gestionar
i distribuir
projectes
d'un tipus
amb un caire
molt determinat
i llavors
li va encantar
el projecte
i llavors
ens ha ajudat
a fer tot això.
Portes dos actors
hi ha dos actors
en escena
l'Albert Triola
i l'Helena Fortuny
havíeu treballat
ja abans
com els vas trobar?
amb l'Helena
vaig coincidir
a l'Institut del Teatre
i a l'Albert
si he treballat amb ell
vaig treballar
el muntatge
que vaig fer abans
que va ser
Puixap
que es va estrenar
a la Becket
i amb el qual
va obtenir
una nominació
al millor actor
pels Premis Botaca
d'enguany
i sí
el conec
de fa molt de temps
hi ha hagut
una entesa
brutal
entre els tres.
La pregunta
és òbvia
però vaja
que ens ho has d'explicar
com és que vas triar
aquesta obra
és una obra alemanya
ens han dit
de molta actualitat
aquesta obra
en general
jo tinc molta inquietud
pels textos
contemporanis
europeus
actualment
se n'escriuen
hi ha qualitat
jo crec que sí
que hi ha molta qualitat
i llavors
el que passa
és que no acaben
d'arribar
no tenen sortida
no tenen sortida aquí
perquè no hi ha
prou
prou bagatge
a nivell de traducció
i sobretot
perquè no
el teatre escrit
no es comercialitza
gaire
i llavors
un ha de fer
l'esforç
de buscar fora
i fer-les aquí
sobretot
si tenen interès
i diuen coses
importants
perquè la gent
ho pugui veure
i a vegades
sembla menys arriscat
tirar de clàssics
no?
Potser
quan un tira
de clàssics
exacte
és com
això ja
el bo que té
el teatre
contemporani
això ho deia
el Pasqual
que és que
no hi ha referents
llavors
quan un treball
un text
d'aquest tipus
no té un referent
perquè no s'ha fet
abans
aquesta obra
aquí
no l'has pogut
veure
aquí
i llavors
això fa que
un pugui jugar
molt més
fa que
el cap
se li envagi
molt més
que imagini
moltes més coses
i això és molt
molt agraït
has hagut
has hagut de jugar
molt
amb el text
aquest
amb
Déu és un DJ
o ja venia tot
com a molt marcat
no
hem hagut de jugar
bastant
hem hagut de jugar
bastant
perquè
sempre
una cosa
és
l'idioma original
una altra cosa
és l'idioma
traduït
adaptat
llavors
el joc mediterrani
és molt diferent
que el germànic
es nota
es nota
aquest canvi cultural
jo crec que sí
es nota molt
qualsevol cosa
fins i tot
els sexpirs
es noten
aquí a Catalunya
encara menys
perquè l'humor anglès
jo crec que té bastant
i el català
s'assembla una mica
sí
sempre ho diuen
és veritat
sí
és curiós
jo he treballat a Madrid
i a Madrid
per exemple
el Mr. Bean
no té res
no els agrada ningú
l'escurso negre
i en canvi aquí
tothom
me'n recordo jo
que estem bojos
pel Mr. Bean
i és molt curiós
explica'ns una mica
ja hem fet 5 cèntims
però amb les teves
pròpies paraules
de què va
Déu és un DJ
això és una mica
difícil explicar
però bueno
jo t'ho intento
el Déu és un DJ
va de dues persones
en aquest cas
un DJ
un DJ
i una ex presentadora
de televisió
que el que fan
és tenen un projecte
d'accedir la seva vida
en directe
i llavors això seria
com una mica
un gran hermano
però a nivell teatral
llavors
l'autor fa un pas més
i llavors fa
de personatges
de gran hermano
fa com si fos art
llavors
un dia
una galeria d'art
posem per exemple
jo que sé
d'art contemporani
com el
jo que sé
és la date modern
selecciona
a dues persones
que en aquest cas
és aquest
disc jockey
i aquesta ex presentadora
de televisió
i els tanca
dins del museu
i llavors la gent
que va al museu
veu
els veu
i els escolta
a veure què diuen
els han contractat
per parlar
bàsicament
per explicar
la seva vida
en directe
llavors això
se'n va
a la galeria d'art
com si diguéssim
i és el que veiem nosaltres
veiem en teatre
aquestes dues persones
que
cada x temps
estan allà al teatre
i es dediquen
a viure
només
i a parlar
i a intentar
que la gent
no desconnecti
i llavors aquí
és quan expliquen
totes les brutalitats
possibles
per tal
que la gent
connecti
amb ells
i van mentint
i van mentint
i un no sap
que és veritat
i que és mentida
que és real
el que expliquen
i el que no
i al final
i juguen foc
es crema
i aquestes mentides
s'acaben cremant
psicològicament
i acaben petant
ells mateixos
és una olla express
per tant
l'espectador
està 100%
atent
tota l'estona
absolutament
hi ha una interacció
amb els actors
espectadors
constant
de fet
tot és dirigit
a l'espectador
absolutament
tot dirigit
a l'espectador
crítica
de rerefons
diguéssim
hi ha una part
ben crítica
bueno
hi ha una part
de suggerir
més que reivindicar
és a dir
mira
això és el que pot passar
si seguim així
i simplement
un ha d'escollir
és molt curiós
perquè
el 99
que va ser
quan es va escriure
aquesta obra
llavors
va haver-hi
una escultora
anglesa
la Tracy Amin
que va fer
una obra
que va fer
que es diu
The Bed
el llit
que simplement
era el seu llit
de la seva habitació
això ho van comprar
ho van exposar
a la Tate Modern
i resulta
que li van posar
un preu
desorbitant
de molts diners
a partir d'allà
va haver-hi
com dos corrents
qui creia
que tot pot ser art
i qui creu
que un llit
de casa teva
no té per què ser art
que és la corrent estuquista
nosaltres
no reivindiquem
ni que això sigui art
ni que no sigui art
però sí que
diem
que vigileu
perquè
qui
qui viu només
de cara a la galeria
i qui intenta guanyar diners
provocant a l'espectador
per provocar
simplement per provocar
això pot ser
contraproduent
per un mateix
i llavors
simplement
intentem que hi hagi
consciència
del que passa
ara entenem
que divendres passat
a l'acabar la representació
féssiu aquest fòrum
aquesta posada en comú
entre actors
entre tu mateix
i entre el públic
com va anar
la representació
primer i després
aquest caracall
va ser molt curiós
perquè
és una obra
que provoca
que també és volgut
la impermeabilització
que tenim
nosaltres mateixos
som capaços
de menjar
dinar
davant d'imatges brutals
i no passa res
aquesta obra
quan comença
als 15 primers minuts
és com
molt àcida
molt àgria
però a la que entra
l'espectador
és un plaer
llavors a Tarragona
va passar això
va passar els 15
o 20 primers minuts
jo me'n recordo
que estava allà
i pensava
ja veuràs
quan acabi
ens maten
ens tallen el coll
i de cop i volta
van començar a entrar
i van començar a riure
van aplaudir
al mig de la funció
bueno va ser espectacular
va haver-hi una catarsi
i va ser brutal
i després jo pensava
que no es quedaria ningú
perquè això quan diuen
hi ha un fòrum
després de la funció
penses
bueno a veure qui es queda
no?
perquè és una mica tard
la gent anirà a sopar
i tal
i no, no, no
estava gairebé plena
una altra vegada
la sala
i es va acabar molta gent
i la gent va preguntar molt
fins i tot va haver-hi una persona
que volia que li enviéssim el text
evidentment
ja l'hem enviat
a la sala de trono
perquè li doni
i molt bé
va suggerir molt
i la gent
es va fer moltes preguntes
i va ser
una oportunitat genial
perquè
ens en van fer moltes preguntes
i nosaltres
evidentment
de primera mà
els hi podem respondre
bueno doncs us esperem
us desitgem
veja la mateixa
acceptació
en aquesta segona representació
que fareu aquest divendres
de nou a la sala trono
moltíssimes gràcies
Juan Carlos Martel
director de Déu
és un DJ
moltíssimes gràcies
i sóc
gràcies a tu