Fins demà!
Tu mateixa, a l'Atenea, que torneu a apagar canya, no? Que no pareu?
No parem cada any 3-4 obres i hem començat a començar la temporada tardor.
La primera sempre és la que es toca més aviat als joves.
Us ho structureu així?
Sí, en principi, els últims 3-4 anys a l'Atenea funciona així.
La primera ens toca als noves directores.
I a partir d'això fa plantejament més que res per horari i condició de la gent.
Home, noves directores, Miquel, tu ja fa un temps que et dediques a això.
Bueno, sí. En l'Atenea, doncs, 3-4 anys.
Val, val. Així hi havia joves directores també.
Oh, i tant. Senyor José M., director de l'Atenea.
No pareu de fer obres, com deies, 3-4 obres per any?
3-4 anys per any.
Una coseta així.
Quanta gent sou ara? Com us funciona el grup de teatre?
Es van pleant? Són sempre els mateixos?
Bueno, més o més l'estructura d'Atenea és la mateixa de sempre.
Es van incorporant nova gent, altres que ja ho van deixant.
Però bé el grupet que hem fet de gent més propera per edats o per ganes de treballar,
ens quedem, doncs, 6 o 7 que pensem treballar més, continuar treballant.
Més intensament. 6 o 7?
Sí, més o menys. Entre els que movem nosaltres, sí.
Comenceu la temporada ara. És la primera obra de la temporada, per allò de què ha passat l'estiu?
Bueno, l'estiu l'hem passat... Bueno, Diana, que m'expliqui...
A la Diana li haurem de fer canviar de micròfon per a aquesta xiqueta?
Mala suert, i tens un problema amb el micròfon, no posa't si cas a l'altre costat.
Mira, anem així.
Doncs hem passat un estiu a Trafagau.
Sí, què heu fet, què heu fet?
Doncs 7 bolos amb excuses de fa dos anys.
Excuses?
Excuses, que fa dos anys jo vaig fer.
Sí que ho recordo que la...
Doncs hem estat rodant la Catalunya profunda, la Tarragona en Vigua, de pobles, mira, com l'estiu diriteros.
Està bé això, doncs. Així li traieu més partit a les obres?
Perquè clar, feu una mica la impressió que la Tania treballa molt, però cremeu les obres de seguida.
Feu una representació o dos i a un altre.
Per això ara el plantejament és agafar cada estiu l'obra que més o menys ens vagi bé a tots de treballar-la a l'estiu,
els que tenim més ganes de sortir, de carregar trastes, i fer els bolos, perquè clar, deixar una obra que estàs ensejant, una temporada.
I morta amb dues obres al Metropol, a molta gent ens quedava com a curt.
Què ha passat amb el Metropol? Què hem de fer ara? El Metropol era una mica a la vostra seu, no, Diana?
Sí. Però ara, com que hi han de fer reformes, doncs hem hagut de canviar d'ubicació, perquè si no...
Estreneu, doncs, aquest cap de setmana?
Al Teatre del Martí Franquès, en l'Institut.
Molt bé. Bé, jo dic cap de setmana. Un parell de representacions o quan?
No, en principi un parell de representacions.
Sí, quins dies? Bé, dissabte i diumenge, directament.
Sí, dissabte i diumenge, 17 i 8.
Aquesta setmana mateix.
Les hores, que així anem avançant?
A les set el dissabte i a les sis i mitja diumenge.
Molt bé, que pugui venir tothom. Escolta, hi ha un pli, oi, fent dues representacions?
Bé, la idea és que s'ompli.
Per l'experiència que teniu per altres obres?
Per l'experiència que tenim, bé, no ens podem queixar, perquè la Metropol...
Més que res, l'Atenea té uns socis, té uns simpatisants que són els que segueixen tot el que fa l'Atenea.
Hi ha gent que ens coneix, molts dels que actuem, i llavors hi ha un seguiment.
Més que res, perquè són els fidels a les obres que han vist en Atenea.
Són ja els incondicionals, no?
Són, sí, sí, incondicionals.
Molt bé.
En cas i els saludos des de baix, sí.
Va, doncs, centrem-nos.
Centrem-nos en aquesta obra que presenteu, doncs això, dissabte a les 7, diumenge a dos quarts de 7, al Martí Franquès.
La signa el Jordi Galcerán, el qual representa, bueno, que és una obra, doncs jo, que té una certa garantia que agradarà al públic.
I es diu Fuita.
Sí, aquesta va ser la segona obra que va escriure ell.
Primer va escriure Surf, després Fuita, després, bueno, l'èxit ja del Mètode Gronjol.
Aquesta és anterior i es va fer, a més, que una temporada a Barcelona.
No es va arribar a publicar, es va estrenar perquè ja estava a l'Institut del Teatre.
I es va quedar, doncs, amb un calaix amagada, que és una de les poques obres molt poc representades del Jordi Galcerán.
Sí, no, no és de les que sonen més.
No, no, perquè, més que res, per això, perquè no està publicada. Llavors, tindre accés amb ell, t'has de buscar el guió...
Ha sigut llavors, no?
I com, clar, com heu accedit a aquesta obra? Primer, com sabíeu que existia i després, per què aquesta i no una altra?
Internet. No, ganes de buscar obres noves o obres que no estiguin tan conegudes.
I buscant per allí, on et diu allò, buscant Jordi Galcerán i Gui Cristobre, bueno.
Vam trobar el guió que estava en una biblioteca de l'Institut del Teatre, que hem tingut d'anar a fotocapiar a la lli.
O sigui, una aventura.
Bé, i un cop la vol tenir a les mans, vau dir, calla, sí.
Sí, sí, sí, sí, sí.
Diana, te toca parlar. De què va l'obra, va.
De què va l'obra.
Com explicar de què va l'obra, sense explicar l'obra?
És una comèdia, això per començar, és una comèdia divertida.
que té un personatge, diguem-ne, central, que és el que mou l'obra, que és un polític corrupte.
Corrupte.
Bé.
I aquest polític, doncs, un cop es descobreix que és corrupte, es veu en un conflicte,
i li comencen a passar coses molt estranyes, per dir-ho d'alguna manera.
Val.
No podeu dir més, no? Sempre em feu igual, m'he deixat.
És que, bueno, potser coincideix que les obres que busquem, a vegades, una miqueta,
l'any passat m'han fet també, aquí no paga ni Déu, i també és el mateix,
són històries que a vegades explicar-les.
Però aquest és molt actual, perquè és un conseller, exconseller de la Generalitat,
que ha dimitit, o sigui, l'enganxen per tot arreu, té problemes a casa seva,
té problemes personals, se li enreda la troca, se li enreda tot,
hi ha uns personatges que ningú és qui és, i menys és ell.
Val. Quants personatges estaríem parlant damunt de l'escenari?
Sis.
No.
No.
Cinc, cinc, cinc.
Cinc personatges, fem una mica desbòs dels altres personatges.
A veure, tenim el polític corrupte, que tots hi veu al voltant d'ell.
Que a mi m'ha fet molta gràcia com he dit això de corrupte.
Dic, ai, ai, però jo no dic res més.
Tenim un polític corrupte.
Pau de la penya.
Pau de la penya.
Tenim una venedora porta per porta.
Ah, és un personatge curiós aquest.
És un personatge curiós, que l'interpeta la Rosa Serres.
Ah.
Hi ha un professional de l'amor, podríem dir-ne, que l'interpreto jo.
i després hi ha un gàngster, una mica peculiar, que l'interpreta el meu company Miquel Fernández.
Miquel, tu dirigeixes i interpretes un altre cop?
Sí.
Sí.
És el que té a ser pocs, no?
Sí.
Tinc poca feina.
És un bici que té.
Es pensa que és Woody Allen.
I després ens falta el personatge, que és un avi paralític, que l'interpreta el Josep Maria Tosset.
Molt bé.
Ara el que passa és que ni la venedora és venedora, ni el professional és professional, ni el gàster és gàster, ni el polític és paralític.
I a partir d'això, que cadascú que faci el que vulgui.
Deies que és una obra actual, que es podria... Té un puntet de crítica.
O sigui, quina seria la moralina de l'obra?
No, parteix...
És un divertimento.
És un divertimento. Parteix potser d'una situació possiblement real.
Possiblement real.
I còmica i possiblement molt creïble.
Jo crec que és creïble.
Sí, fins i tot és creïble, sí.
En els temps que corren.
És una comèdia que és una mica d'embolic.
No!
Home, dins del que cap, és embolicada.
Però no d'embolic.
La gent la podrà seguir fàcilment.
Ah, sí, sí, sí, sí, sí.
I clar, jo m'ho vaig fent clar.
És que no ho podem explicar tot, eh?
Per tant, ens hem d'anar fent imatges.
Com serà l'escenografia?
Que sempre la lieu una miqueta, també, valtros, amb l'escenografia, no?
Vaja, amb tots els anys que fa que us dediqueu,
deveu tenir un malatzema enorme per guardar-hi coses.
Doncs, per això, com que sempre fem coses grosses, aquesta vegada ho farem en caixa negra.
Ah, sí?
Hola.
Però res?
Lo mínim imprescindible.
Un sofà i ja està.
Molt minimalista.
Molt minimalista.
Més que res perquè estava projectada o diguéssim pensada per fer-la al Metropol.
molt clar.
Anar al Martí Franquers, en principi ens ha trencat una miqueta l'esquema
que teníem del muntatge d'escenografia, per mides i tota la història,
però, bueno, ja la muntarem.
La qüestió d'una obra de teatre sempre és l'actor.
Sí, l'escenografia és allò que ajuda, no?, per crear l'ambientació.
Sí, els dos són bons.
Hi ha obres que demanen més escenografia
i aquesta, evidentment, es pot fer aquí mateix a la ràdio.
A més, bé deu ser contemporània, com qui diu,
no teniu cap problema de vestuari ni res de tot això.
Que ja té molt de text, que té més text o acció, l'obra?
Home, va mig i mig, va mig i mig.
Perquè hi ha text, que és important,
però també hi ha força relevància en tot el que és l'acció.
Digue'ns, Diana, una frase, i tu, Miguel, també va,
una frase que digui el vostre personatge.
i que sigui una mica significatiu de la manera de ser del personatge.
Digues la teva, eh?
Diana, digues la teva.
La que més m'agrada?
Sí.
Sí que t'ha arribat a conseller, jo, reina d'Anglaterra.
No, i també hi ha una molt xula que diu que...
et pots desmaquillar a trets.
Ah, però aquesta no és meva. No m'enteixis.
Bueno, però queda xula.
Desmaquillar a trets?
Sí, què és?
Sabe'n això.
Si et mous, et desmaquillo a trets.
Està bé.
Bé, bé, bé, bé, bé, a veure com s'ho passarà a la gent.
Bueno, és la primera obra de la temporada, eh?
Aquesta fuita del Jordi Galcerán, una de les menys conegudes,
així que teniu ocasió de veure-la aquest cap de setmana al Martí Franquès.
Però a partir d'aquí, què més?
A partir d'aquí, encara, la pròxima de l'Atenea
és Maribel, Estranya Família,
que també, segur que estem embolicats.
Sí, està la cosa bastant empantanegada.
Perquè aneu assejant, assegeu totes les obres a l'hora
o aneu primer una, després l'altra i està?
Totes a l'hora no, però hi ha vegades que se solapa.
Se solapa.
Ja heu començat a estudiar a la propera.
Jo encara no, però encara no m'en sent ni la segona.
No, a més, estem enredats perquè a vegades s'ha solapat amb això,
també s'ha solapat molt amb excuses,
o sigui, he tingut una història una miqueta així,
molta feina d'estudiar.
Què és el més complicat de tot això, la memòria?
Que no falli la memòria?
No, jo crec que últimament la memòria,
quan portes, o porten, o portem uns quants anys,
ja és una mecànica bastant fàcil,
més del que la gent a vegades pensa.
És una mecànica més d'ensaig per ensaig,
que ha d'agafar un llibre i fotre-te'l al cap.
Cada quant assaigeu, Diana?
Diari, menys els caps de setmana.
Cada dia assaigeu?
Però ara, perquè hi ha la emminència de l'estrena,
de normal, cada dia assaigeu?
Sí, perquè les obres nosaltres, com a molt,
dos mesos, està estrenada.
Però no, l'estrenem-hi fora.
Si no, es fa molt pesada l'obra,
la crema, es cansa la gent.
L'obra es fa cinc setmanes, sis setmanes,
posada a l'escena i a córrer.
Què farem amb la fuita?
Un cop ja hagi passat pel Martí Franquès,
per Tarragona, la mourem.
El que està previst és moure-la, sí, sí.
Sí?
Fer-la a la voltada.
Que és fàcil.
Vosaltres, que ara heu intentat, doncs, això,
trobar circuits.
És fàcil actuar per aquí?
Hi ha sales i hi ha interès?
No, no.
No.
O sigui, sales no.
No, així de clar, no.
No, sales no.
Hem estat, doncs, a pobles molt agraïts,
que ens han tractat molt bé.
els pobles més petits, potser, que hem anat.
I on s'han tractat millor, millor que capitals o pobles grans,
que potser jo ho tenen massa vist.
Però hem estat, doncs, per exemple,
que ho vam passar molt bé, a Senan.
Sí.
A Senan, amb una placeta de Cocona,
amb tot el poble allà esperant.
Tota allà esperant-se.
A Vespella,
hem estat a Botarell, al Canà.
Postos, doncs, que ho notes,
que la gent hi vol,
hi volen veure.
No són sales, no estan preparades,
però ens donen totes les facilitats que vulguin i, bueno...
Tenen l'avantatge que un cop ja heu encetat el circuit,
podríeu tornar, doncs, a aquests llocs, no?
Això és lo malo.
Això és lo malo.
Què?
Que l'any que ve repetim.
No, lo malo, per què, eh?
Canvieu d'obra i, clar, estupendo.
Sí, clar, no.
La qüestió és que és això,
que és la Roda,
i llavors l'any que ve,
doncs al mateix lloc i hem de tornar.
Quina obra és la que està preparant ara?
M'ho heu dit abans, no m'hi he quedat.
Per la propera?
Sí, la propera.
Bueno, és del...
Maribel Estanya Família, és la TN.
I la pròxima també és Vamos a Contar Mentires,
que és que el Palfabré, suposo.
Són tot comèdies?
Sí, tot són comèdies.
Nens, i un bon drama,
d'aquests que facin plorar.
Un bon drama.
Uf.
Si te l'explico, no...
Què? No, que no acaba de cuajar?
El drama...
No, hi ha un dilema, hi ha un dilema.
El drama ens agrada en els actors.
Però no el públic.
Sí.
Tu ho has dit.
Sí, sí.
Generalment.
Clar, és més fàcil de veure comèdia
i que t'oblides els problemes
i vas a passar una bona estona.
El drama ja el tens a casa, potser.
Ai, però hi ha drames d'aquells tant, tant, tant, tant.
Però és que, clar, també és molt complicat, eh?
Tens text a la mà, doncs, de fer una...
Obres que ja n'hem fet, de drames.
Però és que el resultat no és el que la gent vol.
Mira, hi ha una cosa molt clara.
Si et truca a un ajuntament i et diu
que teniu alguna cosa per vindre a la festa major,
sí, que és de rigore i de lius,
porteu-la.
Clar.
Perquè la gent gran s'ho passa a pipa,
ho veuen els nens, ho veuen...
Públic familiar.
Escolta, i jo sempre insisteixo en això,
sempre que veniu us ho pregunto.
Creació pròpia.
Amb tanta gent que sou, que no hi ha ningú que escrigui.
Eterno dilema.
Sí, hi ha una que potser d'aquí un poc
haurem de fer un pensament
que ens presenti alguna cosa.
Diana, que va per tu i jo,
és que et veig que tota vermella has posat.
Una mica.
No, és que escric una mica i...
Bueno, doncs ja està bé.
I bé.
No, tinc...
De fet, estic escrivint una obra de teatre,
però...
Algún dia...
Una comèdia, una comèdia, espero.
Té una mica de tot.
Però bueno.
Ara es porta això de les barreges,
allò que diuen...
Comèdia agradolça.
Sí, és que...
Comèdia dramàtica.
Això està bé, aquell rebrit plorar.
O una encasillas cada cosa, no?
Per exemple, afuita dintre del cap
també hi ha la seva...
la seva acritut.
Home.
No tant, eh?
Però...
El que passa és que a la gent li agrada barrejar les coses
perquè com que a la vida les coses estan barrejades,
doncs així s'ho fan com a més seu.
Clar.
A la vida no estàs tot el dia plorant
ni tot el dia rient.
Tens una mica de tot.
Evidentment, el que no és...
El que és fàcil és...
O millor, és portar obres que siguin actuals,
que siguin modernes.
Que anava a dir perquè a ciència-ficció, per exemple...
No, amb teatre.
Queda malament.
N'he vist.
N'he vist casos.
Home, jo us imagino...
No hi ha casos, ni hi ha casos.
Jo us imagino vestits d'estratarrestres,
ja és el que us faltaria.
No, no, no.
I, bueno, mentre no sigui actual
i que la gent s'ho disfruti i ho passi,
i s'ho faci seu,
ara mateix la gent el que vol és obres que s'ho facin seves,
que siguin...
A què veiem?
Vend del Pla, que veiem el cor de la ciutat,
que veiem coses actuals, coses que ens toquen.
i el que us demana el públic, vull dir...
És allò que deieu, no fem un drama perquè, clar,
com el movem després?
Sí, però...
Perquè amb tantes obres que feu...
Partim d'una base...
Podeu durar el gustasso d'escolta?
Sí, però partim d'una base
que, per exemple, si et deus,
si et deus entre cometes a un grup,
també s'esperen resultats.
Però també s'ha fet, també hem fet drames,
perquè la...
Anillos per una dama era un drama
amb totes les de la llei,
i fantasia per un auxiliar administratiu,
també...
Ostres, aquest títol promet molt.
Aquest títol promet, eh?
Sí, ens la vam fer...
La temporada passava l'altra, no sé.
Fa dos, dos.
No et recordo.
I, Anna, com es dirà la teva obra que té títol?
Ah, no, no, encara no té títol.
Però bé, ja la tens mitja embestada,
portem per la d'estrena imminent,
o que anàs més aviat, no?
Oh, no, no, és més aviat, sí.
Bé, la propera cita, doncs, eh?
Jo us ho recordo, serà el Martí Franquès.
Preneu nota perquè el Metropol està tancat,
però ens anem cap al Martí Franquès,
molt puntat per aquí, dissabte a les 7,
diumenge a dos quarts de 7,
el grup de teatre TN ha presentat
la darrera producció fuita de la Jordi Galceran.
No sé si ens queda alguna cosa per dir.
Bé, esperar que la gent que també, entre cometes,
ha demanat tant o s'ha queixat
que anem cap al Metropol,
que volien veure teatre,
que volien veure teatre...
Que responguin ara i vagin a veure teatre.
Perquè a vegades parlar amb la boca petita
no porta a lloc.
Si volem teatre, ajudeu la gent que fa teatre.
En aquest cas ens hem de moure, no?
Ens hem de desplaçar nosaltres.
Entre tots, doncs, que...
Si hi ha publicitat i se sap,
doncs, bueno, forçar una miqueta,
és forçar una miqueta la gent.
Perquè va sortir que tanquen la Metropol,
i, bueno, crits a tot arreu.
I a vegades estàs al Metropol
i tampoc tanta gent que crida no hi és.
Clar, també passa això.
En fi, això ja són filosofades de teatre,
que mira, per fer una obra
tampoc no estaria molt amunt.
No estaria molt amunt.
Diana Roig, Miquel Fernández,
Grupa de Teatre TN.
Gràcies, i gràcies sobretot
per venir-nos a explicar sempre
que feu alguna cosa,
que així, mira, podem conversar una miqueta.
Molt de merda.
Moltes gràcies.