La terra es plana, ho sap tothom,
però a les planes hi ha rieres, curinetes i turons.
Potser tinc ànima, no ho sé,
però el que sé de cert és que el teu cos s'entén amb el meu cos.
Beta, torna a ser dilluns, molt bona tarda.
Hola, bona tarda.
Com has passat aquest pont, aquest cap de setmanes llarges que has tingut festes?
Has pogut gaudir-lo o no?
Doncs sí, una mica envoltat de natura, que és el que interessa.
Aprofitant aquest temps, que encara és benigne,
va molt bé envoltar-se de natura, desconnectar una mica.
Molt bé, ara tornem a fer connectar?
Volem que ens expliquis tot de notícies científiques, tecnològiques,
d'aquestes transportes cada setmana.
Sí, sí, després d'aquesta desconnexió,
torna el fet de connectar-nos a la tecnologia
i en aquest cas seguim amb aquesta història
que fa uns quants dilluns que ens acompanya.
Més persones.
Sí.
Mira, podríem fins i tot batejar
aquesta nova manera de repensar la secció de la terresplana.
podríem dir-li d'aquesta manera.
Posi-li un nom a l'invent.
O posi-li nom a l'invent.
Hem conegut els pares d'internet.
Vam conèixer els pares de Google, també.
Sí.
Quins portes avui?
En tenim en camp informàtic o no?
Avui és un d'aquests estris que ens acompanyen
sobretot a la cuina, a les llars.
A la cuina?
A la cuina, sí.
I, a veure, com m'ho diria?
És tan necessari com és el cas d'internet.
El que passa és que internet serveix per cercar informació
o per entretenir-te
i aquest servei, aquest estri, serveix per cuinar.
I val a dir que...
I també entreté o no?
Home.
És molt pràctica, eh?
Hi ha gent que es queda mirant la pantalla i queda...
Al microones.
Sí.
Queda com...
O és la rentadora, perquè això de mirar la pantalla és típic.
O rentadora o microones.
La cosa és que faci toms, no?
Sí.
Aquí gira el plat i hi ha gent que queda encantada.
Sobretot els primers anys de la introducció
de què estic invent, no?
Bé, dèiem que és un estri molt corrent
però això és relativament nou
perquè fins fa poc això de fons microones a les cases
doncs no, res de res.
Estava limitat a les cases de rics de Nord-Amèrica
que és allà on sempre arriba la primera tecnologia.
Allà tot arriba primer
i aquí doncs sempre arriba una mica més en retard
però saps què passa?
Que quan arriba, arriba de debò
i ara no hi ha cap llarg que no tingui el seu fort microones.
fins i tot els mobles de cuina estan repensats ja actualment
per poder introduir el microones.
Això mateix, hi ha l'espai aquell, cosa que les cuines de fa no tants d'anys
havies d'agafar i els fons microones t'esvenien amb uns suports
que es penjava-se a la paret
i ara és un estri tan necessari com és la cuina, com és la nevera
i els rentaplats és un altre element que també s'ha introduït
i també les cuines que es dissenyen ja fan el forat per als rentaplats.
Doncs el mateix passa amb el microones, té el seu lloc, s'ha guanyat el seu lloc a la cuina.
I com és que ens parles avui del microones i de qui el va inventar i tot això?
Perquè sembla una cosa banal, sembla un invent d'aquells que no tingui la seva importància
però és tecnologia pura i dura.
Sí?
Pura i dura, sí.
Hi ha molt de misticisme amb això del microones també.
Molt, molt.
És tecnologia pura i dura, és com els compact disc
que en guany celebrem els 25 anys, recordem-ho, 1982.
El compact disc, 15 anys, també és tecnologia pura.
Fixa't-hi en un detall, tu agafa un reproductor de compact disc,
de discs compactes, de CDs, gira el pal darrere
i veuràs que hi ha un triangle de color groc interior
i un bord, o sigui, un bord de color negre
i a dins un símbol, un símbol estrany
però unes lletres a sota que fica perill, radiació, láser.
O no obriu.
En sèrio?
Sí.
Ah, no, no ho he vist mai, això.
Sí.
Perquè...
Vaig a buscar-ne un.
Els reproductors de compact disc tenen...
No, no, els reproductors...
Ah, un reproductor.
Ara estaves mirant aquí...
Ara estaves mirant un CD normal.
No, no, un reproductor, l'aparell, l'aparell reproductor
de discos compactes.
Doncs, evidentment, té totes garanties de seguretat
perquè és termàticament tancat i tot.
O sigui, no patiu, gent que ens està escoltant en aquests moments.
No patiu.
No deixes de veure un láser a dins, és veritat.
Això mateix.
I aquest láser, esclar, si tu el deixes anar suelto,
doncs pot produir radiacions mínimes, però produeix, no?
Les mínimes, no, on es pot comparar.
Escolta, i un micro-ones és igual de perillós, en aquest sentit?
No, no, no, ara anem a treure mites.
Hem cercat informació a internet.
Tornem a donar les gràcies a Vinton Cerf i a Robert Kahn,
els inventors d'internet, els tornem a donar les gràcies
perquè cada vegada que utilitzem internet ens en recordem d'ells,
però en el bon sentit de la paraula,
perquè tu ja saps quan diem ens en recordem d'aquella persona,
és per un altre motiu, no?
No, no, no, en aquest cas, agraïts, agraïts.
Doncs, hi ha un apartat de la informació que hem trobat
que diu mites i ports, però ho deixem per després
perquè hem de dir el nom, hem de posar nom a l'invent.
No estem aquí estirant, estirant, estirant i no diem, no diem el nom.
Bé, es mereix també el seu lloc d'honor, la fama, i ho diem, ho diem.
És nord-americà també.
És que tenen temps per pensar aquesta gent.
Sí, sí, aquesta gent no sé què passa, ho inventen.
Bueno, que n'hi ha molts.
També, però a més que n'hi ha molts, ho inventen gairebé tot aquesta gent.
Bé, doncs, és nord-americà i el nom és el de Percy Spencer.
Sí, un nom corrent, Spencer és un nom corrent, Percy, doncs no és tan corrent,
però bé, Percy Spencer.
I saps que et vaig dir que aquest any 2007 està tocat per una màgia, una història que...
Pels aniversaris.
Pels aniversaris, també és any d'aniversari, d'en Flors Micrones.
Posa-li anys, posa-li anys.
El Micrones.
Però ara comencem el concurs.
Comencem el concurs.
Espera't, espera't, que penso.
M'estic fregant les mans perquè...
Ara t'he enganxat en un mal pas, em sembla.
No, però espera't, puc assumir-ho.
Quinze.
No, no, no.
Més?
No, no, no, baixa, baixa, baixa.
Menys?
No, no, vull dir que baixis de...
Vint.
De l'edat, de l'edat d'invent.
D'invent, vint.
Vint, no, no, més, més, més.
Més?
Tremta.
No, no, més.
El doble.
Xeixanta.
Xeixanta anys.
Xeixanta anys, el Micrones.
Xeixanta anys.
Però sigui fa quatre dies.
Sí.
Per això que és un ambient que relativament aquí ha arribat fa poc, però als Estats
Units ja fa temps que roda, però també l'any 47, quan és quan el van descobrir, no
es podia aplicar a les cases perquè eren molts rudimentaris, s'havia de perfeccionar.
És clar, i des que es va inventar el 47 fins que es va perfeccionar i reduir-ho, perquè
és clar, també eren molt grans.
Clar, un formicrones al començament devia ser doncs com aquests forns industrials, i
clar, aquí entra això a la cuina.
Aleshores, doncs, fins que no van reduir-ho una mica, suposo que ho havien comptat amb ajuda
de japonesos, i va...
O sigui que aquells en saben de reduir.
En saben de reduir els subjectes.
doncs, què passa?
Han pogut arribar a una mida estàndard que, al mínim, que capiguin els plats i que rodin.
Doncs 60 anys del microones.
60 anys, aquest 2007.
Del forn microones, que les microones ja devien utilitzar-se potser per altres coses abans.
Sí, sí, sí.
Doncs bé, la qüestió és que hi ha un mita sobre això, un mita, una llegenda, d'aquestes
llegendes de la ciència que es descobreixen els impents per casualitat.
Doncs, en aquest cas, és cert, es va descobrir per casualitat, i nosaltres ho hem dit alguna
vegada, però avui és el moment de posar-li nom al que li va passar aquesta anècdota.
Resulta que el senyor, el senyor Percy Spencer, l'any 1946, és o era, no sabem a qui no hem arribat
tant, doncs, era enginyer nord-americà. Estava treballant en un projecte de radar per la
Raytheon Corporation, on les microones ja s'estaven desenvolupant per transmetre missatges.
Actualment s'utilitzen en cada microones. S'utilitzen per enviar senyal, enviar dades, no?
Sí. En aquest cas, la ràdio, nosaltres, aquí a s'estudis de Tarragona Ràdio a l'Avinguda de Roma,
estem enviant el nostre senyal amb microones fins al nostre repetidor, que està a la
muntanyeta de Sant Pere, perquè si nosaltres sortíssim amb tota potència als veïns del costat,
els quedarien els televisors fregis d'interferències. Aleshores, doncs, les microones, com
em diu el nom, són unes zones de baixa intensitat, molt baixa intensitat, aleshores no
produeixen interferències. I amb aquest senyal, just per poder arribar a l'antena, a la
muntanya de Sant Pere, és on tenim el postre repetidor, doncs, allí ja arriba aquest
senyal de microones, allí s'amplifica i surt a tota pastilla perquè es pugui arribar a
totes les cases, no? I el mateix passa amb la unitat mòbil de Tarragona Ràdio, també és
amb microones. Amb microones, per això, clar, té una distància limitada. Això
mateix, una distància limitada, però l'únic just està per arribar al senyal d'on ha
d'arribar, no? I bé, doncs, és un sistema de transmissió que ja fa anys que està
inventat i en aquest cas s'utilitzava o s'estava investigant per un projecte d'un
radar que ja s'ha fet, s'ha utilitzat però es volia perfeccionar, no? Sempre
s'estan, aquests invents s'estan mirant de millorar-los, de perfeccionar-los. I bé, i aquest
senyor el Percy Spencer, doncs, estava treballant per aquesta corporació del projecte del radar
quan va observar un fenomen estrany. És allò de la llegenda i ho anem a confirmar però
ara amb dades, no? Amb dades certes. Mentre provava un nou tub de buit anomenat
Magnetró, es va donar que una barreta de xocolata que portava a la butxaca s'havia
fos. Això tothom... tothom ho ha sentit dir, això de la barreta de xocolata que
li va afondre, no? El que no sap la gent és el que va passar aleshores, no? Després,
no? D'això, com va anar tot. Doncs, fascinat per aquest descobriment, va fer una nova
prova el senyor Percy Spencer i va col·locar una mica de Moresc a prop del tub. Quina no
seria la seva sorpresa quan ràpidament el Moresc va començar a espetagar tot
convertint-se en crispetes, allò que diem en castellà, palomites de maïs. Molt bé. Ostres, això ja és
massa, no? I aquí no es va quedar la cosa. L'endemà al matí va voler repetir l'experiment amb un
ou que esclatà sobtadament esquitxant de dalt a baix un col·lega que s'ho mirava tot
en curiocit. O sigui... O sigui, d'aquí ve allò de no posar mai els ous al
microones, allò, tancadets. O sigui, el col·lega que s'ho estava mirant en curiocit,
hipnotitzat, i diu, ostres, què passa aquí? Pam! Li va saltar tot l'ou. De dalt a baix.
Són d'aquelles científiques divertides i que val la pena explicar-les perquè de vegades
pensem, la ciència és molt avorrida, doncs no. La ciència també pot ser divertida a l'hora
d'explicar-la perquè la gent s'impliqui una mica més i a veure si el dia de demà
puguem tenir uns quants científics i puguem fer la competència esnònomà de càncer.
Que ja està bé, que ens estan guanyant per golejada. A veure si aquí també la gent
li agafa afició per posar-s'hi, no? Bé, doncs, la cosa és que després d'aquesta
anècdota còmica a banda, Spencer va saber intuir que si les radiacions eren
capaces de fondre la xocolata, fer crispetes i cor un ou, igualment podrien funcionar
amb la resta dels aliments i es va posar a treballar en el tema, no? Aleshores, doncs,
va començar a treballar en aquest projecte i l'any 1947 la companya
Raït Deon, que és per la que treballava pel projecte del radar, la mateixa, doncs,
va posar a la venda el primer Ford Micrones, per això 60 anys, eh?
1947 a 2007, si no em fallen els números, 60 anys, no? Confirma-m'ho.
I, doncs, això, en aquest any de gràcia va posar a la venda el primer Ford Micrones
de la història, que es deia el Radarrange. Radarrange.
Tenim una fotografia que, llàstima, que no ho podem veure. I com el veus? És gran?
És molt gran. A veure, la fotografia es veu en petit, però és honest i descomunal, eh?
Sí, sí. Ocupa com un armari de cuina del Baix, com una vera.
Sí, sí, sí. És molt gran, és molt gran. Pensa que era una andròmina enorme de prop
de dos metres d'alçada i més de 300 quilos de pes.
Dos metres d'alçada, eh?
Dos metres d'alçada i 300 quilos de pes.
300 quilos de pes, que costava ni més ni menys que 5.000 dòlars la unitat el 1947.
Això potser ho devien proporcionar a cuines industrials.
Sí, o ricachons de Beverly Hills, no? I bé, doncs ja se sap, no?
A Amèrica hi ha públic per, els clients per tothom, no?
Doncs bé, les seves dimensions feien que apta per a cuines industrials, com dius tu.
I bé, doncs, com tots els invents, no, no, al principi no tenia molta acceptació, no?
Per exemple, també els primers televisors també eren molt grans, eren molt grans,
era també un moble i a més a més la pantalla, doncs el senyal era molt dolenta,
no hi havia... que no, que no, que suposo que també eren quatre privilegiats
o quatre capritxosos que van tenir els primers televisors, no?
Bé, doncs, el 1957, el 1957, doncs fa 50 anys,
es va presentar el primer Ford Micrones,
ara sí que també entrem a un altre aniversari.
El primer Ford Micrones domèstic, sí que m'ho havia deixat, això.
No, no, el primer va ser fa 50 anys, era l'industrial, el de 300 quilos.
I 10 anys més tard ho van perfeccionar, és el que deia,
que van trigar uns quants anys per perfeccionar-ho,
i el 57, o sigui, ara fa 50 anys, eh? Déu-n'hi-do, eh?
2007, 1957, fa 50 anys.
El primer Ford Micrones domèstic, comercialitzat per l'etapa en company,
i era considerablement més petit que els que utilitzaven industrialment,
però al seu preu, uns 1.300 dòlars, va ser un hàndicap per la seva acceptació.
O sigui que van poder reduir-ho, però encara costava molt.
Va pujar el preu.
La tecnologia era molt, però molt cara.
Aleshores, doncs, que no, que no, que no, que no.
Per això que, relativament, és un hàstic que s'ha introduït tard a les llars,
tant als nord-americans, perquè possiblement no es porten alguna cosa d'avantatge,
però no tant, per portar-nos 60 anys d'avantatge.
Ens poden portar, doncs, 10 anys, no?
Però tant no.
I què passa?
Doncs, si aquí va arribar fa poc, doncs, allà va arribar una mica més aviat,
però tampoc no tant, no?
No en bones condicions.
Sí, perquè costava molt, els materials, doncs, eren molt cars,
però la tecnologia s'ha anat perfeccionant,
ha anat descobrint nous materials més rendibles,
com passa amb el compact disc,
que també els primers reproductors eren més grans,
era una tecnologia exclusiva pels amants de la bona música.
I com passa amb tot, un cop pots haver-hi costos,
si pots haver-hi el preu, també t'assegures de vendre'n més.
Això mateix, i ara, doncs, els compacts, doncs, tens aquells portàtils
i bé, doncs, que també estan, com dèiem,
quan vam parlar els 25 anys del CD,
estan mistocats de mort perquè tothom ja va amb l'MP3
i això del CD també està a punt.
Però bé, això és una altra història.
Sí, sí, sí, veta, veta, que te'n vas, te'n vas.
Sí, sí, sí, que me'n vas, que me'n vas.
Però, mira, resulta que...
Mira, buscant, buscant, buscant,
això que et deia que se n'ha fet del senyor o del doctor Spencer,
doncs, resulta que al final hem trobat,
hem trobat, sí, sí, sí, això envio un directe o que hem de trobar,
és que el material que anem recollint,
hem trobat que aquest senyor va continuar investigant
en la mateixa companyia fins al dia de ser mort
als 76 anys d'edat.
O sigui que podem parlar de passat,
que va ser un enginyer nord-americà,
es deia el doctor Spencer,
i amb 150 patents, el seu càrrec estava considerat
un de les experts més importants del món
en matèria de microones.
I bé, doncs, què podem dir?
En aquest escrit que hem trobat,
diu que el seu nom figura, doncs,
per menys propis al costat dels grans inventors de la història,
com Thomas Edison, els germans Reich,
els de l'avió.
Oi tant.
Doncs, veus, aquí acabem de descobrir una persona
que es mereixia tornar al lloc que li tocava, no?
Percy Spencer.
Percy Spencer.
I ara m'interessa molt que ens diguis allò,
tots els mites o alguns mites que hi ha sobre el microones,
i desmentir-los o confirmar-los,
perquè de microones s'han dit moltes coses.
Però només, abans d'ahir això, els mites, res,
quatre paraules per dir el funcionament bàsic, no?
Ah, doncs, sí, clar.
Perquè la gent diu, però aquí hi ha llum i allò, doncs, mira...
Aquell rodar.
Aquell rodar, no?
Doncs un fort microones, un son electronomàstic usat a la cuina
perquè l'escalfar aliments,
que funcionen llançant la generació d'ones electromagnètiques
a la freqüència de les microones de 2,5 gigahertz.
O sigui...
Ones petites.
Ones petites.
La freqüència d'aquestes microones són 2,5 gigahertz.
I aquestes zones, doncs, enfocades al pollastre,
doncs, escou.
De vol.
Al pollastre.
Bé, era això, no?
Que volíem dir, allò de les zones, quina freqüència era i tot això.
Doncs, mites i ports.
Al fort microones no li van mancar inicialment de tractors.
Hi havia qui assegurava que cuinar a microones comportava un ventall
increïble de perills per a la salut.
Des de la mort per radiació a quedar-se estèril per l'efecte dels microones,
passant per tot un catàl·le considerable de malalties.
Amb el pas dels anys, les ports es van anar dissipant
i els microones es van implantant amb força a les cuines dels països industrialitzats.
Avui, el perill que pugui entranyar no és cap altre que el que se'n deriva del seu mal ús
i de no seguir certes mesures de precaució que recomanen els mateixos fabricants a les instruccions.
O sigui, res de radiacions, res de quedar-se estèril, res de...
Res, d'esmiters, res.
Això sí s'ha d'anar en compte, allò que dèiem.
Si poseu un ou sense dins del microones, us petarà.
O, o, o, o, o, no ho feu, com va fer una persona també a les Estats Units,
qui va ficar un gat?
Sí, però això és veritat o és una llegenda, també.
És cert, perquè resulta que es veu que havia rentat el gat i va dir
doncs ara perquè s'assegui el fotré el microones.
Va tenir una idea d'aquelles.
I el gat va quedar lluit.
Va quedar cuit, no va quedar sec, va quedar cuit.
I què passa?
Doncs la senyora aquesta va demanar a la companyia de fabricant de microones
i va guanyar el cas.
Perquè no l'havien avisat que no podia guanyar.
Perquè les instruccions, el llibre d'instruccions del microones
no posava en cap moment que no posessin gats.
Tu agafes un microones, el llibre d'instruccions,
i no posis objectes metàl·lics, que són tan espurnes.
I em sembla que a partir d'aquella demanda que va guanyar aquesta senyora
també no posis ni melons vius perquè...
Ens hi fixarem, això si algú té el prospecte de les instruccions
d'algun microones que hagi comprat recentment.
Aquí no ho sé, però als Estats Units segur que ho posen.
Perquè des d'aquella sentència...
Hi ha gent per tot, tenen temps lliure?
O sigui que no heu de tenir por de microones.
Ara, ho utilitzeu bé, perquè si ho utilitzeu malament
doncs és com tot.
Clar.
Bé, ta, Déu-n'hi-do, eh?
Déu-n'hi-do, eh?
Percy Spencer.
Percy Spencer.
Açò tenen supermalament de temps.
Sí, doncs ho deixarem per un altre dia,
que volíem parlar, ara només fèrem els titulars,
i ho deixarem per un altre dia.
Volíem parlar del sincrutró de Cerdanyola
que s'està construint des del 27 de juliol de l'any passat.
Què dius que s'està construint a Cerdanyola?
Un sincrutró.
Un sincrutró que porta per nom Alba.
i s'està construint a Cerdanyola de la Vallès
i està previst que entri en funcionament per allà el 2010,
si és que no es retarda com un pas.
Què és això?
Vaja, si m'ho pots avançar.
Això...
Mira, ho direm, però...
Ja ho ampliarem, eh?
Ja ho ampliarem.
El sincrutró és un equipament científic i tecnològic de primera magnitud
que no produeix reactivitat,
sinó que produeix una llum,
una llum que aquesta llum permet estudiar altres objectes.
és una llum de longitud d'ona petita
i amb aquesta llum els investigadors
poden investigar altres camps de la ciència.
Sí, faria les tasques d'un microscopi, per entendre'ns.
Sí, d'un microscopi, però electrònic,
gràcies a la llum del sincrutró,
que és una llum de longitud d'ona petita.
Permet veure éssers, coses que no veuríem.
Sí, coses que no veuríem en vista.
i aleshores té forma circular, com un tub circular,
i la llum va donant voltes per aquest tub circular
i amb aquesta llum, doncs, aquesta llum de longitud d'ona curta
o d'ona petita, doncs, poden haver aquests objectes
i aquí, doncs, es podria desenvolupar altres camps
de la medicina, de qualsevol rama de la ciència, no?
Ho explicarem bé.
Ho explicarem més bé, però que sapigueu que a Catalunya
s'està construint un sincrutó,
està finançat a parts iguals
entre la Generalitat de Catalunya i l'Estat espanyol
i serà un dels més importants del sud d'Europa
i això que vol dir que aquí, a Sardanyola, de la Vallès,
pot atraure científics d'aquí, de mitja Europa.
O sigui que el Vallès se pot convertir en el Silicon Valley.
saps qui és el Silicon Valley?
Doncs el Vallès, que a Sardanyola està a la comarca del Vallès Occidental,
se pot convertir en el Silicon Vallès,
perquè al voltant del sincrutó també s'hi implantaran altres indústries
que voldran estudiar els seus objectes,
les seves investigacions, a través del sincrutó.
És un...
A veure com ho diria...
T'hem entès, jo no ho diria més.
Bé, deixa-m'ho amb la intriga.
Crec que és un projecte de prou important.
El sincrutó atraurà altres empreses
que voldran investigar mitjançant el sincrutó
que el tindran al costat, no?
Bé, en parlarem.
La propera setmana és que ara hem d'anar de viatge.
Sí, sí, sí.
Tindrà molta importància pel nostre país d'aquí a poc.
Marxem a com cada dilluns de viatge a Vinília,
avui amb un 20 petitet.
Sí, amb un single que formava part d'un LP
que van treure el 080 el 1990.
El 080 una formació de Barcelona
que en principi es deien 080 BCN,
però que com passa amb els noms
acaben escurçant i es va quedar amb això, amb 080.
Que agafaven el codi postal.
Sí, el codi postal, això mateix.
I estava liderat pel Xavier Boronat,
una veu bastant interessant, musicalment parlant,
i aquest disc, aquest primer disc que van treure,
el 080, el 1990,
estava produït per mal grau.
I es nota molt, però que molt,
amb aquesta cançó de presentació d'aquest treball
que diu així la llei del ple
i que té uns sons de dels anys 80,
però que ens porten molts records.
No podem evitar-ho.
S'ha de parlar llagrimet.
Sí? A veure, ara l'escoltem,
l'escoltarem íntegra i tranquil·lament avui.
Beta, moltíssimes gràcies
i fins la setmana vinent.
Tu tens microones a casa?
Sí.
Vale. Tens gats?
No.
Vale. Fins la setmana vinent.
A reveure.
Creus que podré volar?
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.