Un dimecres més, el Ja Tardes Parlem d'Història,
ho fem amb el Manel Magí i el Jordi Ximeno.
Nois, bona tarda.
Molt bona tarda.
Què tal?
Bé, vosaltres.
Bé, jo no sé si cada vegada em faig més petit per l'edat,
però noto com si aquesta cadira fos més petita.
Sí o què?
Sí, no sé.
Ah, jo no he tingut aquesta sensació.
O a tu et veig més gran, Manel, també.
Bé, potser m'ha crescut una mica la panxa,
però...
No, no, dic d'alçada.
D'alçada no ho crec.
No m'estava fotent amb la teva panxa.
No ho crec, no ho crec.
La Núria es veu més alta,
quan en natural és més baixeta que en altres.
Perquè tinc la cadira pujada,
perquè això sempre crea com a lideratge.
Això és com Hilary i Franco quan es van trobar.
Mira.
En fi.
Doncs bé, benvinguts al No em vinguis amb històries,
al web magazine de divulgació històrica de Tarragona Ràdio.
No em vinguis amb històries aquesta setmana.
Comencem amb les nostres efemèrides i dos protagonistes.
Per una banda, Skander Beck, que ja sabreu qui és,
i després també Lluís XVI.
El nostre monogràfic avui va sobre els bandolers,
en concret els bandolers del segle XVII,
durant el regnat dels tres felips d'Àustria.
També parlarem de curiositats,
les curiositats d'un monarca francès, Lluís XI.
Avui fa 100 anys a Tarragona,
i per acabar parlarem del llibre en el búnquer con Hitler,
publicat per Crítica i signat per, a veure si ho dic bé,
Bert Freitag von Loringoven, o alguna cosa semblant.
L'heroi nacional d'Albània, Skander Beck,
va morir a la ciutat de l'Eix.
De nom autèntic, George Castriota va estar al servei dels turcs,
que l'anomenaven Skander Bey,
és a dir, el Bey Alexander.
Fins al 1443,
any en què va tornar a Albània,
es va convertir al cristianisme
i va proclamar la independència del país,
sotmès per aquella època a l'imperi otomà.
Va entrar en contacte amb el Fons Almagnànim de Catalunya, Aragó,
amb qui va signar una aliança que el comprometia,
juntament amb el dèspota de Morea,
a defensar els catalans d'Atenes i Neopàtria
a canviar de l'ajut del Fons contra els turcs i Venècia.
El seu propòsit d'unificar Albània
i alliberar-la del jou otomà
es va complir abastament.
1793,
la Convenció Francesa decedeix
per un sol vot de diferència,
361 a favor i 360 en contra,
la pena de mort per al rei Lluís XVI.
Pobre Lluís XVI.
En fi,
aquest senyor,
que havia nascut l'any 1754
a Versalles,
va ser rei de França entre els anys 1774
i 1792.
Fill del del fill Lluís,
s'ocsoï el seu avi, Lluís XV.
es va casar amb la famosa Maria Antonieta,
filla de l'empera Driu, Maria Teresa d'Àustria.
Durant els primers anys de regnat,
sorgiren certes esperances
en els medis més progressistes del país
per les mesures de tipus humanitari
a què el rei va fer costat
i per l'esperit de reforma dels seus ministres,
que foren frustrades per la resistència dels privilegiats
i la indecisió del monarca.
En esclatar la revolució,
la seva resistència passiva
li va fer perdre popularitat
tot i jurar la Constitució l'any 1790.
Decidit a no prestar suport a l'ordre revolucionari
i confiant en l'ajuda dels altres reis europeus,
va intentar fugir l'any 1791.
Va ser reconegut, però, pel camí,
avarens i fet presoner.
Va ser mantingut com a símbol necessari de l'ordre
i jurar la Constitució una altra vegada.
En aquest període,
estimular els elements i les mesures
que creia que portarien a l'anarquia
i superada aquesta a la restauració de l'antic règim.
Així permetre atacar Àustria.
La subsegüent invasió de França
pels austríacs i plussians
i les proclames dels invasors a favor seu
el presentaren com a traïdor a la revolució
i al país.
Destronat i empresonat,
va ser jutjat per la Convenció
i fou condemnat a mort
i guillotinat el gener de l'any 1793.
No envinguis amb històries,
el monogràfic.
Avui un monogràfic molt romàntic, no?
Sí i no.
Ja, a veure, popularment.
La idea que tenim habitualment dels bandolers
seria la idea romàntica.
Tots, bé, tots pensem en ser rellonga.
Tots volem que ens rapti un bandoler,
i això està claríssim.
El típic bandoler català seria en ser rellonga
i després tots, segurament, al nostre imaginari
tenim el, com es deia aquest que sortia de la tele,
el Curro Jiménez,
encara que és d'una altra època.
Nosaltres centrem la nostra atenció,
avui al monogràfic del No envinguis a mi històries,
aquests personatges dels bandolers
als fora de llei a l'Espanya dels Austri,
i en concret en temps dels tres Felips,
és a dir, Felip II, Felip III i Felip IV,
aproximadament entre l'any 1556 i el 1665.
D'acord?
Bé.
Per aquesta època, la majoria dels viatgers estrangers,
com, per exemple, l'ambaixador venecià Tiepolo,
s'admiraven per la seguretat de les carreteres
del Regne de Castella,
i aquest mateix ambaixador va deixar escrit.
Todo el mundo puede andar de noche
con toda seguridad por todas partes.
Aquest comentari també feia referència,
per una altra banda, de forma indirecta,
podríem fer la lectura,
a la situació d'extrema perillositat
que oferien els camins d'altres parts
de l'imperi o de la península, en aquest cas,
que no fossin el Regne de Castella,
en concret, Catalunya, Aragó i València.
I, justament, en aquests aspectes,
en aquests territoris,
centrarem la nostra atenció.
El terme bandoler va aparèixer
entre el 1500 i el 1530 a Aragó,
i en un principi, com ens podem imaginar,
semblava designar el partidari d'un bàndol,
una facció local generalment animada
per una o diverses famílies senyorials
i que suposava violentament altres bàndols.
Ara parlem de gent de classe alta,
de famílies senyorials, no?
No, hi havia de tot.
Era bastant heterogènia l'estrat social
dels que participaven en aquestes quadrilles de bandolers.
Hi havia des de baixa noblesse empobrida,
jornalers, etcètera, etcètera.
I és curiós que n'éssim a una, no?,
que fessin pinya en el mateix bàndol,
tot i la diferència de classes.
Sí, suposo que tots tenien el factor comú
que econòmicament estaven marginats
o no havien arribat on esperaven.
però a partir de l'any 1530 aquest terme va passar a definir
una activitat delictiva.
Els bandolers eren aquells que feien de la violència i el robatori
el fonament de la seva existència.
Atacaven caravanes i també els viatgers als camins,
a les ermites o a les caisses rurals
i donaven mostres d'una gran mobilitat per tot el territori.
Però, curiosament, sovint passava que aquests bandolers
que donaven mostres de gran mobilitat per tot el territori
vivien tranquil·lament en un poble o en una localitat
on preparaven els cops que executarien normalment lluny de casa.
No eren nòmades, doncs, eh?
No, no eren nòmades.
I jugaven amb les fronteres jurisdiccionals.
És a dir, per l'època hi havia monarca,
ja sigui Felip II, Felip III o Felip IV,
i després hi havia tota una sèrie de virreis
que governaven al Regne de València, a Aragó, etcètera, etcètera.
D'acord?
Doncs jugaven justament amb aquests problemes
de fronteres jurisdiccionals.
O, en el cas de Catalunya i Aragó,
de passar cap a França,
fugir de l'autoritat reial o del virrei
durant una temporada i després tornar cap aquí.
El que passa als Estats Units,
saps que a vegades es canvia d'estat?
Sí, seria semblar.
Aproximadament.
Sí, sí.
A finals dels anys 1540,
els bandolers van proliferar
i van instal·lar un clima d'agitació i inseguretat
en tota la zona propera als Pirineus,
que no és casualitat, d'acord?
Com dèiem.
Fins a tal punt que a partir de l'any 1547
el virrei va expressar la seva preocupació
pels furts.
Els furts els podríem definir
com normes jurídiques d'origen
que a nivell local
o molt concret
regien un territori.
Per aquesta època es van constituir
bandes importants, com la deia
Guillem de Jossa,
qui després de cometre diferents assassinats
de Barcelona, va operar la ruta reial
que comunicava Barcelona i Saragossa,
creuant la desèrtica regió
dels Monegros.
El 54, Jossa i els seus homes,
uns 50 aproximadament,
després, per altra banda,
la quantitat d'homes que acompanyaven
el líder, el bandolent cap,
o que formaven les quadrilles,
depenia també de l'època, del moment,
de la popularitat,
de tot.
Jossa es va instal·lar
al comtat de Ribagorça
amb la intenció de treure a profit
el conflicte que enfrontava
el comte amb els seus vessants.
Un conflicte molt típic
per l'època
i que no només a la Ribagorça,
sinó també a altres ciutats
com a València o Andalusia,
doncs els bandolers
es ficaven al servei,
també jugaven com a mercenaris,
d'un o un altre bandol.
Perquè la seva finalitat
fent tot això
era simplement enriquir-se.
Enriquir-se, sobreviure...
Sí, no feien corregiments
que donaven els pobres.
No, aquesta és la imatge romàntica
que segurament ha arribat
als nostres dies
i darrere de les figures
principals de bandolers
com podrien ser el Guillem de Llosa,
el Joan Sala,
conegut com Serra Jong,
el Perot Rocaguinard, etcètera, etcètera,
sempre hi ha una imatge ideal
o idealitzada
i després hi ha la realitat.
La decadència del bandolarisme
es va produir entre 1561
i l'any 1572,
encara que no van desaparèixer del tot.
Varies bandes van recórrer
al nord d'Aragó
malgrat la intervenció de la Corona
i de les municipalitats
per organitzar la repressió.
Per exemple,
la banda de Mendano
va ser eliminada
en 1561
després que el seu cap
i els seus 25 homes
que haguessin morts en combat.
Segurament,
l'exèrcit real
també va tenir moltes baixes.
Però els bandolers
es van multiplicar
sobretot a partir
de la Ribagorça
i per les rutes
de Seixent i Fraga.
El perill va ser tan gran
que els birreis d'Aragó,
Catalunya i València
van decidir col·laborar.
Van fer front comú.
Van fer front comú
contra el bandolarisme,
sobretot contra la mobilitat
i la fugida
de l'autoritat del birre.
Una cosa com el que passa
en la política actual espanyola
contra ETA, no?
Estan tots d'acord
en com lluitar, no?
Sí, sí.
Sí, sí.
En conseqüència,
durant aquesta època
el bandolarisme
va remetre
durant sis o set anys
però va tornar
a agafar força
aproximadament
l'any 1578.
Quatre anys més tard,
un membre
de l'inquisició,
el nom del qual
no coneixem,
escrivia el següent.
De Jaca
hasta Urgell,
comprendiendo
el sobrarbe
y la ribagorza,
el país
está lleno
de bandes
y combates
y todos van
con las armas
en la mano.
Això era l'any 1582.
Era la gran època
d'un bandit
anomenat
l'Uperciolatres.
I qui era l'Uperciolatres?
Qui era?
Us preguntareu.
Va néixer
aproximadament
entre la dècada
del 50
i del 60
i del 1550
i del 1560.
Era de família noble
però de la baixa noblesa
segurament
de caràcter rural.
Aquí hi ha
noblesa empobrida
que no havia trobat
ni possibilitats
ni a les ciutats
ni tenia rendes suficients
com per sobreviure.
Poc sabem
de la seva infantesa
com és habitual.
Coneixem
que degut
a la manca
de rendes familiars
molts membres
d'aquesta família
es van enrolar
als terços de Flandes
i Itàlia
una forma de fer aventura
una forma de cobrar
un sou al final de mes
i de també
agafar prestigi
dins dels terços
dins de l'exèrcit
dels Òstries.
Les primeres notícies
que tenim d'ell
són de l'any 1576
i tres anys més tard
va ser condemnat
en rebeldia
com a conseqüència
d'un assumpte fosc
del que no se sap gaire.
Per aquest assumpte
es va refugiar a França
un assumpte que
en conseqüència
l'autoritat del rei
el perseguia
i això és important destacar-ho.
A causa d'això
es va refugiar a França
i allí
perseguit
per la justícia
del Sàustria
va fer d'espia
de la corona espanyola
contra els segonots
és a dir
a Espanya
o a Castella
estava perseguit
pels Sàustries
però
a l'estranger
en concret
a França
treballava per ells
com a espia.
Ah, o sigui
aquí tenim
un dels arguments
típics d'un bandoler
que és que es fa bandoler
a partir d'aquest
perseguit
per la justícia.
Sí, no, abans ja ho era.
Ah, d'acord.
El vam portar...
El vam ser sent perseguit
perquè hi ha un assumpte fosc, no?
Sí, hi ha un assumpte fosc
que no hem sabut trobar
ben bé
ben bé
el que era.
L'origen del bandolerisme
el podríem trobar
amb la pobresa del país
o amb la pobresa
de la situació familiar
en aquest cas concret
de la família a l'altre.
I en cap cas
motius
de convicció,
diguéssim.
Home, romàntics,
són romàntics,
no crec
o en plan...
D'ideologia?
D'ideologia?
No.
De lluitar contra un sistema
estapert i tot allà.
Sobreviure ja està.
No?
Sí.
Bàsicament.
I què més va fer aquest senyor
a l'altre?
Això no li va permetre
o no li va servir de gaire
i fer d'espia
dels Òstries a França
i no va aconseguir
l'absolució.
A més,
sovint passava la frontera
per atemorir
sobretot
la gent de Haka i Barbastro.
Va viure
a la frontera pirinenca
on sempre perseguit
per la llei
robava per sobreviure,
incendiava
i matava
en el cas
que se li oferia resistència.
Malgrat el terror
que oferia
sempre va rebre
també l'ajut
dels habitants
dels Pirineus
i va poder
en més d'una equació
burlar els representants
de la justícia,
per exemple.
Suposo que és aquesta complicitat
entre la gent
que viu a la muntanya
i la gent
que també més o menys
està relacionada
amb la muntanya
i que potser
és més fàcil
que tingui
certa amistat
entre cometes
amb un bandoler
que es mou pel teu territori
que no pas
amb l'autoritat
que viu a Madrid
o viu a Haka.
L'autoritat no devia estar
hasta los mismísimos
de este senyor
per l'oferta
que li van fer, no?
Sí, sí, sí.
Doncs per alliurar-se d'ell
el rei
el va anomenar
capità d'una companyia
de 200 homes
amb destí a Sicília.
Va donar un càrrec
però lluny.
Sí, i diu
ben lluny.
Va acceptar
canvi de l'amnistia
i durant aquesta època
també va aprofitar
per anar a Roma
i demanar perdó
per l'excomunió
que passava sobre ell.
Així, l'any 1585
es trobava rehabilitat
i lliure
de qualsevol condemna.
el senyor ja tenia
els papers nets
però va tornar a la muntanya
a exposar al servei
del comte de Ribagorça
participant
en diferents expedicions
com per exemple
contra els moriscos de Codo
i a la matança de Pina
per exemple.
Amb la mala sort
que també va atacar
mala sort o no
potser ho va fer expressament
atacar un exèrcit reial
i aquí la veritat
com diria
un gran personatge
ha tornat a menjar fems
Valdric
i va perdre
la major part
dels seus homes.
Després de refer-se
va prendre
la ciutat
o el poble
la localitat d'Ansa
i el Virrei
va posar preu
al seu cap
però i tan xulo
tan xulo
que va fer el mateix
amb el cap del Virrei.
Ojo, los si no, eh?
Sí, els tenia ben ficats.
A l'octubre
de l'any
1888
1588
es trobava
a Sangüesa
amb 160 homes
i va recórrer
Aragó
Aragó
volem dir
diferents poblacions
Sos
Sábada
Sádava
Egea
Luna
Granyena
L'operció
aconseguia
més de 200 homes
però
tenia en compte
que l'exèrcit
que el perseguia
era d'aproximament
de 800 homes
inferioritat numèrica total
Segurament
tenia l'avantatge
de que coneixia
el territori
a Candas-nos
va ser sorprès
i malgrat escapar
va perdre
un lot de documents
que li servien
de sal
conduït
i la seva mobilitat
ja es va veure
bastant limitada
Va haver de tornar
va haver de fugir
i entrar de nou a França
on
increïblement
va tornar a fer d'espia
de Felip II
Però això és una relació
morodi
Sí, és una relació morodi
i el curiós
és com acaba
A més a més
va també realitzar
certs serveis
d'espionatge
a Anglaterra
i al seu retorn
Lupertio
va ser detingut
i conduït
a l'Alcázar de Segovia
on va ser executat
sense judici
El van agafar
el van empresonar
i el van matar
el van assassinar
o el van executar
sense judici
Tota una vida
al marge de la llei
amb relacions molt curioses
i amb moltes complicitats
segurament
l'home
es van portar
molt secrets a la tomba
L'Esquerra t'ho anava a dir
jo crec que els interessava
justiciar-lo ràpidament
perquè sabia massa coses
amb la monarquia del Saustria
la veritat
i el van assassinar
i com que no hi havia
telèfons mòbils
no ho van poder
enregistrar
i altres personatges
semblants a Lupertio Latres
és el cas per exemple
de Felip de Berdaixí
bandoler de família noble
que s'especialitza
en el contrabande
de cavalls
entre França i Espanya
però la gran majoria
de bandolers
podem dir de l'època
eren d'origen humil
i no coneixien
i no coneixem res
de la seva vida
les seves agressions
eren anònimes
igual que la seva captura
i la seva execució
només són coneguts
els caps de les bandes
normalment
Lorenzo Juan
Ramon de Mur
o el català
Miquel Joan Barber
estem parlant
del segle XVII
aproximadament
bandes que amb el temps
es van professionalitzar
actuant com a delinqüents
o com a mercenaris
d'un poder local
ja siguen
a favor d'un senyor
o d'un municipi
en qualsevol cas
portaven sempre
el terror
als pobles
i ciutats
a més de pertorbar
el tràfic
dels grans eixos
de comunicació
clar
perquè avui és molt fàcil
per exemple
anar-te'n a Lleida
o anar-te'n a Barcelona
però en aquella època
fer un viatge
i arriesgar-te
setmanes
i setmanes
tenies molts de números
que t'assaltés sempre
el camí
bueno era com els mars
que estaven infestats
de pirates
també
fins aproximadament
als anys 1580
els bandolers
van aparèixer
enfront de l'opinió pública
com a víctimes
de la injustícia
però a partir
d'aquestes dates
la cosa gira
i la violència
de les seves accions
quan la tortura
i l'assassinat
es van afegir
el robatori
van fer que la població
facilités l'acció
de la justícia
és a dir
molta gent va dir
tate
aquests tan pocs
no són tan bons
molt bé
al Regne de València
per exemple
la situació
no va ser gaire diferent
ja que les guerres privades
entre senyors
i famílies aristocràtiques
van afavorir
el desenvolupament
de les bandes
així
entre mitjans
del segle XVI
s'enfrontaran
els Rocafull
i els Mosquefa
també els Pardo
de la Costa
i els Figueroa
o els Talens
i els Timor
hi ha proves
de la discreta protecció
que oferien
els grans senyors
a les bandes
de lladres
que sovint
utilitzaven
en benefici propi
aquest és el cas
del marquès
de Guadalest
el duc de Medina
de les Torres
el comte de Carlet
i fins i tot
el mateix arcabisbe
de València
què vols dir
que els finançaven
o utilitzaven
bandes de bandolers
els escusaven
una mica
i quan
pels seus propis interessos
necessitaven
una quadria de bandolers
per defensar
els seus interessos
clar
doncs
els utilitzaven
però això
tothom
sembla ser
l'originalitat
del regne de València
prové
que al costat
dels bandolers cristians
vells
també hi havia
altres de moriscos
com per exemple
el Solalla
que també
estaven a sou
dels grans senyors
trobem
doncs
en aquest cas
bandolers cristians
i bandolers moriscos
no obstant
València
va tenir
tota una sèrie
de virreis
que van lluitar
contra el bandolarisme
però a partir
de l'any 1635
el renaixement
de les lluites
d'afeccions
va servir de nou
trampolir
cap al bandolarisme
és a dir
en èpoques
d'inestabilitat social
etc
doncs
l'uix de la violència
era més habitual
també a Andalusia
ja per acabar
parlem una mica
d'Andalusia
les lluites d'afeccions
van transformar
orgullosos senyors
en assassins
al marge de la llei
sobretot després
de la mort de Felip II
moment en el qual
es va poder al·ludir
amb més facilitat
la estabilitat
de la justícia reial
és el cas
del que veia cordobès
Francisco de Aguayo
assassí del nebot
per exemple
de Góngora
que pot ser
considerat
com a patològic
ja que va multiplicar
els actes arbitraris
i les vexacions
que infligia
inclús a la gent
més humil del poble
és un psicòpata
Francisco de Aguayo
era un psicòpata
com diu la Núria
sembla ser
que aquests actes patològics
també eren nombrosos
potser era
la calor d'Andalusia
que hi sap
l'eclasiàstic
hi havia un eclasiàstic
d'espasa fàcil
anomenat Sancho Román
que a més a més
era comissari
de l'Inquisició
és a dir
Tate
aquest
Aizna Toraf
que es va aprofitar
a més a més
no podia ser
d'una altra forma
de la seva posició
de força
per enriquir-se
a la ciutat
mai cantava missa
tenia un gran concubinat
i a més a més
forçava altres dones
era tan brutal
que inclús va arribar
a matar
un dels seus esclaus
foetant-lo
o foetajat
a més de repartir
cops de puny
i bufetades
quan li donava la gana
però que no era un bandoler
no però
es va arribar
a convertir gairebé
no perdonava
ni el forn
ni els fraus
i mitjançant
els seus homes
o en pròpia persona
va ser un gran assassí
en Dújar
per exemple
dos joves nobles
van matar un altre
que era un rival
en amurs
van ser condemnats
però gràcies a la complicitat
d'alguns prohoms
de la ciutat
van aconseguir fugir
dels rigors de la llei
trobaríem molts casos
trobaríem casos
de Catalunya
com hem comentat així
ràpidament
com el perot d'en Roca Guinard
del Joan Sala
recordar que a Catalunya
hi havia dos bànols principals
els diners russis
els cadells
etcètera
i avui també
volíem parlar
dels murris
que en castellà serien
els pícaros
i els galeotes
que eren els galeotes
però crec que ho deixarem
per un altre programa
perquè no hi ha temps
i perquè això
ja és una altra història
Avui fa 100 anys
a Tarragona
Avui l'assunto va de premsa rosa
Fa 100 anys
a Tarragona
va haver-hi un casament
que se'n fa
un ampli ressò
a la premsa
és una notícia
apareguda
el dia 17 de gener
de l'any 1907
al diari de Tarragona
i el següent
A las 5 y media
de la mañana de ayer
se unieron
en indisolubles lazos
en la parroquial
Iglesia de San Juan Bautista
la agraciada
y virtuosa hija
de nuestro querido director
señorita Remigia
Chulbi Gabriel
y el conocido propietario
y particular amigo
nuestro
don Pablo Aymat Borràs
habiendo sido testigos
de la boda
el joven
don Conrado Solevas
y el coadjutor
de aquella parroquia
A causa del reciente luto
que viste la familia
de los señores Chulbi
la ceremonia
tuvo carácter familiar
prescindiéndose
en absoluto
de invitaciones
ni fiestas
de ningún género
Poco después
de terminada
la ceremonia nupcial
los nuevos cónyuges
salieron para Barcelona
y Lourdes
proponiéndose luego
visitar Madrid
y otras capitales
de la península
deseamos
deseamos a los recién casados
dichas y prosperidades
en su nuevo estado
felicitando
al propio tiempo
a sus respectivas familias
que cifran
en el nuevo matrimonio
legítimas
y resuenyas esperanzas
resuenyas
és molt maco
quina bonica paraula

era un conegut propietari
o sigui
era gent
evidentment
de classe alta
de bona posició
això va passar
avui fa
cent anys
a Tarragona
A veure
vosaltres mateixos
decidiu
al final em dieu
si és una excentricitat
si és un divertiment
o és un experiment musical
parlem
del monarca francès
Lluís XI de França
que va arregnar
aproximadament
entre 1423
i 1483
val?
què va fer aquest senyor?
va reunir
un grup de porcs
porcs
els animals
per a muntar un concert
sí
un concert
o potser
un orga de grits
encara que no podríem dir
orga de grits
senyoria un orga de porcs
les notes
com les aconseguia?
les aconseguia
punxant els animals
amb diferent intensitat
perquè produïssin
un so diferent cada cop
increïble no?
increïble però cert
també era un psicòpata
també era un psicòpata
Lluís XI
excentricitat
divertiment
experiment musical
qui sap
pobres porcs
notícies
us recordeu
l'home d'orce
us sona?
sí
a mi no
de res
no
de res
l'home d'orce
no et sona
donant pista
a veure
és una troballa
que van fer
a un llaciment
que hi ha
a la localitat d'orce
a Granada
fa 25 anys
l'any 82
que diuen
que havien trobat
les restes humanes
més antigues
de tot Europa
això ho diuen sempre
que fan un descobriment
d'aquests
després va haver
molta polèmica
perquè van dir
que no era
d'un ser humà
sinó que era
d'un burro
no, ni idea
no et sona
era molt petit
ara no ho sé
en fi
ara resulta
que aquí a Tarragona
no fa molts mesos
van trobar
una tomba romana
que contenia
l'esquelet
d'una nena
fa uns 2.000 anys
aproximadament
doncs bé
el crani
és idèntic
en aquell fragment
que van trobar
a Orce
perquè aquell fragment
sabeu que tenia
una espècie de cresta
que era el que despistava
una mica
els investigadors
els científics
i aquest crani
d'esta nena
té la mateixa
protuberància
i això se sap
que és d'una nena
segur
sí, és una tomba romana
recent comparat
i estem parlant
d'un crani
que té una mena
de resta
no era un crani
sencer
és un fragment
de crani
només
o sigui
hauria sigut un crani
sencer
que se'n vist
si era d'un home
o d'un burro
però
és només un fragment
doncs bé
aquest cadàver
que van trobar
aquí d'una nena
d'una nena romana
té la part
té la part que correspon
té la part que correspon
o que correspondria
al fragment
que van trobar
orse
situat a la part
posterior del crani
exactament igual
aquesta protuberància
i això
ha portat
el paleoantropòlic
José Givert
que ho va descobrir
en el seu moment
a
a
que és la prova definitiva
que
és humà
que aquelles restes
són humanes
perquè a més a més
si se demostra
que són humanes
són les més antigues
de tot Europa
en diferència
molt més antigues
que les de Tapuerca
a Mira
sí
a Tapuerca
sembla que les més antigues
no sé si arriben
al milió d'anys
aquí
estaríem parlant
d'un milió
300.000 anys
però llavors
m'estàs dient
que aquesta nena
que s'ha trobat aquí
també és
no
aquestes que s'han trobat aquí
són modernes
modernes
vull dir
fa dos mil anys
doncs
doncs
em explica
la mateixa
protuberància cranial
en èpoques tan diferents
no ho sé
ah
perquè si em dius
de la mateixa època
potser és un esglau
de l'evolució
però en èpoques tan tan diferents
hauríem de parlar
amb el José Givert
potser
potser sí
potser sí
però
és el que ha portat
en aquest home
a la prova
de dir
mireu
això que
i a més se li van fotre molt
va haver-hi molta polèmica
tant a nivell científic
com popular
no
l'hombre d'Orze
perquè clar
si després resulta
que era un burros
i a aquest home
se li van fotre molt
i tal
i ara sembla ser
que en això
està demostrant
que no
que realment
aquelles restes són humanes
ja veurem el que passa
i una altra notícia
també
des de cap de setmana passat
perquè a Itàlia
un tribunal militar italià
va condenar
in absentia
o sigui que
no eren primers
este passat dissabte
a deu antics membres
de les SS
del règim nazi
i va absolve
d'altres quatre oficials
per una massacre
que va passar
a la localitat
de Montessole
a Itàlia
en la que
les tropes
de les SS
van matar
entre 700
i 1.400 persones
l'any 1944
en el que va ser
el pejor massacre
de la segona guerra mundial
a Itàlia
10 dels condenats
van ser
sentenciats
a cadena perpètua
això in absentia
no hi eren
no hi eren
per què?
doncs perquè no
no estan detinguts
o no saben
on estan
se pensa que viuen
encara alguns
a Alemanya
però no
s'ha fet el judici
però
que ho sàpiguen
que els han condonat
a cadena perpètua
exactament
que n'aprenguin
un exoficial
de la setzena divisió
de les SS
i aquests procediments
van tindre lloc
a un tribunal militar
com he dit
de la ciutat portuària
de l'Espècie
que ja
queden poquets de vius
de criminals
de guerra nazis
els fan judicis
així
in absentia
i a la recta final
del programa
et recomanem
el següent llibre
de quin llibre estem parlant?
en el búnquer
con Hitler
escrit per?
Bern Freitag
von Loringhofen
un home
que pel cognom
no és de Cuenca
qui ho edita?
crítica
quantes pàgines?
175
i quin preu?
17 euros
amb 50 cèntims
segurament
ens trobem
davant d'un dels millors relats
dels darrers dies
de Hitler
viscuts en una atmosfera obsessiva
mentre les rates fugien del vaixell
els fidels s'emborratxaven
i Magda Goebbels
portava els seus fills
els seus sis fills
a la mort
a morir al búnquer
l'autor del llibre
va néixer l'any 1944
al si d'una família
de l'aristocràcia alemana
i inevitablement
es va veure
dirigit
també cap a la segona guerra mundial
va ser un dels pocs oficials
que l'any 1943
van escapar
dels russos
a Stalingrad
és a dir
també va participar
a la batalla de Stalingrad
i posteriorment
va acabar
doncs
al búnquer de Hitler
visquent els darrers dies
en aquesta època
després
d'haver fugit
doncs
també va arribar
a escriure
tota una sèrie
de llibretes
amb els seus records
dels darrers dies
de Hitler
una sèrie de llibretes
que posteriorment
doncs
s'han convertit
en aquest llibre
en el búnquer
com Hitler
com hem dit
segurament
un dels millors relats
dels darrers dies
del dictador
el rellotge del temps
s'avança
i el pèndol
de la història
continua funcionant
ens veiem
la propera setmana
a
Ja deia jo
dic
hi ha d'haver
algun episodi
de Segona Guerra Mundial
sí
l'hem tingut aquí
en el llibre
hi ha hagut una notícia
de Segona Guerra Mundial
un llibre
llibre de Segona Guerra Mundial
per cert
hi he vist
banderes de nostres padres
què tal?
no li ha agradat
bueno
tant i pato
a tu sí Manel
no l'he vist
no l'he vist
perquè no t'ha agradat
Jordi
no
sí que m'ha agradat
només que li falta
alguna cosa
que és massa americana
vols dir
no no no
si veient del Clint Eastwood
s'haurà de veure
la versió
per cert
que la versió japonesa
li han donat un globodor
sí
hi ha un globodor
s'haurà d'esperar
a veure també l'altre
i fer una valoració global
però a veure
una bona pel·lícula
sí
recomanable
Manel Jordi
fins la setmana
que ve
gràcies
adeu
a ver
ja
Gràcies.