Bona tarda, estem aquí al vestíbul del Metropol, a la vetlla del Feretra, del rei del Carnestoltes.
Com podeu sentir de fons, estan les planyineres molt apanades, vaig anar al mort.
Un mort que no està molt mort, que diguem. Unes paraules?
Jo no, estic molt apanada, molt apanada, filla, no puc dir res. Estic trista.
L'altre, l'altre, et parlarà jo.
No, no, jo tampoc, jo tampoc, no puc.
Com veieu, estan tan afligides que no poden ni parlar.
Ui, aquest mort sembla que s'aixeca.
I s'acosta, mira amenaçadorament.
I la viuda també veiem que està molt apanada.
Voldrà dir unes paraules al mort?
Calla.
Ens està demanant silenci.
Esteu en una vetlla.
Sí.
Una mica de respecte, no?
Però vostè per ser un mort està molt viu, no?
Carnestoltes ve i mort.
O no?
Bueno, però aquesta nit te cremen, no?
Fa pupita.
Pupita.
Calcinat.
Aquest carnaval.
He fotut una semilla l'any vinent, tornarà.
i bé, la viuda també està molt apanada.
Parlarem amb ella.
Sembla que no té paraules de la pena tan gran que porta.
Travestirem una altra concubina.
Què vol dir vostè?
Moltes paraules no tenen.
Sembla que el mort torna a la seva tomba.
a poc a poc a poc i segueixen els plors.
Tot i que és un vetlla, veiem que hi ha molta gresca aquí muntada.
Que de tant que ploren acaben rient.
I bé, ara els preguntarem sobre el tema del testament.
Que penseu sobre el tema del testament, de la concubina?
No l'hemos visto todavía.
Però luego se repartirà, no?
Per aquí.
Supongo, supongo.
No lo sabemos todavía.
No lo sabemos, això.
Bueno, descomptat no sabrem res del testament.
Bueno, més tard se precedirà repartir entre els assistents
còpies del testament de la concubina.
Hola.
Encara no m'he acabat de morir.
Me queda poc.
Però encara no m'he mort.
I què pensa fer en aquestes hores que encara no està mort?
Acabar de follar el que no m'he follat.
Molt bon pla.
Sí, pla de vida.
Home, la viuda sembla que està bastant contenta, no?
Amb aquest pla.
Encara txala.
Sí, està vist amb els calors que té ara mateix.
A privat.
A privat.
I ara parlarem amb el porter, que deixa passar la gent.
Vostè què t'ha dit?
Aquest?
Que és una manzana.
Això, per què porta aquesta poma?
És que porto una hora dient a la gent que és una poma
i no sap qui és una poma.
Ningú sap el que és una poma.
Ningú t'ha sabut dir que és una poma.
Però les dones usen el que és una poma.
Home, ens hi podem acostar.
Una mica, no?
Una mica.
I què en pensa del testament de la concubina?
El testament de la concubina?
Associa-lo con la poma.
Tot va amb la poma.
Has associa-lo con la poma?
I quan se repartirà?
Perquè he sentit que se repartiran després.
Com? Se repartirà el què?
El testament.
De la concubina i el canastoltes?
Sí, no se repartirà per aquí després.
Això no es repart.
Això ho ficava al programa, eh?
Això es fa...
Quan en quan pel·luga, és per això, no?
Però, escolti vostè, han sortit per aquella porta, eh?
Per aquella porta, donem el pai sucre i el di.
Hi ha una porta, ja?
Per allà, per aquella banda d'allà.
Gràcies.
Com podem veure, ningú sap el que és una poma.
Una poma? Sí que ho saben, sí que és una poma.
Però no ho volen dir.
No ho volen dir.