Públics. Tota l'oferta cultural de la ciutat, també a Tarragona Ràdio.
Doncs aquesta tarda, el Ja Tardes, dins l'Espai Públics,
un espai que pretén ser altaveu de les diferents accions,
o sí, bé, accions culturals, bàsicament, que passen a la ciutat de Tarragona,
coneixerem a Justo y los Pecadores.
Van debutar l'any 2001 amb una CD que es deia De Bares y Amores.
De tota manera, tots els seus membres ja tenien una àmplia experiència.
Lidera, Justo y los Pecadores, al Justo Conde, al Cuneixerem.
Avui entrevistem a Justo Conde, de Justo y los Pecadores,
amb més que res, perquè és que actuen, abans us ha dit dissabte, no, no, aquest divendres, eh?
Sí, abans de començar el cap de setmana, a les 11, al Bar Loop.
Justo, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Ja te'ls enviava dissabte, jo, imagina't, que se us queda el Bar 8 per culpa meva.
No, no, eh?
Costa arribar lluny de casa perquè a sobre passi això.
Home, lluny, lluny, tampoc esteu molt, molt lluny, no? Veniu de Barcelona.
Bé, venim un parell de companys venen de Barcelona i un servidor i dos membres de la banda des de Sitges, a mig camí.
A mig camí, no està malament.
No.
Escolta, dilatada experiència musical al darrere de Justo y los Pecadores,
i és que això és un projecte, doncs, això, recent, relativament, no?
Qui sou? D'on veniu?
Bé, de tot, hi ha una miqueta, de tot.
En principi, el tema dilatat és perquè portem molts anys fent rock and roll, això és veritat,
però costa molt, també.
Ja t'ho puc dir que el projecte va començar el 2001, com a Pecadores,
que amb el disc de Váries i Amores que bé has dit has presentat,
va continuar amb un directe el 2003,
i aquest 2007, doncs, ha sortit aquest és el Borradero,
o sigui que sí, són set anys treballant amb José los Pecadores,
però abans hi havia una experiència personal de cadascú fent,
doncs, això, pica pedra, bars de carretera, fent rock and roll també,
i juntant-nos el 2001.
I és que ara ho has dit, a vosaltres no us pesa gens l'etiqueta,
hi ha grups que no es volen etiquetar,
vosaltres teniu clar que feu rock and roll,
dalt de tota la vida del d'escoltar el bar.
Sí, sí, sí, a mi m'agrada dir que és rock and roll,
el rock and roll té, ara per ara, ja va fer 53 anys aquest any,
54 des que va començar a dir-se rock and roll,
les etiquetes que posen després ja són cadascú amb la seva imatge,
però penso que nosaltres l'homenatge que volem fer a la música que fem
i que creiem és dir que es fem rock and roll i ja està.
Cadascú després que posi la seva etiqueta,
que això ja és molt lliure cadascú de fer-ho, eh?
Però jo em presento com una banda de rock and roll.
Rock and roll del més pur, suposo que llavors el vostre punt fort és,
bé, el bar, l'escenari, però a més escenaris, m'imagino jo,
doncs, tancats i petits, no?
Sí, sí, podem fer coses més grans, eh?
De fet, la presentació de la gira que hem començat ara fa tres setmanes,
ho vam fer a l'Urregàs de Barcelona i va ser un èxit de gent.
Jo em vaig quedar sorprès perquè acostumat a tocar-ho,
el públic fidel d'aquell bar és el que omple les actuacions
i que acaba dient, hòstia, una mas, una mas,
l'altre dia vam estar en una sala de format mitjà,
amb unes condicions musicals, diguéssim ja, de prestació d'espectacle,
i vam omplir i vam demanar un altre.
O sigui, vull dir que estem ja en aquell mig camí
que potser ja és hora que passem del bar a una miqueta més,
però sense pressa, si no tenim pressa.
Sí, és veritat, és aquell punt en què dius, bueno, ja tenim dos treballs,
no?, un bastant recent, com es diu l'últim disc?
Des del Burladero.
Ah, això, que me l'has esmentat abans.
Doncs teniu dos treballs, de tota manera, sou d'aquelles bandes,
diuen, en què funciona molt bé el Boca Orella, no?
Sí.
És allò dels he sentit, té, te'l recomano.
Sí, sí, funciona així, jo m'he sorprès perquè el Boca Orella aquest
arriba molt lluny, eh?
De fet, fem concerts amb aquesta gira que ens han demanat que anem.
I això passa a Montzón i passa a Gijón, i t'ho dic en sèrio,
és impressionant perquè si una revista especialista,
dins del món del rock'n'roll, diu que hem fet una bona feina,
la gent d'aquest país que li agrada buscar, indagar, a veure o escoltar
aquest disc, ho fan, i mira, surt bé el Boca Orella, i en aquest cas,
la lectura d'una bona revista, una ressenya musical, o amb un diari,
que també vam sortir al diari de Tarragona fa 3 o 4 mesos.
Justo, què teniu d'especial?
Ho dic perquè grups que es dediquen a fer rock'n'roll del clàssic,
del pur, n'hi ha molts.
Què teniu vosaltres d'especial que, bueno, que sembla que us van bé les coses, no?,
i que podeu seguir endavant.
Doncs penso que no busquem que cada concert sigui el definitiu per triomfar,
sinó que cada concert és posar una pedra més a l'edifici que estem creient,
i, a part de tot, que ens creiem que aquest concert és especial perquè la gent que ve a veure'ns
vol veure-ho, no?, i llavors estem parells, i ens ho passem bé, ens divertim molt nosaltres.
I això penso jo que la gent s'ho creu, i també es diverteix,
mirant persones que estan tocant, divertint-se, i que cada dia fan una cosa diferent, no?
Doncs ja simplement ens queda que ens expliquis com serà el concert de divendres.
Diguem des d'una pista, suposo que presentareu cançons de l'últim treball,
des del Burladero, no sé si també recupereu alguna d'aquelles dels bares i els amores, o ja no?
Sí, sí, sí, fem un compétit, home, en principi estem tocant una hora i mitja, dues hores,
treballem cançons del primer disc des del Burladero, i fem versions,
alguna versió de Burning, Secretos, alguna versió traduïda dels Rolling Stones,
segons com van els dies, i alguna de Dylan, anem tocant,
i segons la gent va demanant, fem coses divertides.
I mai preparem el concert fent un repertori,
comencem amb dos o tres temes de continuïtat,
i després ja comencem a parlar de nosaltres què podem fer,
o que la gent diu rock and roll, doncs rock and roll,
m'entens?, segons com està la gent.
Com dèiem, tots els membres de Los Pecadores tenen amplia trajectòria al darrere,
venen d'altres formacions, tothom amb un projecte que sempre s'ha vinculat al rock and roll.
No se us fa avorrit aquest estil, ho dic per clàssic, no?,
perquè sempre té una estructura, em sembla, molt marcada.
No teniu el cuquet de provar coses noves, de fer barreges?
Alto, alto.
Alto, para, para.
Alto, el tema de dir que és rock and roll,
dins del rock and roll aquest treballen les influències dels últims 50 anys,
no vol dir que estiguem fent hillbilly-boogie o rockabilly,
com es feia l'any 1954.
Dic rock and roll, totes aquelles tendències musicals
que des del ritme en blue al country i el rock and roll en estat pur
fan que la trajectòria musical d'aquests anys s'hi ha estat.
Tenim influències de Bob Dylan, sobretot, Rolling Stones i los Rites,
o sigui, el ventall de les possibilitats de trobar vincles musicals
a la nostra forma d'interpretar un concert són molt amplis,
però rock and roll no ens agrada dir pop.
A mi, personalment, no m'agrada parlar de pop.
Això ja es mitifica una miqueta el pop rock aquest natural de la ciutat que fem,
però no sé com explicar-me ara que m'ho entenguis.
El rock and roll pur que feia l'Elvis el treballem.
Intentem fer-lo.
Ja t'entenc, vaja, que no us avorriu, perquè és el que dius tu, no?
Tot dins del que s'enclava com a rock and roll és això.
Hi ha totes les tendències d'aquests últims 50 anys?
Sí, sí, sí.
Fem un homenatge a tota la trajectòria que ha fet del rock and roll,
el que és ara, el que s'ha de sempre, no?
Una forma d'entendre la vida i de fer música
a partir d'uns sentiments populars que ja van desaparèixer fa molts anys,
però que ara es negoci,
encara que nosaltres no tenim cap negoci en vistes, eh?
No, ara t'anau a preguntar quin és el futur de Justo y los Pecadores.
Acabeu de treure un treball discogràfic i dius,
bueno, estem en aquell impàs de... a veure si tirem més endavant, no?
Estem en camí.
Jo penso que les crítiques són molt bones,
la gent es sorprèn i, de fet, estem fent una gira
que nosaltres vam començar fent un parell o tres de bars
i la productora, el producte de càrrec de tota la moguda aquesta,
va tirar endavant i nosaltres, doncs, escolta, ens truquen...
Van començant quatre consells, tenim 14.
I el boca a boca, aquest que parlàvem abans,
està funcionant i s'està ampliant.
I nosaltres havíem fet un marxandíssim d'aquell divertit,
una samarreta amb 12 consells i ja tenim 14.
O sigui que crec, crec que no sortirem del pou,
però sí que treballarem dins d'aquest pou amb barca.
podem anar navegant durant voltes i divertint-nos,
que al fin i al cabo és el que busquem, no?, de fer rock and roll.
Ai, ara m'ha agradat això que has dit, diu,
no sortirem del pou, però, bueno, anirem amb barca.
Sí, clar, perquè hi ha que hi ha el pou i s'està ofegant.
Nosaltres, mira, estem dins del pou però amb barqueta
i ens divertim molt, per cert.
Home, és lo imprescindible, no?
Sí.
O és tot, això, que us ho passeu bé,
que després és el que deies tu,
d'abans de l'escenari es nota i ho transmeteu també.
I feu que la música arribi millor.
Justo y los pecadores.
Rock, divendres, divendres, divendres,
sobretot a les 11, al Bar Lupa, concert gratuït,
que això també...
És important.
Clar que sí.
Justo, Conde, escolta, moltíssimes gràcies.
Ens veiem divendres.
A vosaltres, espero que sí.
Espero veure molta gent de Tarragona,
a tu especialment,
i a veure si ens ho passem tan bé,
com t'hi he explicat que ens ho passem sempre.
Jo crec que sí, una abraçadota.
A vosaltres, gràcies per tot.
Núca deixaste de lado tus temores,
Aún teniendo en tus manos mis amores,
sempre a la fecha de alguna sonrisa en el bar,
negando a tus ojos el beso de mi mirada.
Tanto llenaste el vaso de dudas que al final se rompió,
dejando morir de ese fin corazón.
Nunca creíste que tú eras mi media naranja,
pensando que solo quería el calor de tu cuerpo.
Tanto creíste que yo era un ave de paso,
que encerraste mis ganas de amarte en un cuerpo aburrido.
Tanto llenaste el vaso de dudas que al final se rompió,
dejando morir de ese fin corazón.
Tanto llenaste el vaso de dudas que al final se rompió,
dejando morir de ese fin corazón.
Tanto creíste que yo era un ave de dudas que al final se rompió,
dejando morir de ese fin corazón.
Ahora me pregunto si vale la pena olvidarte
o tatuarme tu nombre en el brazo para recordarme
que un hombre no vale los sueños que comparte
si no se resigna a vivirlos desde el burladero.
Bona nit
Bona nit