logo

Arxiu/ARXIU 2007/JA TARDES 2007/


Transcribed podcasts: 160
Time transcribed: 2d 12h 58m 25s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Un dijous més, el Ja Tardes, parlem sobre la mar i ho fem amb la Iolanda Piedra.
Ella és presidenta de l'Associació d'Empresaris Marítims i Pesquers.
No és la primera vegada que contactem amb ells, de fet ho vam fer amb motiu d'un projecte
que tenien molt engrescador i molt útil a l'hora d'engreix del pop.
Però va quedar pendent un altre tema i vam quedar bé, ja en parlarem.
És un altre projecte, es diu Pesca Natura i sembla que està recolzat pel Ministeri de Medi Ambient.
Ens ho explica amb més senyals la Iolanda Piedra. Iolanda, molt bona tarda.
Hola, molt bona tarda.
No pareu de tenir projectes, de fer coses.
I tant. I el que us vaig explicar l'altra vegada ha sigut merescedor d'un premi a la comercialització a la comarca.
Aquest és el pop, si us en recordeu.
Sí, sí, sí. Escolta, com van? Perquè jo sé que en aquella entrevista et vaig preguntar
per quan tindrem aquest pop ja al mercat.
Bé, encara faltaran uns sis i set mesos, però estem molt contents, eh?
Perquè a nivell de Catalunya ha sigut el que ha merescut el premi que es dona a les millors iniciatives
d'aquest tipus de producció i comercialització.
Déu-n'hi-do, d'entre molts altres projectes que es devien presentar.
Exacte. I de força qualitat, també, els altres.
Doncs en aquest àmbit, no? Aneu-neu treballant, no pareu d'organitzar coses, de seguir investigant i ara ens presenteu un programa, un projecte que es diu Pesca Natura.
Correcte. A veure, mira, el sector de la pesca, com sabeu, està en un procés de crisi importantíssim.
Però això sempre s'ha dit, Iolanda, ara està més agotetzada, aquesta crisi?
La crisi és com un degoteig i cada dia que passa està en una miqueta més de crisi, perquè la crisi és estructural.
No és un problema que avui el preu del peix ha baixat o avui hem tingut una circumstància particular que fa que...
No, és que no podem pescar més perquè els recursos i els estocs estan al límit de l'esgotament
i, per tant, no es poden treure més peixos del mar o amb l'agilitat que els hem tret fins ara.
I l'única solució, donat que el cost del combustible sembla ser que no baixarà,
jo no crec que baixi... Quan anem a repostar els cotxes ja ho veiem que mai baixa la benzina,
no ens donen aquesta sorpresa de que baixarà.
I donat que sí que ha pujat espectacularment, l'única solució és buscar alternatives
que, a part de pescar, el sector de la pesca faci alguna cosa més.
Aquesta crisi, perdona, ara entrem en aquestes alternatives.
La crisi del sector pesquer, com deies tu, afecta només el litoral català,
afecta tota la península o ja és a nivell mundial?
El sector de la pesca és en crisi a nivell mundial,
perquè de les 15 zones que la FAO té reconegudes com d'interès pesquer,
és a dir, que es pot pescar, 11 estan per sobre dels nivells òptims d'explotació.
S'estan explotant massa.
Exacte. Només 4 estan a un nivell sostenible.
Això vol dir que la crisi és global a nivell d'estocs.
I a qui correspon arreglar aquesta situació?
Això correspon... A veure, jo crec que una mica la responsabilitat és de tots.
Per una banda, el que és evident és que els governs i els organismes internacionals,
que és allà on negociem, per exemple,
quan es fan els acords de quanta tonyina traiem,
doncs és l'ICAT.
Hi ha una institució internacional, no comunitària, sinó a nivell internacional,
que diguem de cada marc quantes tonyines en podem treure cada any,
que són les quotes màximes de captura d'aquest peix que podem extreure
i que ens les repartim entre tots els països a nivell mundial.
A cada país li toquen tantes tonyines perquè els oients ens puguin entendre.
Això, per una banda, ja dic, és els governs i aquests organismes internacionals
que posin unes quotes adequades.
Però, per altra banda, també dic a tothom, perquè nosaltres, els pescadors,
tenim que respectar les quotes marcades.
Els països haurien d'aprovar quotes sostenibles
i ser respectats per tothom.
Aquesta, jo diria, seria la solució.
I si no hi ha prou peix en aquests moments,
doncs, bueno, hi ha altres alternatives.
L'aquicultura pot subministrar peix necessari
perquè mantinguem una dieta com la Mediterrània.
L'aquicultura, vols dir, doncs, als peixos de piscifactories, diguéssim?
De piscifactoria, marina i continental.
La marina pot ser molt bona si tu alimentes una dorada amb peixos,
o sigui, si tu el que li dones d'alimentació és natural,
que no siguin productes químics de determinades característiques,
és el que a vegades hem dit que ha passat amb l'agricultura,
parlant amb la ramaderia.
Si tu el que fas és alimentar productes naturals,
és com si la dorada fos lliure, pràcticament,
perquè, de fet, l'estàs criant al mar.
Llavors, no hi ha tanta diferenciació en que el peix estigui lliure
o que el peix tingui una llibertat relativa dintre de la gàbia
que està situada al mar.
Com deies, la repercussió així més immediata de la crisi
és que ve molta gent que es dedica al sector pesquer,
potser haurà de deixar la barca a terra
o de reconduir, no?, el sector de la pesca,
de reconduir l'ofici cap a altres sortides.
I aquí és on entra el projecte de què ens parlaves abans, pesca natura.
Exacte.
Aviam, si moltes barques deixen d'anar a la mar,
no és només l'ocupació de la gent que està en aquest sector,
sinó que tots els sectors colindarals,
els que fan transformació, els que fan manipulació,
o sigui, hi ha quasi municipis,
i això ho vam viure, per exemple, a Andalusia,
quan no es va negociar amb el rei de Marroc
la captura a les seves aigües,
que hi ha municipis sencers que s'enfonsen,
perquè tothom depèn de la pesca
amb més o menys nivell.
L'única solució que nosaltres veiem
és que, a part de pescar, es facin altres coses.
I una cosa, que seria l'objectiu de pesca natura,
és que el sector pesquer sigui el principal protagonista
de la defensa de la sostenibilitat dels recursos pesquers
i la preservació del medi ambient
a través de donar un producte servei.
Vindrien a ser com una mena de guardes forestals al mar?
No.
Ai.
No.
A veure, a veure, parlem-ne.
No, però no vas mal encaminada, quasi,
amb el que m'estàs dient.
No, la idea seria que, a veure,
ells defensessin la sostenibilitat dels recursos
i aquesta sostenibilitat la fessin a través de transmetre
a el que seria la societat en general
que què és el que s'ha de pescar,
quina quantitat s'ha de pescar,
com han de veure l'entorn marí,
i això ho podríem oferir com si fos una espècie d'activitat turística,
de tal manera que el sector pesquer,
que té una visió general del seu entorn,
per exemple, et diré,
ells saben perfectament quan les aus emigren,
si hi haurà canvis climàtics, si no,
si és que vindran bancs de peixos o no.
O sigui, tenen un coneixement del territori molt exhaustiu.
Un coneixement que, a més, ve a ser com un tresor,
perquè és que el tenen ells i poca gent més.
Per la resta de la població és gairebé desconegut tot això.
Doncs el producte servei seria
defensem els recursos mediambientalistes en general d'un territori
perquè, si l'ecosistema es trenca,
el que és evident és que la nostra riquesa,
que també són els peixos,
tampoc es mantindran.
I la idea és vendre això,
un producte servei on el pescador expliqui
des de quins peixos hi ha al mar,
com els pesquen,
però, a més a més,
quina riquesa té, a nivell de flora i de fauna,
el territori on ell es mou.
I com és l'evolució d'aquest territori?
Què li passa si, jo què sé,
espetllem els fondos marins de Poseidònia?
I t'estic parlant ara mateix amb Balears, per exemple,
que són una de les zones més riques a nivell mundial.
Doncs que determinats col·lectius de peixos es moren.
Passarien llavors els pescadors
a tenir aquesta funció pedagògica?
O com a de portaveus?
Ah, exacte.
Sí, sí, però no, no.
Venent un servei.
O sigui, venent un servei seria
alguna cosa així com l'agroturisme
amb la pesca,
perquè el que faria més és fer paquets,
que és la idea una mica,
al final de tot, eh?
Sí.
Es vendrien paquets turístics
on és el sector pesquer
qui explica
i a més a més
posa exemple
i fa activitats divertides
amb els turistes
perquè aprenguin
com és el sector de la pesca
i també el seu entorn
mediambiental.
Home, la idea és bona,
és molt bona,
falta,
a més,
tenint en compte,
aprofitant que moltes vegades
les zones costaneres
on la majoria de la població
o gran part de la població
es dedica a la pesca
també són,
mira,
pel factor platja-sol
també són de gran afluència turística.
Falta veure
com ho han rebut això
o quin estudi heu fet
per saber, doncs,
això,
si per una banda
el sector pesquer
ja està d'acord
de dir bé,
canviem, no?,
l'anar a la mar
en ara i d'aquesta altra manera
i també si hi ha
o preveieu
una demanda turística.
A veure,
sí que la preveiem
per una raó.
Nosaltres experimentarem
això
en dues comunitats autònomes,
Catalunya i Balears,
i ja hem fet un estudi,
un estudi de base
que està a punt
d'acabar-se
i diré que
té aproximadament
unes 400 pàgines.
Això,
a pes,
es veu
en volum,
però que hi han participat
diverses institucions
i amb un grau
de rigorositat
important.
I els llocs
on es posaran
en funcionament
aquest producte servei
seran
el Parc Nacional
de l'Arxipèdec de Cabrera,
si acabem
de fer acords
amb ells,
i amb altres àrees
protegides,
com podrien ser,
i s'està estudiant,
les Illes Medes
o el Parc Nacional
del Delta de l'Ebre.
O sigui,
nosaltres voldríem
desenvolupar
aquesta activitat
amb el que serien
àrees protegides
i les àrees protegides
normalment són
evidentment
les que amb més riquesa
tenen de flora
i fauna,
però per altra banda
les que tenen
un interès,
diríem,
un valor afegit
per el que seria
el consumidor,
el consumidor
que no vol sol
i platja
simplement,
sinó que busca
un producte turístic
d'un valor
afegit al.
De moment
ho posareu,
ho implantareu,
ho posareu en marxa
deies a Balears?
A Balears
i Catalunya.
I Catalunya,
per quan ho teniu previst?
Quan ha de començar?
Mira,
el projecte,
de fet,
té sis mesos,
durar cinc mesos,
va començar a novembre
i té previst acabar a l'abril,
amb la qual cosa,
si tot funciona,
com hauria de funcionar
i vol dir
que
les quatre elements
que el constitueixen
es poden portar a terme,
l'acabaríem a l'abril
i podríem
el març,
l'abril,
el maig,
posar en funcionament
el que seria ja
la venda
del producte servei.
Parles de quatre elements,
Jolanda.
Quatre elements.
El primer,
mira,
els quatre elements són
bàsicament
què fem amb el projecte.
El primer és
crear unes estructures,
una plataforma online
per difondre
i relacionar
tots els continguts,
però
dintre d'aquesta plataforma
el més important
és que albergarà
el primer observatori
pesquer
de la diversificació
econòmica.
En Espanya
no n'hi ha cap,
però és que
en general
a nivell mundial
no n'hi ha cap,
no s'ha creat encara
l'observatori
de la diversificació.
Què ve a ser això?
Perquè ho entenguem.
Bé,
un observatori
de diversificació
el que
serà
és
un punt
de trobada
entre diversos
col·lectius
com pot ser
el científic
per una banda,
les ONGs
mediambientalistes
per una altra,
l'administració pública
i el sector pesquer.
I
el que es tindrà
que portar
a terme
serà
el control
amb dades
del que seran
aquestes àrees
on es desenvoluparà
aquest producte.
Quan dic
el control
vol dir
doncs
es registraran
dades
per exemple
sobre els ocells,
es registraran
dades sobre la flora,
la fauna
i evidentment
sobre els processos
d'evolució
del sector pesquer.
És estrany
que no funcioni
això encara,
doncs.
Sembla una eina
bastant pràctica.
No,
no és tan estrany
perquè sí que hi ha
observatoris de pesca,
de medi ambient,
el que no hi ha
un observatori
és que ens ho reculli
una mica en general.
O sigui,
tot barrejat
com a diversificació
i complementarietat
dels uns amb els altres
és el que no existeix.
Aquesta seria,
com deies,
una de les quatre parts.
Una de les quatre parts.
les altres seria
la investigació
que, com us comentava,
ja està pràcticament
acabada.
La tercera és la formació
que també l'hem fet.
Hem fet un curs
de formació
de formadors
on s'han format
el desembre
vuit patrons majors
de les cofredies
de les cofredies
més importants
de Catalunya i Balears
perquè siguin ells
qui a la vegada
formin
les persones
que treballaran
ofertant
aquest producte servei
i l'última serà
tota la difusió
que s'ha de fer
en jornades.
S'està fent un diari,
es farà un vídeo
per difondre
i sensibilitzar
administracions públiques
complementàries
a el que seria
el propi sector pesquer
i inclusiu
el consumidor general
d'aquest producte.
Si tot funciona,
doncs aleshores
ens posarem
a treballar
i a vendre
el nou producte.
Ara t'anava a dir
això de vendre
un nou producte,
per exemple,
a nivell d'usuari final,
jo estic interessada
en fer unes vacances
a l'Estartit,
per exemple,
a les Illes Medes.
Com me n'he sabent,
tu,
quines plataformes
teniu de promoció?
La plataforma serà,
entre altres,
la web,
més totes les cofredies
i la col·laboració
amb nosaltres.
I de fet,
hem d'entendre
que això també
potenciarà
l'administració pública
a través
de les seves
pròpies plataformes.
Patronats de turisme,
oficines d'informació...
Sempre i quan,
i aquest és el punt,
perquè encara no hem parlat
del problema
que considerem
nosaltres
més important,
o sigui,
que començarem
al maig,
si el Ministeri
de Foment
ha editat
la llei
que té
que editar
perquè puguem
enrolar
els consumidors.
Teniu...
Ah,
esteu...
A veure,
esteu pendents
que sorti una llei
digues,
digues,
que permeti,
doncs això,
pujar vol als consumidors.
És...
A veure,
quan us deia,
si a les quatre coses
que jo crec
que el projecte,
per al ritme
que podeu apreciar,
està bastant lligat
i ja estan
en un procés
que està complint
els calendaris,
però l'últim
escull
és
que el Ministeri
de Foment,
que és qui té
competències
a la O de
legislar,
les matèries
de seguretat
i també
els permisos
d'enrolament,
generi la llei
que tenen
els italians
perquè a bord
d'un barco
pesquer
pugui pujar
qualsevol persona
que compri
un paquet turístic.
Això serà fàcil
d'aconseguir?
Això hauria de ser
fàcil d'aconseguir.
Potser serà llarg,
no?,
per allò
que aquests tràmits
potser van lents.
Això,
la veritat
és que si no
s'aconsegueix això,
nosaltres ens hi costarem molt
i farem molta pressió.
I farem molta pressió
perquè fa,
això no és nou
d'aquest any,
portem com 3 anys
fent
una pressió
dolça
per dir
que no ens hem posat
ni en vaga
ni hem tallat res,
però
a partir d'ara
crec que
és molt seriós.
S'ha aprovat ja
d'alguna manera
el FEP,
que són els diners
que dona la Unió Europea,
és un fondo comunitari
per desenvolupar
determinades activitats
i si nosaltres
no tenim la llei
no la podrem desenvolupar
mentre que els italians
tenen la llei
des de l'any 99.
Bé,
no cridem al mal temps,
esperem que tot funcioni.
Si no és allò
que diuen
de fer-te la llei
i fer-te la trampa,
jo crec que també
potser trobaríeu
algun altre mecanisme
de poder elaborar tot això
perquè per altra banda
els típics vaixells
golondrina
per entendre'ns
doncs sí que permeten,
són vaixells ja
de transport
de turistes.
Sí, però...
El concepte és diferent.
El concepte és molt diferent
perquè no veurien
els arts de pesca,
no serien els pescadors,
o sigui,
la idea és justament
que...
Que sigui autèntic, no?
Exacte,
que sigui realment,
que vegin
tradicionalment
com es pesca,
les arts,
que vegin com és
un vaixell de pesca
i llavors
siguin els propis pescadors
qui expliquen l'activitat.
No es pretén
fer una cosa
a nivell,
no sé si dir-ho,
industrial,
sinó que es pretén
fer una cosa
molt artesanal
i que siguin ells.
Aquest és el,
jo diria,
la gran fet diferencial
en aquest paquet turístic
que no tens
en una golondrina,
que de fet
les golondrines
ja et passegen
pels parcs naturals.
Clar,
però no és pas el mateix.
Suposo que hi haurà
doncs pescadors
que decidiran continuar
pescant
i dedicant-se
a la mar
i solventant
com puguin
aquesta crisi
que dius que pateixen,
però n'hi haurà
que sí que s'acolliran
doncs
amb aquest projecte
Pesca Natura.
Preveieu,
no sé,
com serà el perfil
de la gent
que se us acolli
i que participi
en Pesca Natura?
Mira,
el perfil serà
d'empreses
petites
perquè per això
és que ho hem creat
i quan parlo
d'empreses petites
vull dir
que tinguin barques
entre 4 i 20 metres
d'eslora
que realment
hi treballin
amb aquesta empresa
3 o 4 persones
màxim
i que els arts
siguin
els artesans
no la pesca industrial
sinó
la pesca artesanal.
De fet,
a part d'aquests pescadors
també volem obrir
i està previst
el projecte
que els joves
i les dones
formin part.
Aquest és un sector
masculí,
no hi ha dones
treballant-hi
i tenim un problema
gran
que els joves
com que no hi veuen
futur
en el sector
evidentment
no es plantegen
treballar
al sector
pesquer.
Si veuen
que poden
ser empresaris
i que poden
tindre
una carrera
professional
diferent
a la que ara
tenen
o a la que ara
veuen
segurament podrem
incorporar
aquests dos col·lectius
que tenim
molt d'interès
en que s'incorporin
dintre del sector
pesquer.
Sota aquestes
premisses
pot sol·licitar
formar part
d'aquest projecte
tots els pescadors
que vulguin
o potser
haurà de fer
una mica de procés?
Només els que siguin
de Catalunya i Balears
perquè l'experiència
PILOR
per crear
tots aquests
nous perfils
laborals
es fa
per Catalunya i Balears
i en una segona fase
nosaltres
ja estem
començant
a pensar
perquè és que
Catalunya i Balears
us puc garantir
que ha tingut
una acceptació
molt gran
tenim
moltes
sol·licituds
estem pensant
a obrir-ho
a altres zones
com serà
Galícia
Astúries
i Andalusia
i ahir estem
en negociacions
Molt bé
i hi ha encara
temps de presentar
sol·licitud?

Doncs digue'ns
Jolanda
on podem trobar
informació
suposo que
a través
d'alguna pàgina web
Mireu
entrant
a la pàgina web
d'EMPA
que és
empaweb.com
hi trobareu
l'apartat
de pesca natura
i fins que
estigui construïda
evidentment
la web definitiva
de pesca natura
que com us deia
era la plataforma
online
encara no està acabada
per això
la primera forma
d'entrar
és
a
empaweb.com
que és la nostra pàgina web
Doncs em sembla
un projecte molt interessant
tant de bo
que supereu tots aquests
esculls
que feies el símil marítim
Home, esperem
que la propera vegada
que ens veiem
no sigui per anunciar-vos
una vaga
que el Ministeri
no ha fet la llei
sinó que sigui
per donar-vos
a bones notícies
que el servei
està funcionant
doncs estarem pendents
del seguiment
i a veure com afecta
també això
a la comunitat
de pescadors
d'aquí de Tarragona
que suposo
no ho sé
ha creat expectació
ha despertat interès
aquí a Tarragona
teniu constància
de sol·licituds
a la cofredia
de Sant Carles
de la Ràpita
us puc assegurar
que vam tindre
que dir
que no podia participar
hi ha més gent
perquè tothom
hi volia estar
tota la gent
que treballa al Delta
Molt bé
Doncs Jolanda Piedra
presidenta
de l'Associació
d'Empresaris Marítims
i Pesquers
moltíssimes gràcies
un cop més
i felicitats
per la feina feta
Moltes gràcies
a vosaltres
Molt bona tarda