Segur que estàveu esperant el desenllaç
Tota la setmana sense poder dormir
pensant com s'acabarà aquests monogràfics
aquests quatre capítols que ens estan dedicant
el Manel i el Jordi
als castells de l'Alcant
Manel Jordi, bona tarda
No podem dormir pregant, per favor, que s'acabi ja
M'ha agradat la presentació
Bona tarda, Núria
Benvinguts, no vinguis amb històries
El programa d'història que la ciutat de Tarragona es mereix
No en vinguis amb històries
Aquesta setmana
Comencem a fer escola
Aquesta setmana
No en vinguis amb històries
Comencem amb les enfemerides
protagonitzades pels rebomboris del pa
i la fugida de Carles Setè
cap a França
La quarta i darrera part
d'Arquitectura Militar a l'Alcant
Avui en concret parlarem amb la Mònica López
directora del projecte
Origen i desenvolupament de les fortificacions
a l'extrem de la Marca
Els castells del Gaiai
ens parlarà en concret del castell de Salmeia
També tindrem les curiositats
On tindrem com a protagonista la Marilyn Monroe
Avui fa cent anys a Tarragona
I parlarem per acabar del llibre
L'eclipse de la democràcia
La guerra civil espanyola i sus orígenes
Signat per Gabriel Ranzato
Carles Maria dels Dolors de Borbó
Que ja en direu com tenia que ser rei en un nom així
Pretendent carlista al tron d'Espanya
Com a Carles Setè
Va haver de refugiar-se a França
Després que les tropes governamentals
Destruïssin el bastió carlista
Que tenia el País Basc
A partir de la fi del 1834
Un cop restaurada la disciplina
En l'exèrcit governamental
Es van succeir els èxits
Contra els carlins
Amb la restauració de la monarquia borbònica
El carlisme va anar desapareixent
Ja que va perdre suport
El suport que tenia del Vaticà
Que havia reconegut a Carles Setè com a rei
El derrotat pretendent
Va patir a més
La defecció dels seus seguidors
Que l'acusaven de liberal
Serem breus
Tal dia com avui
Esclataven a Barcelona i altres ciutats catalanes
Els anomenats rebomboris de pa
A causa de l'escassetat i la pujada de preus
Dels aliments bàsics
Especialment el pa
No en vinguis amb històries
El monogràfic
Castells de l'Alcamp
El desenllaç
Avui ens dirigim cap a Pont d'Armentera
A l'Alcamp
A una altitud aproximada de 830 metres
I en concret cap al castell de Salmeia
Un castell ubicat en un peny rocós
Damunt les restes de l'antic poble
Que ha abandonat aproximadament
A la dècada dels 30-40
Del segle passat
Del segle XX
Clar
I en el qual trobem tota una sèrie
D'elements visibles
Com serien la muralla
Una cisterna
Un baluart o torre
I diverses estances
Que després
Tot seguit
El nom ningués més històries
La Mònica López
Parlant amb ella
Ens explicarà
Doncs una mica més
Però avui
Una mica d'introducció
Al que seria el castell de Salmeia
Bé, aquest castell de Salmeia
Té gairebé
En el que fa referència a la seva presència
En documents
Mil anys
Perquè la primera vegada que es cita
És l'any 1012
Apareix com a Puig Sumella
I aviat també com a Puigum Saumellam
O Pugo Saumella
O sigui que
Variaven una miqueta els noms
Per què apareix l'any 1012?
Doncs perquè
I se celebra un judici
A Santa Perpètua de Gaia
En què es disputa la propietat
Del castell i del seu terme
Sí, el terme castral
Sí
Per una part
Què tenim Jordi?
Per una part tenim el bisbe de Vic
Que no me'n recordo com es deia
El senyor Borrell
El senyor Borrell
Senyor també de Santa Perpètua
I per una altra part
Tenim un de serveió
Que
Amb el temps
Serà el guanyador d'aquest judici
Sí
Ja que reclama
Els drets de la seva família
Ja que la seva família
Havia desaparegut
O havia mort
A causa d'una ràgia
En teoria del Mansur
Contra les fortaleses de frontera
Això aproximadament
El 985
Perquè la família de Luc de Cervelló
Que després
Aquest senyor serà
Qui donarà origen
A la Nisaga
Del Cervelló
Una de les famílies
De nobles més importants
De Catalunya
De tota l'edat mitjana
Doncs
El pare
D'aquest senyor
D'aquest Uc
Era un tal
Ensulf
I sembla ser el que va ser
El primer
Si tenia un nom una mica estrany
Sembla ser que era d'origen germànic
O francès
I van ser els primers
Que es van
Que van reconquerir
Podríem dir
La zona del Gaià
La part alta del Gaià
Era una gent originària
De Gurb
Per la comarca
Que era llavors
Comptat d'Osona
I en concret
A la zona de l'Alcamp
Fins a mitjans del segle XII
Tenien un tot compacte
Que a més a més de Salmeia
Hi havia muntagut
Carol i Pinyana
Que a més a més
Des de Salmeia
Es veuen els altres tres castells
Sí, són els castells
Que vam parlar la setmana passada
Tots es tractaven lligats
I tots eren de la mateixa família
Sí, sí
Molt bé
Sí, sí, sí
Llavors
Aquest senyor
Aquest ensulf
Sembla ser que va fer
Construir aquest castell
I que un fill seu
Germà de Luc
Anomenat Amat
Va haver-hi un atac
Dels musulmans
Se suposa que l'any 1985
Li van tallar el cap
O sigui que el castell
Va dir que ser destruït
O la qüestió és que
Amat de Gurb
Va ser decapitat
Sembla ser
Després parlant amb la Mònica
Sabrem una mica més
El cap d'aquest senyor
No l'han trobat
Això ho podem dir
Ves si estarà sota el castell
A veure, a veure
No se semblar
I què va passar
Doncs que se celebra
Este judici
L'any 1012
El Borrell
Bisbe de Vic
Diu que seu
I el Luc de Cervelló
Diu no
És que el meu pare
El va fer construir
El meu germà
Li van tallar el cap
Defensant-ho
I llavors parla
D'una generació anterior
Fa 30 anys
Sí, sí
Hem de recordar
Que el castell de Salmeia
És una de les primeres fortificacions
Més o menys situades
A la ribiera dreta del Gaià
Totes estaven a la riba esquerra
Recordeu que és una terra de frontera
I reconquesta
Entre el segle X i el segle XI
I qui va guanyar?
Doncs va guanyar el senyor Uc
Cervelló
Que al final
I al final se li va donar la raó
I els contrincants
El més bé Borrell
Ho va acceptar
Entre les signatures testimonials
D'este judici
Hi ha la de Longobardi de Seumella
Que devia ser el caslar
O sigui
L'encarregat del castell
La qual cosa
També és un altre fet
Que ja demostra
L'existència del castell
O fortificació militar
En esta zona
Ja a l'època del judici
Poc després
Aquest Uc de Cervelló
Va fer sessió de diverses terres
Entre els seus quatre fills
Un fill seu ha nomenat Bon fill
Li va assignar el castell de Seumella
Juntament amb els alous
En els termes dels castells de Montagut
Que l'oli i Pinyana
Entre altres possessions
Després la documentació
No és molt abundant
Trobem una altra referència
L'any 1173
En què un tal Guillem de Pontils
Cedil a l'ou
Que li havia pervingut
Per herència del castell de Seumella
A Santes Creus
Pocs anys després
L'any 1982
Este mateix Guillem de Pontils
Ven a la comunitat de Santes Creus
La meitat del castell de Seumella
Junt amb la quadra
Per 70 sous
Un bou
10 ovelles
I 10 cabres
Sí, sí
És que a mitjans
O durant el segle XII
El terme del castell de Seumella
Es va haver afectat
Com molts altres
De la zona
Per la política de compra de terres
I de la zona de pastures
Que comença
El monestir de Santes Creus
En plena expansió
I també és curiós
Fent referència
Bé, no només en este castell
A la majoria
És els canvis de noms
Que hi ha en els documents
No apareix sempre
El mateix nom
Per exemple
L'any 1187
Se l'anomena
Olmella
O Olimella
Un any després
L'any 88
Trobem referències
Que parla d'Olmella
Amb H
O Olmella
Sense H
També apareix com a
Elmella
O
Amb altres noms diferents
O sigui que
A vegades
Això pot portar una mica
De cap als investigadors
Però es tracta sempre
Del mateix dèficit
Un altre document
De l'any 1370
Ens diu
Que el castell pertany
A l'hereu del noble
Grau de Cervelló
I al segle XVII
El castell pertanyia
A la família dels Armengol
I sembla ser que
A mitjans del segle XIX
L'edifici del castell
Estaven runes
Però
El poble de Selmella
Que es va crear
Als peus del castell
Per arribar a tenir
83 habitants
Segons uns 100
De l'any 1787
No va quedar
Definitivament despoblat
Com diies Jordi
A la dècada dels 30-40
Del segle XX
O sigui
No fa tant
Segurament
Deu haver-hi encara
Algú
Que va anar així
Al poble
De Selmella
No hi ha gaire restes
No és un edifici molt gran
No, però
Tot això
És també
Està força ben conservat
I a més a més
Com que ara
S'estan fent excavacions
S'ha buidat tota la runa
O s'està buidant
La runa del seu interior
I sí que es poden
Veure tota una sèrie
D'estances diferents
Doncs bé
Per aclarir
Encara una mica més
Aquests conceptes
Els teniu preparada
A una entrevista
Tenim la Mònica López
Arqueòloga
De l'Autònoma
De Barcelona
Benvinguda
Mònica
I estem molt contents
Que estiguis aquí
Abans va ser una gran troballa
Que el Manel i jo
Vam fer
Aquest estiu
Passejant-nos
Per un castell
De l'Alcamp
El de Selmella
I bé
Avui hem volgut contactar
Per què mésgar-hi
Estoy un programador
Per què no t'acorda
des de l'Autònoma
i també per explicar-nos
una mica amb més detall
una mica de la història del castell de Salmella.
Doncs, sí.
El projecte es diu
Origen i desenvolupament de les fortificacions
a l'extrem occidental
de la marca, els castells del Gaià,
i consisteix
a agafar com a model
de fortificació
de Salmella per una sèrie
de condicions, per intentar
esgrinar una mica el funcionament
d'aquest tipus de construccions
defensives
durant l'Alta de Mitjana, que estan molt mal
estudiades, perquè, per exemple, la línia del Gaià
encara no se n'havia excavat cap mai.
I res, llavors,
vam triar Salmella per tres motius,
bàsicament, perquè ens va semblar molt interessant
la seva situació,
que és un dels castells
durant més avançats
a la frontera, després del
de Cabra, però del de Cabra no se'n conserva res,
o sigui, avançats cap al que seria
el territori de control musulmà,
durant l'Alta de Mitjana,
després per la toponímia, perquè
Salmella podria ser
venir d'un
nom àrab,
i després també
per la documentació, perquè és un hotel que ja
surt, es conserva
documentació que ja fa
menys de la fortificació,
ja ha entrat al segle
onze, però en principi
parla
d'una generació anterior
que vindria a ser,
podríem dir que l'origen documental
del castell es troba allà a la segona
meitat del segle X.
Sembla, però, que
intentaríeu demostrar que
si hi ha alguna construcció anterior, no?
Sí, perquè
molts cops s'ha parlat,
perquè
la frontera en aquest moment,
sobretot al principi del segle X,
a finals del nou, deu, oscil·la,
oscil·la bastant entre
el control, el territori,
el que seria sota control islàmic,
i el que seria sota control
cristià, no? I llavors,
s'ha parlat, s'ha dit que
quan, des de
estratègia
comunal, s'avancen
les fronteres, podrien
reprofitar altres
fortificacions precedents, no?
I
ens interessa molt l'origen del castell, no?
Quins són els primers moments
d'ocupació, i si hi podria haver-hi
alguna mena d'origen
islàmic, d'aquest castell.
Però està
el moment d'ara, perdona, no trobo cap
vindici.
No, no, apareix, ja
tenim la sort,
bueno, la sort i la no sort,
que hi ha molta estratigrafia
conservada. Dic sort perquè
això, no? Molts cops, aquests
castells, com són reocupats,
bueno, salmella sabem que més o menys es
deuen donar cap a la primera
meitat del segle XV, i clar, el fet
que estiguin reocupats
i refets durant tant de temps,
primera, que normalment
només es conserven els últims, els
estrats d'abandonament, moltes vegades
en els castells, perquè com estan
vestits damunt la roca i es
neteja, es torna a construir i tot,
no conserven estrats anteriors
d'èpoques de fundació i tot això.
A salmella tenim la sort que
que per
l'orografia natural
del terreny, la roca,
hi ha molts nivells
que han de ser
moltes roca, llavors han estat
reformats durant la baixa
a la mitjana i s'han conservat
en aquests nivells més baixos de la roca
nivells de sol
de l'alta a la mitjana.
El que passa que creiem que
com a mínim tenim tres moments segurs
de fases del castell, com si
diguéssim, i un seria
de prèvia a l'edat mitjana,
que seria un moment d'ocupació
de l'edat del bronze, tenim
documentat, segur. I després
dels altres hi ha un molt clar
de l'alta a l'edat mitjana,
de principis podria haver-hi un
perquè surt una ceràmica que encara no
la tenim molt ben controlada, hi ha un
estrat per damunt dels estrats
prehistòrics, que surt una ceràmica
de molt mala qualitat, d'una
cocció oxidant, però de molt mala cuita, i llavors
pensem que podria ser fins i tot
visigoda, però està molt
destrossat tot. I ja per damunt
tenim els nivells de l'alta a la mitjana,
que com a mínim serien
segle XI, i després tenim un altre moment
segur, segur, segur, d'això, de segona meitat del 13, 14, i després l'abandonament del 15.
Perquè les restes visibles que es poden veure?
Sí, les restes visibles que es poden veure...
En quina fase corresponent?
Seria, bàsicament, l'última fase, aquesta, segona meitat del 13, 14. Tot i que la part de dalt, el que seria el recinte sobirà, com si diguéssim, gran part del que formaria la muralla del recinte sobirà podria ser de... bueno, és de l'alta a l'edat mitjana. Això, segle XI, XI.
Sí, XI, XI. Perquè a Salmeia podem distingir dos espais, per una banda a la torre, no?, i després al castell. S'ha excavat els dos espais, o...?
Bé, una de les coses que hem descobert a la segona campanya que vam estar allà és que el castell no només és el que fins ara era visible, sinó que s'estén per tot el turó, no només per la mola, on hi ha les estructures més ben conservades,
sinó que el turó continua cap a Ponent i allà hi ha tota una sèrie d'estructures i de diferents circuits de muralles que probablement siguin del 13.
El que passa és que allà només hem excavat en un petit espai i llavors ens dona només documentat el moment d'abandonament, que seria això, una meitat del 14, principis del 15.
però és un moment d'abandonament i no data els murs de construcció d'aquests espais, sinó quan s'abandonen.
Llavors no ho sabem. Després, entre la campanya aquesta anterior i la d'abans, o sigui, 2005 i 2006,
hem fet sondeig el que és la torre, que és la construcció més representativa del castell que es conserva,
que no és ben bé una torre, que és un baluart que connectava amb la resta del recinte sobirà, que està més a dalt, com si diguéssim a un nivell superior.
I llavors allà hem excavat i només surt un moment d'ocupació.
Clar, un sol trencat a la baixa edat mitjana, probablement per un fogar,
i aquest sol d'ocupació, la ceràmica que surt per sota és només grisa, cosa bastant identificativa.
No hi ha vidriades, perquè les vidriades comencen a aparèixer, les vidriades verdes i marrons clàssiques comencen a aparèixer a partir del segle XIII.
I llavors per sota d'aquest paviment no hi ha vidriades.
I hi ha diversos reompliments de terra, que hi ha algunes voretes grises i això, i pensem que podria ser ben bé un 12.
Això vol dir que aquesta torre probablement no sigui, o sigui, és que no sé si m'explico bé.
Hi ha diverses fases documentades, no?
Ara per ara el que creiem, si anem d'enrere, o sigui, del més antic, a més endavant,
tenim a dalt de tot el recinte sobirà, hi hauria una fase del bronze prèvia,
que vindria a ser del 1800 abans de Cris, associada a forats de pal,
que això és una cosa molt representativa, Salmella, perquè mai s'havia trobat a cap castell
estratigrafia associada a tant forats de pal, forats d'estructures amb fusta.
I molts cops s'havia parlat, hi havia una teoria, que els castells carolingis,
que s'hi estaven fets amb fusta, perquè a molts castells de tota Catalunya
apareixen uns forats de pal bastant grans per encabirir estructures de fusta
que no s'han conservat, evidentment.
Però mai hi havia estratigrafia, com si diguéssim, associada a aquests forats de pal.
I a Salmella apareix que són estructures del bronze, que no sé si pot ser...
O sigui, que és una cosa molt representatiu i crec que important, no?, de Salmella.
I després seria aquesta primera frase prehistòrica.
I després hi hauria, creiem, una segona fase que podria, però dubtosa,
que podria ser visigoda per aquesta ceràmica amb una pasta molt clara.
Però això ho deixo en l'aire perquè ho hauríem de trobar més ben documentat, no?,
en algun nivell que s'ha... en altres habitacions que s'hagués conservat millor.
Després tindríem la fase de l'altada mitjana, que seria segle X.
En principi, segles VIII-IX, que seria una cosa que hauria agradat molt de trobar,
que seria un moment islàmic.
No n'hem trobat més, d'estrats tancats d'aquesta època.
Hi ha una ceràmica molt gruillera, grisa, que podria ser, però és això, no?,
com si ja dels segles XI-XI no està ben estudiada,
doncs ja del VIII i IX hi ha una gran polèmica i és molt difícil d'identificar, no?
Però, bueno, llavors tindríem el moment del bronze, el moment visigot, entre cometes,
després hi hauria l'altada mitjana, el moment de fundació des d'estratègia comptal del Castell Cristià.
Que és el que apareix documentat, no?
Sí, que és el que apareix documentat.
Després, aquesta seria la quarta, una fase d'ampliació del castell,
on probablement es fes la torre, aquesta que avui es veu avui en dia
i que és el més representatiu de la fortificació,
que podria situar-se des dels segles XII-XIII,
i després una reforma en el recinte sobirà, sobretot documentada,
que canvia, sobrealça crec la muralla i es canvia el nivell de pavimentació
i es creen uns arcs formers per sustentar una coberta probablement de fusta,
que és tota la reforma que es veu al fin del Castell avui en dia.
O sigui que això, i després s'abandona cap al segle XV, sí.
És molt atrevit preguntar si podeu dir la funcionalitat d'alguna de les estances interiors que estem...
És complicat, és molt complicat perquè, clar, no...
És el que et dic, no?
Salmella està molt bé a nivell de...
Molt bé, el que dèiem, estratigrafia, perquè conserva molta...
És difícil d'etar les estrats, és molt difícil, perquè està molt esmiculada.
Però no hi ha moments que s'hagi conservat res identificatiu que diguis,
mira, no hem trobat, per exemple, no hem trobat cap ferreria, no hem trobat cap forn,
de moment coses molt clares que puguis dir.
Això s'utilitzava per...
Sí, sí.
Llavors, trobem espais, per exemple, una...
I, de fet, només hem excavat en una sala molt gran,
que hi ha a la part de dalt del castell,
que, bé, primer és tota la problemàtica d'escavar aquest tipus de...
Bé, qualsevol castell que és de treure,
d'invertir molta força i molt de temps
en treure tota la runa que cobreix el que seria el sol arqueològic, no?,
l'estratigrafia i la terra, no?, els moments d'ocupació.
I llavors això, per sota, està tot molt d'haver-se reocupat i tot.
I llavors, en aquesta sala que hem excavat,
doncs és una sala molt gran,
que es podria...
Podria ser una sala polivalent per fer.
Però no hi ha res...
Res concret.
...que t'estigui dient.
Doncs mira, aquest espai s'utilitzava per...
Després de la torre hem fet un sondet,
que l'hem fet en dues campanyes,
tampoc surt molt poqueta ceràmica,
així hi ha estratigrafia,
i després, a la part de fora que vam excavar,
com si diguéssim,
el que seria el recinte jussar,
l'ampliació, això probable, del segle XIII,
hi ha una habitació,
en el moment d'abandonament,
aquesta habitació estaria just davant de la torre,
com si diguéssim,
i van aparèixer peces de ceràmica
que es podien reconstruir bastant bé
i després unes llànties de vidre
que estan molt identificades,
que es diuen del filet blau,
que són de la segona meitat del segle XIV,
més o menys,
i...
No, perdó,
de finals del XIII,
la primera meitat del XIV,
i llavors...
que n'hi hagi en dotze,
i és perquè...
perquè era probablement perquè hi hagués una làmpara
que les contenia totes...
Clar, el ferro,
quan tu te'n vas d'aquest lloc,
te l'endús per reaprofitar-lo,
però el vidre,
entre que es trenca,
és més fràgil i totes queda per allà,
i estaven totes aquestes,
que hi havia com unes dotze,
totes matxacades,
fet escali,
però per les bases vam poder saber
que n'hi havia,
doncs això,
unes dotze peces senceres
en el seu origen.
Sí.
I llavors com per la llum,
això,
vam especular que si podia ser un cos de guàrdia
o alguna cosa així davant de la torre,
però tampoc,
o sigui,
n'hi havia peces de ceràmica
i aquestes llàncies de vidre
i res més,
ni cap foc,
ni res...
Res.
Que pugui identificar-los de l'espai.
Potser un dels aspectes més exòtics,
entre cometes,
és la història de la ràxia del Mansur,
aproximadament el 1985,
entre certes fortaleses de frontera,
i que és, en part,
gràcies a aquest fet
que més o menys uns anys després
trobem documentat l'existència
del castell de Salmeia, no?
També abans,
en micro tancat,
ens parlaves
que s'anomenava d'una altra forma.
No, el castell?
Espera que no t'entens.
Sí, el castell de Salmeia,
també,
anteriorment,
heu trobat fons
que rebia un altre nom, no?
Ah, bueno,
sí,
diu...
És en aquest document mateix.
Ah, en aquest document.
Que diu que
el pare
de l'Uc de Cervalló,
que és l'ensurs de Gurt,
diu que el meu pare
va vestir un castell
en el lloc d'Ità Tonel.
I llavors,
llavors és això
que fa referència
a com si aquell turó
es digués A Tonel, no?
I llavors pensàvem
que si Salmeia
fos un...
fos toponímia ara,
potser la Salmeia
ara no estigués
exactament
on està
ara Salmeia,
a Salmeia,
sinó en un altre cantó
i quan arriben
tot pren el mateix nom, no?
Quan arriben
els cristians,
com si diguéssim,
al Cervalló.
i res,
però això,
la documentació
és molt interessant
pel fet aquest
i pensàvem
potser es documenta
algun estrat
de...
de com...
De destrucció, no?
De destrucció
o així,
si tenim la sort,
però de moment
no ho hem trobat enlloc.
De destrucció,
en tot s'hagués
que va tan allà.
S'havien abandonat
el castell
durant, no sé,
cinquanta, cint anys
i després ho haguessin
tapat tot
i haguessin refet,
però no,
de moment no ho hem trobat això.
Suposo que encara
queda molta feina per fer, no?
Ui, moltíssima,
moltíssima.
I aquest projecte...
El primer que anem
perquè, clar,
fem campanyes d'estiu
de quinze dies,
i, bueno,
la primera va ser
de tres setmanes
i després d'un mes.
Quantes campanyes
porteu ja?
Quatre.
Quatre, val.
I si hi ha algú
que volgués col·laborar
amb alguna d'aquestes campanyes
que ha de fer?
Doncs encantat.
Només cal que es posi
en contacte amb nosaltres.
Llavors, per exemple,
tot això
del que estem fent
apareix
en una web
de la Universitat Autònoma,
que és la web
del CEPAP.
Ara mateix,
no me la sé,
però si posen CEPAP,
C,
Centre d'Estudis
del Patrimoni Arqueològic
de la Prehistòria,
però només
les sigles.
C,
PAP.
Llavors,
si sortirà
i...
o Castell de Salmella
i sortirà
aquesta web
i allà
surt el meu tàrrec
o el meu mail
i tot.
D'acord.
Molt bé.
Bé, doncs...
Moltes gràcies
perquè només tenim
30 minuts de programa.
No, de res a vosaltres.
Si fóssim un programa
d'esports
tindríem hores i hores,
però ja saps el que passa.
La cultura
no és tan de vosaltres.
Doncs molt bé.
Moltes gràcies.
Mònica,
moltes gràcies.
Bé, no,
ja sabeu.
Com ho veieu...
Ja passarem a l'estiu
a veure-vos com va l'excavació.
a la propera campanya.
A veure si és veritat.
Vinga.
D'acord, moltes gràcies.
Adéu.
Adéu, adéu.
Bona tarda.
A veure si sabeu
qui va dir aquesta frase.
Petonejar a Marilyn Monroe
és pitjor que petonejar a Hitler.
Segurament us pregunteu
qui va dir tal bajenada
o tal bastiesa, no?
Sí.
Sí.
Doncs la frase té propietari.
El propietari és Toni Curtis.
Toni Curtis va deixar
de la pebre Marilyn Monroe.
Toni Curtis, sí, sí.
Després del rodatge
de la pel·lícula
com fa el de Jaloloco
de l'any 1959.
Deixem anar
dues observacions.
La primera
és que l'afirmació
la va fer després
d'haver de repetir
59 vegades
el petó
per exigències del director.
Com que segurament
deuria estar una mica fart
de petonejar
la Marilyn Monroe.
Segurament,
però d'altra banda
hi havia molta gent fent cua
esperant per fer-ho.
És homosexual?
Sí, crec que sí.
És que si no ho entenc.
També pot ser...
Aquesta pot ser una raó, també.
Després, si utilitza
Hitler per fer la comparació,
això vol dir
que també ho sap
per experiència pròpia
que va patonejar a Hitler
o no?
Vaja, que us que ho busquem
molt bé Marilyn Monroe
i Toni Curtis no, eh?
No, però Toni Curtis
realment va arribar
a fer-li un petó a Hitler.
És potser un dels
grans genignos.
Home, hi ha historiadors
que han defensat
l'homosexualitat de Hitler.
Però la de Toni Curtis, què?
Ja estava més que declarada
al món de la Fran,
la Hollywood és Hollywood.
Avui fa 100 anys
a Tarragona.
Bé, no és que fai 100 anys,
avui fa 100 anys un dia.
Per què?
Perquè la notícia
és del 27 de febrer.
Ai, com és això?
Perquè al 28 no hi havia diari.
No sé què va passar,
s'ha perdut.
Potser era un dia
que no...
coincidíem un dia
que no feien diaris.
No sé per què,
però que el dia
l'exemplar del 28 de febrer
de 1907 no hi era
i vaig agafar una notícia
perquè que no hi sigui
el del 29 és lògic
perquè el millor
era un mes
que no tenia 29.
Sí, un any que no fos mi 6.
Però el 28 no hi era.
Ha pogut desaparèixer
per mil causes, no?
I del dia 27 de febrer
hi ha una notícia
que és prou curiosa.
Moltes vegades
la premsa feia ressò
no de notícies
d'aquí de Tarragona,
com hem vingut parlant
normalment,
sinó de rumors
que venien de l'estranger.
I en aquest cas
és un rumor
perquè no l'ha passat aquí
que fa referència
a la construcció
d'un canal transeuropeu.
Diu el següent
Vuelve a aparèixer
en la premsa extranjera
la idea de construir
un canal transeuropeu
que una
al mar Bàltico
con el Adriàtico.
Si tu veus,
el nord d'Itàlia
amb el nord d'Alemanya.
Bàltic amb l'Adriàtic.
La longitud d'este canal
seria de 2.240 km.
No obstante,
esta gran extensió
su coste seria
relativamente pequeño
por ser utilizables
en sus cuatro quintas
cursos de agua navegables.
Únicamente
desde Stettin
en el Oder
hasta Flume
en el Adriàtico
habría que construir
485 km.
El curso del Oder
se podría aprovechar
de Stettin
a Kassel
en Silesia
y acaso
hasta Adelberg.
El canal
se dirigiría
desde luego
hacia Comaru
en el Danubio
siguiendo por el Sabe
hasta Sisek
y en Quigau
hasta Canitat.
La principal dificultat
que habría que salvar
desde este último sitio
hasta Fiume
sería el paso
a través de los Alpes
italianos.
Però vosaltres
heu controlat
tota aquesta geografia
que m'heu explicat?
No, jo no.
Heu agafat un mapa
i un retolador
permanent
d'aquells
de...
No, però l'únic
que et puc dir
és que el canal
no es va fer.
No.
No.
Potser a la Unió Europea
hi ha algun projecte pendent.
Igual se pot recuperar.
Sí, i tant.
I quin llibre
recomanarem esta setmana?
L'Eclipse de la Democracia
La Guerra Civil Española
y sus Orígenes
1931-1939.
Escrit per...
Gabriel Aranzato.
Editat per...
Siglo XXI.
Quantes pàgines?
712.
I el preu...
24 euros.
Aquest professor
d'Història Contemporània
de la Universitat de Pisa
va aconseguir
el Premi
al Millor Llibre
2004
concedit
per la Societat Italiana
per l'Estudio
de la Història Contemporània.
Ara,
tres anys després,
per fi es publica
a l'Estat espanyol
gràcies al segle XXI.
A la dècada dels 30
del segle passat
es va assistir
a un enfosquiment progressiu
de les democràcies
liberals europees
i aquest llibre
analitza les raons
de l'enfonsament
de la democràcia espanyola
i de l'esclat
de la Guerra Civil
com a producte
de la barreja explosiva
constituïda
pels antagonismes
que marquen
la història del país
i també el context europeu
dins del qual
es desenvolupa.
En definitiva,
el lector
té a les seves mans
una gran síntesi
històrica i historiogràfica
de la Guerra Civil
espanyola
publicat per el segle XXI
sota el títol
de
l'eclipse
de la democràcia
a la Guerra Civil
espanyola
i els seus orígenes.
El rellotge del temps
s'avança
i el pèndol
de la història
continua funcionant.
Ens veiem
la propera setmana
a...
No em vinguis
amb històries
a Tarragona Ràdio.
Manel, Jordi,
que ara què?
Avui al programa?
Ah, sí?
Però interessant, eh?
Molt, molt, molt.
Hem tingut la Mònica López
de l'Autònoma de Barcelona
parlant-nos
al desenllaç
de les fortificacions
a l'Alcà.
Bueno, que n'hi ha
moltes més, eh,
de fortificacions.
Recordeu
que podeu consultar
el nostre blog
no em vinguis
amb històries
puntblogspot.com
Ens podeu escriure
a historia
arroba
tarragonaradio.com
i el Manel
volia saludar
no sé qui.
Si mos escolta,
m'agradaria saludar
el Pau,
que suposo que saberà qui és,
que és un noien
que tenim
de 15,
de 17 anys.
Pau, hola!
I que és un fan
de la història
i que d'aquí
l'animo a continuar així.
Que vingui un dia
a veure el programa
en directe, sí o no?
Si vol venir,
ja ho sap.
Vosaltres sí que heu de tornar,
eh, la setmana que ve.
I no preguntes
de què anirà la setmana.
Ah, que ho sabem?
Sí, el reinicio.
Tornem a parlar
dels castells de la...
Reloaded,
reloaded,
com el Matrix.
Manel Jordi, gràcies.
Adéu-siau.