Ricard Monclús. Ricard, bona tarda.
Hola, bona tarda, Nori. Què tal?
Jo bé, i tu, vols dir que no estàs una mica empenat de preparar el tema, eh?
És un tema bastant interessant, però també bastant dents avui.
Bé, si te'n recordes, aquest va ser un dels primers temes que vam parlar tu i jo
quan estàvem parlant sobre la col·laboració aquesta i tal,
i va ser un dels temes, i també recordo que jo et vaig dir que em sembla que aquest
és un tema que és molt espès.
Espès, però jo crec, home, espès, depèn de com ho expliquem,
crec que sortirà bastant entenedor i, a més, molt necessari.
És un tema d'actualitat, parlarem de l'OPA, sobre Endesa,
un tema encara no resolt, pel que sé, i que, a més, s'arrossega des de fa un munt de temps,
perquè ara últimament estàs tornant a sortir als mitjans de comunicació,
però jo recordo que ja se'n parlava feia temps.
Sí, va ser a primers de setembre del 2005, o sigui, per tant, fa un any i mig,
de publicitat mediàtica per a totes les empreses participants,
és a dir, que no està mal com a negoci.
Però ara que no sé si era publicitat bona o dolenta.
A veure, és publicitat.
El que parlin de mi encara que sigui malament.
Exacte, és publicitat.
Inclús, ahir, passejant per la Rambla, em va resultar una mica curiós veure,
o sigui, pujava cap a dalt, per no fer publicitat,
però per a que tothom ho sàpiga,
la llibreria aquí a la dreta,
hi havia un llibre precisament sobre l'OPA d'Andesa.
Ah, ja surten llibres.
Sí, i era un llibre...
A veure, la llibreria lògicament estava tancada, era el domenatge.
Ah, he dit ahir, no, abans ahir.
I resulta que no vaig veure el llibre, no el vaig tindre a les mans,
però 250, 300 pàgines sí que les tenia.
O sigui que dona, dona molt.
De fet, ha estat un any i mig,
i com tu has dit, és un tema encara inacabat.
És a dir, pot acabar molt malament.
Sí, ara en parlarem, anem a pams, comencem pel començament.
Què vol dir OPA? Què és una OPA?
Bé, OPA és un acrònim, unes sigles,
que el que volen dir és senzillament oferta pública d'adquisició.
Oferta pública d'adquisició.
Per tant, això de pública ja ens dona unes pistes.
Quan es pot produir una OPA?
OPA, no totes les empreses estan en disposició que se'ls faci una OPA.
A veure, en principi, diríem, com a oferta pública d'adquisició,
no totes les empreses estarien, perquè es dona en una sèrie de condicions.
Llavors, l'OPA es dona quan una empresa vol adquirir-ne una altra,
en la seva totalitat o en part,
i l'altra condició seria que les seves accions cotitzin en borsa.
Per tant, representa que hi ha una empresa que cotitza en borsa,
i com que tothom és lliure i té el dret de comprar aquelles accions,
i hi ha una empresa que diu, calla, que jo ara en compraré moltíssimes,
més de la meitat en aquest cas, i per tant, en compraré tota l'empresa.
Tot ho en part, has comentat que en part.
Bé, que interessa adquirir un volum determinat d'accions,
o sigui, pot fer-se una OPA per la totalitat d'accions, el 100%,
o, per exemple, pel 60% de les accions, o pel 70%,
o és a dir, un percentatge.
És a dir, en principi, la llei el que obliga és que quan tu tens una participació,
quan superes la participació d'un 25%, estàs obligat a fer una OPA.
O sigui, quan una empresa o un accionista supera el 25% de les accions
d'una empresa que cotitza en borsa, està obligat a fer una oferta pública
d'adquisició a la resta d'accionistes.
Llavors, en quin percentatge?
El percentatge el determina el propi adquirent, o futur adquirent, el potencial adquirent.
Ara has comentat, quan una empresa vol adquirir més del 25% de les accions
d'una altra empresa, això, les OPAs, passen només entre empreses?
No necessàriament. Pot haver-hi un accionista majoritari,
és a dir, una persona que té més accions que la resta de l'accionariat,
i que aquesta persona vol tenir-ne més de les que té,
i llavors, o sigui, llançarà una OPA.
És a dir, el que la llei marca, és a dir, l'OPA és obligatòria
quan un accionista, sigui empresa, sigui individual,
quan té més d'un 25%, és a dir, va comprant accions,
i quan supera el 25% està obligat.
Ara, la pot fer sense tenir obligació.
És a dir, aquí, per exemple, gas natural, com després parlarem,
no tenia obligació de fer una OPA, sobrentesa.
Perquè no tenia el 25%, no arribava al 25%.
No, no.
Clar, representa que és una manera de dir,
faig a públic que vull comprar això.
Atenció, que vaig adquirir un bon percentatge de l'empresa, no?
Sí, és per donar tot un seguit de garanties a la resta d'accionistes.
Per què li pot interessar un soci que ja és majoritari,
adquirir encara més accions?
Bé, en empreses que són molt grans,
tenir un percentatge que podem considerar baix,
com un 7 o un 10% del total de les accions,
et pot convertir ja en majoritari.
Parlo d'empreses molt grans.
Perquè els altres accionistes, potser, només en tenen una.
Exacte, o tenen un 1% o quantitats de baixos.
I pots tenir molt de poder i control dins l'empresa,
però potser en vols més d'aquest poder i control,
i llavors intentaràs augmentar el percentatge de les accions
i llançaràs l'OPA.
Una altra pregunta que, segons Guió,
estic veient que també s'ha d'aclarir les accions de l'empresa OPA,
això seria l'empresa sobre la qual,
a qui li volen comprar les accions, no?
Han de cotitzar amb borsa necessàriament?
Sí.
A veure, allò d'empresa OPA,
podríem dir-ho d'esta manera,
o sigui, llingüísticament,
jo no sé si és gaire correcte parlar d'empresa OPA,
sobretot per una qüestió,
perquè si parlem d'empresa OPA,
tindríem que parlar també d'empresa OPA d'hora,
que seria la que fa l'OPA.
I així com OPA no queda malament,
OPA d'hora sí que queda una mica malament,
però bé, ens entenem,
o sigui, l'empresa OPA és sobre la que se li fa l'OPA,
i l'empresa OPA d'hora diríem que és la que fa l'OPA.
Llavors, el que em dius és si s'hi ha de cotitzar amb borsa,
i la resposta és que sí.
Les accions de l'empresa OPA estan llistades amb borsa,
la qual cosa vol dir que tenen un preu públic fixat en funció de l'oferta i la demanda.
L'operació de compra s'ha de fer també de forma pública
i ha d'estar regulada per l'autoritat que supervisa el mercat de capitals.
Per tant, si hi ha dues empreses que no cotitza amb borsa, diguéssim,
doncs hi ha algú que la vol comprar.
Això ja seria un altre tipus d'adquisició.
Seria un altre tipus d'adquisició, sí.
Ja és diferent.
Sí, sí.
De fet, ara que dius això, a veure les paraules, no?
Encara potser estem inventant neologismes,
opada, opadora,
la qüestió és,
es dona més actualment aquesta situació d'OPA?
Sembla que ens hi ha d'inventar vocabulari
perquè sigui una situació molt nova.
No sé si sempre ha passat.
No, sempre ha passat.
L'únic que passa és que aquest tipus de notícies
no arribava normalment a un gran públic,
entre altres qüestions,
perquè les notícies empresarials,
aquesta més que econòmica,
diríem que és una notícia empresarial,
no tenia una gran transcendència.
Aquí el que ha passat és tota una sèrie de qüestions
que potser al llarg del temps d'avui,
si les podem anar a comentar,
hi ha raons molt econòmiques,
hi ha raons polítiques,
és que el fet principal que això hagi saltat als mitjans
i se li doni tanta difusió,
potser és que estem parlant d'Endesa,
que és la subministradora elèctrica.
Bé, estem parlant d'una gran empresa,
estem parlant d'una gran empresa.
Hauria passat el mateix en una OPA telefònica.
A veure, clar, quan una empresa una mica líder
en aquest aspecte,
i una mica una empresa nacional...
Clar, que dóna servei a tothom,
ningú en pot estar al marge.
Llavors, clar, quan aquí resulta que s'ha parlat
que l'adquiria o la volia adquirir gas natural,
que és una empresa que,
però el gran públic potser no la identifica massa,
però és una empresa, podríem dir, catalana,
malgrat que les empreses no són catalanes,
o sigui, l'únic que les empreses...
perquè les empreses són d'eleccionariat,
i l'eleccionariat està molt dispers.
L'únic que passa és que les empreses
tenen un asseu social,
i llavors, així com Endesa té un asseu social a Madrid,
i el cas natural té un asseu social a Barcelona.
I llavors aquí hi han intervingut els polítics, també.
Però, bueno, de moment,
si ens dona temps hi podem parlar d'aquesta qüestió,
però de moment aniríem una mica més a la qüestió econòmica.
Doncs això que dèiem,
quan una empresa o un accionista, en aquest cas,
vol comprar o adquireix el 25%,
com a mínim el 25% de les accions d'una altra empresa,
ha de fer-ho publicada d'atenció,
que faci aquesta operació.
Més que res, fer-ho públic, suposo,
que per entrar en uns canals de supervisió,
perquè hi hagi algú que supervisi,
que allò s'està fent bé i que dona unes garanties.
Qui supervisa?
Qui és el que ha de dir tu sí, tu no, i com ho fem?
Sí, bé, la borsa,
i aquí són empreses que cotisen en borsa,
és un mercat que està regulat,
i llavors, o sigui, podríem dir que quan preguntes
de quina autoritat se'n fa cas d'això,
podríem dir que d'entrada el Ministeri d'Economia.
El que passa és que dins del Ministeri d'Economia
llavors entraria el Tribunal de Defensa de la Competència,
entraria la Comissió Nacional del Mercat de Valors,
i en el cas precisament de l'OPA,
que parlarem aquesta tarda,
va intervenir també, o ha estat intervenint,
la Comissió Nacional d'Energia,
que és un ent que regula la competència,
la transparència i el bon funcionament dels sistemes energètics,
és a dir, que afecta gas i electricitat.
Perquè qualsevol, per fer una OPA?
En principi, sí.
Què ha de tenir només el poder pagar diners?
El que ha de tindre és ganes de comprar a una empresa,
i després, una altra qüestió,
creure que pot pagar-la.
Això voldria dir que pot pagar un preu superior
al que tenen les accions en borsa.
Home, està clar que si l'empresa OPA dura,
el que fa la compra, ofereix menys diners per acció
que el que cotitzen en borsa,
els accionistes no vendran perquè representa que Endesa
no és que tingués accions que no pertanyin a ningú,
tenia accions ja comprades, estava tot.
El que passa és que llavors arriben altres empreses
i diuen, ei, que jo te'n pago més.
I és el lligam, el ganxo que ha de fer que els accionistes vinguin.
Si tens, per exemple, una acció, anem a dir un preu,
que cotitza en aquests moments a 12,45 euros
i te n'oferissem 14,30,
pot donar-se el cas que tu acceptes vendre la teua acció
o les teves accions que tens.
Ara, el que gairebé puc assegurar és que
si te'n donen 10 euros per aquesta acció
que cotitza a 12,45,
el normal és que tu diràs que no la vens.
Llavors, per tant, l'empresa que fa l'oferta pública d'adquisició,
la que estem anomenant Opadora,
ha de fer una bona oferta per poder comprar-les.
Per tant, no s'ha de comprar sempre en el preu que marca la borsa.
Com es valora el preu d'una acció en borsa
si després pot venir qui sigui al darrere i oferir més?
Bé, són dues qüestions diferents.
O sigui, el preu de cotització d'una acció en borsa
s'estableix com a conseqüència dels diners que ofereixen
els que volen comprar
i els diners que demanen els que volen vendre.
Llavors, la borsa és un mercat,
en aquest cas és un mercat molt eficient,
però el que no hem de deixar de tindre clars
és que en aquest mercat intervenen persones
i que les persones tenen interessos,
aquests interessos moltes vegades són diferents,
i que les persones a vegades han sentit rumors
i això fa que pugui haver una estira i arronça
en relació al preu.
És a dir, l'empresa que oferta 14,30 euros
per unes accions que cotitzen a 12,45,
el que preveu és tenir uns beneficis en aquesta operació,
perquè lògicament, o si no, no faria aquesta oferta.
És a dir, quan Gas Natural, després ja,
una vegada, haguéssim intentat aclarir
què és això de l'OPA i tal,
llavors parlarem de quines són les condicions.
Quan Gas Natural intenta fer una oferta
sobre les accions, hem de ser,
o està oferint als accionistes
un valor superior al de cotització d'aquell moment,
perquè o si no, no li haguéssim fet ni cas.
Tot i així, no li han fet gaire cas.
Ara, imagina't si haguéssim no fer
menys del que valia, lògicament.
Clar, i com a mínim, aquesta empresa que compra
s'ha d'assegurar que en aquest cas,
parlant dels 14 euros i dels 12,
almenys que recuperarà aquest passí que hi ha posat de més,
i hi ha de més que en treurà beneficis,
beneficis que d'on han de sortir.
Bé, aquesta ja és una qüestió
que forma part de la gestió.
És a dir, en primer lloc, diríem que aquests beneficis
li vindran dels actius de l'empresa OPADA,
és a dir, de la que fa l'oferta pública.
Però, a més, està pensant en els ingressos
que en un futur li generarà
o bé la seva gestió,
si només adquireix una part de les accions,
o bé el seu control,
si el que farà és comprar
la totalitat de les accions
de l'empresa OPADA.
és a dir, està pensant en això.
És que aquí entraríem ja
en un terreny una mica complex d'explicar,
i és que moltes vegades
les empreses tenen un valor de cotització en borsa
que és, no vaig a dir irreal,
no vaig a dir irreal,
perquè ja he dit que aquest valor de les accions
es fa en funció de l'oferta i la demanda,
però el que sí, moltes vegades fan els consells d'administració,
és no repartir uns dividends,
i llavors l'empresa es va capitalitzant,
i llavors, diríem,
hi ha més diners al darrere d'aquestes accions,
i llavors el que passa és això.
No és ben bé real,
bueno, és el que dius tu, no?
No és ben bé real,
el preu d'una empresa no es pot marcar
pel preu de les seves accions a borsa, 100%.
No sempre, no sempre.
Estem sentint a parlar,
i recordo un altre cas de fa ja anys,
però és que igual t'he diria 4 o 5 anys.
Ves que no necessitament de saber amb alguna altra empresa,
parlàvem molt d'Opa Hostil.
Recordes quin cas era?
Jo no me'n recordo, Ricard.
Bé, cas natural també em va fer una de...
una que li va sortir malament a Iberdrola i també.
Doncs sí, sí, sí, sí.
Ho dic per les dates que dius,
però més o menys podria ser aquesta.
La qüestió és que ens vam acostumar
amb aquesta combinació de paraules,
amb aquest adjectiu afegit,
d'Opa Hostil, això vol dir que també existeix
una Opa que no és hostil, una Opa amistosa.
Quina diferència hi hauria?
Sí, parlarem d'una oferta pública d'adquisició amistosa
quan hi ha un acord per portar endavant
l'operació entre les dues empreses
o entre l'accionista que vol adquirir els títols
dels altres accionistes.
I llavors parlarem d'una Opa Hostil
quan l'empresa que rep l'oferta
per ser adquirida rebutja, accepta l'operació.
Però com pot rebutjar una empresa
que té les accions a la venda?
Si tu poses un producte a la venda,
com pots rebutjar que t'ho compri algú?
De fet, no t'ho està rebutjant l'empresa.
O sigui, no t'ho estan...
Els accionistes no necessàriament t'ho estan rebutjant.
El que passa és que hi ha un consell d'administració,
hi ha un president de la companyia
i en principi cal pensar que aquests són els que porten la gestió.
Llavors, quan una altra empresa fa una oferta pública d'adquisició,
nosaltres no estem sentint la veu dels accionistes.
Nosaltres el que estem és sentint la veu dels que manen dins de l'empresa.
I aquests són el president i possiblement el consell d'administració.
Altra qüestió és el que faria.
És a dir, quan fa un any i mig es va presentar l'Opa de Gas Natural,
pot donar-se el cas que molts accionistes haguessin estat dispostos a vendre.
El que passa és que aquí, diríem, els representants d'aquesta empresa
van començar a fer tot un seguit d'operacions per a dificultar ell.
Per què? Perquè no estaven d'acord.
És a dir, no era una Opa amistosa.
O sigui, jo tinc un 7% de les accions
i a mi em truquen, en Gas Natural, em truquen i em diuen
escolta que t'ho compro.
I jo com a accionista els hi puc vendre.
El que passa és que al darrere hi ha el consell d'administració
que potser han posat les coses difícils.
L'únic que passa és que l'Opa ha d'estar acceptada
i l'Opa porta tot un seguit de passos.
O sigui, no és qüestió de dir
t'ofereixo això. Això ho pots fer al mercat normal.
O sigui, tu pots anar al mercat i tu estàs comprant accions.
És a dir, Gas Natural hagués pogut estar comprant accions.
De fet, en un dels trams de tota aquesta Opa
va aparèixer a Acciona i Acciona va arribar a comprar
fins a un 20% de les accions d'Andesa.
I com ho va fer?
Senzillament oferint més del que valien, per dir-ho d'alguna forma.
És a dir, això sempre ho pots fer.
El que passa és que quan tu tens la voluntat
d'adquirir el control d'aquesta empresa,
bé sigui en un percentatge elevat o en la totalitat,
tu has de fer aquesta oferta pública
i aquesta oferta pública entra en una fase, diríem, de negociació.
I aquí ha intervingut molt les qüestions polítiques
perquè inclús el govern d'aquells moments, diríem,
ja fa dos anys que el govern socialista,
va arribar a fer un decret per impedir, diríem,
que quan va sorgir l'alemana
i on pogués dur a terme la d'allò.
Llavors, clar, tot això ha fet que se dilatés molt amb el temps
i llavors que des del mes de setembre del 2005 fins avui
doncs doni la sensació que fer una OPA és una cosa molt costosa.
En principi, diríem, és un procés,
és un procés per una vegada la Comissió Nacional del Mercat de Valors
que normalment al principi cancela el valor,
cancela la cotització en borsa
i durant uns dies de forma cautelar i tal,
una vegada ja ha donat el pla set,
l'operació es pot dur a terme.
En aquesta és una cosa més complicada.
Ara parlarem concretament d'aquest triangle,
Gas Natural, Eoni i Endesa.
Això de l'OPA ve a ser una mena d'una empresa
que engull l'altra, que pren la possessió o el control sobre l'altra.
És una mena de fusió o no és el mateix?
Hi ha diferents tipus d'associacions entre empreses, no?
Sí, a veure, la fusió és una qüestió diferent.
O sigui, l'efecte moltes vegades pot ser el mateix,
però en principi quan es fa una oferta pública d'adquisició,
l'empresa que fa l'oferta, el que vol és adquirir aquelles accions.
Llavors, normalment, a canvi d'aquelles accions,
està donant diners, normalment.
Llavors, ella es queda les accions.
Mentre que en una fusió per absorció,
que seria un efecte similar,
hi ha una empresa que el que vol és engullir,
tal com tu deies, absorbir el patrimoni de l'altra empresa.
Però, en lloc de donar-li diners als accionistes,
el que li dona és accions d'ella mateixa.
És a dir, que per entendre'ns...
Ajunten forces.
Bé, sí, ajunten forces,
però em referixo a que si tu tens accions d'endessa
i participes de l'OPA, tu estàs venent les accions
i el que et quedarà seran diners.
És a dir, en el moment en què tu acceptes l'OPA,
tu perdràs l'acció.
És a dir, a canvi d'accions donaràs diners.
Mentre que quan hi ha una fusió per absorció,
a canvi de les teves accions,
estàs rebent accions de l'altra empresa.
Aquesta és la diferència.
És a dir, en lloc de rebre diners,
i per tant, llavors passaries a ser accionista
de la societat absorbent.
Llavors, aquesta diríem que és una mica
la diferència entre una fusió per absorció
i una OPA,
que una OPA és una compra.
Tranquil·lament és així, és una compra.
I l'altre és una compra, però pagant en accions.
Malgrat que...
Com un intercanvi.
Sí.
Malgrat que sempre pot intervenir una petita part de diners
que la llei estableix en què no pot superar mai
l'efectiu en un 10% del nominal de les accions.
però això és senzillament per una raó del que se'n diu
de canje.
És a dir, perquè les accions,
quan tenen diferents valors,
llavors pot donar-se el cas que per combinar-ho,
per combinar-ho,
llavors s'hagi d'entregar una petita quantitat en diners.
Però mai pot passar del 10% aquesta quantitat.
Doncs entrem en matèria,
que ens queda només un quart d'hora,
i ara que ja tenim més o menys aclarats els conceptes,
anem a parlar del cas concret que està passant ara mateix.
Triangle, Endesa, Gas Natural i Eon.
Quan va començar tot?
Ricard, parlaves del 2005.
Sí, el setembre,
concretament el 5 de setembre del 2005,
i a més d'una forma molt curiosa,
perquè normalment els presidents d'aquestes grans empreses
tenen unes sortides, si més no, a vegades originals.
I llavors, un bon dia,
bueno, un bon dia, no?,
el 5 de setembre del 2005,
el president de Gas Natural,
que es diga Salvador Gavarro,
agafa i fa...
i a la premsa diu que havia posat una llaboreta en Endesa
i que dintre de nou mesos tindria la criatura.
O sigui, així de xuló.
Que bonic.
Perquè, escolta, Endesa...
Bé, bonic no ho sé,
però no va sentar gaire bé.
No va sentar gaire bé.
Per què?
El van criticar de prepotent,
el van criticar de moltíssimes coses.
Perquè Endesa estaríem parlant
de l'empresa energètica més important a nivell espanyol,
sí?
Sí.
I Gas Natural,
que no és tan important,
i que com dius tu té vinculacions catalanes,
i d'aquí, doncs,
la flama política que no que salta,
va dir això,
que estava...
Bé, va fer públic.
Sí.
Que volia comprar.
Sí, va fer públic,
però ho va fer d'aquesta forma,
dient que havia posat una llaboreta en Endesa
i que dintre de nou mesos
tindria la criatura.
I quina oferta va fer?
Bé, l'oferta és una mica espessa
en quant a números,
perquè l'oferta que va fer Gas Natural
va ser la següent.
O sigui, oferia 7,34 euros en efectiu,
més per a redonir-ho,
la meitat d'una acció de Gas Natural
per a redonir-ho.
Ah, perquè l'he va fer una barreja.
Era una barreja,
però no és fusió per absorció,
perquè els percentatges
era...
Entregava un 65,5% amb diner
i un 34,5% amb accions.
És a dir, estava entregant 7,34 euros
i, a més, estava entregant
una mica més de mitja acció
de Gas Natural.
I estava bé, aquesta oferta?
No, perquè, a veure,
estava bé.
Era superior,
és a dir, era una oferta
que es podia fer
en el sentit que Endesa cotitzava
en aquells moments
a 18,76 euros
i, tenint en compte
que la cotització
en aquells moments
de Gas Natural
era de 24,81,
llavors, fent els càlculs aquests
que he dit,
dels 7,34 euros
més a la meitat d'acció,
aproximadament,
llavors ens donava
que Gas Natural
estava oferint 21,30 euros.
és a dir,
es redonint 2,5 euros
més del que valia
una acció.
És a dir,
una acció
de 18 euros
i estàvem donant
2,5 euros més.
És a dir,
estàvem donant...
Per què dius, doncs,
que no estava bé?
No era prou marge?
A veure,
tampoc,
no dic que no estava bé...
Però no va ser prou tentadora.
Exacte.
No va ser prou tentadora,
inclús,
i ara entrant ja en un terreny
una mica,
aquest,
política mitges,
però en aquells moments
va haver-hi una frase
que va fer el senyor Cuevas,
el de la Confederació d'Empresaris,
que va arribar a dir
que Gas Natural
estava fent una OPA
a la catalana,
fent una mica de conyeta
de la característica,
així,
garrepa,
que podem tenir els catalans.
De fet,
d'entrada,
s'ha de dir que
era una OPA
si més no estranya,
en el sentit
que l'empresa
que volia,
l'empresa que tenia
intenció de comprar
era més petita
que l'empresa
a comprar.
És a dir,
Endesa
és molt més gran,
gairebé el doble,
és a dir,
si nosaltres mirem
el valor
que tenia Endesa
al setembre del 2005,
fent-ho d'una forma
que no és que sigui
exigualment correcta,
però diríem que és
la capitalització
de l'empresa
valia 20.000 milions d'euros,
mentre que Gas Natural
en valia 11.000 milions.
Llavors,
et pregunto,
Ricard,
com es va atrevir
a fer aquesta oferta?
Vull dir,
com pot una empresa...
Bueno,
devien fer els seus números,
clar.
Sí,
a veure,
si tu tens
la possibilitat
de...
A veure,
en principi,
tampoc era una OPA
a la totalitat,
és a dir,
no estava volent
comprar la totalitat
d'accions,
d'acord?
Llavors,
era una OPA
en què s'haguessin
conformat perfectament
amb el 50,1%.
És a dir,
ells han estat contentíssims
en tindre,
diríem,
aquest percentatge.
No era una OPA
a la totalitat.
I devien preveure,
hi ha uns beneficis
que els hi...
evidentment.
Clar.
Llavors,
una de les qüestions
que en aquest aspecte,
abans ja parlàvem
de l'OPA hostil,
aquí era una OPA hostil,
clarament,
i llavors,
Endesa,
el seu director,
que és una persona
a la que ha jugat
d'una forma,
diríem,
aparentment,
bastant exitosa,
en el sentit
que se n'ha sortit
amb la seva,
es diu Manuel Pizarro,
i curiosament,
és aragonès
i llavors,
el que li han dit
és que,
els aragonès
saps que tenen fama
de tossuts,
una mica,
i llavors li han dit
que ell l'ha ficat
allà RQR
i no se'n sortiran,
no se'n sortiran,
i llavors va començar
a fer tota una sèrie
de tècniques
per a dificultar
la que tires cap endavant
la OPA aquesta,
per exemple,
entre altres qüestions,
una que és fàcil
d'entendre,
va prometre
un dividend
molt elevat,
de tal forma
que, clar,
la persona
que vengués
les seves accions
perdria aquest dividend,
perquè lògicament
en el moment
de repartir el dividend
ja no estaria,
ja no tindria les accions.
Va oferir més
els que ja tenien la...
Exacte,
era una forma
de fidelitzar
una mica
els accionistes
que tenia,
no?
En tot això,
entre una cosa
i l'altra,
les accions
han de ser
anaven pujant,
és a dir,
que al cap
l'oferta
es va fer al setembre,
abans d'arribar
Nadal
i quan ja es va anunciar
ja se n'anava
gairebé 22 euros,
és a dir,
de 8 dia a 22.
Clar,
com que darrere
hi havia gas natural
trucant a la porta
per comprar,
allò es va disparar.
Escolta,
sabem per què
en aquest primer moment
Endesa
es va creuar tant
i va dir
no, no?
Per què va ser
un nou pastel
des del primer moment?
Aquí entraríem ja
amb allò que hem dit,
no?,
de les qüestions
polítiques
o concentració
d'administració.
Bueno, sí.
No hi va haver
cap raó pública.
No,
jo penso que va ser
una qüestió,
una qüestió
gairebé diríem
d'orgull empresarial
en el sentit
de que...
A veure on venen aquests,
no?,
més petits.
El David
a menjars a valiat.
Exacte, exacte.
D'entrada va haver-hi
una qüestió així,
no?
I després,
el que també va haver-hi
va ser
el que m'està comentant,
que l'oferta
que estava fent
gas natural
no era una oferta
excessivament
atractiva,
no?
el que passa
és que
allò que parlàvem abans
d'aquesta incorrecció
que moltes vegades
té la borsa
en quant als seus valors,
que és una incorrecció
la majoria de les vegades
conseqüència
que no s'estan
repartint
tots els beneficis,
que l'empresa se queda
i que dins de l'empresa
hi ha
una quantitat
de reserves.
Llavors,
el que ha anat fent
tota aquesta operació
és aflorar
un valor
de les accions
que segurament
havien de tenir.
No sé si està
el 38%
que tenim en aquests moments,
però sí que anava pujant
des del 18%,
va passar
el 22%
i va anar pujant.
En aquell cas,
doncs bé,
va fracassar
aquesta primera tentativa
de gas natural
de comprar
Endesa
i s'ha parlat
que en part
va fracassar
perquè la caixa
hi estava al darrere,
que hi té,
però,
la caixa en tot això?
Bé,
això també
des d'un punt de vista
polític
es va dir,
inclús,
diríem,
en aquells moments
el president actual
de la Generalitat
Montilla
era
ministre d'Indústria
i llavors,
lògicament,
això
tenia
i no oblidéssim
que aquí a Catalunya
teníem el tripartit
i lògicament
hi havia una aliança
en aquest aspecte.
La caixa,
en principi,
podíem dir
que
l'únic que passava
és que
tenia
un 35%
de gas natural,
per tant,
l'empresa
gas natural
en part
és de la caixa,
a més,
tenia també
un 5%
d'Endesa,
és a dir,
la caixa
també era propietària
d'un 5%,
és a dir,
una participació important,
pensa que
Endesa
té
mil
mil i pico,
mil milions,
mil i pico
de milions
d'accions,
és a dir,
que si fiquem un 5%,
estem parlant
d'un número
important.
A més,
la caixa també
té un 12%
de Repsol,
que resulta
que Repsol
té un 30%
de gas natural.
però si estàs
un home d'ells...
Això és el que
se'n diuen
participacions creuades,
això és molt normal
dins el món
de les empreses,
però això el que feia
és que si anàvem
sumant una mica
la participació
que la caixa
tenia amb gas natural,
més la que tenia
en Endesa,
més la que tenia
en Repsol
i Repsol
en tenia
sobre gas natural,
llavors la caixa
tenia un paquet
important sobre això
i la caixa
sí que és
significativament
catalana,
entre altres qüestions,
perquè així com abans
he dit
que les empreses
no podem...
És molt difícil dir
si són
d'un lloc
determinat,
però les caixes
d'estalvis
sí són d'un lloc
determinat
perquè no tenen
accions al darrere
i són territorials,
és a dir,
i la caixa
és catalana,
o sigui,
això sí,
i aquí sí que
hi podia entrar
una mica.
I aquí
amb tot aquest
merder muntat,
si em permeteu la paraula,
i amb les accions
d'Endesa
cada cop pujant més,
gas natural
que no podia
aconseguir-les
per mil motius,
doncs ens presento
un tercer discòrdia
que va ser on?
que suposo que per alguns
devien dir
ostres,
banca,
què és la solució,
i d'altres devien dir
no, no,
fora, fora,
què fa aquest aquí?
Sí,
a veure,
E.ON
podríem
fer...
E.ON
diguem,
és una empresa energètica
europea,
Alemanya,
però que a més
suministra,
jo crec que
suministra per tota Europa,
no?
Vull dir,
s'extén molt més
que a Alemanya.
És una empresa gran
en aquest aspecte.
A veure,
podríem fer
un anàlisi
purament econòmic
i llavors podríem dir
que E.ON
apareix perquè sempre
hi ha un oportunisme
o empreses oportunistes
o tal.
Però realment
no va ser així,
és a dir,
abans parlàvem
del president
d'Andessa
i el president
d'Andessa
el que va buscar
va ser una empresa
que estigués disposta
a fer
el que se'n diu
una contraopa.
És a dir,
davant de l'opa
de gas natural,
llavors va buscar
una empresa
que estigués disposta
a fer aquesta contraopa
i la va fer
fa un any,
va fer,
passar el mes de febrer
de l'any passat,
en el que va oferir
27,50 euros.
Si te'n recordes,
parlàvem
que a l'inici
de l'operació,
al setembre
les accions
d'Andessa valien
18 en números redons,
que gas natural
no faria 21
i ara ja estem
en que l'any passat
no faria 27,50 euros
i a més
va dir que estava
disposta
a arribar
a pagar 35 euros
per acció.
O sigui,
la situació va arribar
al punt
que el president
d'Andessa
va veure que
se li escapava
l'empresa de les mans?
Que li volien
comprar l'empresa?
Tenia altres armes
ficades,
tenia uns estatuts
diríem
modificats
que ara
generen problemes,
ara
on diu
que si no es canvien
els estatuts
tota una sèrie
de clàusules,
ells no...
Sí,
perquè els estatuts
donen
independentment
de quina és
la participació
de les accions
un 10%
dels drets
a vot.
Encara que tu
tinguis un 50%,
els teus vots
dins
de la Junta
d'Accionistes
només representaran
un 10%.
Són blindatges.
Llavors,
que serveix el poder
i tota aquesta equil·lació?
Jo suposo
que arribaran
a un acord
per atreure...
Per això eren
blindatges
per evitar perdre...
El Consell d'Administració
es veu
que havien fet
bastantes operacions
d'aquest tipus
i que algunes
són una mica
complexes
d'explicar.
La dels dividends
era la més senzilla
però n'hi ha d'altres
i ara,
lògicament,
s'ha de fer
una mica
marxa enrere
perquè, clar,
la companyia
està molt blindada.
La qual cosa,
diríem,
i hi ha
sent dolents,
entraríem una mica
a pensar
que el Manuel Pizarro,
que és el president
d'Andesa,
vol continuar sent-ho.
Vol continuar sent-ho
una vegada
i on
faci
la d'allò.
I llavors,
i cal pensar
que el seu Consell
d'Administració
també vol seguir sent-ho.
Ricard,
és que no cal ser malpensat
per pensar això.
Oh, vull dir...
A més,
lògic que cada
vos vulgui
preservar el seu treball
i més,
si aquí,
lògicament,
el Consell d'Administració
està content
del que ha fet.
La qüestió és que Andesa
preferia que comprés
Eon,
que no pas que comprés
Gas Natural,
això està clar.
A veure...
Van anar-nos a buscar.
Sí.
Com està la situació
actualment?
Bé,
la situació actualment
és que el dijous
8 de febrer,
bueno,
passat,
es va fer pública
ja aquesta OPA,
era una OPA
amistosa,
és a dir,
en principi era amistosa,
estava d'acord,
i llavors és una OPA
que es fa sobre el 100%,
és a dir,
sobre la totalitat
d'aquests 1.058 milions
d'accions,
és a dir,
que són moltes accions...
Volen comprar el 100%
d'Andesa?
Volen comprar,
o sigui,
en principi es fa sobre
el 100%,
l'únic que passa
és que l'operació
es tirarà endavant
sempre i quan
superi el 50,01%
de les accions,
és a dir,
totes no les compraran
perquè sempre hi haurà
bastanta gent
que no les vendrà,
diríem,
però ells la tiraran endavant
sempre i quan
un 50,01%
estiguin dispostos,
i llavors el que pensen pagar
és 38,75 euros
per acció,
és a dir,
que d'aquells 18
estem a 38,
és a dir,
que l'accionista
està a la mar de content
a casa seva
perquè en un any i mig
ha guanyat
20 euros
sense fer gaires coses.
Déu-n'hi-do,
així el més probable
és que on es faci
càrrec d'endessa
i per tant
en subministri
l'electricitat
de tots.
Queden una sèrie
de qüestions,
la prova és que
aquests dies
estan fent publicitat
sobre,
estan fent publicitat
per a que la gent
participi
i vengui
a les accions.
El que passa és que aquí
hi ha Caja Madrid,
Taxa,
hi ha una sèrie,
Acciona,
que tenen bastantes accions
i que aquests
cal pensar
a veure què faran.
Per tant,
encara podem veure sorpreses,
no?
Sí, sí,
si vols,
igual pel maig,
igual tornem a fer
un op a dos.
Ricard Monclús,
moltes gràcies
que ens has aclarit
un munt de conceptes,
t'esperem d'aquí 15 dies.
Molt bé,
aquí estaré amb Déu.